19.10.09

El PLD ha sobreviscut més de mig segle a la corrupció

Taro Aso, el primer ministre derrotat, medita amb aspecte cansat i envellit sobre els resultats davant d’un panell. Foto: AP / SHIZUO KAMBAYASHI

31/8/2009 ELECCIONS AL PAÍS ASIÀTIC CONSEQÜÈNCIES D’UN SISTEMA POLÍTIC PECULIAR ELS PERDEDORS
• Fins a la derrota d’ahir els escàndols havien minat molt poc la seva credibilitat
• Des del 1978 han desfilat al Japó 18 caps de Govern, i a Espanya, cinc
JORDI JUSTE. BARCELONA
Després de sobreviure a una infinitat d’escàndols de corrupció i exemples d’ineptitud clamorosa durant més de mig segle d’existència, els electors japonesos han fet fora del poder el Partit Liberal Democràtic (PLD). La desunió de l’oposició, un sistema electoral que primava el vot rural, una poderosa maquinària de favors a canvi de vots i una població majoritàriament desitjosa d’estabilitat política i creixement econòmic han estat alguns dels factors importants per permetre al partit mantenir-se al comandament del país, de manera gairebé ininterrompuda, des de l’any 1955 fins al 2009.
El Japó ha tingut 30 primers ministres des del 1945, dels quals només dos van ser membres del Partit Socialista; els 28 restants pertanyien o havien estat membres del PLD o d’algun dels partits que el van constituir el 1955. Curiosament, el primer cap de Govern que va tenir la formació que ara Yukio Hatoyama aparta del poder va ser el seu avi, Ichiro, elegit el 1954 com a líder de l’antic Partit Democràtic (PD) i substituït el 1956 ja com a cap del PLD, format per frenar el Partit Socialista mitjançant la unió del PD i el Partit Liberal de Shigeru Yoshida, formacions conservadores que ja s’alternaven al Govern des del final de la segona guerra mundial.
SENSE CONSEQÜÈNCIES /
En aquests 54 anys, el que ha primat en la política japonesa ha estat la capacitat del PLD de satisfer els interessos de pagesos, grans industrials, professionals liberals i altres grups en què es fomentava la seva força. El nom del primer ministre importava ben poc o gens. Els líders eren devorats de manera periòdica per escàndols o per ficades de pota; però dimitien, demanaven perdó pels seus errors i eren substituïts per un col·lega de partit que seguia aplicant més o menys la mateixa política. I en les següents eleccions el PLD tornava a guanyar, independentment de qui fos el seu cap de cartell.Entre els escàndols més sonats que han afectat el PLD cal esmentar els suborns rebuts de la companyia aeronàutica nord-americana Lockheed per part de l’oficina del primer ministre Kakuei Tanaka i els regals d’accions de l’empresa de treball temporal Recruit als primers ministres Yasuhiro Nakasone i Noboru Takeshita.
ESPANYA /
Si ho comparem amb Espanya, des de l’aprovació de la Constitució el 1978 aquí només hi va haver cinc presidents. Amb l’elecció de Hatoyama el Japó comptarà 18 primers ministres en el mateix període. D’ells només tres van ser elegits per al càrrec com a líders de formacions diferents al PLD. Morihiro Hosokawa el 1993 i Tsutomu Hata el 1994, van arribar al comandament del Govern al capdavant de partits escindits del mateix PLD i només van durar vuit i dos mesos, respectivament, en el càrrec. Tomiichi Maruyama, líder del Partit Socialista, va ser elegit el 1994 després d’un pacte pel qual es repartia la legislatura amb el líder dels liberal-demòcrates, Ryutaro Hashimoto, una abraçada de l’ós que va enfonsar electoralment els socialistes i va servir al PLD per recuperar el poder el 1996 i mantenir-lo fins ara.