Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geishes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geishes. Mostrar tots els missatges

26.6.07

Sushi a la vora del Kamo




25/6/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Un dels esdeveniments que assenyalen l'arribada del bon temps a l'antiga capital del Japó és l'obertura al mes de maig de les noryo yuka, les terrasses que s'instal.len cada temporada sobre el curs del Misosogi, el rierol que transcorre paral.lel al riu Kamo, entre els carrers Gojo (cinquè) i Nijo (segon), en ple centre de la ciutat.
Al voltant d'uns noranta establiments, amb locals interiors oberts durant tot l'any, munten a principis de primavera unes tarimes sobre les quals col.loquen, segons l'estil del negoci, taules occidentals o les més tradicionals estores i taules baixes japoneses.
L'estiu a Kyoto és molt calorós, ja que la ciutat és a l'interior i envoltada de muntanyes. A més a més, arriba precedit del tsuyu, el mes de les pluges, que alguns anys comporta que plogui, amb escasses interrupcions, durant unes quatre setmanes, cosa que deixa la terra xopa i l'atmosfera humida fins que a finals de la canícula arriben els tifons per ventilar.
Aquestes condicions climàtiques són les que es diu que van impulsar, en l'època d'Edo (1603-1868), els comerciants rics de la ciutat a adoptar el costum de posar a l'estiu taules al riu per convidar els seus clients, aprofitant la brisa que genera el corrent. Amb el temps, la utilització recreativa del Kamo va impulsar l'obertura de parades de menjar i entreteniment com les de les fires a la vora del riu.
D'aquells petits negocis es va passar a les terrasses en forma de tarimes que van instal.lar els restaurants que tenien la seva part posterior mirant al riu. El 1934, un gran tifó va provocar un desbordament i va obligar a desviar part del cabal del Kamo cap al Misosogi, el rierol que ara queda cobert en part per les tarimes que entre els mesos de maig i setembre permeten sopar amb vistes al riu.
Kyoto té dos grans rius, el Katsura i el Kamo, però és aquest últim el més emblemàtic per a la ciutat, ja que és el que passa pel centre i serveix de nexe entre alguns dels seus llocs de més importància històrica. A més a més, els seus amplis marges l'han convertit en el lloc preferit per a molts habitants de Kyoto per passar les seves estones d'oci a l'aire lliure. Quan el temps ho permet, hi ha gent que passeja a peu o en bicicleta, parelles assegudes sobre les esquenes del seu llit de pedra i fotò- grafs capturant la gran quantitat d'aus que pesquen en les seves aigües, com els ànecs salvatges que li donen el nom.
Pel que fa al carreró de Pontocho, que serveix d'entrada per a la major part de noryo yuka, es tracta d'una via de vianants de poc més de dos metres d'amplada que inclou restaurants i clubs nocturns de diversos estils, a més a més de diverses cases de geishes i el teatre Kaburenjo, on aquestes artistes representen cada any les famoses Kamogawa Odori (danses del riu Kamo).
A les mateixes artistes també se les pot veure de vegades en alguna terrassa, servint clients que han pagat sumes importants per gaudir de la seva companyia. La seva presència serveix per recordar que sopar a Kyoto a la vora del riu no ha deixat de ser un luxe.

6.3.07

'Setsubun': geishes en un hivern primaveral


6/3/2007 CRÒNICA DESDE KIOTO // JORDI JUSTE
JORDI Juste
Aquest hivern està sent, també al Japó, inusualment temperat. Tant, que les prediccions dels almanacs i calendaris estan quedant desfasades i les converses d'ascensor i els comentaris d'informació meteorològica a la televisió són laments monotemàtics per l'absència de l'hivern fred i per la preocupació pel possible avançament de la florida dels cirerers.

La vigília del 3 de febrer va ser el setsubun, el dia que marca el canvi d'estació amb el final del daikan (gran fred) i l'entrada en la primavera, segons l'antic calendari solar xinès. Just aquell dia va entrar al país una fugaç onada d'aire fred procedent de Sibèria, com per permetre que la seva marxa coincidís amb el final del gran fred. Però el problema és que ja som al març i aquest any l'hivern de veritat encara ha d'arribar. Fins i tot a Sapporo van haver de suar per evitar que es fonguessin les obres del festival de figures de gel, que cada any congrega més de dos milions de persones a la capital de Hokkaido.

Des del 1873 el Japó utilitza el calendari gregorià, però anteriorment en feia servir un de lunar, per a assumptes civils, i el solar xinès (amb 24 divisions) per a ritus i tasques del camp. De les dates relacionades amb l'antic calendari, el setsubun és la que segueix tenint més importància al Japó contemporani. És un dia laborable, però amb sabor festiu, que sempre dóna lloc a comentaris sobre el temps.

A escoles, temples budistes, santuaris sintoistes, empreses i domicilis particulars se celebren rituals per exorcitzar persones i llocs i fer que entrin nets de mals esperits en el nou cicle de la natura. El més popular és el conegut com a mamemaki, que consisteix a llançar grans de soja torrats al crit d'"oni ga soto, fuku ga uchi" (dimonis fora, sort endins). A les cases, la tradició marca que el llançament el faci el toshiotoko, el mascle nascut en un any del mateix signe que l'actual, segons el zodíac xinès, o si no hi hagués ningú, el cap de família. En molts llocs públics s'encarrega això a practicants de professions tradicionals, com lluitadors de sumo o geishes. És el cas del gran santuari de Yasaka, a Gion (Kyoto), on geishes de diferents districtes fan torns per llançar sobres amb soja a la multitud.

Mentre a Kyoto les geishes llançaven soja i a Sapporo els hotelers i els esquiadors es queixaven per la falta de neu, arribava a Tòquio l'exvicepresident dels EUA, Al Gore, per presentar la seva pel.lícula sobre el canvi climàtic i recordar el simbolisme d'aquest país per a la lluita contra el problema mediambiental. "Kyoto serà honrada en la història perquè va acollir una reunió crucial, quan la humanitat va començar a reconduir la crisi", va dir Al Gore.

L'exvicepresident va animar els empresaris a influir en els seus col.legues nord-americans utilitzant la seva experiència en eficiència energètica. "Vostès poden tenir una gran influència a l'hora de modelar opinions en la comunitat de negocis dels EUA", va remarcar Al Gore, que es va referir a la llengua japonesa per transmetre optimisme: "En japonès, la paraula per a crisi està formada per dos caràcters: perill i oportunitat".