25/6/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Un dels esdeveniments que assenyalen l'arribada del bon temps a l'antiga capital del Japó és l'obertura al mes de maig de les noryo yuka, les terrasses que s'instal.len cada temporada sobre el curs del Misosogi, el rierol que transcorre paral.lel al riu Kamo, entre els carrers Gojo (cinquè) i Nijo (segon), en ple centre de la ciutat.
Un dels esdeveniments que assenyalen l'arribada del bon temps a l'antiga capital del Japó és l'obertura al mes de maig de les noryo yuka, les terrasses que s'instal.len cada temporada sobre el curs del Misosogi, el rierol que transcorre paral.lel al riu Kamo, entre els carrers Gojo (cinquè) i Nijo (segon), en ple centre de la ciutat.
Al voltant d'uns noranta establiments, amb locals interiors oberts durant tot l'any, munten a principis de primavera unes tarimes sobre les quals col.loquen, segons l'estil del negoci, taules occidentals o les més tradicionals estores i taules baixes japoneses.
L'estiu a Kyoto és molt calorós, ja que la ciutat és a l'interior i envoltada de muntanyes. A més a més, arriba precedit del tsuyu, el mes de les pluges, que alguns anys comporta que plogui, amb escasses interrupcions, durant unes quatre setmanes, cosa que deixa la terra xopa i l'atmosfera humida fins que a finals de la canícula arriben els tifons per ventilar.
Aquestes condicions climàtiques són les que es diu que van impulsar, en l'època d'Edo (1603-1868), els comerciants rics de la ciutat a adoptar el costum de posar a l'estiu taules al riu per convidar els seus clients, aprofitant la brisa que genera el corrent. Amb el temps, la utilització recreativa del Kamo va impulsar l'obertura de parades de menjar i entreteniment com les de les fires a la vora del riu.
D'aquells petits negocis es va passar a les terrasses en forma de tarimes que van instal.lar els restaurants que tenien la seva part posterior mirant al riu. El 1934, un gran tifó va provocar un desbordament i va obligar a desviar part del cabal del Kamo cap al Misosogi, el rierol que ara queda cobert en part per les tarimes que entre els mesos de maig i setembre permeten sopar amb vistes al riu.
Kyoto té dos grans rius, el Katsura i el Kamo, però és aquest últim el més emblemàtic per a la ciutat, ja que és el que passa pel centre i serveix de nexe entre alguns dels seus llocs de més importància històrica. A més a més, els seus amplis marges l'han convertit en el lloc preferit per a molts habitants de Kyoto per passar les seves estones d'oci a l'aire lliure. Quan el temps ho permet, hi ha gent que passeja a peu o en bicicleta, parelles assegudes sobre les esquenes del seu llit de pedra i fotò- grafs capturant la gran quantitat d'aus que pesquen en les seves aigües, com els ànecs salvatges que li donen el nom.
Pel que fa al carreró de Pontocho, que serveix d'entrada per a la major part de noryo yuka, es tracta d'una via de vianants de poc més de dos metres d'amplada que inclou restaurants i clubs nocturns de diversos estils, a més a més de diverses cases de geishes i el teatre Kaburenjo, on aquestes artistes representen cada any les famoses Kamogawa Odori (danses del riu Kamo).
A les mateixes artistes també se les pot veure de vegades en alguna terrassa, servint clients que han pagat sumes importants per gaudir de la seva companyia. La seva presència serveix per recordar que sopar a Kyoto a la vora del riu no ha deixat de ser un luxe.
