La crida del venedor de neu

19/8/2007 CRÒNICA DES DE KIOTO // JORDI JUSTE
Des que comencen a pujar les temperatures a la primavera fins a l'arribada de la tardor, a molts pobles i barris del Japó se sent de tant en tant una veu que, per les seves notes allargades i la seva repetició, pot recordar, a les orelles d'un ignorant, el càntic del muetzí cridant els musulmans. En realitat es tracta d'una cosa molt menys transcendent però gairebé tan antiga com la crida a la pregària des de la mesquita. La veu diu "¡warabiii mochiii, kakigooooriii!" i prové dels altaveus de petites furgonetes que recorren a menys de 10 quilòmetres per hora el laberint de carrerons que és gran part del Japó pregonant la bondat de les boles de pasta d'arròs (warabi mochi) i els encenalls de gel amb xarop (kakigori) per suportar els rigors del calorós i humit estiu.

Les boles d'arròs són el complement alimentari ideal, l'excusa perfecta que necessiten molts pares per baixar al carrer amb els seus fills, aturar el venedor i fer-li una comanda refrescant. El kakigori comparteix la matèria prima bàsica amb els nostres granissats, però no és exactament el mateix. El gel no està trossejat, sinó més aviat ratllat, de manera que el seu aspecte és molt semblant al de la neu. Per la seva fràgil consistència, no es pot tenir preparat per endavant, així que l'operació de convertir en encenalls les masses d'aigua gelada s'ha de portar a terme just abans de servir-lo. Els venedors ambulants carreguen grans blocs de gel en caixes aïllants i per tallar-los utilitzen uns molinets manuals. Una vegada tenen la muntanyeta de neu feta, li afegeixen el xarop que li aporta el gust i el color. L'operació és molt senzilla, la matèria prima és barata i el resultat sol costar uns 300 iens (gairebé dos euros).

Hi ha kakigori amb gust de totes les fruites i fins i tot de llet condensada. A part de les furgonetes ambulants, també es ven molt a les parades que s'instal.len als carrers durant les festes d'estiu, i també en un gran nombre de restaurants se serveix com a postres. A més també es venen models de molinets domèstics, en moltes ocasions decorats amb la imatge dels personatges més populars dels dibuixos animats infantils, ja que el kakigori és un plat dirigit eminentment a nens.

"Aquest any encara no n'havia menjat, però sempre en menjo quan vaig amb els meus pares al matsuri", explica Isaki, alumne de tercer de primària en una escola de Kyoto, en referència a les celebracions que es fan a l'estiu i que equivalen a les nostres festes patronals.

El venedor confirma que els mesos de juliol i agost són els més forts del kakigori. Durant la temporada d'hivern, molts venedors de gelats ambulants canvien la neu acolorida per les patates rostides. Aleshores la veu canta "¡ishiyaaakimooo!", acompanyada d'un xiulet de vapor que suggereix el poder de la calor dels tubercles per vèncer el fred.

La furgoneta del venedor de fred i calor està pintada de color blanc i enlloc porta escrit el seu nom. No sembla que les vendes els hagin de fer molt rics, però pel que es pot observar els marges sí que deuen ser prou amplis per voler intentar escapolir-se dels recaptadors d'impostos japonesos.

Guerra d'hamburgueses

10/8/2007 AUGE DELS HÀBITS ALIMENTARIS DELS EUA AL PAÍS DEL SUSHI
• Els joves japonesos s'entreguen al menjar ràpid occidental Burger King torna a un mercat dominat per McDonald's i una cadena local que ofereix més qualitat
JORDI JUSTE.KYOTO
La cadena nord-americana d'hamburgueseries Burger King acaba d'obrir els seus primers restaurants a Tòquio, sis anys després que es veiés obligada a abandonar el Japó després de perdre una guerra de preus amb el gran gegant del sector, la també nord-americana McDonald's, que té en aquest país 3.500 establiments, el nombre més alt del món fora dels EUA. No hi ha estació de tren ni centre comercial mitjà o gran que no tingui un o diversos McDonald's a l'interior o als voltants.

Una gran quantitat de japonesos mengen diàriament fora de casa, especialment al migdia, ja que en molts llocs de treball disposen de menys d'una hora per dinar. Per aquest motiu el país compta amb una oferta variada i abundant d'establiments de menjar ràpid, com els restaurants de sushi econòmic, els d'arròs amb curri, els de carn guisada sobre un bol d'arròs blanc i els especialitzats en els diferents tipus de fideus xinesos i japonesos. Però malgrat les àmplies possibilitats de menjar ràpid i relativament bé, molts japonesos han sucumbit al llarg de les últimes dècades als bistecs americans de carn picada de baixa qualitat.

Gran demanda"McDonald's és ràpid i barat, per això és fàcil anar-hi després de les classes", explica Naomi Takenaka, una estudiant de segon curs de Dret que confessa que és una fan de la cadena. "Als japonesos d'avui dia ens agrada més el gust fort del menjar occidental que el suau del menjar japonès. Volem menjar pa, carn, verdures, prendre sucs... McDonald's satisfà tots aquests desitjos. Amb tan sols una moneda t'omples la panxa. El menjar japonès és car i la quantitat escassa", afegeix Naomi, que reconeix un lleuger excés de pes a causa dels seus hàbits alimentaris.

El menú ofert per McDonald's al Japó és bàsicament el mateix que en altres llocs del món, però aquí s'han creat productes originals, destinats a donar-li un toc local, com el Terayaki Burger. A més, el nom de la companyia apareix en molts rètols escrit en sil.labari japonès, que transcriu la forma local de pronunciar aquest nom, Makudonarudo, escurçada a Makudo en la seva versió de la regió de Kansai. Les estratègies comercials de McDonald's Japan passen sempre per oferir preus molt baixos, però intentant no posar la qualitat del producte per sota del que és tolerable per a l'exigent públic japonès. Aquest fet moltes vegades es tradueix en augments de vendes que porten la companyia als números vermells, com quan va introduir un menú bàsic de 100 iens (60 cèntims d'euro).

Carn de Tasmània

El gran competidor de McDonald's al Japó és la cadena local MOS Burger, que compta amb 1.400 restaurants i té una ben guanyada reputació d'oferir productes i servei de més qualitat, encara que a un preu superior. Per exemple, la carn de les seves hamburgueses prové de Tasmània (Austràlia), una denominació d'origen que està ben vista pels japonesos, cosa que li permet atraure un públic de més poder adquisitiu i normalment de més edat. A més, les seves hamburgueses solen ser més originals, com la de pollastre amb curri, i també ofereix altres productes de creació pròpia, com el nam (pa indi) a daus. "Jo prefereixo el MOS Burger al McDonald's. Pagues una mica més, però el gust és molt millor i a més el menjar se't posa bé", afirma Naoka Mori, professora d'espanyol en una universitat de Kyoto.

Un menú estàndard en un MOS pot rondar els 700 iens (uns 4 euros), mentre que en un McDonald's l'equivalent surt per només 500 (3 euros). Pel que fa a Burger King, sembla que ha après la lliçó del passat i aquesta vegada no competirà amb la seva cadena compatriota en el segment baix del mercat, ja que els seus preus semblen més aviat alineats amb els de MOS Burger.

Massa savis

3/8/2007 INSÒLITES SEQÜELES DE LA CRISI ECONÒMICA
• L'Ajuntament d'Osaka sanciona gairebé un miler d'empleats municipals per amagar els seus títols universitaris
• Es creu que hi ha casos similars a tot el Japó
JORDI JUSTEOSAKA
L'Ajuntament d'Osaka va anunciar recentment que castigarà més de 900 empleats per mentir sobre les seves dades acadèmiques en les sol.licituds que van presentar per accedir al lloc de feina. Que algú infli el seu currículum penjant-se medalles que no li corresponen és un fet relativament habitual al Japó. El 2006, per exemple, el diputat Junichiro Koga, una estrella ascendent al Partit Democràtic, va haver de renunciar al seu escó al conèixer-se que la seva llicenciatura per la universitat californiana de Pepperdine era falsa.

Escombriaires llicenciats

Però la cosa més sorprenent del cas actual és que els empleats no van adornar el seu currículum, sinó que el van desposseir de garlandes que legítimament els corresponien. Molts d'ells van amagar que comptaven amb títols universitaris per poder accedir a feines com a conductors d'autobús, escombriaires o a les clavegueres de la ciutat. El problema no és que ser llicenciat sigui un inconvenient per dur a terme aquestes feines, sinó que l'ajuntament les havia reservat per a persones sense formació universitària, per considerar que aquestes no tenen la possibilitat d'optar a un altre tipus de feina a què sí que poden accedir els formats en l'ensenyament superior.

"No pensàvem que el problema afectés tants empleats. Demano disculpes als ciutadans", va declarar l'alcalde d'Osaka, Junichi Seki, a la premsa. L'ajuntament ha ofert als qui admetin voluntàriament la seva culpa un càstig a escollir d'un menú que inclou la neteja de parcs, la recollida de bicicletes abandonades o servir com a voluntari al Campionat del Món d'Atletisme, que se celebrarà a la ciutat a finals d'agost. Osaka segueix els municipis de Kobe i Amagasaki en el descobriment de falsejaments a la baixa de dades, una pràctica que es creu estesa per tot el país.Pel que sembla, la majoria de casos es va produir entre el 1998 i el 2002, uns anys en què la crisi eco- nòmica va afectar especialment els llicenciats universitaris, ja que bancs, companyies d'assegurances i grans indústries van portar a terme severes reduccions de plantilla.

El fet habitual al Japó és que els estudiants universitaris passin el seu quart i últim any de carrera buscant feina. Alguns arriben a assistir a més de 100 esdeveniments relacionats amb la seva futura col.locació, incloent entrevistes o seminaris en què les grans empreses miren d'atraure el màxim nombre de candidats. La majoria arriben a la seva graduació, al març, sabent on treballaran des de l'abril. Comparat amb Europa, l'ocupació és bastant estable, encara que l'última crisi econòmica va servir per destruir el mite del lloc de treball per a tota la vida, va generar el frau per aconseguir una feina pública i va crear una gran borsa de llicenciats que van quedar fora del mercat laboral dels càrrecs considerats bons.

Feines temporals

A aquestes persones se les coneix com a freeter i viuen encadenant feines temporals o a temps parcial amb què amb prou feines arriben a pagar les seves necessitats bàsiques. El primer ministre, Shinzo Abe, ha expressat en diverses ocasions la seva intenció de promoure polítiques que facilitin una segona oportunitat per als freeter. "Ens estem aproximant, sens dubte, a una societat d'oportunitats que garanteix a la gent la possibilitat d'intentar-ho una vegada i una altra", va afirmar recentment Abe a l'anunciar que, l'últim any, 350.000 persones amb feina precària en van trobar una d'estable.

La festa de les estrelles enamorades

28/7/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Una de les festes més assenyalades del calendari japonès és el Tanabata, o el que és el mateix, la celebració de la trobada de les estrelles Vega i Altair, separades per la Via Làctia durant la resta de l'any. Com tantes altres coses en aquest país, és una tradició d'origen xinès que prové de la llegenda amorosa de la princesa filadora Vega (Orihime, en japonès), filla del rei del cel, i el pastor Altair (Hikoboshi), condemnats a guardar el seu amor per als escassos moments de la nit del setè dia del setè mes del calendari lunar, quan se'ls permet travessar la Via Làctia (Amanogawa, o riu del cel) per reunir-se. Durant l'era d'Edo (1600-1868), el Govern feudal va decretar la celebració del Tanabata com una de les cinc festivitats principals del Japó, i així es va popularitzar una festa que ja celebrava la cort imperial a Kyoto.

El problema és que des de fa més d'un segle el Japó utilitza el calendari gregorià (occidental), per la qual cosa moltes de les festes tradicionals, basades en el calendari lunar, han deixat de caure en el dia que marcava la tradició. Si qualsevol espanyol sap que aquest dia és Sant Fermí i a Pamplona se celebra el primer correbou, qualsevol japonès associa la data amb la festa de les estrelles enamorades.

José A. Sorolla informava fa setmanes des de París de la febre que es vivia a França davant l'arribada imminent del dia 7 del 7 del 2007. Un fet semblant va succeir al Japó fa 12 anys, quan s'acostava el dia 7 del mes 7 (en japonès els mesos no tenen nom) de l'any 7 de l'era Heisei, l'actual. El sistema nacional de comptar els anys segons el regnat de l'emperador conviu amb el calendari cristià, així que aquest any també s'ha intentat treure partit comercial de la coincidència de sets, però res a veure amb el que es va veure llavors. El Japó necessitava apel.lar a la bona sort, perquè es trobava en plena crisi econòmica i estava commocionat pel terratrèmol de Kobe i l'atac amb gas sarín al metro de Tòquio.

Al Japó, igual com a la Xina, es dóna una gran importància als números. Per exemple, abans d'escollir data per a un casament, una inauguració o un enterrament es té en compte que el número del dia sigui el propici. De la mateixa manera, a l'hora de decidir la grafia del nom d'un nounat es vigila que el nombre de traços sigui de bon auguri. A més, s'evita el número 4 perquè la seva lectura en japonès (s'hi) també significa mort.

En l'actualitat, fins i tot en els anys en què cau en un dia laborable, el Tanabata segueix sent una festa molt visible per a una gran part de la població. En molts llocs públics, com ara estacions de tren i centres comercials, o davant l'entrada de les petites comissaries de policia es col.loquen branques de bambú de les quals es pengen amulets o tires de papers de color amb missatges en què es formulen peticions de tot tipus. Hi abunden les amoroses, les referides a la salut o a la família i les dedicades als estudis, ja que a finals de juliol acaba el primer semestre escolar. No importa que ni Vega ni Altair siguin déus. En aquest país es resa sovint sense importar gaire a qui o a què.

El Japó tanca la central nuclear danyada pel fort sisme

19/7/2007 ALARMA A L'ÀSIA

JORDI JUSTE KYOTO
La central nuclear de Kashiwazaki-Kariwa, a Niigata, afectada pel potent terratrèmol que va sacsejar dilluns el nord-oest del Japó, ha estat tancada indefinidament, després de conèixer-se que els danys soferts per les instal.lacions són més greus del que es creia i que hi va haver dos vessaments més importants del que es va dir al principi.L'alcalde de Kashiwazaki, Hiroshi Aida, va comunicar aquesta decisió al president de Tokyo Electric Power Co (Tepco). Ahir es va revelar que la radiació causada pel vessament al mar de líquid contaminat va ser 1,5 vegades més gran que la notificada inicialment per la companyia i que els bidons per a roba contaminada que es van trobar tombats no van ser els 100 anunciats primer sinó 435, quaranta d'ells amb les tapes obertes. Segons la televisió pública NHK, fins a 50 irregularitats es van detectar a la central després del sisme.ESCASSA INFORMACIÓEl portaveu del Govern, Yasuhisa Shiozaki va insistir a reclamar a les companyies elèctriques una actuació que generi més confiança, amb explicacions "clares perquè les entengui tothom". "Volem que facin els anuncis honestament i sense endarreriments", va afegir Shiozaki.El Govern de Shinzo Abe, que s'enfronta a unes decisives eleccions al Senat el pròxim dia 29, intenta mostrar una imatge de fermesa davant les companyies elèctriques. El problema és que el Japó no es pot permetre parar de cop els seus més de 50 reactors nuclears, dels quals n'obté un terç de l'electricitat que consumeix, amb la finalitat de verificar la seva seguretat, que ha estat repetidament posada en qüestió en els últims anys amb incidents que s'han intentat ocultar a l'opinió pública.L'Organisme Internacional d'E- nergia Atòmica (OIEA) va proposar al Japó l'enviament d'un equip d'experts internacionals que avaluarien, amb els japonesos, l'abast del que ha passat a la central i els seus efectes. L'organisme encarregat de vetllar per la seguretat nuclear i radioactiva al món va informar en un comunicat del fet que, segons les dades preliminars, "el terratrèmol pot haver excedit les previsions del disseny sísmic de la planta", i va considerar necessària una investigació exhaustiva i "amb total transparència".

Japó recela de la seva seguretat nuclear per 2 fugues radioactives

18/7/2007 CONSEQÜÈNCIES DEL TERRATRÈMOL A L'ARXIPÈLAG NIPÓ
• Uns 1.200 litres d'aigua contaminada es van abocar al mar durant el sisme
JORDI JUSTE.KYOTO
El Japó s'inquieta per la seva seguretat nuclear. De moment, el Govern ha ordenat l'apagada de la central nuclear de Kashiwazaki-Kariwade, al centre del país i una de les més grans del món, després que registrés dues fuites radioactives i uns altres 50 problemes de funcionament en el fort terratrèmol de dilluns passat. L'empresa Tokyo Electric Power (Tepco) va admetre les fugues, però va assegurar que no van representar un perill per a la població.

Una de les fuites radioactives es va registrar en el filtre d'un reactor que es va parar pel moviment tel.lúric, encara que l'empresa va assegurar que no es va arribar a nivells de radiació perillosos. L'altra fuita va consistir en l'abocament de 1.200 litres d'aigua amb material radioactiu que va arribar al mar del Japó. A més, Tepco va reconèixer que la central nuclear no està dissenyada per suportar terratrèmols tan forts.

FERMESA D'ABE

El primer ministre, Shinzo Abe, que s'enfronta molt debilitat a les eleccions al Senat del pròxim dia 29, va fer ahir grans esforços per donar una imatge de fermesa. "Crec que les plantes nuclears només poden funcionar amb la confiança dels ciutadans", va dir. Abe va retreure a Tepco haver informat de l'incident amb "massa lentitud". Segons el Govern, la companyia també va fallar a l'hora de prendre les mesures apropiades després del terratrèmol.

El Japó ha experimentat els últims anys una infinitat d'incidents que han posat en dubte la seguretat d'aquestes instal.lacions nuclears, especialment tenint en compte que allà els terratrèmols són molt freqüents.Segons l'últim còmput provisional del Govern, el terratrèmol va provocar nou morts i almenys 1.060 ferits. A més, uns 340 edificis van quedar completament destruïts i 500 van patir desperfectes a Niigata i Nagano.

Els ciutadans de la província de Niigata, a uns 200 quilòmetres de Tòquio, van viure la jornada d'ahir sota una forta pluja que va dificultar les tasques de rescat i amb por a les rèpliques. Ahir a la nit, 12.000 persones seguien sense poder tornar a les seves cases. "S'estan portant a terme intenses operacions de desenrunament. No podem perdre temps, davant la hipòtesi que encara hi hagi víctimes", va declarar Masahito Sato, portaveu dels socorristes a Kashiwazaki, la ciutat més afectada.

Un fort terratrèmol origina una fuga d'aigua radioactiva al Japó

17/7/2007 TERRATRÈMOL A L'ORIENT LLUNYÀ
• El sisme, de 6,8 a l'escala de Richter, va causar nou morts i centenars de ferits
JORDI JUSTEKYOTO
Un sisme de 6,8 a l'escala de Richter va fer tremolar durant el matí d'ahir la província de Niigata, a uns 200 quilòmetres de Tòquio, al nord- oest del Japó. El terratrèmol, que es va poder sentir també a la mateixa capital, va causar nou morts, més de 700 ferits i nombrosos danys materials, i va provocar un incendi en una central nuclear que va generar una gran inquietud durant hores al conèixer-se que s'havia produït una fuga d'aigua radioactiva. Finalment, la fuga va ser considerada per les autoritats del país com de poca gravetat.

La companyia elèctrica Tokio Electric Power (TEPCO) va assegurar que l'aigua contaminada amb material radioactiu es va filtrar del reactor número 6 de la seva central nuclear de Kashiwazaki-Kariwa.

DIA FESTIU

El primer ministre, Shinzo Abe, tenia previst aprofitar el fet que ahir era festiu al Japó per fer campanya per a les eleccions al Senat del pròxim dia 29 de juliol, en les quals es juga el seu futur polític. Abe va tornar a Tòquio poc després de conèixer-se l'abast del terratrèmol i es va desplaçar immediatament a la zona on s'havia produït el sinistre."Moltes persones m'han dit que volen tornar com més aviat millor a la seva vida normal. El Govern farà tots els esforços perquè així sigui", va declarar Abe a Kashiwazaki, una ciutat d'uns 100.000 habitants on unes 300 vivendes van quedar seriosament afectades i més de 2.000 persones van haver de ser evacuades i allotjades en edificis públics.

Les imatges de la televisió mostraven ahir nombrosos danys en edificis i en carreteres i autopistes, algunes d'elles fetes a trossos com si fossin xocolatines. La sacsejada de laterra es va produir just quan els japonesos respiraven amb cert alleujament després que el tifó Man-yi, que va causar estralls al sud del país, arribés a les zones més habitades del Japó debilitat i lleugerament escorat cap a l'oceà Pacífic.

TERRA RELLISCOSA

Les copioses pluges que han estat caient durant els últims dies per tot el país asiàtic van fer que el terratrèmol trobés la terra especialment tova i això va dificultar encara més les tasques dels equips de rescat.

El benefactor del vàter

13/7/2007 MISTERIOSES OBRES DE CARITAT AL JAPÓ
• Dotzenes de sobres amb bitllets per valor d'uns 60 euros han estat trobats les últimes setmanes en lavabos públics japonesos
• El misteriós donant no s'ha donat a conèixer
JORDI JUSTE. Kyoto
Els japonesos viuen aquests dies preocupats per l'arribada d'un gran tifó, el número 4 de la temporada, i aclaparats per la gran quantitat de notícies referides a les eleccions al Senat del dia 29 de juliol, que podrien suposar la caiguda del Govern de Shinzo Abe. No obstant, moltes de les converses entre amics i col.legues de treball es refereixen a una curiosa i interessant història. La del misteriós benefactor que fa setmanes que diposita bitllets de 10.000 iens (uns 60 euros) pels lavabos masculins del país.

Fins al moment, s'ha informat de troballes en 18 de les 47 províncies del país, la qual cosa ha portat els grans diaris i canals de televisió a dedicar espais importants a l'assumpte. Sense anar més lluny, el Yomiuri i l'Asahi, els dos diaris de més tirada, publicaven ahir la notícia en les seves respectives portades amb mapes indicant amb detall els llocs on s'han trobat els diners.

Escrits amb pinzell

El fet que es tracti de vàters públics que van des de la localitat de Sapporo, al nord del Japó, fins a l'illa d'Okinawa, situada milers de quilòmetres al sud, ha fet encara més misteriós l'assumpte. Els sobres van sempre acompanyats de breus missatges referits, directament o indirectament, a l'ús que el misteriós donant espera que es faci dels diners, pel que sembla escrits amb pinzell sobre paper tradicional washi.

Per exemple, en alguns casos el sobre porta escrita la llegenda "per a finalitats ascètiques", o va destinat "a la teva bona persona, que ha entrat aquí avui". En altres casos, al sobre hi ha escrit el caràcter xinès que en japonès es llegeix hosha i que significa "en agraïment". El primer cas de què es té constància data de principis d'abril, i l'últim és de la setmana passada.

L'assumpte ha pogut convertir-se en notícia nacional perquè en molts dels casos les persones que han trobat els sobres amb diners els han portat a la policia. Segons la televisió pública NHK, fins al moment s'han entregat més de quatre milions de iens (24.000 euros) trobats a l'interior de sobres dipositats en 46 serveis per a homes en oficines públiques. Òbviament, s'ignora la quantitat de diners que poden haver anat a parar a les butxaques dels visitants dels lavabos sense passar pels registres oficials.

La pràctica d'entregar a la policia els diners trobats al carrer és molt habitual al Japó, on hi ha establert un protocol segons el qual la persona que fa la troballa ha d'entregar-la a les autoritats, que en prenen nota i es fan dipositàries de la quantitat, que tornen a l'afortunat en el cas que no aparegui el seu legítim propietari en un període de sis mesos.

El precedent de Gyoda

Fa 4 anys, en un cas que va rebre molta publicitat, l'Ajuntament de Gyoda, al nord de Tòquio, va entregar als afectats per un terratrèmol els 34 milions de iens (200.000 euros) que van trobar a les escombraries. Durant els sis mesos que els va tenir en dipòsit, la policia va rebre diverses trucades de persones que deien ser les propietàries dels diners, però totes van resultar ser falses.Finalment, es va pensar que aquesta suma podia ser la quantitat atresorada a casa per alguna persona gran, i que al morir aquesta hauria anat a parar a les escombraries amb part dels seus efectes personals.

Al Japó hi ha nombrosos excusats en llocs públics. Tant les estacions de metro i tren, com les oficines públiques i els parcs disposen de serveis ben dotats i regularment higienitzats, per la qual cosa són molt utilitzats per bona part de la població. Fins ara no s'ha detectat un augment del seu ús, encara que no cal descartar que es produeixi si el misteriós benefactor se segueix prodigant.

'Pluja de prunes' al país del sol naixent

9/7/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO

JORDI Juste
A principis d'estiu, quan les masses d'aire fred procedent del continent i d'aire calent i humit del Pacífic es troben, comença al nord-est del continent asiàtic el tsuyu, un període d'un mes en què plou gairebé cada dia. El front es desplaça de sud a nord, i afecta tant el Japó com la Xina i Corea. Com a conseqüència d'això, el mes més plujós de l'any és, segons la latitud, el juny o el juliol. A la ciutat de Kyoto, per exemple, la mitjana de pluja el mes de juny és de 232 mil.límetres per metre quadrat, sis vegades la de Barcelona i més del doble de la que cau a la capital de Catalunya a l'octubre, el mes més plujós. En anys especialment plujosos, el tsuyu pot causar greus inundacions i esllavissades de terra a zones muntanyoses.

No obstant, aquest any, les pluges del juny van arribar al centre del Japó tan tard i tan escasses que durant dies les converses d'ascensor es van centrar a discutir si realment el tsuyu havia arribat i quines repercussions tindrà aquest estiu. L'agència meteorològica, que havia anunciat l'arribada del front del juny a Tòquio, va haver d'aclarir que la data no era oficial.

Encara que finals de juny o primers de juliol siguin els mesos més humits a l'arxipèlag, això no significa que durant la resta de l'any el Japó sigui un país sec. A Kyoto, en 12 mesos, cauen més de 1.500 mil.límetres d'aigua per metre quadrat (a Barcelona, gairebé 600). Però els japonesos estan acostumats i preparats per a la pluja. Es venen una enorme varietat d'impermeables, paraigües i botes d'aigua; a gairebé tots els edificis hi ha paraigüers i són nombrosos els comerços que ofereixen fundes de plàstic per entrar-hi amb el paraigua sense deixar el terra ben moll.

A més, la pluja és un dels motius pels quals a moltes ciutats japoneses hi ha amplíssimes xarxes de galeries comercials subterrànies. A Osaka, per exemple, es pot parlar d'una ciutat paral.lela sota terra que, segons algunes fonts, és la més extensa del món. A més, quilòmetres i quilòmetres de carrers estan coberts amb sostres translúcids que permeten que l'activitat comercial no es vegi afectada. A Kyoto, les voreres dels principals carrers del centre estan cobertes per unes marquesines que enlletgeixen el paisatge, encara que resulten molt pràctiques. Amb tot, el fet que plogui cada dia durant setmanes no deixa de ser un inconvenient, sobretot per al transport públic, que es veu saturat de gent que en dies serens es desplaça en bici o en moto.

Tsuyu significa literalment pluja de prunes, la fruita que madura coincidint amb l'arribada del front humit. Per a molts ciutadans és una murga, però per a l'agricultura és vital, ja que aporta l'aigua necessària als camps d'arròs.Malgrat que cada vegada hi ha menys agricultors al Japó, el cultiu d'aquest cereal no és remot per a la majoria de japonesos. Per poc que se surti de les ciutats, es troben petits camps, a vegades encaixonats entre edificis, que durant l'estació hivernal estan buits i que ara s'estan inundant per fer créixer les plantes que es colliran a finals d'estiu, a ser possible abans que arribin els tifons.

Dimiteix el ministre nipó que va justificar la bomba atòmica

4/7/2007 CRISI AL GOVERN JAPONÈS
• Kyuma, diputat per Nagasaki, va dir que el bombardeig va forçar la fi de la guerra
JORDI JUSTE.KYOTO
"Lamento que els meus comentaris hagin causat problemes. N'estic molt penedit". Amb aquesta frase va donar per acabada la seva carrera política Fumio Kyuma, ministre de Defensa del Japó.Kyuma es va veure forçat a dimitir davant la pressió per haver justificat que els Estats Units llancessin el 1945 dues bombes atòmiques, una a Hiroshima i una altra a Nagasaki. "Entenc que els bombardejos van posar fi a la guerra i que no hi havia més remei", va afirmar en una conferència dissabte a Chiba, a prop de Tòquio.

A més, Kyuma és diputat en representació de Nagasaki, on van morir 200.000 persones. El ministre va dir que els EUA van actuar d'aquella manera per intimidar l'antiga Unió Soviètica i evitar que envaís el Japó. Aquestes opinions són comunes entre els historiadors nord-americans, però al Japó suposen negar al país la seva dignitat.

Les reaccions de repulsa van ser gairebé immediates en tot el país, però especialment a les ciutats víctimes dels bombardejos. "És tan indignant que se'm fa difícil respondre amb enuig. No puc fer altra cosa que ridiculitzar aquests comentaris. ¿Diria el mateix si ell fos una víctima de les bombes atòmiques?", va declarar al diari Asahi Shimbun Akihiko Takahashi, exdirector del Museu Memorial de la Pau d'Hiroshima.

El mateix Kyuma va demanar disculpes per les seves paraules diumenge, després que el primer ministre, Shinzo Abe, el desautoritzés. No obstant, fins dilluns Abe deia que les afirmacions no eren motiu suficient per destituir-lo. Finalment, ahir va acceptar la seva dimissió. "Dimitir és la manera més seriosa que té un polític d'assumir la seva responsabilitat, i per tant accepto el desig de Kyuma", va dir Abe.

PRÒXIMES ELECCIONS

La substituta de Kyuma serà la consellera nacional de seguretat Yuriko Koike, defensora d'un paper més enèrgic del Japó en les seves relacions internacionals. La dimissió arriba en un moment difícil per a Abe, que afronta les eleccions per renovar la meitat del Senat el dia 29 amb un índex de popularitat del 28%, el més baix des que al setembre va succeir Junichiro Koizumi. La caiguda es deu a diversos escàndols, com el que va portar a suïcidar-se el ministre d'Agricultura i al caos del sistema de pensions.

Tirotejos al Japó

1/7/2007 ALARMA EN UN PAÍS TRADICIONALMENT SEGUR

• El Govern japonès augmenta el control de les armes després de l'assassinat de l'alcalde de Nagasaki
• L'armament ha proliferat els últims anys entre els mafiosos
JORDI JUSTE.KYOTO
El Japó és un país amb fama de segur. En comparació amb altres democràcies, s'hi cometen pocs robatoris o crims violents. No obstant, en els últims temps s'han produït diversos tirotejos que han creat alarma social i han obligat el Govern a reaccionar.

Sense anar més lluny, el 25 de juny una comissió especial impulsada pel primer ministre, Shinzo Abe, va anunciar una sèrie de mesures per millorar el control de les armes de foc. L'Executiu augmentarà les penes per als que violin la llei que regularà les armes i crearà una oficina especial al servei de duanes per combatre les importacions il.legals. Abe subratlla: "El Japó ja té un dels controls més estrictes del món, però crec que encara ha de ser més exhaustiu".

Crim sonat

L'alarma va saltar el 17 d'abril, quan l'alcalde de Nagasaki, Itcho Ito, va ser assassinat per un pistoler que li va disparar a boca de canó per l'esquena a la sortida de la seva oficina electoral. I va augmentar la preocupació dies més tard, quan un altre mafiós es va fer fort en un edifici d'apartaments dels afores de Tòquio després de disparar mortalment contra un company de banda. Un mes després, un exmembre d'un altre grup del crim organitzat va matar un policia i en va ferir un altre a prop de Nagoya.

Aquests incidents en segueixen molts altres de protagonitzats per membres de la Yamaguchi-gumi, la principal organització de la yakuza, la màfia nipona, i els seus rivals de la Sumiyoshi-kai. Segons els experts, la lluita està provocada per les pretensions de la primera, amb base a Kobe, d'expandir-se a la zona de la capital per compensar la pèrdua de negocis per la pressió policial. La policia té censats més de 80.000 yakuzes. Gairebé la meitat d'ells pertanyen a la Yamaguchi-gumi o a algun dels grups afiliats amb què compta per tot el país.

En general, l'existència d'aquests exèrcits de delinqüents no causa greus problemes a la majoria de la població. Es dediquen fonamentalment a controlar sectors il.legals com la prostitució, la venda de drogues i la protecció de locals d'oci nocturn, o a extorsionar empreses amenaçant-les de revelar notícies comprometedores, però procuren evitar crear-se l'animadversió oberta de la societat japonesa.

La veritat és que l'any passat al Japó només hi va haver 53 tirotejos, que es van saldar amb dos morts i 17 ferits. A més, al febrer, el suïcidi del cap de la principal banda associada a Tòquio a la Yamaguchi-gumi es va interpretar com una manera de segellar la pau amb la Sumiyoshi-kai, de manera que s'esperava que seguiria una època de relativa calma.No obstant, els incidents han servit per conèixer dades que han fet augmentar la inquietud sobre les armes de foc. Així, es creu que hi ha unes 50.000 armes il.legals al país, la majoria de les quals estan en mans de yakuzes, que les compren directament a l'estranger o usant serveis privats de missatgeria internacional.

Pistoles espanyoles

La policia japonesa intenta controlar aquest comerç il.legal, però cada vegada aconsegueix interceptar menys importacions. De les 1.880 armes confiscades al llarg del 1995 es va passar a només 458 l'any passat. D'aquestes, 68 estaven fabricades al Japó i la resta en diversos països, principalment els EUA, la Xina i Espanya.

Segons els mateixos yakuzes, la facilitat amb què operen és en part deguda a la falta de perícia de les forces de seguretat. "La caiguda de les confiscacions d'armes assenyala únicament la incompetència de la policia", declarava recentment un pistoler al diari Asahi Shimbun.

Segons el mateix rotatiu, una pistola Smith & Wesson com la que va servir per assassinar l'alcalde de Nagasaki costa normalment uns 700.000 iens (4.360 euros) al mercat negre. No obstant, el seu preu gairebé es pot doblar en situacions de guerra oberta entre les diferents bandes.

Sushi a la vora del Kamo

25/6/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Un dels esdeveniments que assenyalen l'arribada del bon temps a l'antiga capital del Japó és l'obertura al mes de maig de les noryo yuka, les terrasses que s'instal.len cada temporada sobre el curs del Misosogi, el rierol que transcorre paral.lel al riu Kamo, entre els carrers Gojo (cinquè) i Nijo (segon), en ple centre de la ciutat.

Al voltant d'uns noranta establiments, amb locals interiors oberts durant tot l'any, munten a principis de primavera unes tarimes sobre les quals col.loquen, segons l'estil del negoci, taules occidentals o les més tradicionals estores i taules baixes japoneses.

L'estiu a Kyoto és molt calorós, ja que la ciutat és a l'interior i envoltada de muntanyes. A més a més, arriba precedit del tsuyu, el mes de les pluges, que alguns anys comporta que plogui, amb escasses interrupcions, durant unes quatre setmanes, cosa que deixa la terra xopa i l'atmosfera humida fins que a finals de la canícula arriben els tifons per ventilar.

Aquestes condicions climàtiques són les que es diu que van impulsar, en l'època d'Edo (1603-1868), els comerciants rics de la ciutat a adoptar el costum de posar a l'estiu taules al riu per convidar els seus clients, aprofitant la brisa que genera el corrent. Amb el temps, la utilització recreativa del Kamo va impulsar l'obertura de parades de menjar i entreteniment com les de les fires a la vora del riu.

D'aquells petits negocis es va passar a les terrasses en forma de tarimes que van instal.lar els restaurants que tenien la seva part posterior mirant al riu. El 1934, un gran tifó va provocar un desbordament i va obligar a desviar part del cabal del Kamo cap al Misosogi, el rierol que ara queda cobert en part per les tarimes que entre els mesos de maig i setembre permeten sopar amb vistes al riu.

Kyoto té dos grans rius, el Katsura i el Kamo, però és aquest últim el més emblemàtic per a la ciutat, ja que és el que passa pel centre i serveix de nexe entre alguns dels seus llocs de més importància històrica. A més a més, els seus amplis marges l'han convertit en el lloc preferit per a molts habitants de Kyoto per passar les seves estones d'oci a l'aire lliure. Quan el temps ho permet, hi ha gent que passeja a peu o en bicicleta, parelles assegudes sobre les esquenes del seu llit de pedra i fotò- grafs capturant la gran quantitat d'aus que pesquen en les seves aigües, com els ànecs salvatges que li donen el nom.

Pel que fa al carreró de Pontocho, que serveix d'entrada per a la major part de noryo yuka, es tracta d'una via de vianants de poc més de dos metres d'amplada que inclou restaurants i clubs nocturns de diversos estils, a més a més de diverses cases de geishes i el teatre Kaburenjo, on aquestes artistes representen cada any les famoses Kamogawa Odori (danses del riu Kamo).

A les mateixes artistes també se les pot veure de vegades en alguna terrassa, servint clients que han pagat sumes importants per gaudir de la seva companyia. La seva presència serveix per recordar que sopar a Kyoto a la vora del riu no ha deixat de ser un luxe.

Carme Ruscalleda a Tòquio

Fa tres anys va obrir en Nihonbashi, al cor de Tòquio, el Sant Pau, germà gairebé clònic del restaurant de Carme Ruscalleda a Sant Pol de Mar. En aquest període ella i el seu marit, Toni Balam, han viatjat regularment al Japó per a supervisar el treball en el restaurant. Les visites són curtes i l'agenda intensa, però sempre els queda temps per a sortir a descobrir llocs o provar nous sabors. El seu últim viatge els ha permès gaudir dels voltants del palau imperial, conèixer l'ambient popular d’Asakusa i provar un dels mossos més polèmics de la cuina japonesa.
Un amor difícil
La primera visita de Carme i Toni a Japó va anar amb la idea que tal vegada seria l'última. Duien temps rebutjant les invitacions de l'empresari restaurador Yuji Shimoyama perquè obrissin una sucursal en el seu país. Cap dels dos veia clar com podien teledirigir un negoci en un lloc situat a milers de quilòmetres de Sant Pol i separat per una distància cultural enorme. No obstant això, l'estratègia de Shimoyama va poder amb les seves defenses. El convincent emprenedor els va dur una maqueta del Sant Pau en el seu futur emplaçament i, davant la visió del projecte com una cosa real, van decidir desplaçar-se i veure amb els seus propis ulls si allò era res més que el desvari d'un quixot japonès. Una vegada a Nihonbashi es van adonar que els convidaven a oferir el seu art en el cor d'un país on la serietat en el treball és gairebé sagrada, i ja no van poder negar-se.
Balanç positiu
Tres anys després de la inauguració, i a dues que expiri el seu contracte, Carme Ruscalleda valora molt positivament l'experiència: “El restaurant va creixent amb clients repetidors. Estem contents d'aquesta gent que ve preparada i amb il·lusió. Això és el que vols, i no el client que passa per casualitat. Tenim japonesos, occidentals que viuen a Tòquio, persones d'altres països d'Àsia i fins i tot catalans que estan per aquí. Hi ha japonesos que ens diuen que el nostre menjar té un concepte semblat al seu tradicional kaiseki. Per exemple, nosaltres tampoc repetim en un mateix àpat cap tècnica ni cap ingredient”. Sobre la Guia Michelín de Tòquio, que apareixerà a l'octubre, Carme es mostra il·lusionada però realista: “Treballem per a tenir una bona qualificació. Si no l'obtenim no ens arrugarem, però seria molt bo que ens donessin alguna estrella. Voler-ne tres seria no tocar amb els peus a terra”. “El problema per Michelín és que a Japó es menja molt bé i per això tindran dificultats per a escollir. Això no és com Estats Units, aquí hi ha una gran cuina francesa i italiana, però també japonesa i xinesa”, tercia Toni.
Subtilesa i bon gust
Els dies que el treball no els permet allunyar-se massa, Carme i Toni aprofiten per a gaudir de comerços del barri, com la casa de tes Yamamotoyama o la papereria Haibara. “Ens encanta el te, el servei, l'atmosfera... L'únic problema és que aquí ningú parla anglès. Però és un lloc encantador. Amb la papereria passa el mateix. Els papers japonesos m'emocionen. Els tactes, els colors... És una botiga preciosa”, explica Ruscalleda, que també rememora amb passió les seves visites al mercat central de Tsukiji, que es troba a pocs minuts del Sant Pau: “És espectacular veure la subhasta de les tonyines, encara amb el sistema tradicional. I, a més, sorprèn que amb tots aquests peixos el mercat no fa pudor”. Precisament, entre les coses que destaca Carme del Japó estan la neteja i la cortesia. “Nosaltres, quan acomiadem un client, sortim a la porta, li desitgem un bon dia, li diem adéu i tanquem. Els japonesos no, ells es queden fins que el client es perd de vista. Nosaltres som més barroers”, explica abans de contar que una vegada va venir quan els cirerers estaven en flor, i va quedar sorpresa, no només de la bellesa natural, sinó sobretot que els parcs estaven plens de gent bevent, però quan s'aixecaven tot quedava perfectament net, com si ningú hagués estat allí.
Jornada de treball
La conversa amb Carme i Toni en el Sant Pau es veu interrompuda repetides vegades pels seus quefers. Toni ajuda a planxar estovalles o dóna instruccions a la directora, Rie Yasui, formada a Sant Pol. Mentre, a la planta baixa, Carme supervisa el treball a la cuina, on té també a una persona de la seva confiança, el francès Jérôme Quilbeuf, amb el qual es comunica diàriament durant tot l'any per a assegurar-se que les adaptacions del menú es porten a terme sense perjudici de la qualitat. El principal problema són els ingredients. Molts s'importen expressament, però els productes frescos cal comprar-los aquí, i de vegades no és fàcil, com explica Carme: “Per exemple, no hi ha lluç, per això vam haver d'usar un peix que es diu amadai, que ens dóna aquest sabor, aquesta textura suau, aquesta pell fràgil...”.
Imperial i popular
La conversa segueix a la tarda pels carrers de Ginza, el barri amb el terreny comercial més car del món. Toni aprofita per a veure accessoris per a la nova càmera que s'ha comprat per a fotografiar plats, mentre Carme es dedica a observar als vianants i s'interessa pels expositors de menjar que hi ha a la porta dels restaurants més populars. El passeig prossegueix per la part exterior dels jardins del palau imperial. Comenten la bellesa dels retallats pins, del fossar amb els seus cignes, de la muralla..., però Carme fa també ostentació de la seva capacitat per a l'observació del detall admirant la textura d'unes enormes pedres que fan de parapet per a impedir l'accés de cotxes.
Des del centre prenem el metre per a anar a Asakusa, al costat del riu Sumida, on fins al segle XIX es trobava el barri del plaer de l'antiga Edo. Avui dia el comerç carnal està concentrat lluny d’Asakusa, que sí que ha mantingut un aire popular marcat pels milions de pelegrins i turistes que van al seu temple budista passant per Kaminarimon (la porta del llampec), famosa per la seva enorme làmpara vermella de paper. A part del temple, a Carme li criden l'atenció els rickshaw per a passejar turistes i els llocs de menjar, especialment un on preparen okonomiyaki.
Balena
Al caient de la tarda un taxi ens duu a través de la ciutat fins a Shibuya, on ens esperen en el Kujiraya, un restaurant especialitzat en balena, animal que el Japó segueix caçant amb el pretext de la investigació científica. El menú consisteix en una gran quantitat de plats a base del cetaci, com cansalada de balena, sashimi, balena fregida, llengua de balena, pell de balena, cassola de balena... Arribades les postres, el cambrer es presenta amb la broma de la casa, anunciant que el gelat no és de balena sinó de te verd. La veritat és que és tot un alleugiment.
Per a Carme ha estat interessant comprovar com la balena recorda molt al porc. S'ha passat el sopar observant amb detall, fent preguntes i prenent notes, i s'ha endut com a record un tros de pell que sembla més un retal de vestit de bus que una cosa comestible. Per la seva banda, Toni es mostra obertament decebut. Ambdós coincideixen que el millor del sopar ha estat la cassola, però no pels trossos de balena que conté sinó pel brou dashi, les excel·lents verdures, els exquisits bolets xitake i els famosos fideos udon de la província de Akita. El sopar ha acabat aviat perquè ells han de tornar al Sant Pau. El viatge de tornada a Nihonbashi serveix para recordar el molt que els queda per veure d'aquesta gran ciutat. Comenten que encara no han pujat a Tòquio Tower, la rèplica de la Tour Eiffel, però que potser sigui millor anar a la Mori Tower, de Roppongi Hills, que és ara la principal talaia de la ciutat. De moment aprofitaran els dos anys que els queden de contracte per a seguir venint a ensenyar i a aprendre. Passat aquest temps es plantejaran si l'esforç val la pena. Decideixin el que decideixin, està clar que Tòquio ha deixat en ells una petjada inesborrable.

Llengua de balena

La llengua és un dels mossos més curiosos de la balena, i dels pocs que justifiquen un interès gastronòmic. Més que pel gust, atribuïble al brou amb que la bullen (“secret professional”), pel seu aspecte cremòs i la seva textura tendra però consistent. Es menja amb salsa de soja i jingebre.

Guerra al suicidi

22/6/2007 ELS PROBLEMES SOCIALS DE LA GRAN POTÈNCIA ASIÀTICA
JORDI JUSTEKYOTO
El Govern del Japó ha anunciat un pla destinat a reduir en un 20% la quantitat de suïcidis en els pròxims 10 anys. El 2006 es van matar 32.155 japonesos, xifra que manté el país com el segon desenvolupat amb més suïcidis, darrere de Rússia.

La xifra suposa una reducció de 397 casos respecte a l'any anterior, possiblement gràcies a la millora de la situació econòmica. Tot i amb això, també suposa que se superi la xifra dels 30.000 suïcidis per novè any consecutiu. La proporció de suïcides al Japó és de 25 persones per cada 100.000, el triple que a Espanya.

A l'Executiu de Shinzo Abe li toca afrontar el problema pocs dies després que el ministre d'Agricultura, Toshikatsu Matsuoka, implicat en diversos casos de corrupció, se suïcidés al seu apartament de Tòquio. "S'ha de crear una societat que doni a la gent una segona oportunitat. Tots hauríem d'ajudar en els esforços per salvar la gent que estudia la idea del suïcidi i crear una societat on sigui més agradable viure", va dir Sanae Takaichi, ministra encarregada de coordinar el pla de prevenció de suïcidis.

Morts d'estudiantsPreocupen especialment els 886 estudiants que es van suïcidar l'any passat, 91 dels quals van citar en les seves notes de comiat l'assetjament escolar o les males notes com a raons principals. Malgrat els repetits esforços per reformar l'educació, en el sentit de donar als nens l'oportunitat d'aprendre sense estar sotmesos a la pressió dels resultats, moltes famílies japoneses segueixen imposant als seus fills llargues hores d'estudi, que inclouen l'assistència a escoles de repàs a les tardes i els caps de setmana, per assegurar-se bones notes en els exàmens d'ingrés a escoles, instituts o universitats de prestigi i garantir-se d'aquesta manera el futur professional.

La pressió en els estudis i la pèrdua de la percepció de la gravetat de la mort, causada per la seva absència en la vida quotidiana i per la sensació errònia que ofereixen els videojocs, són alguns dels motius que citen els experts per explicar l'augment dels suïcidis de joves.

Més homes

Amb tot, el nombre més elevat de suïcidis pel que fa a grups d'edat continua corresponent, amb una tercera part, a les persones més grans de 60 anys. Per sexes, dos terços són homes, mentre que la divisió professional reflecteix que la meitat són aturats o jubilats. Pel que fa als motius per suïcidar-se, 4.000 dels 10.000 que van deixar notes de suïcidi van citar problemes de salut, mentre que uns 3.000 van esmentar dificultats econòmiques.

Entre les mesures que va anunciar el Govern es troba la filtració dels llocs d'internet en què es fa apologia del suïcidi i es donen instruccions sobre les formes més efectives de fer-ho. Els últims anys s'han multiplicat els casos de grups de persones que s'han suïcidat juntes, en general mitjançant la inhalació de gasos a l'interior de vehicles, després de conèixer-se a través de la xarxa. Tot i amb això, alguns experts afirmen que els llocs a internet serveixen per salvar vides, ja que poder compartir un desig pot fer tornar les ganes de viure.

Ambient propici

No fa gaires dies, en les pàgines del diari Asahi Shimbun, Yukiko Nishihara, fundadora a Tòquio d'un centre per a la prevenció del suïcidi, defensava la necessitat d'incrementar les possibilitats de comunicació. "El que importa és crear urgentment un ambient en què la gent amb problemes se senti lliure per mostrar la seva debilitat", afirmava Nishihara, que va començar a dedicar-se a la prevenció fa 40 anys, després que se suïcidés un amic.

Una dificultat per a la prevenció de suïcidis al Japó és que aquests estan molt arrelats en la cultura, com una manera d'evitar el que es considera una vida indigna, ja que no hi ha una prohibició religiosa expressa. Als suïcidis rituals dels samurais, que han estat sempre tan presents en la literatura, s'hi sumen actualment molts casos de suïcides cèlebres, com el premi Nobel de literatura Yasunari Kawabata (1972), el cineasta Itami Juzo (1997) i la vocalista del grup de música pop Zard, Izumi Sakai, el mes passat.

Taxis amb caixa negra

10/6/2007 NOVA MESURA DE SEGURETAT VIÀRIA AL JAPÓ
• Les empreses japoneses del sector afirmen que la instal.lació de càmeres als parabrises ha reduït un 20% els accidents Les gravacions són molt útils en cas de sinistre
JORDI JUSTE.KYOTO
La majoria dels taxis de les grans flotes a les principals ciutats i àrees metropolitanes del Japó ja tenen instal.lades unes càmeres de vídeo que desenvolupen un paper semblant al de les caixes negres dels avions. Si aquestes últimes enregistren les converses dels pilots i els paràmetres de vol i permeten aclarir les causes dels accidents aeris, les caixes negres dels taxis consisteixen en una petita càmera adossada a la part superior del vidre davanter i un gravador amb una targeta de memòria que emmagatzema els 5 segons previs i els 10 posteriors a un impacte o frenada brusca.

Aquest enginy se suma al teletac, al navegador, a la ràdio i al telèfon en cotxes amb un quadre de comandaments cada vegada més sofisticat, generalment pertanyents a flotes de les grans companyies, que comparteixen els carrers amb models de taxi més senzills. Aquests últims, que gairebé sempre són conduïts per taxistes independents i d'edat avançada, només compten amb el taxímetre, l'emissora de ràdio i l'obligat mecanisme d'obertura automàtica de la porta del passatger.

Un país segur

El Japó és, comparativament, un país amb pocs accidents de trànsit. Se'n produeixen uns 6.000 a l'any, amb una població que supera els 127 milions d'habitants, mentre que a Espanya, on viuen 45 milions de persones, se'n registren 4.000. No obstant, al llarg dels últims anys al Japó han augmentat els sinistres de taxis. Alguns opinen que això es deu a la desregulació del sector, que ha eliminat les zones de treball i ha fet augmentar la competència, de manera que molts conductors s'han vist obligats a incrementar les seves hores al volant, en zones que no coneixen bé, per compensar la pèrdua d'ingressos.

"El nivell salarial dels taxistes és un assumpte greu. A menys que es resolgui el problema, els conductors causaran més accidents, patiran fatiga extrema i seran incapaços de portar una vida confortable", ha declarat el ministre de Transports, Tetsuzo Fuyushiba, partidari de l'augment de les tarifes a l'àrea de Tòquio.

Pot ser que el problema de la sinistralitat a la capital tingui un origen essencialment humà. Tot i així, les companyies de taxis afirmen que la instal.lació de les càmeres ha servit per augmentar l'atenció dels seus conductors i d'aquesta manera reduir el nombre d'accidents en gairebé un 20%. L'opinió dels professionals sembla dividir-se entre l'escepticisme de la majoria dels independents, que encara no han adoptat el sistema, i la satisfacció d'aquells que treballen en companyies que sí que el fan servir.

De moment, a aquestes imatges no se'ls confereix validesa de prova judicial, però estan demostrant que són de gran utilitat per determinar les circumstàncies en què es produeixen els sinistres. "Sí, la càmera és útil quan hi ha un accident. Per exemple, en cas de discussió sobre si un semàfor estava en vermell o no, es mira el vídeo i ja està. Però la policia no en fa cas al 100%, perquè diu que les imatges es poden manipular", explica Naoki Nishitani, conductor de la companyia MK Taxi, una de les més grans de Kyoto.

Això és important en un país com el Japó, on el recurs al judici és molt rar i els litigis es resolen molt sovint de forma privada. I això malgrat que en el cas de qualsevol accident de trànsit, encara que sigui un petit contacte que tingui com a conseqüència un gairebé inapreciable cop en un para- xocs, no es fa servir el comunicat amistós sinó que s'ha d'avisar la policia, que s'hi presenta per aixecar l'atestat.

Element de l'atestat

La seguretat ciutadana és un aspecte destacat de la societat japonesa, per això la policia disposa de prou temps per a tasques com informar sobre accidents menors. No obstant, l'altíssim cost de les assegurances i l'obsessió dels japonesos per circular amb cotxes immaculats fan que la tasca testifical dels agents de la llei no sigui una manera d'omplir les hores de servei, sinó una de les seves tasques més importants. Per això les autoritats admeten les imatges registrades per les càmeres com un element important dels atestats.

Ara els fabricants estan intentant que es generalitzi l'ús d'aquests aparells no només entre els conductors professionals, sinó també entre la resta dels automobilistes. Per a això estan adoptant diverses estratègies, com ara intentar abaratir el cost dels equips i pressionar perquè les companyies asseguradores es comprometin a fer rebaixes en les pòlisses dels vehicles que adoptin el dispositiu. De moment, les asseguradores es mostren prudents, a l'espera d'estadístiques que confirmin que la seva generalització serveix realment per aconseguir reduir el nombre d'accidents.

Art i gastronomia per a tot el món

6/6/2007 CRÒNICA DES DE TÒQUIO // JORDI JUSTE
JORDI Juste
Entre la gran quantitat de nous edificis que han obert les seves portes últimament a la capital del Japó, potser el que més destaca pel seu aspecte exterior és el del National Art Center Tokyo (NACT), obra de Kisho Kurokawa. Es tracta de l'arquitecte que va ser un dels candidats que recentment van disputar sense èxit la plaça de governador a l'ultranacionalista Shintaro Ishihara.

El nou centre d'exposicions, que està situat a pocs minuts dels complexos comercials, d'oci i oficines Roppongi Hills i Tòquio Midtown, ofereix al paisatge urbà de la capital una sinuosa façana de vidre que té l'efecte òptic de reduir i suavitzar les seves dimensions. De tota manera, una vegada dintre, l'edifici es revela com un gran recipient, amb un atri de 21 metres d'altura i grans porcions de les seves parets dominades pel formigó nu. A l'espai central destaca un gran con invertit, també construït amb formigó, el qual recorda una enorme sitja i que actua com a eix de connexió dels diversos espais.

El National Art Center Tokyo (NACT) és el nom oficial en anglès del que en japonès es coneix com a Kokuritsu Shin Bijutsukan (Nou Museu Nacional d'Art), el cinquè centre que s'obre sota el paraigua de la institució pública independent que agrupa els museus nacionals d'art que hi ha a Tòquio, Osaka i Kyoto. L'originalitat del nou museu resideix en el fet que no inclou una exposició permanent. En el seu lloc ofereix exposicions concebudes tant pels seus experts com per altres centres d'art i per associacions d'artistes.

Dels 48.000 metres quadrats que té el NACT, 14.000 estan dedicats a exposicions, cosa que el converteix en el centre d'aquestes característiques més gran del país. Entre les seves intencions declarades està la de facilitar l'accés de l'art al gran públic, raó per la qual els seus responsables afirmen que han donat gran importància a la zona d'entrada gratuïta, especialment a la botiga de records de disseny, a les cafeteries i al restaurant, que gestiona el popular cuiner francès Paul Bocuse. Per si no estiguessin clares les referències geogràfiques del NACT, la seva segona exposició ha estat París del món sencer: artistes estrangers a París 1900-2005, organitzada pel Centre Pompidou.

De moment, l'estratègia per captar públic està reportant una aclaparadora resposta positiva, sobretot per part de les dones de Tòquio d'entre 30 i 50 anys, sempre àvides de trobar llocs on alleugerir amb bon gust els seus voluminosos bitlleters. Sens dubte, la proximitat de Tòquio, Midtown i Roppongi Hills contribueix a canalitzar espectadors per a l'art i consumidors per a la gastronomia. El NACT és un dels tres vèrtexs de l'anomenat Roppongi Art Triangle, que va començar fa més d'un any el Museu Mori de Roppongi Hills i va culminar a l'abril amb l'obertura del Museu Suntory a Tòquio Midtown. Amb aquestes tres incorporacions, sumades al 2121 Design Sight d'Issey Miyake i Tadao Ando, aquesta part de Tòquio, fins fa poc coneguda pels seus locals d'oci nocturn, s'ha convertit en un dels seus principals focus d'irradiació de tendències.

Enrenou d'ànimes al Japó

31/5/2007 HONORS PER A CRIMINALS DE GUERRA JAPONESOS EN UN TEMPLE SINTOISTA
• Un exlíder de Taiwan provoca que es recordi novament que el santuari de Yasukuni és una ofensa per als països veïns
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El santuari sintoista de Yasukuni, situat al centre de Tòquio, també sembla condemnat a estar al centre de la discussió política a l'Àsia. L'última ocasió la va facilitar ahir l'expresident de Taiwan Lee Teng-hui a l'anunciar la seva intenció d'anar al recinte religiós durant la visita privada que va començar al Japó. "Em reuniré amb el meu germà per primera vegada en 60 anys", va declarar Lee a l'aeroport de Narita.

El germà gran de Lee va morir a les Filipines el 1945, defensant la bandera nipona, igual que molts dels seus compatriotes, mentre Formosa (1890-1945) era una colònia japonesa. El 1945, la Xina en va assumir la sobirania i, el 1949, l'illa es va convertir en refugi de les forces del Kuomintang que fugien de l'avanç comunista. Des d'aleshores fins al 2000, els nacionalistes van ostentar-hi el poder. Ara, l'anunci de la visita de l'expresident a Yasukuni toca una altra vegada el costat feble de la història de les relacions entre el Japó i els seus veïns.

Honrar els combatents

El santuari de Yasukuni (Yasukuni-jinja) va ser establert a finals del segle XIX per honrar els japonesos morts en combat, molts d'ells en els enfrontaments civils que es van produir a les acaballes del règim feudal i els inicis de l'era Meiji (1868-1912), i posteriorment en les guerres amb les quals el Japó va construir el seu imperi a l'Àsia.Al recinte del santuari hi ha el Yushukan, un museu amb més de 20 sales dedicades a embellir el militarisme japonès i a justificar l'imperialisme mitjançant la seva contextualització internacional. Sala rere sala, les seves explicacions en japonès i en anglès tracten de convèncer el visitant que el Japó no tenia més remei que armar-se i construir el seu propi imperi per protegir-se de les ambicions de les potències occidentals i també del nacionalisme xinès. L'esperit de sacrifici del guerrer és elevat a la categoria de sagrat i no hi ha ni una sola mostra de penediment pels patiments causats, tant als països veïns com entre els mateixos japonesos.

El sintoisme, que és la religió ancestral del Japó, dóna una gran importància al culte als avantpassats i concep el país com una gran família, amb l'emperador al capdavant. Des del segle VII convivia amb el budisme, però durant les dècades que van conduir a la segona guerra mundial va ser separat i utilitzat com a religió d'Estat, al servei del militarisme. Els soldats que morien pensaven que ho feien per l'emperador, que era considerat un semidéu, i era comú que s'acomiadessin abans del combat, amb un "ens veurem a Yasukuni".

Durant el seu mandat com a primer ministre, les visites de Junichiro Koizumi a Yasukuni van ser una de les causes del deteriorament de les relacions amb la Xina. El seu successor, Shinzo Abe, que va arribar a ser cap del Govern el 2006 amb fama de ser més nacionalista, ha intentat refer el diàleg. El seu primer viatge a l'estranger va ser a Pequín i, fins al moment, ha evitat anar a Yasukuni, encara que a finals d'abril hi va enviar una planta com a ofrena, cosa que va provocar una mesurada crítica des de la Xina. "Vull seguir mostrant respecte pels que van lluitar pel nostre país i van morir, i pregar per les seves ànimes", va declarar Abe per justificar la seva acció. Fins al moment, l'ambigua postura d'Abe ha fet possible que a principis d'abril es produís la visita del primer ministre xinès, Wen Jiaobao, i que es parli del viatge del president Hu Jintao.

Documents públics

Les autoritats nipones no aconsegueixen fer desaparèixer Yasukuni de l'agenda política. Recentment, la biblioteca del Parlament va fer públics uns documents que demostren que, el 1969, el Ministeri de Sanitat va entaular converses amb el santuari, que és una entitat privada, per tractar la inclusió, entre els esperits als quals rendeix homenatge, dels condemnats com a criminals de guerra de classe A pel Tribunal Militar Internacional per a l'Orient Llunyà, que va jutjar les autoritats civils i militars japoneses després de la segona guerra mundial."No crec que sigui un problema. Va ser el santuari el que els va incloure. L'antic Ministeri de Sanitat va facilitar informació només perquè se'ls va demanar", va declarar Abe. La cerimònia per sumar les ànimes dels criminals de guerra a les de milions de caiguts japonesos es va celebrar el 1978 i va causar les protestes de la Xina i Corea, els dos països que més van patir l'imperialisme japonès durant la primera meitat del segle XX.

L'estafa de la soja

28/5/2007 CONSEQÜÈNCIES DE LA MANIPULACIÓ PUBLICITÀRIA

• La utilització de proves falses a la televisió per animar al consum d'un aprimador desencadena un escàndol al Japó
Sessió parlamentària Els diputats japonesos debatran molt aviat la proposta governamental.

JORDI JUSTE.KYOTO
El Ministeri de Comunicacions del Japó acaba d'anunciar la presentació al Parlament d'una llei que li donarà més autoritat per controlar el contingut dels programes de les televisions públiques i privades. Amb la nova norma, el ministeri podrà actuar amb més rigor sobre les cadenes que emetin programes que afectin negativament la vida quotidiana de les persones mitjançant l'emissió d'informacions falses.La mesura s'ha adoptat com a conseqüència de l'escàndol generat al descobrir-se que un programa de televisió havia utilitzat repetidament dades falses per presentar pràctiques alimentàries suposadament saludables, entre elles la ingestió abundant de soja fermentada.

Efectes saludables

El 7 de gener passat, el programa Hakkutsu! Aruaru, Daijiten-2 (Troballa! Existeix, Gran Enciclopèdia-2), de Kansai TV (KTV) i Fuji TV, va emetre un reportatge que pretenia demostrar el poder aprimador del natto (soja fermentada), un menjar amb uns efectes saludables que es coneixen al Japó des de fa segles. Segons el programa, prendre dues racions de natto cada dia durant dues setmanes va permetre a vuit persones perdre més de tres quilos, gràcies a la capacitat de les isoflavones per potenciar l'hormona DHEA.

L'espai va tenir una audiència aproximada del 17% i va provocar, des del matí següent, una allau de compradors als supermercats, que van quedar desproveïts durant gairebé una setmana. Els productors de natto, desbordats per la demanda i incapaços de satisfer-la immediatament --el procés d'elaboració dura quatre dies--, van publicar anuncis a tota pàgina als principals diaris nacionals en què demanaven perdó als consumidors.Una setmana després, els que van haver de disculpar-se van ser els responsables de KTV, perquè es va saber que els productors del programa havien utilitzat dades falses i havien inclòs declaracions en anglès d'un científic nord-americà, que explicava els beneficis del natto per a la digestió, amb uns subtítols japonesos en què les seves paraules es transformaven en defensa de la capacitat de la soja fermentada.

Confiança danyada

"Ens sentim enormement compungits per haver danyat la confiança dels espectadors al produir un programa amb un contingut que no es basava en fets", es va disculpar el president de la cadena, Soichiro Chigusa, abans d'anunciar la suspensió de Hakkutsu!. Posteriorment, s'ha sabut que el programa havia falsificat, en altres entregues, dades i declaracions de científics per corroborar "troballes" com les propietats aprimadores de la sopa de miso o l'efecte somnífer de l'enciam.

L'engany del natto va ser el gran tema de debat durant diversos dies als mitjans de comunicació japonesos. El diari Asahi Shimbun li va dedicar un dels seus editorials."Com a entitats públiques amb una forta responsabilitat social, les emissores haurien de ser més sensibles sobre el que emeten. Els espectadors, per la seva part, han de ser més savis, no empassar-se qualsevol informació que els posin", deia el rotatiu.

Al marge de la gran influència de la televisió, el cas ha posat en relleu la pèrdua de control de les cadenes sobre els continguts dels programes que emeten. En concret, Hakkutsu! va ser contractat per KTV a una productora de televisió que al seu torn el va subcontractar a una empresa més petita.Complement o gasòfiaUna vegada descobert l'ús de dades falses en el programa, les vendes de natto han tornat als seus paràmetres habituals. Per a molts ciutadans japonesos, segueix sent un complement indispensable per a l'arròs de l'esmorzar i per a altres no ha deixat mai de ser una gasòfia.

Fet a base de mongetes de soja fermentades, la seva consistència enganxosa i la seva olor, semblant a la del formatge Cabrales, converteixen el natto en el motiu de disputa entre els que el valoren com a font de gustos i saludable de proteïnes vegetals i els que no el poden suportar.

Turistes pelegrins rere la pista del nirvana

25/5/2007 CRÒNICA DES DE KOYASAN // JORDI JUSTE
A principis d'estiu es compliran tres anys de la inclusió del mont Koya a la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco. En aquest període, els 4.000 habitants d'aquesta muntanya han vist augmentar sense parar el nombre de turistes estrangers. Molts d'ells s'hi arriben per la bellesa de la naturalesa i dels seus nombrosos llocs carregats d'història, i per la possibilitat de sentir de prop la vida dels gairebé mil monjos de la secta Shingon, una de les més importants del budisme japonès.

Segons Junko Tanimoto, recepcionista de l'alberg del temple Shojoshin, més del 80% dels que hi van pernoctar el 2006 eren estrangers. Koyasan (o mont Koya) està situat a la província de Wakayama, al sud d'Osaka, ciutat a la qual està unit per una línia de tren que connecta amb el cremallera que puja fins al cim. Allà es troba un complex de més de 100 temples i monestirs i un gran cementiri que serveix d'accés al lloc més sagrat, l'Okunoin, on es troba la tomba de Kukai, el monjo fundador de la secta i del santuari.

Kukai (774-835), conegut pòstumament com a Kobo Daishi, va ser un jove estudiant que va renunciar a la seva carrera política per fer-se monjo. Posteriorment, va viatjar a la Xina per estudiar i en va tornar convertit en un mestre del budisme eso- tèric, que defensa la possibilitat d'arribar al nirvana, l'estat espiritual de pau absoluta, en el transcurs de la vida. Kukai es va guanyar el favor de la cort, cosa que li va permetre la fundació de temples a la capital, com el majestuós Toji, i sobretot la construcció del santuari del mont Koya, a la qual dedicaria els seus últims anys, fins que, segons la tradició, va arribar ell mateix al nirvana, i es va convertir en Buda, als 62 anys.

Koyasan ha estat protagonista, i a vegades víctima, dels avatars de la política i la religió, dues esferes fins fa poc íntimament unides. En nombroses ocasions els seus temples van ser destruïts pels seus rivals i reconstruïts una altra vegada. El seu misteriós cementiri acull, entre cedres enormes, tombes de totes les èpoques i estils, moltes cobertes de molsa. A la part antiga destaquen, entre petites escultures budistes, el mausoleu de la família Tokugawa, que va governar el Japó durant gairebé tres segles, i la tomba de Toyotomi Hideyoshi, un dels samurais que van unificar el país a finals del segle XVI. A la part moderna hi ha rareses com el mausoleu d'una companyia comercialitzadora de cafè, amb les seves grans escultures en forma de tassa, o el d'una empresa aeronàutica, presidida per un coet de quatre metres d'altura.

Més de la meitat dels temples de Koyasan compten amb el shukubo, un alberg per a pelegrins. S'hi poden escollir des d'habitacions molt senzilles fins a altres on es té la sensació d'estar experimentant el luxe del segle IX. Això sí, el menjar que ofereixen és el shojin ryori vegetarià, encara que servit amb una presentació i una cura que fan les delícies dels més exigents. A més a més, dormir al shukubo permet assistir a la cerimònia ritual que se celebra a les sis del matí, en la qual els monjos fan la lectura dels sutres, les escriptures que recullen les ensenyances budistes.