La nòria dels governants

Informació publicada en la página 12 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 05 de juny de 2010

Anàlisi
Dissabte, 5 de juny del 2010
Jordi Juste Periodista
Naoto Kan és el sisè primer ministre que té el Japó en els últims quatre anys. L'han precedit en el càrrec el seu coreligionari Yukio Hatoyama, del Partit Demòcrata, i els liberals Taro Aso, Yasuo Fukuda, Shinzo Abe i Junichiro Koizumi. En la història política contemporània del Japó, Hatoyama i Koizumi se situen en dos extrems per la seva durada en el càrrec. Si és estrany que Hatoyama hagi abandonat després de només vuit mesos, Koizumi també va sorprendre per governar cinc anys i deixar el poder per pròpia voluntat amb la popularitat pràcticament intacta.

Koizumi és una de les poques excepcions a la norma dels caps de Govern efímers. El Japó ja ha tingut 32 primers ministres des del 1945. Això, que en un altre país seria símptoma d'inestabilitat política, allà es viu com una cosa gairebé natural. La lògica és que els votants no elegeixen el primer ministre, sinó senadors i diputats que són els encarregats d'escollir el líder de l'Executiu i de substituir-lo si renuncia al càrrec o el consideren incapaç d'exercir-lo.

En els dos grans partits, el primer ministre és elegit després de ser nomenat president de la seva formació, a la qual se suposa que controla. Però a la pràctica no es pot oblidar que al Japó és més important el grup que l'individu i, per tant, el líder exerceix una funció més representativa que de comandament. Si el grup –el partit, en aquest cas– s'adona que qui dóna la cara per ell és més un llast que un actiu per a la seva popularitat, l'aparta i posa algú altre en el seu lloc.

Una dona aspira a dirigir el Japó

L' ex ministra de defensa Yuriko Koike és un dels cinc candidats que es presenten a las elecciones a la presidencia del Partit Liberal Democràtic (PLD) que se celebraran el proper dia 22 per substituir Yasuo Fukuda, que va presentar la dimisió l'u de setembre. El càrrec de president del PLD du aparellat, gairbé automàticament, el de primer ministre, gràcies a la majoria amb que compta el partit a la decisiva Cambra Baixa del parlament japonès.
De triunfar, Koike es convertiria en la primera dona que asumeix el màxim lideratge polític al Japó, país que ocupa el lloc número 54 en el rànquing de l'ONU segons el poder polític y econòmic que ostenten les seves dones. “Vull afrontar els assumptes de la dona des d'una perspectiva no partidista. Això farà que s'alliberin les energies potencials de la dona i convertirà el Japó en un país amb força”, va dir Koike.
La candidata a liderar el PLD té 56 anys, és soltera i va arribar a la política després de treballar com a intèrpret d'àrab i presentadora de televisió. El 2005 es va convirtir en ministra de Medi Ambient del govern de Junichiro Koizumi, i se la considera responsable de la política coolbiz, consistent a abandonar l'ús de la corbata a l'estiu per estalviar l'energia que es gasta en aire condicionat. Posteriorment, al govern de Shinzo Abe, es va convertir en la primera dona ministra de Defensa, pero va dimitir al cap de 54 dies, després que es produís un cas de filtració d'informació reservada.
Koike no ho tindrà fàcil per aconseguir el seu objectiu. Els seus rivals són l'ex-ministre d'Afers Exteriors, Taro Aso, el titular d'Economia, Kaoru Yosano, l'ex ministre de Defensa Shigeru Ishiba i Nobuteru Ishihara, fill del governador de Tòquio. Totes les enquestas indiquen Aso com a favorit entre la població, que vol un líder fort després dels fracassos d'Abe i Fukuda.

El bloqueig de l'oposició força a dimitir el primer ministre japonès

2/9/2008 ANUNCI PER SORPRESA DEL CAP DEL GOVERN A TÒQUIO
• Fukuda desisteix després d'11 mesos al poder i en plena crisi de popularitat
El primer ministre japonès, Yasuo Fukuda, va anunciar ahir la seva renúncia al càrrec i a la direcció del Partit Liberal Democràtic (PLD) o Jiminto. "He triat el moment, abans de l'inici de la sessió extraordinària del Parlament, per causar el mínim de molèsties als ciutadans", va anunciar Fukuda en una breu roda de premsa transmesa en directe per les principals cadenes de televisió.

La popularitat de Fukuda no ha parat de baixar en les últimes setmanes per la seva incapacitat d'aplicar polítiques decidides per fer front a la crisi econòmica, i amb prou feines ha pogut aprofitar l'efecte propagandístic d'actuar com a amfitrió de la cimera del G-8, celebrada al juliol a Hokaido, al nord del Japó.

En el transcurs dels pròxims dies, el PLD ha de fixar la data per portar a terme l'elecció del seu pròxim líder, que hauria de formar govern, ja que el partit compta amb la majoria a la determinant Cambra baixa de la Dieta. El Senat està dominat des de fa mig any per l'oposició encapçalada pel Partit Democràtic del Japó (PDJ) de Ichiro Ozawa, que ha reiterat la seva petició que es convoquin eleccions.

DENÚNCIA DEL BLOQUEIG

El primer ministre es va referir al bloqueig exercit pel PDJ com una de les causes de la seva renúncia. "El Partit Democràtic ha intentat bloquejar totes les lleis, de manera que ens ha costat molt de temps posar en pràctica totes les polítiques. Pel bé del poble japonès, això no es pot repetir", va declarar.

S'haurà de veure la manera com reaccionen les diferents faccions del PLD, així com el seu partit coalitzat, el budista Komeito. El més probable és que aparegui un líder de consens que intenti aprofitar l'any que queda de legislatura per mirar de recuperar una mica de popularitat i poder afrontar les eleccions. Tampoc es pot descartar la formació d'un Govern que s'encarregaria de convocar eleccions abans que el suport popular al PLD toqui fons.

Fukuda va ser elegit fa 11 mesos pel PLD per succeir Shinzo Abe, que va dimitir per problemes de salut. Abe havia substituït un any abans Junichiro Koizumi, que va ser reelegit fa tres anys com a primer ministre després que el seu partit va arrasar en unes eleccions que va plantejar com un plebiscit sobre el seu pla de privatitzar correus.

El Japó consolida com a tradició no portar corbata a l'estiu

• Els dos successors de l'exprimer ministre Koizumi, impulsor de la idea, l'han mantinguda
Deixar la corbata a l'armari per poder, amb una vestimenta més informal, apujar la temperatura al lloc de treball i d'aquesta manera estalviar energia és una solució encara molt nova a Espanya (es va estrenar tímidament el 2007 i ha agafat vol aquesta setmana per la decisió d'un ministre de predicar amb l'exemple). Però al Japó, amb només quatre anys d'història, ja és una sòlida tradició. Aquest és el quart estiu que els japonesos, sota el paraigua d'una campanya coneguda com a cool bizz (en traducció lliure, negocis a l'última moda), treballen en mànigues de camisa i amb els termòstats de les oficines a 28 graus, segons la recomanació oficial.

El pare del cool bizz va ser, l'estiu del 2005, el Ministeri de Medi Ambient. Pretenia aportar un petit gra de sorra als compromisos mediambientals del protocol de Kyoto, però la iniciativa va adquirir aviat fama internacional pel suport personal que li va brindar el llavors primer ministre Junichiro Koizumi, polític de carisma magnètic, a qui van començar a imitar immediatament els seus compatriotes. Fins a quin punt Koizumi va fixar les bases d'una tradició en dóna fe el fet que els seus dos successors en el càrrec, Shinzo Abe, primer, i l'actual primer ministre, Yasuo Fukuda, han mantingut la mesura.

Sembla que una de les claus de l'èxit va ser la intel.ligència de Koizumi de dirigir-se a les dones i presentar-les com a víctimes de la corbata. "Les dones no porten corbata i en general vesteixen de forma més lleugera que els homes. Moltes han de pensar molt bé cada dia què es posaran per no agafar un refredat al tren o a la feina", va explicar. Així, ja el primer estiu, més d'un terç de les oficines japoneses van ajustar els seus termòstats a una temperatura superior a l'habitual. Es calcula que amb això es van reduir, durant l'estiu del 2005, en gairebé mig milió de tones les emissions de CO2.
RETICÈNCIES

La campanya cool bizz, no obstant això, no va agradar a tothom. Els fabricants de corbates van veure reduir les vendes el 10%, però les botigues especialitzades en roba per a home es van llançar a anunciar conjunts ideals per anar a treballar ben vestit sense corbata, amb la qual cosa van aconseguir augmentar el seu negoci en més del 2%. Els funcionaris van ser els que més ràpid es van adaptar al canvi. Al sector privat, no obstant això, l'èxit va dependre força més de l'actitud dels directius.