Un dit apunta al cel per demanar la pau

CRÒNICA DES DE TONDABAYASHi
Dimecres, 11 de agost del 2010
Torre de la Perfecta Llibertat. Jordi Juste
Jordi Juste Periodista
Molts estrangers que entren al Japó o en surten per l'aeroport de Kansai veuen des del tren o l'autopista un estrany monument de color blanc retallat a l'horitzó davant de les muntanyes d'Ikoma. La majoria no li donen importància, ja que pensen que es tracta d'un més dels estrafolaris reclams publicitaris, un esquer per atraure clients a un hotel, una pista de bitlles o un parc d'atraccions.
Informació publicada en la página 12 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 11 de agost de 2010
En realitat es tracta de la Torre de la Perfecta Llibertat, el símbol de la religió fundada el 1924 pel monjo budista Tokuharu Miki. L'edifici representa un dit assenyalant cap al cel i va ser construït fa 40 anys al municipi de Tondabayashi, al sud de la província d'Osaka, com a santuari per a les ànimes de tots els éssers humans morts en guerres des del principi dels temps.
La de la Perfecta Llibertat és una de les moltes entitats conegudes al Japó com a shinshukyo (noves religions), institucions creades a partir del segle XIX prenent aspectes del budisme, el cristianisme, el judaisme o el sintoisme. Perfecta Llibertat pot considerar-se en bona mesura una evolució del budisme i no té un llibre sagrat sinó 21 ensenyances. La primera és que la vida és un art i l'última que s'ha d'arribar a aconseguir la perfecta llibertat, és a dir l'harmonia que s'obté seguint les 20 anteriors.
Malgrat els 180 metres d'altura i l'estranya forma de la seva torre, PL no és la nova religió més visible del Japó. L'honor recau en Soka Gakkai, l'entitat budista que diu que compta entre els seus adeptes amb el 10% de la població japonesa i que exerceix una gran influència sobre la política a través del partit Nou Komeito. Els budistes, actualment a l'oposició, han governat en coalició amb el Partit Liberal Democràtic, amb qui van formar Govern des del 1999 fins al 2009. La seva enorme influència i el proselitisme persistent dels seus membres fan de Soka Gakkai el blanc de la crítica dels japonesos partidaris de la separació entre política i religió.
L'obertura del Japó al món el 1968 i la separació entre religió i Estat el 1945 van suposar la proliferació d'entitats religioses en un país que ja coneixia des de segles la convivència entre el sintoisme i les nombroses branques del budisme. Una altra de les més cèlebres noves religions és Tenri. Fundada el 1838 a partir de la creença que Déu s'havia manifestat en la persona de la dona Miki Nakayama, té la seva base a Nara i compta amb prop de dos milions d'adeptes. A més a més d'aquestes, hi ha nombroses petites sectes, gairebé sempre estructurades entorn a un líder carismàtic i algunes amb creences tan curioses com que Jesucrist era japonès o que els japonesos són una de les tribus perdudes d'Israel. Una petita secta que ha passat a la història de la infàmia és Aum Shinrikyo, que el 1995 va atemptar amb gas sarín al metro de Tòquio.
La majoria dels japonesos coneixen Perfecta Llibertat tant perquè el seu equip de beisbol estudiantil és un dels més potents del país com perquè cada 1 d'agost se celebren al costat mateix de l'extravagant torre de Tondabayashi uns focs artificials per commemorar la mort del seu fundador.

El PLD ha sobreviscut més de mig segle a la corrupció

Taro Aso, el primer ministre derrotat, medita amb aspecte cansat i envellit sobre els resultats davant d’un panell. Foto: AP / SHIZUO KAMBAYASHI

31/8/2009 ELECCIONS AL PAÍS ASIÀTIC CONSEQÜÈNCIES D’UN SISTEMA POLÍTIC PECULIAR ELS PERDEDORS
• Fins a la derrota d’ahir els escàndols havien minat molt poc la seva credibilitat
• Des del 1978 han desfilat al Japó 18 caps de Govern, i a Espanya, cinc

JORDI JUSTE. BARCELONA
Després de sobreviure a una infinitat d’escàndols de corrupció i exemples d’ineptitud clamorosa durant més de mig segle d’existència, els electors japonesos han fet fora del poder el Partit Liberal Democràtic (PLD). La desunió de l’oposició, un sistema electoral que primava el vot rural, una poderosa maquinària de favors a canvi de vots i una població majoritàriament desitjosa d’estabilitat política i creixement econòmic han estat alguns dels factors importants per permetre al partit mantenir-se al comandament del país, de manera gairebé ininterrompuda, des de l’any 1955 fins al 2009.

El Japó ha tingut 30 primers ministres des del 1945, dels quals només dos van ser membres del Partit Socialista; els 28 restants pertanyien o havien estat membres del PLD o d’algun dels partits que el van constituir el 1955. Curiosament, el primer cap de Govern que va tenir la formació que ara Yukio Hatoyama aparta del poder va ser el seu avi, Ichiro, elegit el 1954 com a líder de l’antic Partit Democràtic (PD) i substituït el 1956 ja com a cap del PLD, format per frenar el Partit Socialista mitjançant la unió del PD i el Partit Liberal de Shigeru Yoshida, formacions conservadores que ja s’alternaven al Govern des del final de la segona guerra mundial.

SENSE CONSEQÜÈNCIES /

En aquests 54 anys, el que ha primat en la política japonesa ha estat la capacitat del PLD de satisfer els interessos de pagesos, grans industrials, professionals liberals i altres grups en què es fomentava la seva força. El nom del primer ministre importava ben poc o gens. Els líders eren devorats de manera periòdica per escàndols o per ficades de pota; però dimitien, demanaven perdó pels seus errors i eren substituïts per un col·lega de partit que seguia aplicant més o menys la mateixa política. I en les següents eleccions el PLD tornava a guanyar, independentment de qui fos el seu cap de cartell.Entre els escàndols més sonats que han afectat el PLD cal esmentar els suborns rebuts de la companyia aeronàutica nord-americana Lockheed per part de l’oficina del primer ministre Kakuei Tanaka i els regals d’accions de l’empresa de treball temporal Recruit als primers ministres Yasuhiro Nakasone i Noboru Takeshita.

ESPANYA /

Si ho comparem amb Espanya, des de l’aprovació de la Constitució el 1978 aquí només hi va haver cinc presidents. Amb l’elecció de Hatoyama el Japó comptarà 18 primers ministres en el mateix període. D’ells només tres van ser elegits per al càrrec com a líders de formacions diferents al PLD. Morihiro Hosokawa el 1993 i Tsutomu Hata el 1994, van arribar al comandament del Govern al capdavant de partits escindits del mateix PLD i només van durar vuit i dos mesos, respectivament, en el càrrec. Tomiichi Maruyama, líder del Partit Socialista, va ser elegit el 1994 després d’un pacte pel qual es repartia la legislatura amb el líder dels liberal-demòcrates, Ryutaro Hashimoto, una abraçada de l’ós que va enfonsar electoralment els socialistes i va servir al PLD per recuperar el poder el 1996 i mantenir-lo fins ara.

Aso agafa les regnes del Japó

23/9/2008 ELECCIÓ INTERNA EN EL PARTIT GOVERNAMENTAL JAPONÈS
• Els comicis anticipats es perfilen com una solució al bloqueig polític
L'exministre d'Afers Estrangers japonès Taro Aso és des d'ahir el president del Partit Liberal Democràtic (PLD), cosa que li garanteix l'elecció demà al Parlament com a primer ministre, gràcies a la majoria amb què compta la formació conservadora en la decisiva Cambra baixa.Aso, que va obtenir els vots de 352 dels 525 parlamentaris i representants provincials del PLD, substitueix Yasuo Fukuda, que va dimitir el dia 1 de setembre passat, després de menys d'un any en el càrrec, per les dificultats per superar el bloqueig de les seves polítiques al Senat, on l'oposició, encapçalada pel Partit Democràtic del Japó (PDJ), té la majoria.

CAP A LES URNES

"El PLD, com a partit de Govern, s'ha d'enfrontar amb determinació al Partit Democràtic en les pròximes eleccions, i només quan hàgim guanyat aquestes eleccions hauré complert el meu destí", va afirmar Aso en el discurs que va fer d'acceptació del càrrec. Encara queda un any per completar l'actual legislatura, però s'espera que Aso aprofiti l'empenta de popularitat que li suposarà la presa de possessió del càrrec per dissoldre la Cambra baixa i convocar eleccions abans de finals d'any.

Aso té 68 anys, és catòlic, està casat i pertany a una dinastia política en què destaca el seu avi, el primer ministre Shigeru Yoshida, recordat com el forjador de la política segons la qual el Japó confia la seva seguretat als Estats Units a canvi de servir com a centre de les operacions militars nord-americanes a l'Àsia.

El nou líder japonès va participar en els Jocs Olímpics de Mont-real (1976) en la modalitat de tir i és conegut per la seva gran afició al manga, el seu caràcter extravertit i la seva propensió a les sortides de to. Algunes de les seves declaracions li han donat fama d'ultranacionalista, encara que les seves posicions en matèria de relacions internacionals i seguretat no s'allunyen de la línia principal del seu partit, que defensa la necessitat de tenir bones relacions amb la Xina, però mantenint els EUA com a principal aliat.

Per reactivar l'economia japonesa, que molts experts consideren a la vora de la recessió, Taro Aso defensa la necessitat d'augmentar la despesa pública sense apujar els impostos. El sistema financer nipó ha quedat relativament salvat de la crisi generada per les hipoteques escombraries nord-americanes, però la frenada del consum als Estats Units és un cop molt dur a les exportacions de la indústria nacional.

El bloqueig de l'oposició força a dimitir el primer ministre japonès

2/9/2008 ANUNCI PER SORPRESA DEL CAP DEL GOVERN A TÒQUIO
• Fukuda desisteix després d'11 mesos al poder i en plena crisi de popularitat
El primer ministre japonès, Yasuo Fukuda, va anunciar ahir la seva renúncia al càrrec i a la direcció del Partit Liberal Democràtic (PLD) o Jiminto. "He triat el moment, abans de l'inici de la sessió extraordinària del Parlament, per causar el mínim de molèsties als ciutadans", va anunciar Fukuda en una breu roda de premsa transmesa en directe per les principals cadenes de televisió.

La popularitat de Fukuda no ha parat de baixar en les últimes setmanes per la seva incapacitat d'aplicar polítiques decidides per fer front a la crisi econòmica, i amb prou feines ha pogut aprofitar l'efecte propagandístic d'actuar com a amfitrió de la cimera del G-8, celebrada al juliol a Hokaido, al nord del Japó.

En el transcurs dels pròxims dies, el PLD ha de fixar la data per portar a terme l'elecció del seu pròxim líder, que hauria de formar govern, ja que el partit compta amb la majoria a la determinant Cambra baixa de la Dieta. El Senat està dominat des de fa mig any per l'oposició encapçalada pel Partit Democràtic del Japó (PDJ) de Ichiro Ozawa, que ha reiterat la seva petició que es convoquin eleccions.

DENÚNCIA DEL BLOQUEIG

El primer ministre es va referir al bloqueig exercit pel PDJ com una de les causes de la seva renúncia. "El Partit Democràtic ha intentat bloquejar totes les lleis, de manera que ens ha costat molt de temps posar en pràctica totes les polítiques. Pel bé del poble japonès, això no es pot repetir", va declarar.

S'haurà de veure la manera com reaccionen les diferents faccions del PLD, així com el seu partit coalitzat, el budista Komeito. El més probable és que aparegui un líder de consens que intenti aprofitar l'any que queda de legislatura per mirar de recuperar una mica de popularitat i poder afrontar les eleccions. Tampoc es pot descartar la formació d'un Govern que s'encarregaria de convocar eleccions abans que el suport popular al PLD toqui fons.

Fukuda va ser elegit fa 11 mesos pel PLD per succeir Shinzo Abe, que va dimitir per problemes de salut. Abe havia substituït un any abans Junichiro Koizumi, que va ser reelegit fa tres anys com a primer ministre després que el seu partit va arrasar en unes eleccions que va plantejar com un plebiscit sobre el seu pla de privatitzar correus.

El primer ministre japonès plega després d'un any d'escàndols

13/9/2007 AGREUJAMENT DE LA CRISI POLÍTICA DEL JAPÓ
• Abe renuncia al càrrec per sorpresa al reconèixer que ja no compta amb la confiança dels ciutadans
• Atribueix la renúncia al rebuig de l'oposició a la missió militar de suport als EUA contra el terrorisme
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El primer ministre japonès, el conservador Shinzo Abe, va anunciar ahir per sorpresa la seva dimissió, després de gairebé un any al capdavant d'un Govern ple de ficades de pota i escàndols i poques hores abans d'enfrontar-se a l'oposició al Parlament. "Avui he decidit dimitir com a primer ministre. Vaig formar aquest Govern per tirar endavant les reformes, però en les actuals circumstàncies s'ha tornat difícil comptar amb la confiança i el suport dels ciutadans", va afirmar en roda de premsa, amb veu plorosa i la cara desencaixada.

El portaveu del Govern, Kaoru Yosano, va explicar que Abe té problemes de salut, possiblement relacionats amb les molèsties intestinals que arrossega des de fa temps. Però el motiu més immediat per a la renúncia és la dificultat per assegurar-se l'aprovació al Parlament de la pròrroga de la missió de la Marina japonesa a l'oceà Índic, on proveeix de carburant en alta mar vaixells dels EUA.

Tant Tòquio com Washington presenten aquesta tasca com una contribució a la lluita contra el terrorisme a l'Afganistan. Però l'oposició japonesa es mostra contrària a la pròrroga argumentant que la participació en operacions militars a l'estranger viola la Constitució i que, a més, els vaixells japonesos proveeixen també vaixells dels EUA amb destí a l'Iraq.

DALTABAIX

El Partit Liberal Democràtic (PLD) d'Abe compta amb una àmplia majoria a la Cambra baixa del Parlament però està en minoria al Senat des del daltabaix electoral que va patir al juliol. En el sistema parlamentari japonès, igual que en l'espanyol, la Cambra baixa preval sobre l'alta en cas de discrepància. Però l'ús d'aquesta prerrogativa per aprovar una mesura rebutjada per una gran majoria de la població no hauria fet més que reduir el ja escàs suport amb què comptava el primer ministre.

Abe va començar el seu mandat amb el vent a favor deixat pel seu predecessor, Junichiro Koizumi, però va anar perdent popularitat per la seva insistència en projectes allunyats del sentiment popular --com la reforma de la Constitució o la introducció del patriotisme a les escoles-- alhora que descuidava problemes que preocupen els ciutadans, com el futur de les pensions.

SORPRESA

Abe va dir que una de les raons per les quals dimitia era la negativa del líder de l'oposició, Ichiro Ozawa, del Partit Democràtic del Japó (PDJ), a reunir-se amb ell per tractar sobre la prolongació de la missió a l'Índic. Ozawa va replicar que la seva postura respecte a la pròrroga no canviaria i es va mostrar sorprès per la dimissió d'Abe. "En 40 anys en aquest món no he vist res semblant", va declarar.

La maquinària del PLD ja s'ha posat en marxa per elegir, el dia 19, el nou president del partit. Aquest càrrec ha anat lligat amb el de cap del Govern japonès des dels anys 50, amb dues excepcions als 90. El nom que més s'especula és el de l'exministre d'Exteriors i actual secretari general del PLD, Taro Aso, conegut per la seva ideologia nacionalista i la seva afició als còmics japonesos.

CONCILIADOR

El 26 de setembre del 2006, Abe es va convertir, amb 52 anys, en primer ministre del Japó, el primer nascut després de la segona guerra mundial. El seu programa de Govern contemplava la superació del règim pacifista sorgit en la postguerra i una postura més ferma en les relacions internacionals. No obstant, els seus primers viatges van ser a Seül i Pequín per restaurar les relacions danyades pel seu antecessor, Junichiro Koizumi, amb les seves visites al santuari on es rendeix homenatge als militars nipons, inclosos 14 criminals de guerra. Abe pertany a una dinastia de polítics. El seu avi, Nobosuke Kishi, va ser cap de Govern i el seu pare, Shintaro Abe, ministre d'Exteriors.

UN MANDAT TURBULENT
EL PERIÓDICO
EL MANDAT DE SHINZO ABE HA ESTAT BREU, TEMPESTUÓS I TRÀGIC. LA SEVA TRAJECTÒRIA HA QUEDAT MARCADA PER UNA NODRIDA SÈRIE D'ESCÀNDOLS I PÍFIES. SEVES I DELS SEUS MINISTRES.

LES FICADES DE POTA

El gener del 2007, el ministre de Salut, Hakuo Yanagisawa, va provocar una gran polèmica al país al qualificar les dones de "màquines per fabricar fills". Abe va defensar el seu ministre i es va convertir en blanc de les crítiques.

Al març, el primer ministre va desencadenar una crisi diplomàtica a l'afirmar que no existeix "cap testimoni fiable" que demostri que les forces armades van recórrer a la "coerció" per reclutar esclaves sexuals dels seus soldats a la segona guerra mundial.

Al juliol, va dimitir el ministre de Defensa, Fumio Kyuma, després d'haver justificat els bombardejos atòmics sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki.

LA CORRUPCIÓEls casos de corrupció en l'entorn d'Abe s'inicienel desembre del 2006, tres mesos després d'arribar al poder, amb la dimissió del secretari d'Estat per a les Reformes Administratives, acusat de frau. A principis del 2007 es destapa un enorme forat en la gestió del sistema públic de pensions.

EL SUÏCIDI

Al maig, el ministre d'Agricultura, Toshikatsu Matsuoka, es va suïcidar després d'haver estat acusat de corrupció pel cobrament de comissions a algunes empreses constructores. El seu successor, Norihiko Akagi, va dimitirnomés una setmana després d'haver estat nomenat sota l'acusació d'haver falsificat els comptes de la campanya electoral.