Cervesa i beisbol al terrat

Un beer garden d'Osaka. JJuste
Entre el juny i el setembre, als grans edificis de la regió de Kansai (Osaka, Kyoto, Kobe, Nara) proliferen els anomenats beer garden, terrasses instal.lades als terrats on, per un preu fix, es pot passar el vespre bevent i menjant tant com es vulgui. Al centre d'Osaka, el paisatge que es veu des de la majoria de jardins cervesers consisteix en edificis i més edificis fins on arriba la vista. A Kyoto, en canvi, es pot veure el riu Kamo, les muntanyes de l'est de la ciutat o, des d'algun dels hotels que hi ha just al davant, la muralla il.luminada de Nijo-jo, el palau del Shogun.

Però la majoria dels japonesos no van als beer garden a veure el paisatge sinó a menjar, beure i veure beisbol en companyia dels seus amics. Com que l'estiu coincideix amb el punt àlgid de la temporada de l'esport més popular del Japó, la tarda es remata molts dies en aquests llocs veient en una gran pantalla els llançadors i batedors de l'equip favorit de la regió, els Hanshin Tigers. A diferència del futbol, en què es juga una o dues vegades per setmana, el beisbol es juga gairebé cada dia, els partits poden durar més de tres hores i hi ha nombroses pauses, ideals per aixecar-se i anar a la barra a omplir la gerra i el plat.

Els lectors que no hagin estat a l'Orient Llunyà durant l'estiu potser s'estan imaginant l'escena bressolada per una suau brisa refrescant. La realitat és que, excepte alguns dies de treva, a gairebé tot l'est de l'Àsia l'estiu és sufocant tant arran de terra com als àtics. A Honshu, l'illa principal del Japó, a les precipitacions acumulades durant el tsuyu, el mes de les pluges que dóna pas a l'estiu, s'hi afegeixen repetits fronts d'aire càlid que arriben de l'oceà i que fan que la humitat atmosfèrica sigui molts dies i moltes nits de més d'un 90%.

Aquestes condicions meteorològiques fan que, sovint, els beer garden de Kansai semblin saunes a l'aire lliure, especialment els que serveixen carn que la clientela rosteix a les planxes instal.lades a cada taula. A la resta hi ha aparadors assortits amb menjar molt variat, com per exemple fruites, verdures, pollastre fregit, crestes xineses, boles de pasta amb pop (takoyaki), yakisoba i altres plats que al Japó es consideren un bon acompanyament per a la cervesa. El preu acostuma a estar al voltant dels 3.500 iens (uns 20 euros) i estan oberts entre les sis i les deu de la nit.

Encara que als beer garden també se serveixen còctels i begudes no alcohòliques, la cervesa és la reina dels terrats. No en va, la majoria d'aquestes terrasses estan gestionades directament per les principals cerveseres nipones, Asahi, Kirin i Sapporo, que es disputen aquí part del lideratge nacional de vendes. Els japonesos, tot i ser els més bevedors de l'Àsia, no destaquen en la lliga cervesera mundial, on se situen en una posició intermèdia amb els seus aproximadament 50 litres anuals per habitant, lluny dels més de 80 d'Espanya o dels 150 del líder, la República Txeca. La cervesa és la beguda alcohòlica més consumida al Japó, a distància del tradicional sake, que no ha deixat de disminuir durant els últims 60 anys i ara ja comença a estar per sota dels 10 litres per càpita.

L'ensordidor cant de la cigala

Una cigala sobre el tronc d'un cireré a Kyoto. JJuste

Diuen les estadístiques que el Japó és el país més sorollós de tot el món. La llista de sorolls és llarga i de- pèn de la sensibilitat de cada persona. Trens i automòbils que passen fregant les cases, camions que avisen quan van a girar, caravanes d'ultradretans amb altaveus, polítics en campanya anunciant promeses des dels seus cotxes o grups de bicicletes grinyolants.

Altres exemples de sorolls causats pels japonesos són els avisos perquè la gent no s'oblidi coses als transports públics, les bandes de motoristes nocturns, les alertes davant de les escales automàtiques, ascensors, forns o màquines de coure arròs que parlen i les gravacions per emmascarar els sons corporals als serveis per a dones. Però cap d'aquests sons és comparable, ni en volum ni tampoc en ubiqüitat, al cant de les cigales a l'estiu.

El clima tòrrid i l'abundància d'arbres fan del Japó un ecosistema del tot ideal per a aquest tipus d'insectes. Els omnipresents cirerers, despullats a l'hivern i efímerament florits durant l'estació primaveral, es poblen a l'estiu de cigales que, a mesura que avança la calor, van deixant les seves fulles verdes plenes de forats. Des que s'acaba la primavera comença a augmentar-ne el nombre fins a arribar al màxim apogeu en plena canícula, disminuir després lentament i cessar amb l'arribada de la tardor.

Diuen que la seva existència és molt beneficiosa per als vegetals perquè els allibera d'algunes plagues. Però per a les orelles humanes el seu cant és realment molest i ensordidor. Un problema afegit és que les cigales canten especialment (encara que no exclusivament) durant el dia i al Japó el sol surt molt aviat. A primers del mes d'agost, a Tòquio ho fa a les cinc menys deu minuts del matí i a la ciutat de Kyoto 15 minuts més tard. I poc després que comenci a clarejar ja comença el concert de les cigales mascle per atraure les femelles. Jo visc en un sisè pis i, a partir de les sis, ja es fa molt difícil mantenir el son. Però és que en una planta més baixa, o arran de terra, a vegades s'ha de parlar a crits per fer-se entendre entre l'estrident xerric-xerric-xerric.

Per als japonesos les cigales semblen un repte a la proverbial capacitat que tenen de suportar les adversitats. A més a més, des de temps antics han estat considerades un exemple de la mutabilitat de les coses i estan molt presents en diverses formes d'art, sobretot en la poesia. Negawakuba nembutsu wo nake natsu no semi (si estàs resant resa al Buda Amida cigala d'estiu), és únicament un exemple de les desenes de haikus que va dedicar a aquest insecte el lloat poeta Issa Kobayashi fa més de dos segles.

Curiosament, la faula d'Isop sobre la cigala i la formiga és coneguda al Japó en la seva versió centreeuropea, és a dir, amb la festiva cigala convertida en grill. A la població japonesa li agrada molt aquesta història perquè és conscient d'haver creat amb la seva laboriositat una civilització pròspera en un medi ambient sovint hostil. Grills o cigales, els impertinents insectes els recorden cada estiu a crits la saviesa de la formiga.

La plaga dels corbs

Un corb posat sobre un auró en un parc de Kyoto. JJuste

L'abundància d'escombraries orgàniques afavoreix la proliferació de corbs que viuen a Tòquio com si fossin coloms
• Les aus són agressives i ataquen altres espècies
Ningú sap exactament el nombre de corbs que hi ha al Japó, però ornitòlegs i responsables municipals coincideixen a assegurar que en les últimes dècades s'han multiplicat i no han parat de causar problemes. Aquests ocells han estat sempre una amenaça per als agricultors nipons i els seus conreus, però últimament també han proliferat a les ciutats, on el seu tètric grall s'ha convertit en un més dels sons típics.

"La gran quantitat de parcs, rengleres d'arbres als carrers, grans arbres a les residències i edificis alts, i com a propina la facilitat per obtenir escombraries orgàniques" són les raons que aporta la professora Michiyo Matsuda al seu llibre Karasu, naze Tokyo ga suki nanoka (Per què als corbs els agrada Tòquio) per explicar la gran presència d'aquests ocells a la capital japonesa.

Plans d'extermini

Com que a les ciutats els corbs estan fora de perill pel que fa als seus depredadors naturals, diversos ajuntaments compten amb plans per desfer-se'n. La mesura més habitual és capturar-los i exterminar- los, i eliminar els seus nius. Els corbs urbans, no obstant, estan molt ben alimentats, i això fa queel seu índex de reproducció sigui molt elevat i els esforços per acabar amb ells amb prou feines aconsegueixin mantenir a ratlla la seva proliferació.

"Només volem tornar a l'edat daurada de coexistència", afirma un responsable del Departament de Medi Ambient del Govern provincial de Tòquio. Des del 2001, només a la capital s'han exterminat amb gas gairebé 100.000 d'aquests ocells. Es diu que la campanya contra els corbs a Tòquio va adquirir molta empenta gràcies a la ira del seu governador, Shintaro Ishihara, conegut pel seu nacionalisme i els seus excessos verbals, que va ser atacat al cap per un ocell mentre jugava a golf.

Tant si és certa aquesta anècdota com si no, és veritat que és fàcil sentir explicar històries de japonesos que han patit o vist directament agressions de corbs. "Jo he vist com atacaven una persona gran i intentaven atacar uns nens que remenaven un corb mort. Són molt llestos i és molt difícil desfer-se dels seus nius, primer cal foragitar-los amb fum", explica el director d'una escola de Kyoto.

"Ara, amb la unificació de les bosses i la utilització de xarxes, hi ha menys escombraries, però tenim una dona que els deixa menjar als gats salvatges i els corbs ho saben i van a agafar-lo", explica un líder veïnal. Un cas semblant és el de la gent que acaba alimentant els corbs encara que la seva intenció sigui donar menjar als coloms o als ànecs, malgrat els rètols que adverteixen contra aquesta pràctica.

Al Japó encara hi ha moltes zones urbanes on no s'utilitzen contenidors i les escombraries es reculles dos o tres dies per setmana. Quan els escombriaires arriben ja han passat els corbs i han escampat deixalles per tot el carrer. Fins fa uns anys les bosses d'escombraries eren opaques, però es van introduir les translúcides per induir la gent a fer correctament la selecció de residus i amb això se'ls va facilitar la feina als corbs.

Nius de fibra òptica

A més d'atacar els humans i disseminar deixalles, els corbs causen problemes a les companyies de serveis. En els últims dos anys, a Tòquio es van produir uns 1.500 casos de talls de cables de fibra òptica per part dels corbs, que segons sembla fan servir aquest material en l'elaboració dels seus nius. L'incident més espectacular va causar la breu interrupció del servei de tren d'alta velocitat.

La presència dels corbs també perjudica altres ocells, per la competència que suposen i perquè destrueixen els seus nius i es mengen els seus ous. A Tòquio, per mirar de protegir una petita au migra- tòria dels corbs, s'ha iniciat un experiment en què s'estan utilitzant més de 10.000 abelles a prop de l'aeroport de Haneda. Els insectes, que tendeixen a atacar tot el que sigui negre, mantenen allunyats els corbs.

Malgrat la mala imatge d'aquest ocell, un corb negre de tres potes agafant una pilota ocupa el centre de l'escut de la Federació Japonesa de Futbol, i és que en la mitologia japonesa el corb conegut com a Yatagarasu té el paper de missatger de la deessa Amaterasu, la principal deïtat del panteó sintoista. Però avui dia gairebé tots els japonesos semblen odiar-los. "Tenen una veu detestable. I només de veure'ls em sembla que algú morirà", explica una dona de mitjana edat.

El Japó es posa a ratlla

Uns homes mengen arròs amb carn (gyudon) en un restaurant de Kyoto. JJuste

"Aquests últims anys, a causa del canvi dels hàbits dels japonesos i de l'envelliment de la població, han augmentat malalties com la diabetis i d'altres de relacionades amb l'estil de vida; es calcula que són les causants d'un terç de les morts. Cada persona les pot prevenir mitjançant una dieta equilibrada i un exercici adequat". Així és com el Ministeri de Salut, Treball i Seguretat Social del Japó presenta la seva campanya per conscienciar la població de la necessitat de prevenir l'anomenada síndrome metabòlica, caracteritzada per la conjunció de diversos factors de risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis. El símptoma més evident de la síndrome metabòlica és la concentració de greix a l'abdomen, i per tant els japonesos, sempre ràpids a encunyar nous termes, ja han adoptat la veu metabo com a sinònim de persona amb excés de pes.

El ministeri s'ha marcat l'objectiu de reduir la part de la població amb sobrepès en un 25% durant els set anys vinents i calcula que fins a l'any 2025 pot estalviar dos bilions de iens (12.000 milions d'euros) en despesa sanitària. Més que la necessitat de controlar les despeses sanitàries d'una població cada vegada més envellida, hi ha qui veu en aquesta nova política una forma de fer créixer el negoci sanitari qualificant una part substancial de la població com a mig malalta.

Segons un editorial recent del diari Asahi Shinbun, aquest programa "està dissenyat més per satisfer els interessos del ministeri que no per millorar la salut de la gent".

Un país de gent prima

De fet, qualsevol persona que hagi visitat el Japó es pot sorprendre de llegir que el seu Govern ha emprès una campanya per combatre l'excés de pes. En aquell país hi ha gent grassa, per descomptat, però la majoria de la població presenta unes figures que als ulls dels occidentals semblen extremament primes. Tot i això, la falta d'exercici, l'augment dels àpats fora de casa i la ingesta generalitzada de plats rics en greixos han fet créixer el nombre de persones que porten una vida considerada poc sana.

"Els japonesos semblem prims, però de vegades el greix no es veu, s'acumula a les entranyes", comenta en un restaurant una dona de 35 anys que, per la seva flaquesa, possiblement no podria desfilar en passarel.les de moda com la Cibeles. La seva companya de taula, una mica més gran però igual de prima, celebra la campanya del Govern: "Està bé que animin la gent a fer més exercici", assevera mentre es menja un voluminós plat de fideus xinesos.

La campanya del Govern no només anima la gent a moure's més, sinó que també conté mesures obligatòries. De moment, els més de 50 milions de persones que tenen entre 40 i 74 anys han de sotmetre's al mesurament de la seva circumferència abdominal. Si aquesta supera els 85 centímetres en els homes o els 90 en les dones, el pas següent serà fer-se una anàlisi de sang per detectar si tenen nivells massa alts de sucres o greixos. En cas que en tinguin, serà necessari posar-se a les mans d'un especialista.

Així mateix, el Govern preveu incentius econòmics per a les empreses que aconsegueixin reduccions significatives entre els seus treballadors afectats, i també penalitzacions per als que no les aconsegueixin.

Dubtes sobre el pla

En opinió de Takashi Doi, metge de família a Kyoto, no és clara l'efectivitat del procediment escollit per detectar qui pateix la síndrome. "Es volen fer reconeixements generalitzats a la població, però amb els criteris actuals una gran part de la ciutadania serà diagnosticada amb la síndrome", afirma el doctor Doi, que adopta una actitud escèptica sobre la política del ministeri: "Està bé que la gent prengui consciència d'aquest problema, però, en molts casos, un dels principals causants de l'excés de massa corporal és que la gent fa massa hores extres i sopa tard. És clar que tampoc es pot demanar a tothom que no faci hores extres. Són dos problemes que estan sota la tutela del mateix ministeri, així que potser també haurien de fer alguna cosa per resoldre aquesta important contradicció".

La 'Rambla' japonesa del bon vestir

28/7/2008 CRÒNICA DES DE TÒQUIO

De vegades es compara el carrer Omotesando de Tòquio amb els Camps Elisis de París, sobretot per la presència de les grans marques internacionals de la moda del vestir. No obstant, per les seves dimensions i la seva inclinació, Omotesando s'assembla més a la Rambla de Barcelona que a la gran avinguda parisenca. A més a més, si el passeig barceloní té el seu carrer Portaferrissa, el toquiota compta amb Takeshita-dori, una estreta via afluent amb nombrosos comerços de roba i accessoris que van des de les peces desenfadades a les marginals.Omotesando uneix l'avinguda Aoyama amb el santuari sintoista Meiji, el més important de la capital. Als dos costats de la calçada, hi ha àmplies voreres on estan plantats uns grans zelkova que contribueixen a donar a aquesta part de Tòquio un aire de ciutat europea.

La zona en què es troba Omotesando és coneguda com Harajuku i es troba a deu minuts a peu de Shibuya, el barri comercial i d'entreteniment on es generen moltes de les modes juvenils, sobretot femenines, que després s'expandeixen per la resta del Japó i de l'Àsia. A Shibuya gairebé tot és llampant, mentre que a Harajuku domina un disseny més subtil.En menys de mig quilòmetre, se succeeixen botigues de grans marques de luxe, com Bottega Veneta, Loewe, Cristian Dior, Issey Miyake i Gucci, encara que també s'hi troben empreses tèxtils més orientades al gran consum, com l'espanyola Zara i l'americana Gap. A més a més, es mantenen vius clàssics del comerç local, com l'Oriental Basar, on es poden comprar des de souvenirs assequibles fins a antiguitats cares, i empreses d'altres sectors, com la telefonia mòbil, que aprofiten la gran concentració consumista per presentar els seus últims productes.

La necessitat de cridar l'atenció en un ambient tan ple de disseny ha provocat l'aparició d'edificis espectaculars al carrer Omotesando, com el centre comercial TOD'S, de Toyo Ito, o les seus de Louis Vuitton i Prada. Però una de les obres que més han fet parlar són les galeries Omotesando Hills, dissenyades per Tadao Ando i ubicades al lloc que ocupava fins a l'any 2005 el complex d'apartaments Dojunkai Aoyama, construït el 1927 segons l'estil de la Bauhaus alemanya.

Encara que el nou edifici ha conservat una porció dels antics apartaments, la seva construcció va servir per reactivar el debat sobre el caràcter perible de les construccions i la necessitat de conservar mostres de la història contemporània de la ciutat. Al Japó això sempre finalitza amb la piqueta deixant lloc a un nou edifici més resistent als terratrèmols i més rendible per als seus propietaris.

La incertesa provocada per la situació econòmica i la pujada del preu dels carburants han fet caure les vendes de roba i dels accessoris de luxe al Japó, en què semblaven comptar amb una clientela a prova de crisis. En aquests moments són menys que fa uns mesos els que s'aventuren a entrar a les botigues a deixar-hi bona part del sou, però l'afluència de vianants al carrer Omotesando no cessa, en especial durant els caps de setmana.

Més de mil anys de desfilades contra la pesta

Un yamaboko. JORDI Juste
Cada estiu se celebra a Kyoto el Gion Matsuri, la gran festa de la ciutat. Des del dia 1 fins al 31 de juliol hi ha actes relacionats amb el sintoisme, la religió ancestral del Japó, però és ara, a mitjans de mes, quan hi participa més gent, i avui és el dia gran. Durant els dies anteriors, en alguns carrers del centre s'han instal.lat una gran quantitat de parades de menjar i de begudes a les quals acudeixen centenars de milers de persones al capvespre, moltes vestides amb yukata (quimono de cotó per a l'estiu), a passejar i a veure els yamaboko, que són els autèntics protagonistes de la festa. Es tracta d'unes enormes carrosses de fusta, de més de 20 metres d'altura i 12 tones de pes, amb sofisticats treballs de tapisseria i marqueteria, en les quals hi ha músics que toquen el ritme conegut com a Gion-bayashi.

Avui els yamaboko desfilen pel centre de la ciutat arrossegats pels membres de les diferents confraries, que han passat part de l'any preparant-se per a l'ocasió. L'ordre es decideix per sorteig i a la carrossa que va a davant, la Naginataboko, hi viatja el chigo, un nen que és escollit pels mercaders de la ciutat i que s'encarrega d'obrir la cerimònia tallant d'un sol cop de catana una corda sagrada. El chigo porta robes cerimonials sintoistes i ha de seguir durant setmanes diversos ritus de purificació i evitar influències considerades contaminants, com el contacte amb el terra o la presència de dones. Alguns d'aquests costums ja tenen més de mil anys.

El 869 de la nostra era, Heian Kyo (l'actual Kyoto) patia el flagell de la pesta. La cort s'havia traslladat des de Nara menys d'un segle abans, i havia convertit la ciutat en el principal nucli de poder del país. La població havia crescut ràpidament i patia de la mateixa manera els estralls de la malaltia, atribuïda al déu Gozu Tenno, que en aquella època era l'habitual sospitós de causar els desastres que frenaven periòdicament l'explosió demogràfica. Per contrarestar el seu poder, l'emperador va ordenar resar a Susanoo-no-Mikoto, el déu del santuari de Yasaka, a Gion. Una de les formes elegides d'honorar-lo va ser la construcció de 66 piques representant cada una de les províncies del país.

La pràctica es va fer costum i es va convertir en la base del Gion Matsuri, i aquestes simples estructures es van anar transformant en els yamaboko actuals, que conserven com a element central uns llargs pals que representen les antigues llances. En l'actualitat desfilen nou grans carrosses, anomenades hoko, acompanyades de 23 de més petites, conegudes com a yama. Un dels grans atractius de la festa és veure l'habilitat de les confraries per fer girar aquests enormes vehicles en els diferents revolts del recorregut.

Kyoto és avui una ciutat de més d'un milió d'habitants, amb prestigioses universitats i empreses de tecnologia punta capaces de produir els recursos necessaris per lluitar contra les malalties del segle XXI sense necessitat de rogatives. Però cada any centenars de milers de persones participen en rituals que tenen més de 10 segles d'antiguitat i que serveixen per recordar que, pel que fa a tradicions, Kyoto segueix sent la capital del Japó.

Un festí per a oblidar-se de la fam

Els líders del G-8 van gaudir d'un opípar menjar després de parlar de la fam a Àfrica
El sopar es va preparar amb ingredients del país

Dilluns 7 de juliol, Tanabata, el romàntic dia que, segons la llegenda xinesa, les estrelles Vega i Altaïr, condemnades a viure separades durant tot l'any, es permeten creuar la via làctia per a passar unes hores juntes. Al Japó és tradició penjar tires de papers de color amb desitjos escrits en branques de bambú que se situen en molts llocs públics. En un luxós hotel, a la vora del llac Toya, a Hokkaido, la gran illa del nord de Japó, seguint l'exemple del seu amfitrió, el primer ministre japonès Yasuo Fukuda, els polítics més poderosos de la terra nuen a un arbust les seves bones voluntats. El president d'Estats Units, George Bush, escriu: “Desitjo un món lliure de tirania: de la tirania de la fam i la malaltia.”

Poc abans, els líders dels països més industrialitzats de la terra i Rússia s'han reunit amb un grup de convidats africans que els han reclamat accions immediates per a frenar l'escalada dels preus de l'energia i els aliments, que estan amenaçant de fam a milions de persones en els seus països. Els mandataris rics els han obsequiat amb bones paraules i s'han compromès a oferir ajudes que en molts casos beneficiaran a les seves pròpies indústries.

Complerts els rituals de les bones paraules, Fukuda, Bush, Merkel, Brown, Sarkozy, Harper, Berlusconi, Medvedev i Durao Barroso, acompanyats alguns d'ells dels seus cònjuges, es disposen a gaudir d'un opípar sopar de 19 plats preparada amb excel·lents ingredients de la regió: sopa de marisc, entrepans de salmó fumat i eriçó de mar, anyell amb tòfones, vedella amb algues o rotlles d'anguila són alguns dels menjars que els han preparat els cuiners de l'hotel Windsor, seu del cim, dirigits per Katsuhiro Nakamura, de 64 anys, que en 1979 es va convertir en el primer japonès a obtenir una estrella Michelin quan estava al capdavant de la cuina del restaurant Le Bourddonais, a París.

Mentre ens disposem a escriure la crònica del dia, l'informatiu de la NHK, la televisió pública japonesa, ens oferix un extens reportatge sobre els preparatius del banquet. Una somrient presentadora ens mostra, des d'algun lloc proper a l'hotel, alguns dels productes que s'estan usant en la cuina.

“Els xefs de l'hotel s'han passat més de mig any escollint curosament tots aquests ingredients”, diu amb admiració, mentre mostra una gran cabra i una lluent mà d'espàrrecs. El reportatge ens ensenya uns xaiets blancs, com els quals es cruspiran Fukuda i els seus col·legues, botant per un prat de Hokkaido. També ens oferix imatges de pescadors recollint eriçons abans de passar a la cuina, on els cuiners estan usant aquests ingredients per a preparar els requisits que es serviran durant la cimera.

“Farem gaudir tothom amb uns plats en que hem usat ingredients segurs. Productes de qualitat japonesos, per descomptat de Hokkaido, seleccionats amb cura per a aquesta ocasió que tenim de mostrar-los”, declara el xef Nakamura. Mentre a Gran Bretanya encara ressonen les paraules del primer ministre britànic instant als seus ciutadans a no malgastar el menjar mentre el món viu una situació de carestia, Gordon Brown i els seus companys del G-8 es disposen a asseure's a la taula per a degustar el sopar.

Als voltants de l'hotel, la periodista japonesa prossegueix la seva emocionada presentació dels productes de la terra: “Amb aquests plats, que extreuen el màxim sabor dels ingredients, es dóna una extraordinària oportunitat de promocionar l'encant dels abundants aliments de Hokkaido. Com els degustaran els líders? En uns moments el menjar del sopar de gal·la estarà enfront d'ells”.

L'Àfrica insta el G-8 a frenar la pujada dels aliments

8/7/2008 REUNIÓ DELS PAÏSOS MÉS INDUSTRIALITZATS AL JAPÓ
• Bush assegura que "ha arribat l'hora" que els països rics actuïn
• La UE anuncia un fons d'ajuda agrícola de 1.000 milions d'euros
JORDI JUSTE.OSAKA
La primera jornada de la cimera del G-8 al llac Toya, a uns 100 quilòmetres de Sapporo, va servir ahir perquè els membres d'aquest exclusiu grup es reunissin amb els líders de set països africans convidats. A l'agenda hi havia el compromís dels països rics per fer possible que es compleixin els plans de desenvolupament fixats per l'ONU per combatre la pobresa i la fam a l'Àfrica, tot i que els convidats van reclamar, abans que res, que es freni l'escalada de preus dels aliments.

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va instar els països rics a respectar els seus compromisos: "Quan es tracta del canvi climàtic (...) i de la crisi global dels aliments, aquestes campanyes haurien de ser liderades pels països industrialitzats. Ells tenen la capacitat, els recursos per fer-ho, i espero que els líders mostrin la seva voluntat política". En aquesta mateixa línia es va pronunciar el primer ministre japonès, Yasuo Fukuda, que va cridar a la unitat per fer front als grans problemes del moment.

MESURES CONCRETES

Per la seva part, el president dels Estats Units, George Bush, va fer referència a la necessitat de mesures concretes per ajudar l'Àfrica. "Em preocupa que la gent passi gana. Serem molt constructius en el diàleg sobre el medi ambient, però avui hi ha molt de patiment al continent africà. Ha arribat l'hora que els països rics s'aixequin i hi facin alguna cosa", va declarar Bush.

Els representants d'Algèria, Etiòpia, Ghana, Nigèria, el Senegal i Sud-àfrica són al Japó per mirar de trobar alguna cosa més que bones paraules. Ahir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va anunciar que la UE ha proposat la creació d'un fons d'ajuda agrícola de 1.000 milions d'euros suplementaris en ajuda per comprar fertilitzants i llavors per als països pobres.

Però els països africans, a més a més d'ajudes al desenvolupament de la seva infraestructura agrícola, reclamen una solució a curt termini a l'alça dels preus dels aliments, conseqüència en gran part de l'escalada del preu del petroli i de la desviació de producció agrícola cap al bioetanol, combustible obtingut de diverses plantes com el blat de moro.

Les economies emergents diuen 'no' a la retallada de CO2 del G-8

10/7/2008 CIMERA ECONÒMICA MUNDIAL AL JAPÓ
• La Xina, el Brasil, Mèxic, l'Índia i Sud-àfrica volen que la reducció l'encapçalin els rics
JORDI JUSTE.TÒQUIO
L'últim dia de la cimera del G-8 al llac Toya (Hokkaido, al nord del Japó) va ser el de la foto dels països rics amb les cinc grans economies emergents (l'Índia, la Xina, el Brasil, Mèxic i Sud-àfrica, el G-5) per mostrar el desig comú de reduir les emissions de CO2. Però el G-5 va deixar clar que no poden assumir el compromís dels països rics de retallar a la meitat les emissions perquè frenaria el seu desenvolupament.

La Cimera de Grans Economies es va acabar amb una declaració grandiloqüent. "Secundem la visió comuna per a una actuació cooperativa a llarg termini, incloent-hi un objectiu global per a la reducció a llarg termini de les emissions que asseguri el creixement, la prosperitat i altres aspectes del desenvolupament sostenible, i esforços importants cap a un consum i una producció sostenibles, tot això dirigit a aconseguir una societat de baix consum de carbó".

RESPONSABILITATS

Malgrat les bones paraules, fruit sens dubte de la disposició dels convidats (que també incloïen Indonèsia, Corea del Sud i Austràlia) per no desairar el seu amfitrió japonès, no va ser possible amagar el desacord bàsic existent entre els rics i els que aspiren a ser-ho sobre qui ha d'assumir la principal responsabilitat per solucionar el problema de l'escalfament de l'atmosfera. Abans de la gran reunió d'ahir, el grup dels cinc va demanar als països desenvolupats que liderin el procés amb objectius concrets a mitjà termini.

El primer ministre indi, Manmohan Singh, va ressaltar que el seu país "no pot, en aquest moment, considerar restriccions quantitatives en les emissions". Durant la reunió d'ahir, "un líder", segons va explicar la portaveu del Govern japonès, va deixar clar que el seu país encara està creixent i molta gent segueix en la pobresa, en aparent referència al president xinès, Hu Jintao.

El G-8 diu que el 2050 haurà baixat l'emissió de CO2 un 50%

9/7/2008 CIMERA DEL GRUP DELS VUIT PAÏSOS MÉS RICS DEL MÓN
• Les potències econòmiques volen la cooperació de la Xina i l'Índia
• Els líders defensen alternatives al petroli per frenar el preu del cru
JORDI JUSTE.TÒQUIO
Els líders dels set països més industrialitzats del món i Rússia van acordar ahir al llac Toya (Hokkaido, nord del Japó) un compromís per reduir les emissions de CO2 a la meitat fins al 2050. No obstant, l'acord no és més que una declaració d'intencions d'uns líders en alguns casos qüestionats als seus països (Bush, Brown, Fukuda) i que en gran part no viuran per veure si el compromís es compleix.

"Aquest és un repte global i només es pot afrontar amb una resposta global, en concret per part de les grans economies", diu el comunicat fet públic ahir. El text parla de les Nacions Unides com el fòrum per concretar els objectius a curt i mitjà termini. "El G-8 ha fet el primer pas i hem d'estar junts per fer que els països en vies de desenvolupament i els països emergents s'uneixin", va declarar el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda.

EQUILIBRI

La referència a l'ONU sembla un al.legat en favor del multilateralisme, però és sobretot la conseqüència de la incapacitat d'arribar a un acord per implementar mesures concretes i a la voluntat dels EUA d'obligar la Xina i l'Índia a reduir les emissions.

La declaració del G-8 inclou elements de compromís entre la posició americana de responsabilitzar els països emergents i la postura dels que plantegen que els països ja desenvolupats donin exemple comprometent-se primer i en un grau superior. "Reconeixem que les economies més desenvolupades difereixen de les economies en desenvolupament i, per aquest motiu, posarem en marxa objectius ambiciosos a mitjà termini per aconseguir reduccions absolutes d'emissions i, quan sigui possible, paralitzar l'augment de les emissions segons les circumstàncies de cada país", explica el comunicat.

PREOCUPACIÓ PER L'ECONOMIA

Igual d'ambigües són les referències del G-8 a la preocupació pels preus dels aliments i l'energia. "Estem profundament preocupats perquè el sobtat augment del preu dels aliments, acompanyat de problemes de disponibilitat en alguns països en vies de desenvolupament, està amenaçant la seguretat alimentària global".

Els vuit líders, que avui es reuniran amb els dirigents d'altres països com l'Índia i la Xina, es mostren d'acord en la necessitat de combatre les pressions inflacionistes causades per l'alça del preu del petroli. Per aconseguir-ho proposen mesures de sentit de comú: augmentar les inversions en producció i capacitat de refinació, millorar l'eficiència energètica, promoure fonts d'energia alternatives i desenvolupar noves tecnologies.

Bush i Fukuda anuncien que aniran a l'obertura dels Jocs de Pequín

7/7/2008 TROBADA DE LÍDERS MUNDIALS
• Els dos mandataris allarguen la mà a la Xina la vigília de la inauguració de la cimera del G-8
• Els Estats Units expressen el seu compromís amb els japonesos segrestats per Corea del Nord als 70 i 80
El president dels Estats Units, George Bush, i el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda, van anunciar ahir a Hokkaido (nord del Japó) que el 8 d'agost seran a Pequín per presenciar la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics. Els dos mandataris es mostren d'aquesta manera d'acord en la política de mà estesa al règim xinès i contra els partidaris de mostrar, mitjançant l'absència de líders en l'acte, el rebuig internacional a les violacions dels drets humans a la Xina. Les opinions a favor de boicotejar d'alguna forma els Jocs Olímpics de Pequín es van fer sentir especialment després de la repressió al mes de març de les protestes violentes al Tibet.

"Els xinesos estan observant amb molta atenció les decisions dels líders mundials, i jo sóc un dels que creuen que no anar a la cerimònia inaugural dels Jocs seria una ofensa per a ells, cosa que podria fer més difícil parlar francament amb els líders xinesos", va declarar Bush per justificar la seva presència.

Per la seva part, Fukuda va basar la decisió d'anar a Pequín en la seva voluntat de separar la política i l'esport: "Molts atletes japonesos hi aniran i per això és natural que jo els vulgui animar. No hi ha cap necessitat de barrejar-hi la política. Encara que la Xina tingui diversos problemes, està fent esforços per resoldre'ls".

Els líders dels EUA i el Japó van arribar a Hokkaido dissabte per participar des d'avui fins dimecres al centre turístic del llac Toya en la cimera de caps d'Estat i de Govern del G-8, el grup de països integrat a més a més per Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà i Rússia.

SEGRESTATS

L'altre gran tema que va acaparar ahir l'atenció va ser Corea del Nord. Al Japó se celebra l'oportunitat de rebaixar la tensió militar al nord-est de l'Àsia, però es tem que amb la recent presentació de l'inventari nuclear nord-coreà, i la subsegüent decisió dels Estats Units de treure Pyongyang de la llista de capitals que recolzen el terrorisme, quedi fora de l'agenda diplomàtica el problema dels japonesos segrestats i traslladats a Corea del Nord als anys 70 i 80.

Fa sis anys Pyongyang va reconèixer els segrestos i va permetre a cinc víctimes tornar temporalment. Tal com era d'esperar, tots cinc es van negar a tornar a Corea del Nord, s'han convertit en testimonis de la brutalitat del règim i han fet augmentar l'animadversió que senten la majoria dels japonesos pel seu problemàtic veí.

Els familiars dels segrestats, de qui Pyongyang encara no ha explicat satisfactòriament el parador, segueixen fent campanya perquè se'ls alliberi o es donin proves que, com diu Corea del Nord, ja han mort, i que es castigui els responsables dels seus segrestos.

Ahir Bush va tenir un record per a Sakie Yokota, la mare de Megumi, una nena segrestada el 1977 per agents nord-coreans quan tornava de l'escola. "Com a pare de dues nenes, no em puc imaginar què seria que les meves filles desapareguessin sense cap motiu", va explicar Bush, que fa dos anys va rebre Yokota la Casa Blanca i es va comprometre a lluitar pel retorn de la seva filla.

El Japó consolida com a tradició no portar corbata a l'estiu

• Els dos successors de l'exprimer ministre Koizumi, impulsor de la idea, l'han mantinguda
Deixar la corbata a l'armari per poder, amb una vestimenta més informal, apujar la temperatura al lloc de treball i d'aquesta manera estalviar energia és una solució encara molt nova a Espanya (es va estrenar tímidament el 2007 i ha agafat vol aquesta setmana per la decisió d'un ministre de predicar amb l'exemple). Però al Japó, amb només quatre anys d'història, ja és una sòlida tradició. Aquest és el quart estiu que els japonesos, sota el paraigua d'una campanya coneguda com a cool bizz (en traducció lliure, negocis a l'última moda), treballen en mànigues de camisa i amb els termòstats de les oficines a 28 graus, segons la recomanació oficial.

El pare del cool bizz va ser, l'estiu del 2005, el Ministeri de Medi Ambient. Pretenia aportar un petit gra de sorra als compromisos mediambientals del protocol de Kyoto, però la iniciativa va adquirir aviat fama internacional pel suport personal que li va brindar el llavors primer ministre Junichiro Koizumi, polític de carisma magnètic, a qui van començar a imitar immediatament els seus compatriotes. Fins a quin punt Koizumi va fixar les bases d'una tradició en dóna fe el fet que els seus dos successors en el càrrec, Shinzo Abe, primer, i l'actual primer ministre, Yasuo Fukuda, han mantingut la mesura.

Sembla que una de les claus de l'èxit va ser la intel.ligència de Koizumi de dirigir-se a les dones i presentar-les com a víctimes de la corbata. "Les dones no porten corbata i en general vesteixen de forma més lleugera que els homes. Moltes han de pensar molt bé cada dia què es posaran per no agafar un refredat al tren o a la feina", va explicar. Així, ja el primer estiu, més d'un terç de les oficines japoneses van ajustar els seus termòstats a una temperatura superior a l'habitual. Es calcula que amb això es van reduir, durant l'estiu del 2005, en gairebé mig milió de tones les emissions de CO2.
RETICÈNCIES

La campanya cool bizz, no obstant això, no va agradar a tothom. Els fabricants de corbates van veure reduir les vendes el 10%, però les botigues especialitzades en roba per a home es van llançar a anunciar conjunts ideals per anar a treballar ben vestit sense corbata, amb la qual cosa van aconseguir augmentar el seu negoci en més del 2%. Els funcionaris van ser els que més ràpid es van adaptar al canvi. Al sector privat, no obstant això, l'èxit va dependre força més de l'actitud dels directius.

Genji fa 1.000 anys

Estàtua de Murasaki Shikibu i cartell de l'exposició Genji Monogatari Sen-nen Kinen. JJuste
Fa 10 segles, a la cort imperial, a Kyoto, una noble que firmava com a Murasaki Shikibu escrivia per a les dones de la seva mateixa classe el llibre que ha marcat més la cultura japonesa fins als nostres dies, Genji monogatari (conte o història de Genji). Es tracta del relat fictici de la vida del príncep Hikaru Genji, centrat en els seus amors i desamors a la refinada cort de l'era Heian (794-1185).

Moltes llengües tenen la seva gran obra o el seu autor de referència, com ara el Tirant, el Quixot o Shakespeare, que s'han convertit en el cànon de la seva literatura. És també el cas de Genji Monogatari en la literatura japonesa, però la seva importància va més enllà de les lletres, ja que és el gran referent estètic clàssic del Japó. Aquest any se celebra el mil.lenni del naixement literari de Genji i s'han programat molts actes en honor seu, sobretot a Kyoto i els seus voltants, escenari de la seva vida.

Entre els esdeveniments més pintorescos hi ha la representació en forma de dansa de diversos episodis de la vida de Genji per part de les geishes de Gion. També s'han organitzat activitats per rememorar passatemps que apareixen a l'obra, com un festival per contemplar la lluna a Kobe. Però potser l'acte més important és la gran exposició Genji Monogatari Sen-nen Kinen (El Mil.lenni de la Història de Genji), presentada al Museu de Kyoto.

La mostra ha servit per repassar tant la vida del Genji del relat com la de la seva autora a la cort imperial i la del mateix llibre durant els seus mil anys d'existència.Una de les característiques fonamentals del llibre és que no se'n conserva l'original i n'existeixen nombroses versions. La més antiga que es guarda és la còpia dirigida per Teika Fujiwara prop de 200 anys després de la data en la qual es calcula que Murasaki Shikibu el va començar a escriure. Es creu que les reproduccions a mà es van multiplicar des dels seus primers dies, així com les versions amb il.lustracions i les obres gràfiques basades en episodis de la vida de Genji.

L'arribada de la impremta va suposar la fixació de l'obra, però només fins a cert punt, ja que la dificultat del llenguatge en el qual està escrita ha provocat que fins als nostres dies se succeeixin les adaptacions. Entre les més cèlebres del segle XX es compta la de Junichiro Tanizaki, l'autor d'Elogi de l'ombra o Las hermanas Makioka. La versió més popular dels nostres dies, amb més de dos milions d'exemplars venuts, és la que va acabar el 1998 Jakucho Setouchi, una escriptora de vida agitada, convertida en monja budista i, posteriorment, en un dels autors de més èxit del Japó, gràcies en gran part a les seves aparicions en els mitjans de comunicació.

Mil anys després que comencés a escriure el seu relat, es discuteix sobre si es pot considerar Murasaki Shikibu la primera novel.lista del món, ja que molts experts dubten que la seva obra pugui ser catalogada com a tal. Del que sembla que no hi ha dubte és que és una de les primeres mostres de literatura femenina, en el doble sentit d'estar escrita per una dona i per a dones, i una peça imprescindible per comprendre l'estètica japonesa.

Un miler de menors japonesos són víctimes anualment de delictes sexuals relacionats amb el telèfon

POLÈMICA PER L'ÚS ABUSIU DE LES NOVES TECNOLOGIES AL JAPÓNENS 'MOBILADDICTES'

Unes nenes japoneses fent servir el mòbil dins d'un tren. JJuste
• El 31% dels estudiants de primària tenen cel.lular
"No puc pensar en una bona raó per deixar que els nens tinguin telèfon. M'agradaria que tothom es plantegés si els mòbils són realment necessaris", va afirmar recentment el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda, en relació amb el notable increment de delictes relacionats amb els mòbils i que tenen com a víctimes els menors.
Malgrat la gravetat del problema, les declaracions sorprenen molt per venir del cap d'un Govern que diu voler implantar una societat en la qual tothom pugui estar connectat a la xarxa telemàtica a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. A més, les manifestacions del mandatari semblen arribar una mica tard, ja que el mòbil ha captivat la immensa majoria de nens i adolescents. El 96% dels alumnes japonesos de batxillerat, el 58% de secundària i el 31% de primària ja tenen mòbil.
Delictes greus
Segons les dades oficials, el nombre de delictes relacionats amb l'ús dels telèfons mòbils per part dels nens japonesos supera ja els 1.000 per any i inclou casos de distribució de pornografia, prostitució i fins a 43 violacions després de cites concertades en pàgines i webs d'internet accessibles des del telèfon mòbil.
A més, també han augmentat les pàgines conegudes com a gakko ura saito (l'altra cara de l'escola), en les quals els nens a vegades dediquen cruels comentaris anònims tant als seus professors com als seus companys.
L'alt índex de penetració del telèfon entre els nens es deu al fet que els pares ho veuen sobretot com un instrument gairebé imprescindible per a la seguretat. "La meva filla té telèfon des de quart de primària i això em permet estar més tranquil.la quan estic treballant, perquè puc saber on és. La majoria de les seves amigues també en tenen, sobretot les que els seus pares treballen. No crec que sigui necessari implantar restriccions, és suficient amb explicar bé als nens quins són els perills dels mòbils", explica Eri, mare d'una nena de cinquè de primària.
El treball dels pares fora de casa també sembla ser la raó principal per la qual a Toki, de 12 anys, li van comprar un mòbil fa cosa d'un parell de mesos: "Quan arribo a casa després de l'escola no hi ha mai ningú i moltes vegades he de trucar a la meva mare per saber què m'ha deixat per dinar. Encara que també el faig servir per quedar amb els meus amics i per escoltar música. I si vaig a jugar fins a la tarda, a vegades la meva mare em telefona per avisar-me que ja he de tornar".
L'opinió del primer ministre ha vingut seguida de la presentació d'un programa per conscienciar pares i escoles de la necessitat de limitar l'ús dels mòbils. "Al Japó els mòbils s'han convertit en una joguina cara. Els pares japonesos estan donant telèfons als seus fills sense pensar prou", va explicar l'expert Masaharu Kuba, durant la presentació d'aquesta sèrie de recomanacions.
La majoria de nens japonesos van a les escoles públiques del seu barri, és a dir a poca distància dels seus domicilis, però els que van a escoles privades sovint ho fan en llocs allunyats i hi acudeixen usant els transports públics. Per això és molt normal veure nens de menys de 10 anys viatjant amb metro o amb tren sols.
En contacte familiarA més, entre els que van a l'escola pública també n'hi ha molts que a la nit i els caps de setmana tenen activitats extraescolars o van als juku, les escoles de repàs per preparar-se millor per passar els exàmens d'ingrés a escoles d'elit. Per a tots ells el mòbil és una forma d'estar en contacte amb la família.
A Taisei, de 12 anys, els seus pares li van comprar el mòbil fa un any perquè pogués anar sol amb metro a l'entrenament de futbol. La seva mare defensa la necessitat del telèfon, però és partidària de les restriccions públiques i familiars: "Em semblaria bé que es filtressin algunes pàgines. Al meu fill gran, que ara té 17 anys, nosaltres l'hi vam donar quan va començar el batxillerat. I és cert que alguns nens n'abusen".
Segons Taisei, hi ha nens que a la nit estan desperts fins a molt tard i es dediquen bàsicament a enviar missatges. "Nosaltres vam posar la norma que el telèfon a casa s'ha de deixar al rebedor. A més hem fixat un límit d'horari i de durada de les trucades", comenta la seva mare.

Gastar-se la fortuna en menjar i beure

El Cui-daoré d'Osaka. JJuste
Que un restaurant tanqui no sol ser una notícia que transcendeixi els breus de la secció local d'algun diari. No obstant, l'anunci que Osaka Meibutsu Cui-daoré (que podria traduir-se com El Famós Cui-daoré d'Osaka) abandona el negoci el 8 de juliol ha aparegut no només en els diaris nacionals, sinó també en els principals informatius de la televisió. No en va, el local és tot un símbol d'Osaka, un dels llocs que surten a les seves guies turístiques i un dels marcs preferits pels japonesos per immortalitzar fotogràficament el seu pas per l'antiga Naniwa. La seva condició d'emblema de la segona metròpolis japonesa es deu al seu nom i a l'autòmat de llautó que hi ha davant de la seva porta.

El nom Cui-daoré ve de l'expressió kuidaore, que es pot traduir com gastar-se la fortuna en menjar i beure, i es considera representativa d'Osaka, en contraposició a la veïna Kyoto, l'esperit de la qual es reflecteix en la paraula kidaore, que significa gastar-se la fortuna en quimonos. Totes dues es reuneixen en la dita Kyoto no kidaore, Osaka no kuidaore, que contraposa l'esperit de refinament estètic amb què s'identifiquen els habitants de l'antiga capital imperial a l'epicureisme dels seus veïns comerciants del sud. No és que a Kyoto no gastin en menjar, sinó que els plats de la seva gastronomia, exemplificats en la luxosa cuina kaiseki, són més apreciats per la seva aparença que no pas pel seu sabor, al contrari del que passa a Osaka.

El 1949, quan el Japó, encara sota l'ocupació nord-americana, lluitava per ressorgir després de la guerra, Rokuro Yamada va tenir l'encert de posar al seu restaurant el nom d'Osaka Meibutsu Cui-daoré, i el va convertir així en símbol dels desitjos populars de recuperar els plaers perduts durant la contesa. A més, el 1950, per atraure la clientela infantil, va posar davant de la porta Cui-daoré Taro, un autòmat que representa un pallasso amb un vestit de ratlles vermelles i blanques i que toca el tambor. Diuen que immediatament va ser un gran èxit i així va començar la desfilada diària per fer-se fotos al costat del ninot, un costum que dura fins ara.

El Cui-daoré és al carrer Dotombori, un bulevard on se succeeixen restaurants, teatres, sales de jocs, karaokes i altres negocis d'entreteniment a Shinsaibashi, al centre d'Osaka. Qualsevol dia passen per la zona centenars de milers de persones, que es poden convertir en milions els caps de setmana. Ara, l'empresa ha decidit tirar la tovallola adduint la incapacitat de mantenir-se com un negoci familiar i per l'envelliment de l'edifici de vuit pisos que l'alberga. No obstant, és fàcil suposar que darrere d'aquesta decisió hi hagi la voluntat de rendibilitzar millor l'extraordinària situació de l'immoble.

L'anunci del tancament i la incertesa del futur parador del ninot han incrementat encara més el pelegrinatge al Cui-daoré. A més a més, molts dels que no hi van expressament per al retrat, si passen per la zona, no deixen escapar l'ocasió de fer-ne una foto amb el mòbil, així que els caps de setmana es formen aglomeracions de persones que esperen torn per immortalitzar-se en companyia de Taro.

Miyazaki, l'Hannibal Lecter del Japó, és executat a la forca

• El criminal va violar, va assassinar i va esquarterar 4 nenes d'entre 4 i 7 anys als 80

Miyazaki durant una reconstrucció. TV Asahi

"Els atroços assassinats de quatre nenes per satisfer els seus desitjos sexuals no deixen espai per a la indulgència", va concloure el 2006 Tokiyasu Fujita, magistrat del Tribunal Suprem del Japó, al confirmar la sentència de mort contra Tsutomu Miyazaki. Ahir, a la japonesa, és a dir, sense avís públic previ, les autoritats penitenciàries nipones van informar que Miyazaki acabava de ser executat a la forca. Moria així un criminal que entre el 1988 i el 1989 va violar i va assassinar quatre nenes d'entre 4 i 7 anys.

Semblava un home tranquil al taller d'impressió gràfica on treballava amb el seu pare a Saitama, a prop de Tòquio. Però Miyazaki, considerat l'Hannibal Lecter japonès, va esquarterar les víctimes, va beure-se'n la sang, se'n va menjar alguns membres, va dormir amb les seves restes i va incinerar en un forn les mans i els peus per enviar les cendres i els ossos a les famílies. A més, va remetre als mitjans cartes on una dona s'atribuïa els assassinats.

ATAC EN UN PARC

Miyazaki va ser arrestat el juliol del 1989 després de ser atacat pel pare d'una menuda de la qual estava abusant en un parc. Durant els registres al seu domicili, la policia va trobar 5.700 vídeos pornogràfics i de terror, entre els quals hi ha algunes gravacions del que va fer amb les menors. Això li va valer apel.latius com l'Assassí de la nena petita, el Monstre de Saitama i l'Assassí otaku, terme amb què els nipons denominen els joves asocials fanàtics dels còmics manga. Els seus crims van obrir un debat sobre si el porno i els tebeos ultraviolents estaven creant una generació de japonesos insensibles al dolor dels altres.

Durant el judici, l'assassí en cap moment va perdre la calma ni va mostrar cap penediment. Tampoc va lamentar que el seu pare se suïcidés el 1994 al no poder assumir les atrocitats que va portar a terme el seu fill. És més, Miyazaki va arribar a assenyalar que quan es van produir els fets estava "vivint com en un somni". I encara pitjor, sempre es va declarar innocent assegurant que les nenes havien estat assassinades per l'home rata, una espècie de monstre de manga que apareixia per assassinar les menors quan ploraven. Diversos forenses van certificar que Miyazaki tenia esquizofrènia. Malgrat això els jutges el van considerar plenament responsable de les seves accions.

SOCIETAT COMMOCIONADA

Ahir també van ser penjats dos presidiaris més condemnats així mateix per assassinat. Així el Japó ja ha executat 10 persones des de primers d'any i es calcula que a un centenar més els espera el mateix destí.

La societat nipona, marcada per uns codis de comportament extremadament cortesos i acostumada a viure amb un dels índexs de criminalitat més baixos del món, queda periòdicament commocionada per casos d'assassinats en sèrie d'una crueltat inusitada que reben una gran atenció per part dels mitjans de comunicació.

Fa només una setmana un noi va matar set persones a Tòquio, la capital, primer atropellant-ne diverses amb un camió en una zona de vianants i després apunyalant indiscriminadament totes les que es va trobar pel camí.

Execucions sense avís
Al Japó les execucions es fan públiques a posteriori i es fan sempre a la forca. El propi ajusticiat és informat que morirà el matí del seu darrer dia de vida i els familiars i representants legals se'ls comunica quan ja és un fet.

Segons la llei, les execucions s'han de dur a terme, després de l'ordre del ministre de Justícia, en el transcurs de mig any des que el Tribunal Suprem confirma la condemna. Malgrat això, fins fa poc l'espera mitjana al corredor de la mort era de vuit anys.

Ara bé, el nomenament de Kunio Hatoyama com a ministre ha fet que s¡accelerin les execucions i l'han convertit en el ministre que més n'ha ordenat.

"Estem duent a terme les execucions després de triar les persones a les que podem executar amb un sentiment de confiança i responsabilitat", va dir Hatoyama a l'anunciar les execucions.

Per part sevael Primer Ministre, Yasuo Fukuda, es va mostrar partidari de continuar amb l'actual política. "Al Japó l'opinió majoritària és que cal mantenir la pena capital i no veig cap necessitat de canviar el que hem estat fent", va dir.

Malgrat que és veritat que la majoria de japonesos no s'oposen a la pena capital, el debat sobre la seva utilitat i la forma en què es du a terme es va fent cada vegada més present al mitjans de comunicació. Ahir, Ichiro Furutachi, presentador de l'informatiu News Watch, d'Asahi TV, es demanava si era casual que cada cop que un crim conmou la societat japonesa, al cap d'uns dies s'autoritza una sèrie d'execucions.

El G8 demana augmentar la producció de petroli per frenar els preus

• Els països rics temen la pressió inflacionista que genera la pujada de les matèries primeres
• El ministre japonès d'Economia atribueix a la debilitat del dòlar l'alça continuada del cru

Els ministres d'economia del G8 (format pels Estats Units, el Japó, Alemanya, França, el Regne Unit, el Canadà, Itàlia i Rússia) van tancar ahir a Osaka dos dies de reunions amb un comunicat conjunt en què expressen la seva preocupació pel preu de les matèries primeres, especialment del petroli i els aliments. Els líders de les finances mundials, entre els quals no hi ha productors de cru, van reiterar la seva crida als productors perquè "augmentin la producció i inverteixin per augmentar la seva capacitat".

"Els alts preus de les matèries primeres, especialment del petroli i dels aliments, suposen un repte al creixement mundial estable, tenen greus implicacions per als més febles i poden incrementar les pressions inflacionistes globals", va explicar el comunicat conjunt. Pels països més industrialitzats, "aquesta condicions fan la tria de mesures polítiques més complicada". "Ens mantindrem vigilants i adoptarem accions apropiades, individualment i col.lectivament, per assegurar l'estabilitat i el creixement en les nostres economies i globalment", van afegir.

SENSIBLES DIFERÈNCIES

Malgrat aquesta aparent voluntat de reaccionar conjuntament a la crisi, en les declaracions posteriors a la presentació dels resultats es van apreciar sensibles diferències entre els participants pel que fa a la interpretació dels seus motius.

El secretari del Tresor dels EUA, Henry Paulson, va destacar que s'està davant un problema de falta d'acord entre una gran demanda i una oferta insuficient, i va alertar que "això no és una cosa que es presti a solucions a curt termini". Per la seva part, el ministre britànic de Finances, Alistair Darling, va posar l'accent en el fet que els ministres expressessin la necessitat d'interpel.lar el Fons Monetari Internacional (FMI) i l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) sobre els factors financers que hi ha al darrere de la crisi. "Hi ha visions diferents sobre els efectes que l'especulació està tenint sobre els preus", va acceptar Darling. Malgrat aquestes paraules, cap país va advocar per mesures concretes contra l'especulació.

Només el ministre italià de Finances, Giulio Tremonti, va ser clar durant aquesta reunió a l'assenyalar l'especulació com un dels factors de l'escalada del cru, que es va acostar recentment als 140 dòlars.

ANÀLISI POSTERIOR

Però el director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va admetre en roda de premsa que aquest assumpte va ser tractat durant la reunió pels ministres i que serà tasca del seu organisme durant els pròxims mesos analitzar fins a quin punt això és així. Segons la seva opinió, hi ha raons "d'economia real" darrere els forts increments dels preus de les matèries primeres, sobretot el desequilibri entre oferta i demanda, si bé va admetre que "no és suficient per explicar" l'augment.

Durant els dies anteriors a la reunió d'Osaka, el ministre d'Economia del Japó, Fukushiro Nukaga, va apuntar cap al tipus de canvi de les principals divises com un dels motius de l'actual crisi energètica. Nukaga va admetre que havia parlat del tema amb el seu homòleg nord- americà, però sense especificar els detalls de les discussions. Per molts experts, la debilitat del dòlar ha contribuït a accelerar l'escalada del preu del petroli a l'empènyer cap a les matèries primeres gran quantitat de capitals que abans es refugiaven en aquesta moneda.

Ahir, el ministre d'Economia japonès va parlar davant dels mitjans de comunicació de la importància d'haver pogut arribar a una interpretació comuna de la crisi. "Hem aconseguit formular una comprensió comuna que serà important per aconseguir un creixement estable", va explicar l'amfitrió de la trobada, que va servir per preparar la cimera de caps d'Estat i de Govern que tindrà lloc del 7 al 9 de juliol a la riba del llac Toya, a Hokkaido.

La cimera impulsa un fons d'inversió en el clima
Una de les poques accions concretes visibles del G8 a la cimera d'Osaka ha estat la presentació d'uns fons financers dissenyats per ajudar els països en vies de desenvolupament a lluitar contra el canvi climàtic.

"Els ministres de finances del G8 donem la benvinguda i recolzem els Fons d'Inversió sobre el Clima, inclosos el Fons de Tecnologia Neta i el Fons Estratègic del Clima. Estem compromesos amb l'ajuda als països que estan en vies de desenvolupament per afrontar els reptes del canvi climàtic de manera consistent amb les necessitats de desenvolupament de la seva població", estableix el comunicat de la cimera.

De moment, els EUA han anunciat que aportaran al fons 1.500 milions d'euros; el Regne Unit, 1.000 milions, i el Japó, 800 més a aquesta iniciativa, que es presenta com una mesura provisional fins que estigui en acció la nova política multilateral per afrontar el canvi climàtic, que hauria de substituir el 2012 el Protocol de Kyoto. Els tres països volen reunir 7.500 milions, tot i que de moment només han aconseguit el suport exprés però sense aportacions concretes de la resta de països del G8.

"Aquests fons ofereixen una oportunitat per actuar sobre el canvi ara. Són un pas concret endavant per afrontar el repte del canvi climàtic global", va declarar el president del banc Mundial, Robert Zoellick, durant la seva presentació.

Un fort terratrèmol causa 6 víctimes mortals al Japó

15/6/2008 LA SACSEJADA ATEMOREIX EL NORD DEL PAÍS

• El sisme, de 7,2 graus d'intensitat, va provocar nombrosos corriments de terres
• Els tremolors van provocar una petita fuga radioactiva sense risc per a la població
Un terratrèmol d'una intensitat de 7,2 en l'escala de Richter va sacsejar ahir el nord de Honshu, l'illa principal del Japó, i va fer com a mínim sis morts, 11 desapareguts i uns 200 ferits, a més de quantiosos danys materials. Durant tot el dia es van produir múltiples rèpliques i el Govern va alertar de la possibilitat que se segueixin succeint durant tota la setmana que ve.

L'epicentre del sisme es va situar a Kurihara, a la província de Miyagi, a uns 400 quilòmetres al nord de Tòquio, i va afectar sobretot aquella ciutat i les veïnes Iwate i Akita. Les tres províncies són molt muntanyoses, i per aquest motiu el sisme va provocar nombrosos corriments de terres i que es trenquessin diversos ponts que van deixar milers de cases incomunicades o privades d'electricitat.

Malgrat que l'Exèrcit i els bombers van desplaçar immediatament helicòpters a la zona, ahir a la nit encara quedaven unes 200 persones incomunicades. "La prioritat número u és salvar vides", va declarar el primer ministre japonès Yasuo Fukuda abans d'ordenar a l'Exèrcit que enviés reforços a la zona."Estava al volant del cotxe quan hi ha hagut el sisme", va explicar Makoto Katsurashima, de 72 anys. "M'he quedat blanc quan he vist que desapareixia la carretera sota els meus ulls, a diversos metres davant meu", va afegir.

ATRAPATS

Entre les víctimes hi ha tres obrers de la construcció que van quedar atrapats per un corriment a Kurihara. Dos d'ells van poder ser rescatats però després es va informar que havien mort. El tercer encara està desaparegut. Un altre treballador va morir per una esllavissada de roques al lloc on s'està construint una presa, a Oshu, a la prefectura d'Iwate.

Un altre corriment va sepultar un autobús escolar amb 20 persones, també a Oshu, però tots van poder ser rescatats. Sis dels nens i un mestre van resultar ferits.Les companyies elèctriques van informar que les diverses centrals nuclears de la zona seguien operant amb total normalitat, malgrat que es va produir un incident menor: al centre d'emmagatzematge d'una central hi va haver una petita fuga d'aigua radioactiva que no va ocasionar cap perill per a la població.

REACCIÓ RÀPIDA

El Japó es troba en una zona de gran activitat sísmica, i per aquest motiu els terratrèmols són una cosa freqüent i les mesures de reacció són ràpides i gairebé auto- màtiques. Els canals de televisió suspenen gairebé immediatament les programacions per oferir informació útil i els equips de rescat repartits per tot el territori es mobilitzen molt ràpidament.

En aquesta ocasió el sisme es produeix poc després del gran terratrèmol de Sichuan, a la Xina, que s'ha seguit al Japó amb un interès inusual, tractant-se d'un esdeveniment que va passar a l'estranger, i per això la reacció davant el terratrèmol d'ahir va ser més sensible que de costum.

Un noi causa set morts en un atac indiscriminat a Tòquio

9/6/2008 UNA MASSACRE EN UNA FAMOSA ÀREA COMERCIAL COMMOCIONA EL JAPÓ

• L'agressor, que "volia matar", atropella amb un camió i apunyala vianants
Set morts i 14 ferits, va causar ahir l'atac indiscriminat que va perpetrar un home de 25 anys a Akihabara, un barri del districte de Chiyoda, a Tòquio, famós per les botigues d'electrònica i de productes relacionats amb els còmics i els dibuixos animats.

Poc després del migdia, Tomohiro Kato va irrompre, amb un camió llogat, a gran velocitat i fent ziga-zagues al carrer principal d'Akihabara, que es converteix tots els caps de setmana a aquella hora en zona de vianants, i va atropellar com a mínim tres persones. Després d'haver atropellat la gent, va baixar del vehicle i, amb un ganivet d'explorador amb una fulla de 13 centímetres, anava apunyalant a tothom que s'interposava en el seu camí, fins que va ser desarmat i detingut per la policia uns cinc minuts després.

"He vingut a Akihabara perquè volia matar algú. Estava fart de viure i volia matar, no importa a qui", va declarar l'agressor a la policia. De la vida i la personalitat de Kato només se'n sap que vivia en un apartament d'una sola habitació llogat per una empresa de treball temporal a Susono, a la província de Shizuoka, al sud de Tòquio. La majoria dels seus veïns gairebé no l'havien vist entrar o sortir; anava sempre sol, i el consideraven poc comunicatiu. Segons la policia, en el moment de la detenció estava lúcid i no semblava que estigués sota els efectes ni de l'alcohol ni de cap altra droga.

CRITS INCOMPRENSIBLES

Els testimonis de la matança van explicar que Kato va atacar les seves víctimes indiscriminadament mentre cridava en to amenaçador paraules incomprensibles. Un dels ferits és un policia de trànsit que quan intentava socórrer un dels atropellats va rebre una ganivetada en una cama. La majoria de les víctimes són homes joves, tot i que també hi ha dues dones i un home de 74 anys que havia anat a Akihabara amb el seu fill a comprar material informàtic.

Poc després de la irrupció de Kato amb el camió, la policia va rebre l'alerta a la comissaria pròxima a l'estació de tren d'Akihabara. Diversos agents el van anar a buscar, i un va intentar de desarmar-lo utilitzant la seva porra com a arma d'esgrima, però Kato només va entregar el ganivet després de ser encanonat amb una pistola.

Al Japó són molt estranys els atacs amb arma de foc, i gairebé sempre formen part de lluites entre bandes mafioses. No obstant, en els últims temps hi ha hagut diversos apunyalaments indiscriminats. Ahir es complien set anys del més greu, la massacre d'Ikeda, en què Mamoru Takuma va matar vuit nens i en va ferir 15 més en una escola primària d'Osaka. Takuma va ser condemnat a mort i executat.

Llenties amb xoriço al cor de la ciutat

Vicente García, a El Castellano. JJuste

En els últims anys, la cuina espanyola al Japó ha estat notícia per les estrelles Michelin aconseguides pels restaurants Sant Pau i Ogasawara a Tòquio, o pels projectes gastronòmics del cuiner català Josep Barahona. No obstant, paral.lelament als triomfs de la cuina d'autor, s'ha anat consolidant un mercat per a la gastronomia espanyola tradicional, els vins espanyols s'han guanyat un espai i el pernil ibèric ja ocupa un lloc en el vocabulari culinari de molts japonesos. A més, des de fa tres dècades, no han parat de multiplicar-se per tot el país els restaurants amb cuiners japonesos o espanyols i amb el sabor més o menys adaptat al paladar japonès; Jamón-Jamón, El Poniente, Sábado Sabadete o Casa7 són ja clàssics entre els aficionats locals.
Però, entre tots els restaurants de cuina tradicional espanyola, destaca per la seva solera El Castellano, que fa 31 anys es va convertir en el primer regentat per un espanyol. Corria l'any 1977, Espanya acabava de sortir de la dictadura i encara faltava molt perquè es produís el boom del producte espanyol, que arribaria a la seva màxima expansió el 1992. Vicente García, un jove professional de la restauració sortit de Santa Cruz de la Zarza (Toledo), va decidir desafiar els que no veien futur als guisats castissos al Japó.
"Em van dir que no tindria gens d'èxit perquè els japonesos no menjaven cigrons, ni llenties, ni conill..., i jo vaig dir que perfecte, que així no tindria competència. La veritat és que els japonesos no menjaven res de tot això perquè no n'hi havia. Es tractava d'anar educant el seu gust", explica Vicente, que es pren tan seriosament la seva missió pedagògica que fins i tot es nega a servir whisky amb aigua o cafè durant l'àpat.
Pel que fa als ingredients, ell mai ha tingut problemes. Explica que tot és qüestió de relacionar-se i saber negociar amb els proveïdors i si d'alguna cosa no n'hi ha, es crea, com va fer amb un soci japonès quan van decidir produir pernil serrà, xistorra, botifarró o llonganissa, aquí, al Japó. "La clau de l'èxit és ser tu mateix i oferir el que podria trobar un japonès que anés a menjar a casa d'un amic a Espanya", afegeix abans de declarar-se a anys llum del menjar que ofereixen el Sant Pau, l'Ogasawara o Barahona, de qui lamenta que seguís l'estela de Ferran Adrià en comptes de mantenir-se fidel a la cuina tradicional catalana que oferia en els seus primers anys al Japó.
El Castellano és una fonda decorada amb molts dels atributs de la iconografia típica espanyola, on no poden faltar el flamenc, els toros, ni la tuna. Està ubicat en un segon pis d'un petit edifici d'oficines, en una de les zones més apreciades de Tòquio, entre Shibuya, la meca de la moda juvenil asiàtica, i el carrer Omotesando, on se succeeixen les botigues de les marques més prestigioses del món. Segons Vicente, entre els seus clients hi ha estrangers residents a la capital, encara que la majoria són japonesos (sobretot dones) i famosos de pas, com el ballarí Antonio, l'escriptor Fernando Sánchez Dragó, l'aixecador de pedres Iñaki Perurena o l'expresident Jordi Pujol.

Vicente García amb un cuiner. JJuste

Sushi sota els cirerers en flor

Pícnic en un parc de Kyoto. JJuste
El símbol indiscutible de la primavera japonesa és la sakura o flor del cirerer. Els japonesos li tenen una verdadera devoció. Per això, tot el país està ple de diferents classes de cirerers, que tenen com a finalitat principal oferir-los durant uns dies l'oportunitat de reunir-se amb els amics i disfrutar de la seva bellesa efímera mentre degusten alguna delícia alimentària i, sovint, beuen alcohol en grans quantitats.

Com que el Japó és un país amb una gran varietat de latituds, des del nord de Hokaido fins al sud d'Okinawa, i també una variada orografia, els cirerers floreixen de manera successiva a les diferents parts del país. Per saber quan es produirà l'eclosió a prop de casa i poder programar-hi el pícnic, no és necessari ni ser enginyer agrònom ni comprar-se un almanac. Només cal llegir el diari o veure les notícies de la televisió que informen amb detall dels dies exactes en què les flors s'obriran. Quan es produeix el fenomen en una zona, aquesta es tenyeix de blanc, i un s'adona de l'enorme quantitat de cirerers que arriba a albergar aquest país.

A Kyoto, per exemple, és impressionant passejar per la riba del Kamo, on quilòmetres i quilòmetres de cirerers de la mateixa espècie floreixen simultàniament a principis del mes d'abril. A Osaka, potser el lloc més popular per anar a veure els cirerers és el parc del castell. I a Tò- quio, hi destaquen els jardins del santuari de Yasukuni, així com els del palau imperial per als privilegiats que asisteixen a la recepció oficial que ofereix l'emperador.

A tot el país hi ha milers de llocs prestigiosos pels seus cirerers. El problema és que al Japó també hi ha molta gent i el temps per anar a veure les sakura és molt limitat. Si avui estan en la seva màxima eclosió, demà se'ls començaran a desprendre els pètals i, especialment si apareix la pluja, en qüestió d'hores, les copes passaran del blanc al verd. Per aquest motiu, els llocs on és fàcil estendre un llenç sota els arbres estan disputadíssims. En molts casos, diversos membres d'un mateix grup s'aixequen de matinada per anar a agafar lloc, i fins i tot hi ha professionals que es dediquen a guardar l'espai a canvi d'una propina. Als jardins de Yoyogi, a Tòquio, o al parc Maruyama, a Kyoto, a primera hora del matí ja gairebé no hi queda espai lliure.

Sovint, la festa sota el cirerer se celebra sobre un horrorós plàstic blau. És un exemple més de la necessitat de focalitzar la vista per disfrutar de la subtil bellesa japonesa, moltes vegades envoltada de la lletjor més barroera. Les cobertes blaves sobre les quals seuen molts comensals, sempre descalços, a menjar i beure es venen en qualsevol gran superfície i són les mateixes que s'utilitzen per tapar provisionalment les teulades espatllades o que els sense sostre utilitzen durant tot l'any per protegir les seves pertinences als parcs on habiten. Són barates, pràctiques i resistents, però no s'adiuen amb els cirerers en flor, així que, per deixar disfrutar l'esperit, no queda més remei que anestesiar-lo amb molt d'alcohol, o elevar la mirada cap a les copes emblanquides i el cel, que de vegades també és de color blau.

La gasolina torna pels núvols

Una benzinera de Kyoto el vespre del 30 d'abril. JJuste
9/5/2008 TORNA A LA VIDA DEL JAPÓ UN ANTIC GRAVAMENGASOLINA PELS NÚVOLS
Els japonesos afronten amb preocupació i mesures alternatives la recent pujada del preu del combustible
• L'impost posa contra les cordes el Govern de Fukuda

"Apago el cartell, perquè d'aquí a poc se'ns acabarà la gasolina", li deia, a les set del vespre del 30 d'abril, un empleat a un altre en una estació de servei. Quan s'apagava el llum, la gasolina normal estava a 127 iens (80 cèntims) el litre i quan tornava a encendre's, l'1 de maig a la matinada, ja estava a 157 iens (98 cèntims) com a conseqüència de la reinstauració de l'impost especial sobre la gasolina. El gravamen es va imposar fa 30 anys, suposadament amb caràcter temporal, i la llei estipula que s'ha de dedicar només a la construcció i el manteniment de carreteres.
Durant tot el dia 30, l'activitat a les estacions de servei del país va ser frenètica, i en alguns punts es van arribar a superar volums de venda vuit vegades superiors als habituals. Molts japonesos van aprofitar les últimes hores de gasolina barata omplint els dipòsits per poder afrontar el llarg pont de primavera de principi de maig. En canvi, el dia 1 les gasolineres estaven gairebé buides, i van fer només el 10% del negoci.
El fantasma de la inflació
El retorn de la gasolina cara, unit a l'augment del preu de la majoria de matèries primeres i a l'efecte que han tingut els escàndols relacionats amb els aliments importats de la Xina, fa preveure un imminent augment de la inflació i un refredament del consum. Molts ciutadans han començat les retallades precisament per la gasolina. "Jo utilitzaré la bicicleta tant com pugui; fins ara anava en cotxe o en tren a la feina però, a partir d'ara, hi aniré pedalant. Quan utilitzo el cotxe, faig una conducció ecològica, sense fer accelerades", explica una agent d'assegurances.
Amb la gasolina pels núvols, no només pateixen els comptes domèstics, sinó també els de molts negocis familiars que no s'atreveixen a repercutir aquest augment en els preus que cobren als seus clients. Un dels sectors més afectats ha estat el dels banys públics, establiments que es mantenen oberts encara per l'afició de molts japonesos al bany com a pràctica de neteja i ritual de socialització. El cost del combustible per escalfar l'aigua s'ha afegit a una clientela que minva per l'envelliment de la població. Per totes aquestes raons, molts han hagut de tancar, canviar a fonts d'energia més barates o inventar-se sistemes per tapar les banyeres i mantenir la calor durant el tancament.
Algunes companyies de transport ja han adoptat a l'hivern diverses mesures per poder reduir la factura del combustible, com obligar els conductors a apagar els motors dels camions en les operacions de càrrega i fer servir mantes elèctriques per mantenir la calor.
Mentre molts japonesos passaven les últimes hores del mes d'abril patint per les seves butxaques i els seus estómacs, a Tòquio, uns 100 diputats de l'oposició van muntar un piquet davant del despatx del president de la Cambra de Diputats, Yohei Kono. Portaven pancartes que deien Abús de poder; escolteu la veu del poble, i volien evitar que Kono arribés fins al ple i s'aprovés la llei impositiva sobre la gasolina. Aquesta norma va caducar al març gràcies al bloqueig al Senat, on l'oposició té la majoria absoluta.
Hores de tensió
Després de diverses hores de tensió, Kono va aconseguir burlar el setge i arribar a l'hemicicle, on la llei es va aprovar sense problemes, malgrat la seva gran impopularitat. "En lloc de gastar tants diners en projectes inútils, en podrien dedicar més a l'educació. Al nostre col.legi hi podríem finançar més viatges d'estudis a l'estranger", es lamenta el responsable d'un centre educatiu.
El primer ministre, Yasuo Fukuda, va intentar convèncer els japonesos. "En un moment en què cada ciutadà fa uns grans esforços per poder arribar a final de mes, és una decisió molt dura. No obstant, he considerat que hem d'aturar aquesta situació irresponsable, en la qual ens trobem amb uns ingressos insuficients", explica Fukuda.
El primer ministre es troba en les seves hores més baixes, amb un índex de popularitat inferior al 20%. Ara diu que impulsarà una llei perquè aquest impost sobre la gasolina no es converteixi solament en asfalt i també pugui servir per finançar necessitats més urgents, com ara la millora de l'ensenyament i l'assistència sanitària. No obstant, sembla gairebé impossible que un polític tan impopular es pugui enfrontar a poderosos grups d'interès que resisteixen el canvi.

Hu visita el Japó en un clima de desconfiança

Hu Jintao i l'emperador Akihito a la portada del Kyoto Shinbun

El president xinès Hu Jintao va iniciar el dimecres 6 de maig una visita de cinc dies al Japó amb què vol millorar les relacions diplomàtiques entre les dues potències del nord-est d'Àsia. "Espero que durant aquesta visita puguem incrementar la confiança comuna, aprofundir la cooperació, planejar el futur i obrir la via per a un nou estadi per al desenvolupament global d'una relació estratègica sinojaponesa mútuament beneficiosa", va declarar Hu a l'arribar al centre de la capital japonesa, on es podia percebre una gran presència de forces especials de la policia. Mentre començava el programa d'actes del mandatari xinès, en diferents zones de la ciutat es manifestaven els habituals grups d'ultradretans antixinesos, amb els seus camions amb altaveus, i uns 1.000 simpatitzants de la causa independentista tibetana.
Les esperances generades pel viatge de Hu al Japó es refereixen més a aspectes simbòlics que a la resolució de problemes concrets. En aquests moments la història no s'interposa especialment entre Pequín i Tòquio com ho va fer en el passat. Fa 10 anys la visita del llavors líder Jiang Zemin va acabar en fracàs per la seva duresa al recordar, en una trobada protocol·lària amb l'emperador, les atrocitats de l'exèrcit imperial japonès a la primera meitat del segle XX. Posteriorment, entre el 2001 i el 2006, els anys en què el primer ministre japonès era Junichiro Koizumi, els patiments xinesos pel passat imperialista japonès van tornar a ser el principal tema d'intercanvi, gràcies sobretot a les visites del mandatari nipó al santuari sintoista de Yasukuni, on es rendeix homenatge a més de dos milions de combatents japonesos i a 14 criminals de guerra.
Fa dos anys, amb un lideratge molt més jove a la Xina i amb el relleu de Koizumi per Shinzo Abe al Japó, es va iniciar un desglaç diplomàtic que va culminar amb la visita del primer ministre xinès Wen Jiabao. L'actual primer ministre, Yasuo Fukuda, és un conegut defensor de la millora de les relacions amb la Xina.
Mirar al futur

Ara els dos governs diuen que s'ha de mirar cap al futur, però quan intenten concretar la seva anhelada entesa es troben amb assumptes sobre els quals no es posen d'acord, com l'explotació conjunta dels camps de gas del sud del mar de la Xina, en aigües que els dos països consideren part del seu territori, o la resolució en fals del problema de les crestes intoxicades importades al Japó des de la Xina, un assumpte que ha creat un clima de desconfiança dels consumidors japonesos cap als productes que arriben del país veí.
A més, l'últim aixecament al Tibet i la repressió ordenada des de Pequín han servit per augmentar la pressió sobre el primer ministre nipó per part dels sectors que desitgen una actitud més ferma davant una Xina que perceben com un perill creixent a causa del seu poder econòmic i militar. "En lloc de càlides expectatives d'un salt cap endavant en els llaços bilaterals, una desil·lusió decebedora està sorgint ara entre els dos països", deia l'editorial del diari Asahi Shimbun davant la visita de Hu.
L'estada del president xinès al Japó inclou diverses trobades amb l'emperador Aki Hito i el primer ministre Fukuda, així com una conferència a la universitat Waseda i una visita cultural a Nara. S'espera que culmini amb la presentació d'una declaració conjunta que podria incloure algun acord sobre mesures per evitar l'escalfament atmosfèric global.
Unes relacions molt importants

El Japó va establir relacions diplomàtiques amb la Xina el 1972 seguint el camí marcat des de Washington per Richard Nixon. El 1978, sota el mandat del primer ministre Takeo Fukuda (pare de l'actual cap de govern), es va firmar un tractat de pau i reconciliació entre els dos països. Vint anys més tard, el 1998, Jiang Zemin es va convertir en el primer president de la República Popular de la Xina a visitar el Japó. Les relacions contemporànies entre Pequín i Tòquio s'han vist marcades sovint per les lluites internes pel poder a les dues capitals.
Malgrat diversos alts i baixos en els intercanvis polítics, des dels anys 70 no ha deixat d'augmentar la dependència econòmica mútua. El Japó ha aportat ingents quantitats de diners al desenvolupament xinès en forma d'ajuda oficial i en inversions privades d'empreses que desitjaven tenir una base de producció barata i obrir als seus productes un mercat molt prometedor. En aquests moments, l'estabilitat de l'economia japonesa depèn en bona mesura de la salut econòmica xinesa.