A la Universitat japonesa, Literatura no ven

Aquest matí, el poeta Yoji Arakawa parlava a la ràdio sobre els canvis que ha experimentat l’ensenyament de la literatura. Per començar, moltes facultats de literatura han canviat de nom. Es veu que això de “literatura” ara ja no ven. Diuen que no té sortides professionals. I les antigues facultats de lletres s’han rebatejat. Ara es fan dir de Cultura Lingüística, Cultura de l’Expressió, Tècniques d’Expressió, Comunicació Cultural, Creativitat Cultural... Tot menys Literatura.

Els estudiants universitaris, presents o potencials, són tractats cada vegada més com a clients, i es veu que aquesta paraula ara no ven. Que de les lletres no se’n viu, no és una idea nova, tampoc al Japó. Però abans estudiar-ne donava prestigi. I ara no. Segons Arakawa, també és cada dia més difícil aprendre literatura fora de la Universitat a Tokio, on el 2005 va tancar l’escola Shin Nihon Bungaku Gakko, fundada a la postguerra.

En canvi, a Osaka s’hi manté l’Osaka Bungaku Gakko, creada el 1954. Té uns dos mil estudiants, incloent-hi els que segueixen els cursos a distància. N’hi ha que hi van per afició, per adquirir el que podríem anomenar coneixements culturals bàsics, però molts ho fan perquè pretenen viure de la creació literària. Les classes amb més èxit són les d’escriptura de novel·les. Fins ara hi han passat, com a alumnes, dos premis Akutagawa i tres Osamu Dazai. I, com a professors, Kenzaburo Oe i el propi Arakawa.

Genji fa 1.000 anys

Estàtua de Murasaki Shikibu i cartell de l'exposició Genji Monogatari Sen-nen Kinen. JJuste
Fa 10 segles, a la cort imperial, a Kyoto, una noble que firmava com a Murasaki Shikibu escrivia per a les dones de la seva mateixa classe el llibre que ha marcat més la cultura japonesa fins als nostres dies, Genji monogatari (conte o història de Genji). Es tracta del relat fictici de la vida del príncep Hikaru Genji, centrat en els seus amors i desamors a la refinada cort de l'era Heian (794-1185).

Moltes llengües tenen la seva gran obra o el seu autor de referència, com ara el Tirant, el Quixot o Shakespeare, que s'han convertit en el cànon de la seva literatura. És també el cas de Genji Monogatari en la literatura japonesa, però la seva importància va més enllà de les lletres, ja que és el gran referent estètic clàssic del Japó. Aquest any se celebra el mil.lenni del naixement literari de Genji i s'han programat molts actes en honor seu, sobretot a Kyoto i els seus voltants, escenari de la seva vida.

Entre els esdeveniments més pintorescos hi ha la representació en forma de dansa de diversos episodis de la vida de Genji per part de les geishes de Gion. També s'han organitzat activitats per rememorar passatemps que apareixen a l'obra, com un festival per contemplar la lluna a Kobe. Però potser l'acte més important és la gran exposició Genji Monogatari Sen-nen Kinen (El Mil.lenni de la Història de Genji), presentada al Museu de Kyoto.

La mostra ha servit per repassar tant la vida del Genji del relat com la de la seva autora a la cort imperial i la del mateix llibre durant els seus mil anys d'existència.Una de les característiques fonamentals del llibre és que no se'n conserva l'original i n'existeixen nombroses versions. La més antiga que es guarda és la còpia dirigida per Teika Fujiwara prop de 200 anys després de la data en la qual es calcula que Murasaki Shikibu el va començar a escriure. Es creu que les reproduccions a mà es van multiplicar des dels seus primers dies, així com les versions amb il.lustracions i les obres gràfiques basades en episodis de la vida de Genji.

L'arribada de la impremta va suposar la fixació de l'obra, però només fins a cert punt, ja que la dificultat del llenguatge en el qual està escrita ha provocat que fins als nostres dies se succeeixin les adaptacions. Entre les més cèlebres del segle XX es compta la de Junichiro Tanizaki, l'autor d'Elogi de l'ombra o Las hermanas Makioka. La versió més popular dels nostres dies, amb més de dos milions d'exemplars venuts, és la que va acabar el 1998 Jakucho Setouchi, una escriptora de vida agitada, convertida en monja budista i, posteriorment, en un dels autors de més èxit del Japó, gràcies en gran part a les seves aparicions en els mitjans de comunicació.

Mil anys després que comencés a escriure el seu relat, es discuteix sobre si es pot considerar Murasaki Shikibu la primera novel.lista del món, ja que molts experts dubten que la seva obra pugui ser catalogada com a tal. Del que sembla que no hi ha dubte és que és una de les primeres mostres de literatura femenina, en el doble sentit d'estar escrita per una dona i per a dones, i una peça imprescindible per comprendre l'estètica japonesa.