Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pena de mort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pena de mort. Mostrar tots els missatges

29.3.12

Execució de tres assassins


Avui han sigut executats al Japó tres presos, vint mesos després de l’última execució de condemnats a mort. L’anunci l’ha fet el ministre de Justícia, Toshio Ogawa, que ha declarat que més del 80% dels japonesos està a favor de la pena de mort, que aquestes persones havien estat condemnades pels tribunals i que ell s’ha limitat a transmetre l’ordre, tal com indica la llei.
Els executats són: Yasuaki Uwabe, de 48 anys per l’assassinat de cinc persones a l’estació de  Shimonoseki el 1999; Yatsutoshi Matsuda, de 44 anys, per la mort de dues dones el 2001 per robar-les; i Tomoyuki Furusawa, de 46 anys, que va matar el 2002 els seus sogres (estava en tràmits de divorci) i el net de 12 anys d’aquests.
En l’any i vuit mesos en què no hi ha hagut execucions, s’han acumulat 31 noves condemnes capitals, que han fet que el nombre de reus que esperen el seu final hagi augmentat a 132 (129 ara). Entre ells el més cèlebre és el líder de la secta Aum Shinrikyo, Shoko Asahara, que es va fer mundialment famosa el 1995 pels atacs amb gas sarín al metro de Tòquio, en què van morir dotze persones.
El president de l’associació japonesa de víctimes de crims s’ha felicitat per les execucions i ha demanat que continuïn al ritme adequat. Per part seva, la Comissió contra la Pena de Mort de l’Associació d’Advocats ha reclamat que s’obri un veritable debat nacional sobre la seva abolició. Els condemnats a mort al Japó són informats de les seves execucions el matí del dia que seran portades a terme, i les famílies reben la notificació quan ja són un fet. Segons el Ministeri, es fa així per evitar el sofriment dels presos. A la cultura nipona està molt arrelada la idea de pagar pels errors amb la pròpia vida i es repeteixen periòdicament casos d'assassins que demanen ser executats.

20.6.08

Miyazaki, l'Hannibal Lecter del Japó, és executat a la forca

• El criminal va violar, va assassinar i va esquarterar 4 nenes d'entre 4 i 7 anys als 80
Miyazaki durant una reconstrucció. TV Asahi
"Els atroços assassinats de quatre nenes per satisfer els seus desitjos sexuals no deixen espai per a la indulgència", va concloure el 2006 Tokiyasu Fujita, magistrat del Tribunal Suprem del Japó, al confirmar la sentència de mort contra Tsutomu Miyazaki. Ahir, a la japonesa, és a dir, sense avís públic previ, les autoritats penitenciàries nipones van informar que Miyazaki acabava de ser executat a la forca. Moria així un criminal que entre el 1988 i el 1989 va violar i va assassinar quatre nenes d'entre 4 i 7 anys.
Semblava un home tranquil al taller d'impressió gràfica on treballava amb el seu pare a Saitama, a prop de Tòquio. Però Miyazaki, considerat l'Hannibal Lecter japonès, va esquarterar les víctimes, va beure-se'n la sang, se'n va menjar alguns membres, va dormir amb les seves restes i va incinerar en un forn les mans i els peus per enviar les cendres i els ossos a les famílies. A més, va remetre als mitjans cartes on una dona s'atribuïa els assassinats.
ATAC EN UN PARC
Miyazaki va ser arrestat el juliol del 1989 després de ser atacat pel pare d'una menuda de la qual estava abusant en un parc. Durant els registres al seu domicili, la policia va trobar 5.700 vídeos pornogràfics i de terror, entre els quals hi ha algunes gravacions del que va fer amb les menors. Això li va valer apel.latius com l'Assassí de la nena petita, el Monstre de Saitama i l'Assassí otaku, terme amb què els nipons denominen els joves asocials fanàtics dels còmics manga. Els seus crims van obrir un debat sobre si el porno i els tebeos ultraviolents estaven creant una generació de japonesos insensibles al dolor dels altres.
Durant el judici, l'assassí en cap moment va perdre la calma ni va mostrar cap penediment. Tampoc va lamentar que el seu pare se suïcidés el 1994 al no poder assumir les atrocitats que va portar a terme el seu fill. És més, Miyazaki va arribar a assenyalar que quan es van produir els fets estava "vivint com en un somni". I encara pitjor, sempre es va declarar innocent assegurant que les nenes havien estat assassinades per l'home rata, una espècie de monstre de manga que apareixia per assassinar les menors quan ploraven. Diversos forenses van certificar que Miyazaki tenia esquizofrènia. Malgrat això els jutges el van considerar plenament responsable de les seves accions.
SOCIETAT COMMOCIONADA
Ahir també van ser penjats dos presidiaris més condemnats així mateix per assassinat. Així el Japó ja ha executat 10 persones des de primers d'any i es calcula que a un centenar més els espera el mateix destí.
La societat nipona, marcada per uns codis de comportament extremadament cortesos i acostumada a viure amb un dels índexs de criminalitat més baixos del món, queda periòdicament commocionada per casos d'assassinats en sèrie d'una crueltat inusitada que reben una gran atenció per part dels mitjans de comunicació.
Fa només una setmana un noi va matar set persones a Tòquio, la capital, primer atropellant-ne diverses amb un camió en una zona de vianants i després apunyalant indiscriminadament totes les que es va trobar pel camí.
Execucions sense avís
Al Japó les execucions es fan públiques a posteriori i es fan sempre a la forca. El propi ajusticiat és informat que morirà el matí del seu darrer dia de vida i els familiars i representants legals se'ls comunica quan ja és un fet.
Segons la llei, les execucions s'han de dur a terme, després de l'ordre del ministre de Justícia, en el transcurs de mig any des que el Tribunal Suprem confirma la condemna. Malgrat això, fins fa poc l'espera mitjana al corredor de la mort era de vuit anys.
Ara bé, el nomenament de Kunio Hatoyama com a ministre ha fet que s¡accelerin les execucions i l'han convertit en el ministre que més n'ha ordenat.
"Estem duent a terme les execucions després de triar les persones a les que podem executar amb un sentiment de confiança i responsabilitat", va dir Hatoyama a l'anunciar les execucions.
Per part sevael Primer Ministre, Yasuo Fukuda, es va mostrar partidari de continuar amb l'actual política. "Al Japó l'opinió majoritària és que cal mantenir la pena capital i no veig cap necessitat de canviar el que hem estat fent", va dir.
Malgrat que és veritat que la majoria de japonesos no s'oposen a la pena capital, el debat sobre la seva utilitat i la forma en què es du a terme es va fent cada vegada més present al mitjans de comunicació. Ahir, Ichiro Furutachi, presentador de l'informatiu News Watch, d'Asahi TV, es demanava si era casual que cada cop que un crim conmou la societat japonesa, al cap d'uns dies s'autoritza una sèrie d'execucions.

8.2.07

El Japó segueix penjant reus discretament


El dia de Nadal 4 homes van ser executats

L'oposició a la pena de mort és molt escassa

Jordi Juste. Kyoto

El dia de Nadal quatre homes van ser penjats al Japó. No hi va haver vigílies de protesta ni campanyes de recollida de firmes ni pronunciaments internacionals en contra. Tot es va fer, com sempre que hi ha execucions, discretament, sense anuncis ni tan sols a les seves famílies. La notícia que s'havia executat a quatre interns es va donar una vegada estaven signats els certificats de defunció i no va provocar cap reacció destacable en l'opinió pública, més enllà de les crítiques habituals d'alguns polítics de l'oposició i de membres de grups contraris a la pena capital. “És Nadal, un dia especial fins i tot per als que no són cristians. No puc entendre per què van escollir portar a terme les execucions”, va declarar Nobuto Hosaka, del Partit Social Democràtic.

Els quatre executats eren Hiroaki Hidaka, de 44 anys, convicte per la mort de quatre dones el 1996; Michio Fukuoka, de 64 anys, condemnat per l'assassinat el 1981 de tres persones; Yoshiaki Akiyama, de 77 anys, sentenciat a morir per la mort el 1975 d'una empresària a la qual va robar 10 milions de iens (65.000 euros.); i Yoshio Fujinami, de 75 anys, condemnat per l'assassinat el 1981 de dos parents de la seva ex dona.

Execucions tots els anys

Les quatre execucions es produeixen després d'un parèntesi de 15 mesos degut a la resistència de l'anterior ministre de Justícia, el budista Seiken Sugiura, a signar les ordres d'execució. Es manté així el rtiml d'efectuar com a mínim una execució cada any reprès quan el 1993 va acabar la moratòria imposada pel ministre Masaharu Gotoda. L'actual titular de Justícia, Jinen Nagase, va declarar al prendre possessió el setembre que entenia “que hi ha veus contra la pena de mort”, però es va mostrar inclinat a prestar major atenció als sentiments de les víctimes i a “mantenir l'ordre a la societat”. Després de les execucions de Nadal, Nagase es va limitar a declarar que havia pres la seva decisió “de manera adequada i curosa, d'acord amb la llei”.

Les presons japoneses compten ara amb 94 interns condemnats a morir que esperen la firma del ministre, l'única persona autoritzada per la llei per donar l'ordre. Entre els habitants del corredor de la mort es compten criminals tan famosos com Chizuo Matsumoto, conegut com a Shoko Asahara, el líder de la secta Aum, responsable de l'enverinament amb gas sarín en el metro de Tòquio, que el 1995 va causar la mort de 12 persones i milers de ferits.

Després de les execucions, resposables del Ministeri de Justícia van donar a conèixer la seva preocupació per la sobrepoblació del corredor de la mort, a causa de l'augment del nombre de condemnes i al major zel dels ministres a l'escollir casos que no generin polèmica. Precisament, el dia 27 es va saber que el tribunal superior de Nagoya ha denegat la possibilitat de repetir el judici de Masaru Okunishi, un home de 80 anys condemnat el 1961 per la mort per enverinament de cinc dones, un crim que en principi va confessar però que després va afirmar haver admès sota pressió de la policia.

Secretisme

Els condemnats a mort al Japó són informats de les seves execucions el matí del dia que van a ser portades a terme i les famílies reben la notificació quan ja són un fet. Segons el Ministeri, es fa així per evitar el sofriment dels reus. No obstant això, Aministía Internacional ha criticat repetidament la pràctica com una forma d'evitar que s'obri un debat sobre la pena de mort. De moment, les enquestes mostren que prop del 80 per cent de japonesos accepta aquesta forma de càstig. En la cultura nipona està molt arrelada la idea de pagar pels errors amb la pròpia vida i es repeteixen periòdicament casos d'assassins que demanen ser executats.