Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tadao Ando. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tadao Ando. Mostrar tots els missatges

30.7.08

La 'Rambla' japonesa del bon vestir

28/7/2008 CRÒNICA DES DE TÒQUIO
De vegades es compara el carrer Omotesando de Tòquio amb els Camps Elisis de París, sobretot per la presència de les grans marques internacionals de la moda del vestir. No obstant, per les seves dimensions i la seva inclinació, Omotesando s'assembla més a la Rambla de Barcelona que a la gran avinguda parisenca. A més a més, si el passeig barceloní té el seu carrer Portaferrissa, el toquiota compta amb Takeshita-dori, una estreta via afluent amb nombrosos comerços de roba i accessoris que van des de les peces desenfadades a les marginals.Omotesando uneix l'avinguda Aoyama amb el santuari sintoista Meiji, el més important de la capital. Als dos costats de la calçada, hi ha àmplies voreres on estan plantats uns grans zelkova que contribueixen a donar a aquesta part de Tòquio un aire de ciutat europea.
La zona en què es troba Omotesando és coneguda com Harajuku i es troba a deu minuts a peu de Shibuya, el barri comercial i d'entreteniment on es generen moltes de les modes juvenils, sobretot femenines, que després s'expandeixen per la resta del Japó i de l'Àsia. A Shibuya gairebé tot és llampant, mentre que a Harajuku domina un disseny més subtil.En menys de mig quilòmetre, se succeeixen botigues de grans marques de luxe, com Bottega Veneta, Loewe, Cristian Dior, Issey Miyake i Gucci, encara que també s'hi troben empreses tèxtils més orientades al gran consum, com l'espanyola Zara i l'americana Gap. A més a més, es mantenen vius clàssics del comerç local, com l'Oriental Basar, on es poden comprar des de souvenirs assequibles fins a antiguitats cares, i empreses d'altres sectors, com la telefonia mòbil, que aprofiten la gran concentració consumista per presentar els seus últims productes.
La necessitat de cridar l'atenció en un ambient tan ple de disseny ha provocat l'aparició d'edificis espectaculars al carrer Omotesando, com el centre comercial TOD'S, de Toyo Ito, o les seus de Louis Vuitton i Prada. Però una de les obres que més han fet parlar són les galeries Omotesando Hills, dissenyades per Tadao Ando i ubicades al lloc que ocupava fins a l'any 2005 el complex d'apartaments Dojunkai Aoyama, construït el 1927 segons l'estil de la Bauhaus alemanya.
Encara que el nou edifici ha conservat una porció dels antics apartaments, la seva construcció va servir per reactivar el debat sobre el caràcter perible de les construccions i la necessitat de conservar mostres de la història contemporània de la ciutat. Al Japó això sempre finalitza amb la piqueta deixant lloc a un nou edifici més resistent als terratrèmols i més rendible per als seus propietaris.
La incertesa provocada per la situació econòmica i la pujada del preu dels carburants han fet caure les vendes de roba i dels accessoris de luxe al Japó, en què semblaven comptar amb una clientela a prova de crisis. En aquests moments són menys que fa uns mesos els que s'aventuren a entrar a les botigues a deixar-hi bona part del sou, però l'afluència de vianants al carrer Omotesando no cessa, en especial durant els caps de setmana.

8.5.07

¡Que bonic pot ser el formigó!




8/5/2007 CRÒNICA DESDE TOKIO// JORDI JUSTE
Situat a l'est del gran complex arquitectònic Tokio Midtown, inaugurat recentment a la capital del Japó, hi ha un bonic parc amb extenses superfícies de gespa, que serveixen de verd contrast a una estructura grisa que fa pensar en dues ales asimètriques d'una estranya nau voladora ultramoderna. Es tracta de l'edifici del 21-21 Design Sight, que va néixer a finals del mes de març de la mà de Tadao Ando, l'arquitecte que ha convertit el formigó en un material bell gràcies a la seva capacitat de fer servir la nuesa de la superfície per realçar la qualitat de les formes.


Des de l'exterior, el que destaca de l'edifici són les dues grans planxes d'acer que li serveixen de sostre. Com en moltes de les construccions d'Ando, la façana té el do de pacificar el paisatge urbà gràcies al seu minimalisme formal. És el més semblant al silenci que pot existir en arquitectura. En un principi sembla una construcció de dimensions modestes, però una vegada a l'interior el visitant s'adona que es tracta d'un imponent edifici subterrani. És gris i està sota terra, però en lloc de crear angoixa relaxa i invita a la reflexió. "Desitjo ferventment que aquest lloc inspiri els visitants a descobrir les potencialitats de cada individu", afirma l'autor.


Tadao Ando, nascut a Osaka l'any 1941, és un arquitecte de fama a tot el món, cosa que li ha permès construir edificis en molts països. No obstant, és al Japó on es troba una bona part de la seva producció més significativa. Recentment, a Tòquio ha inaugurat, a més del 21-21 Design Sight, les galeries comercials Omotesando Hills, al carrer més modern de la ciutat.Entre les seves obres anteriors més celebrades hi ha el complex Rokko Housing, a Kobe, l'edifici Times Gallery, al carrer Kiyamachi de Kyoto i l'Església de la Llum, a Ibaraki (província d'Osaka), amb el seu impressionant crucifix de llum format darrere l'altar per l'espai que queda a la paret entre les masses de formigó que la formen.


El 21-21 Design Sight és un projecte liderat per un altre gran creador japonès, el dissenyador de moda Issey Miyake. En un principi, Miyake volia construir un museu que albergués mostres excel.lents del disseny japonès, però finalment va optar pel present en lloc del passat i va crear, juntament amb Tadao Ando, el dissenyador gràfic Taku Satoh i el dissenyador industrial Naoto Fukasawa, un espai per reflexionar sobre els problemes actuals a través del disseny. "El disseny sempre existeix allà on els humans són presents, i a mi m'agradaria compartir la noció que la vida en si mateixa és un acte de disseny", afirma Miyake.


L'efecte buscat per Miyake l'aconsegueix ja per si mateix l'edifici d'Ando, però els responsables pretenen assegurar-lo a base de dues grans exposicions anuals. La primera, Un dur procés, va ser una espècie de pròleg dedicat al mateix procés creatiu de l'edifici i incloïa des d'esbossos i plànols de l'arquitecte fins a algunes de les bastides que van utilitzar els paletes. La segona, titulada Xocolata, presenta creacions artístiques de 30 individus i grups que usen com a suport material aquest menjar.