JORDI JUSTE
L’acudit parla de dos ciutadans italians que quan veuen que està plovent exclamen: « Porco goberno ». Al Japó a ningú se li acudiria acusar el Govern de la pluja i, encara menys, d’un terratrèmol de nou graus, seguit d’un tsunami devastador que arrasa pobles sencers i deixa una central nuclear de sis reactors en tan mal estat que es converteixen en una amenaça internacional. A l’actual Govern ni tan sols se’l pot acusar de no haver obligat les elèctriques a estar preparades per al pitjor, ja que l’administració del Partit Demòcrata no fa ni dos anys que és al poder i només han passat vuit mesos des que Naoto Kan va substituir el seu coreligionari Yukio Hatoyama com a primer ministre. Una altra cosa és la crítica a la gestió de la crisi. La primera setmana d’unitat nacional sense fissures significatives va acabar amb la negativa del principal partit de l’oposició a sumar-se a un Govern de concentració nacional per fer front a l’hercúlia tasca d’aixecar el país. Encara que també va dir que collaboraria amb el Govern des de l’oposició, el no del líder del Partit Liberal Democràtic, Sadakazu Tanigaki , a convertir-se en viceprimer ministre i compartir responsabilitats amb el seu principal adversari augura que aviat començarem a sentir crítiques a l’acció de Kan . Ara bé, hauran de ser crítiques raonables i mesurades per no ser vistes com a antipatriòtiques per la majoria de la població, conscient ara mateix de la necessitat de fer pinya.
Les paraules d’alguns comentaristes polítics, els debats espontanis a les xarxes socials i l’experiència d’altres crisis fan pensar que les crítiques al Govern se centraran en la falta de fermesa, transparència i valor. Fermesa per obligar Tepco, la companyia elèctrica propietària de la central nuclear, a prendre mesures expeditives més ràpidament per minimitzar els danys a la població sense reparar en els perjudicis econòmics que això li pogués ocasionar. Transparència per donar als ciutadans totes les dades i deixar que fossin ells mateixos els que decidissin el grau de gravetat de la crisi i actuessin en conseqüència. I valor per prendre mesures conservadores de la seguretat fins i tot a risc d’excedir-se. A Fukushima sembla que s’ha evitat el pitjor, però encara s’haurà de deixar passar una temporada per saber amb certesa tot el que ha passat i poder avaluar bé l’acció del Govern japonès.
Quan arribi el moment, s’haurà de veure si l’Executiu ha deixat en algun instant que Tepco ponderés els seus interessos econòmics al decidir les mesures que calia prendre amb els reactors afectats, quan el que li tocava era oblidar-los per una vegada a favor del bé comú. També necessitarem esbrinar si el Govern ha deixat d’informar la població amb la claredat i celeritat oportunes, tenint en compte l’obligada necessitat d’un temps raonable per recollir les dades i interpretar-les abans de fer-les públiques. Per acabar, voldrem veure si realment hem estat a un pas d’una hecatombe, i per tant el correcte hauria estat evacuar Tòquio, o era cert en tot moment que la situació era greu però no tant per organitzar l’èxode de més de 30 milions de persones.
