Els liberals japonesos elegeixen un moderat per succeir Abe

24/9/2007 EL PARTIT QUE GOVERNA EL JAPÓ ESTRENA LIDERATGE
• El nou líder, Yasuo Fukuda, es convertirà demà en primer ministre
JORDI JUSTE.KYOTO
El moderat Yasuo Fukuda va ser elegit ahir nou president del Partit Liberal Democràtic (PLD), càrrec que li garanteix l'elecció demà al Parlament com a primer ministre del Japó gràcies a l'àmplia majoria de la seva formació en la decisiva Cambra baixa. El nou líder, de 71 anys, substitueix Shinzo Abe, de 53, que va dimitir el dia 12 passat i des d'aleshores està hospitalitzat per una malaltia intestinal relacionada amb l'estrès.

"M'agradaria que la gent recuperés la confiança al PLD i que aquest pogués aplicar mesures de forma consistent", va declarar Fukuda després de conèixer-se la seva victòria sobre l'exministre d'Exteriors Taro Aso per 330 vots a 197.

Fukuda, que va entrar en política als 53 anys després d'una carrera en la indústria petrolera, és fill de Takeo Fukuda, primer ministre entre 1976 i 1978. En els governs de Yoshiro Mori i Junichiro Koizumi, el nou president del PLD va ocupar el càrrec de secretari, que inclou les funcions de portaveu del Gabinet i coordinador dels seus diferents departaments.

El repte polític de Fukuda és gran, ja que hereta una situació greu. El PLD va perdre la majoria al Senat en les eleccions parcials de juliol com a conseqüència d'una sèrie d'escàndols de corrupció i la incapacitat del Govern d'Abe per solucionar els problemes de la seguretat social. Ara el principal partit de l'oposició, el Partit Democràtic del Japó (PDJ), compta amb més capacitat per controlar el Govern i endarrerir l'aprovació de les lleis, tot i que el PLD, juntament amb el seu aliat Nou Komeito, suma a la Cambra baixa la majoria necessària per fer inútil l'oposició del Senat.

MISSIÓ A L'ÍNDIC

Una de les mesures més urgents que haurà d'escometre Fukuda serà l'aprovació d'una nova llei que permeti a la Marina nipona reprendre el seu paper de proveïdor de combustible a l'Oceà Índic als vaixells nord-americans que es dirigeixen a l'Afganistan. Ja es dóna per fet que serà impossible aprovar a temps la pròrroga de la llei vigent, que marca l'1 de novembre com a data de terme de la missió. La impossibilitat de convèncer el líder del PDJ, Ichiro Ozawa, de la necessitat de recolzar la pròrroga va ser la principal causa citada per Abe per justificar la seva sobtada dimissió.

Ahir Fukuda va fer esforços per deixar clar que l'èxit de la seva acció com a líder dependrà de la col.laboració amb l'oposició. Per la seva banda, el PDJ s'ha mostrat disposat a parlar però manté la seva oposició a la missió a l'Índic i defensa la necessitat de dissoldre la Cambra baixa, ja que el seu mandat expira el setembre del 2009, i convocar eleccions.

Tracció humana per passejar turistes

14/9/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE

Dos de rickshaw a Arashiyama.
JORDI Juste
Molts europeus associen la imatge del rickshaw, el carret de dues rodes estirat per una persona per transportar-ne altres, amb el tercer món. Possiblement, a la majoria, la seva menció els suggereix imatges de l'Índia colonial de Kipling o de la Calcuta dels nostres dies. Un dels llocs on el rickshaw segueix viu, però, i sembla tenir més futur és el Japó, segona economia del món i pàtria de milers d'empreses de tecnologia punta.

Al Japó d'avui en dia, el rickshaw es fa servir exclusivament per transportar turistes en algunes ciutats, entre elles Tòquio (on es poden veure al districte d'Asakusa) i també a Kyoto, que compta amb mig centenar, distribuïts en àrees turístiques com per exemple Kinkakuji (el pavelló del Temple Daurat), el santuari de Heian o Arashiyama, una zona famosa per les esplèndides vistes que ofereix a la primavera i la tardor i per acollir una gran quantitat de temples budistes.

A Arashiyama, estira cada dia el seu carro durant set hores Katsuya Honda, de 38 anys i amb 13 d'experiència, dels quals parla amb orgull. "Quan vaig començar buscava una feina que fos típica de Kyoto i, per a nois, no hi havia gaire on escollir. Vaig trobar això, m'hi vaig presentar i vaig haver de passar una entrevista. Al principi va ser dur, em va costar acostumar-me a estirar el carro i vaig haver d'aprendre'm tot el que s'ha de saber sobre Kyoto per fer aquesta feina", explica Katsuya.

Els conductors de rickshaw tracten els seus passatgers amb una amabilitat extrema, gairebé exagerada. El salari pot superar els 300.000 iens (gairebé 2.000 euros) i, com és norma general al Japó, no esperen rebre propina. Hi ha conductors d'entre 18 i 48 anys, tots ells professionals a temps complet; la immensa majoria són homes. En un dia, a Arashiyama poden arribar a recórrer cadascun uns 30 quilòmetres. La duresa, és clar, depèn de les condicions meteorològiques i del pes dels passatgers. Katsuya Honda explica que el seu rècord és una parella que sumava 220 quilos.

Hi va haver un temps en què els rickshaws es comptaven per desenes de milers i feien la funció dels cotxes de punt i dels taxis. Les teories més creïbles sobre el seu origen el situen al Japó el 1868, ideat per un missioner nord-americà per transportar la seva dona invàlida. El cert és que l'invent va ser registrat per tres japonesos que li van donar el nom de jinrikisha (literalment, cotxe a força humana) i ràpidament se'n va estendre l'ús. Els cotxes de cavalls eren massa grans i cars i a més a més no tenien tradició, així que el jinrikisha va substituir fàcilment el palanquí com a mitjà per transportar persones.

Avui en dia, els rickshaws es mantenen com a relíquia històrica i com a atracció turística. Els preus bàsics a Kyoto van des dels 2.000 iens (uns 13 euros) per una sola persona durant 10 minuts als 15.000 iens (95 euros) per a una parella durant una hora i mitja. Alguns dels conductors parlen un anglès suficient per fer-se entendre pels turistes i, segons el seu cap, molts d'ells ara aprenen xinès per fer front al creixent nombre de visitants que hi van des del país veí.

El primer ministre japonès plega després d'un any d'escàndols

13/9/2007 AGREUJAMENT DE LA CRISI POLÍTICA DEL JAPÓ
• Abe renuncia al càrrec per sorpresa al reconèixer que ja no compta amb la confiança dels ciutadans
• Atribueix la renúncia al rebuig de l'oposició a la missió militar de suport als EUA contra el terrorisme
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El primer ministre japonès, el conservador Shinzo Abe, va anunciar ahir per sorpresa la seva dimissió, després de gairebé un any al capdavant d'un Govern ple de ficades de pota i escàndols i poques hores abans d'enfrontar-se a l'oposició al Parlament. "Avui he decidit dimitir com a primer ministre. Vaig formar aquest Govern per tirar endavant les reformes, però en les actuals circumstàncies s'ha tornat difícil comptar amb la confiança i el suport dels ciutadans", va afirmar en roda de premsa, amb veu plorosa i la cara desencaixada.

El portaveu del Govern, Kaoru Yosano, va explicar que Abe té problemes de salut, possiblement relacionats amb les molèsties intestinals que arrossega des de fa temps. Però el motiu més immediat per a la renúncia és la dificultat per assegurar-se l'aprovació al Parlament de la pròrroga de la missió de la Marina japonesa a l'oceà Índic, on proveeix de carburant en alta mar vaixells dels EUA.

Tant Tòquio com Washington presenten aquesta tasca com una contribució a la lluita contra el terrorisme a l'Afganistan. Però l'oposició japonesa es mostra contrària a la pròrroga argumentant que la participació en operacions militars a l'estranger viola la Constitució i que, a més, els vaixells japonesos proveeixen també vaixells dels EUA amb destí a l'Iraq.

DALTABAIX

El Partit Liberal Democràtic (PLD) d'Abe compta amb una àmplia majoria a la Cambra baixa del Parlament però està en minoria al Senat des del daltabaix electoral que va patir al juliol. En el sistema parlamentari japonès, igual que en l'espanyol, la Cambra baixa preval sobre l'alta en cas de discrepància. Però l'ús d'aquesta prerrogativa per aprovar una mesura rebutjada per una gran majoria de la població no hauria fet més que reduir el ja escàs suport amb què comptava el primer ministre.

Abe va començar el seu mandat amb el vent a favor deixat pel seu predecessor, Junichiro Koizumi, però va anar perdent popularitat per la seva insistència en projectes allunyats del sentiment popular --com la reforma de la Constitució o la introducció del patriotisme a les escoles-- alhora que descuidava problemes que preocupen els ciutadans, com el futur de les pensions.

SORPRESA

Abe va dir que una de les raons per les quals dimitia era la negativa del líder de l'oposició, Ichiro Ozawa, del Partit Democràtic del Japó (PDJ), a reunir-se amb ell per tractar sobre la prolongació de la missió a l'Índic. Ozawa va replicar que la seva postura respecte a la pròrroga no canviaria i es va mostrar sorprès per la dimissió d'Abe. "En 40 anys en aquest món no he vist res semblant", va declarar.

La maquinària del PLD ja s'ha posat en marxa per elegir, el dia 19, el nou president del partit. Aquest càrrec ha anat lligat amb el de cap del Govern japonès des dels anys 50, amb dues excepcions als 90. El nom que més s'especula és el de l'exministre d'Exteriors i actual secretari general del PLD, Taro Aso, conegut per la seva ideologia nacionalista i la seva afició als còmics japonesos.

CONCILIADOR

El 26 de setembre del 2006, Abe es va convertir, amb 52 anys, en primer ministre del Japó, el primer nascut després de la segona guerra mundial. El seu programa de Govern contemplava la superació del règim pacifista sorgit en la postguerra i una postura més ferma en les relacions internacionals. No obstant, els seus primers viatges van ser a Seül i Pequín per restaurar les relacions danyades pel seu antecessor, Junichiro Koizumi, amb les seves visites al santuari on es rendeix homenatge als militars nipons, inclosos 14 criminals de guerra. Abe pertany a una dinastia de polítics. El seu avi, Nobosuke Kishi, va ser cap de Govern i el seu pare, Shintaro Abe, ministre d'Exteriors.

UN MANDAT TURBULENT
EL PERIÓDICO
EL MANDAT DE SHINZO ABE HA ESTAT BREU, TEMPESTUÓS I TRÀGIC. LA SEVA TRAJECTÒRIA HA QUEDAT MARCADA PER UNA NODRIDA SÈRIE D'ESCÀNDOLS I PÍFIES. SEVES I DELS SEUS MINISTRES.

LES FICADES DE POTA

El gener del 2007, el ministre de Salut, Hakuo Yanagisawa, va provocar una gran polèmica al país al qualificar les dones de "màquines per fabricar fills". Abe va defensar el seu ministre i es va convertir en blanc de les crítiques.

Al març, el primer ministre va desencadenar una crisi diplomàtica a l'afirmar que no existeix "cap testimoni fiable" que demostri que les forces armades van recórrer a la "coerció" per reclutar esclaves sexuals dels seus soldats a la segona guerra mundial.

Al juliol, va dimitir el ministre de Defensa, Fumio Kyuma, després d'haver justificat els bombardejos atòmics sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki.

LA CORRUPCIÓEls casos de corrupció en l'entorn d'Abe s'inicienel desembre del 2006, tres mesos després d'arribar al poder, amb la dimissió del secretari d'Estat per a les Reformes Administratives, acusat de frau. A principis del 2007 es destapa un enorme forat en la gestió del sistema públic de pensions.

EL SUÏCIDI

Al maig, el ministre d'Agricultura, Toshikatsu Matsuoka, es va suïcidar després d'haver estat acusat de corrupció pel cobrament de comissions a algunes empreses constructores. El seu successor, Norihiko Akagi, va dimitirnomés una setmana després d'haver estat nomenat sota l'acusació d'haver falsificat els comptes de la campanya electoral.

Refugiats al cibercafè

Entrada al cíber MediaCafé Popeye del carrer Kawaramachi de Kyoto, al costat de la Catedral catòlica. A sota, un dels cubícles individuals. Fotos: JJuste

11/9/2007 DADES D'UN INFORME DEL GOVERN DEL JAPÓ
• Almenys 5.400 japonesos sense recursos ni residència digna viuen habitualment en aquests locals
• Cada dia, més de 60.000 persones els utilitzen per passar-hi la nit
JORDI JUSTE.KYOTO
Un estudi del Govern japonès ha revelat que 5.400 persones, el 82% de les quals són homes, passen cada setmana més de la meitat de les nits en algun dels milers de cibercafès que hi ha per tot el país. Són els anomenats net-cafe nanmin (refugiats al cibercafè), una part d'una àmplia capa de la població formada per persones que, o no aconsegueixen una feina estable, o el sou de la que tenen no els arriba per poder accedir a una vivenda digna.

Molts dels usuaris nocturns dels cibercafès són llicenciats universitaris que van perdre l'oportunitat de trobar una bona feina durant la recessió econòmica dels anys 90. Sovint, el seu problema és que no poden estalviar els diners suficients per pagar el dipòsit inicial necessari per firmar un contracte de lloguer o l'entrada per comprar una vivenda.

Problemes laboralsLa meitat dels refugiats del cibercafè són treballadors amb contractes a temps parcial o jornalers, 1.300 estan aturats i només 300 tenen una feina estable a temps complet. El seu nivell d'ingressos oscil.la entre els 107.000 iens (650 euros) de Tòquio i els 83.000 iens (525 euros) d'Osaka. Per edats, el principal grup està format pels que tenen entre vint i trenta anys, que són més del 25%, però sorprèn que un 23% tingui entre 50 i 60 anys."De fet, només hem començat a comprendre la dinàmica del fenomen. Aquest estudi ens ajudarà a afrontar la gran quantitat de problemes laborals i d'assistència involucrats", va declarar Jun Teraoka, del Ministeri de Treball, al presentar l'estudi i anunciar la creació de programes d'inserció laboral adreçats als afectats.

Cafè i dutxa

Els anomenats net-cafe (cibercafès) són locals que combinen sales obertes amb ordinadors i cubicles d'entre un i dos metres quadrats de superfície, que poden ser usats per una o dues persones, i estan equipats amb un seient reclinable, un ordinador i un televisor. A més, molts inclouen en el preu del servei la possibilitat de prendre cafè sense límit durant tota la nit i també de dutxar- se. Es paga per temps de permanència i en funció de si es pensa fer servir un ordinador de la sala comuna o si s'opta per un espai individual o doble i amb una cadira reclinable o una altra de les que també fan massatge. Si es recorre a les opcions més econòmiques es pot passar la nit per uns 10 euros.

Els usuaris diürns dels net-cafe són persones de diverses edats i condicions socials. A prop de la mitjanit, no obstant, es poblen sobretot d'homes joves. La majoria simplement han perdut l'últim tren de tornada des del centre de la ciutat fins al seu domicili, als afores, però un gran nombre d'individus han fet del cibercafè el seu lloc de residència habitual, a falta d'una alternativa millor. Segons l'estudi elaborat pel Govern, el nombre mitjà de persones que pernocten en els més de 3.000 cibercafès analitzats cada nit passa de les 60.000.

Terme pejoratiu

El terme net-cafe nanmin, que va ser creat al gener per un documental de televisió, ja comença a ser combatut des del món de les oenagés i pels mateixos cibercafès, perquè el consideren pejoratiu. "Per a nosaltres tots els clients són igual d'importants i no creiem que siguin refugiats", declaren des de l'associació JCCA (Japan Complex Cafe Association), que agrupa empreses del sector.

Els llocs diminuts per passar la nit per un preu mòdic no són una novetat al Japó. Durant els anys del creixement econòmic accelerat, les grans ciutats comptaven amb àrees on abundaven les pensions especialitzades a llogar espais poc més grans que un nínxol als jornalers de la construcció.

Per a turistes sense diners

Actualment segueixen existint aquests negocis en zones marginals, si bé molts ja han tancat o s'han reciclat com una alternativa per a turistes de baix pressupost. A més a més, als voltants de les estacions de tren existeixen els anomenats Capsule Hotel, on per un preu que equival a 25 euros es té dret a dormir en una llitera amb televisor i a fer servir les dutxes i les saunes comunes.

Passejada refrescant pel mercat al carrer

3/9/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Botiga a la cuina de Kyoto.
JORDI Juste
Aquest estiu haurà estat un dels més calorosos dels últims anys al Japó, amb registres de temperatures de més de 40 graus i molts dies seguits en què el termòmetre no ha baixat de 35. Però a Kyoto, la calor sufocant, producte de la combinació d'altes temperatures i abundant humitat, no és cap novetat, és una característica de l'estiu. A més a més, la ciutat és a l'interior de la regió de Kansai i està envoltada de muntanyes, de manera que no compta ni tan sols amb l'alleujament de la brisa marina. Hi ha nits en què dormir sense aire condicionat es converteix en un acte heroic. Per evitar la sensació de viure dintre d'una sauna, durant el dia és possiple escapar-se de la capital cap a alguna de les escasses piscines a l'aire lliure que hi ha als afores de la ciutat, abarrotades durant les vacances escolars del mes d'agost, o optar per algun dels perillosos rius de la província, on cada any perden la vida uns quants banyistes atrevits. Si el que es prefereix és en canvi quedar-se a la ciutat, sense recórrer a les temperatures a vegades glacials dels grans magatzems, una bona opció són els diversos carrers de vianants coberts, en què el sostre i l'aire que surt de les botigues contribueixen a refrescar uns quants graus l'ambient.
Entre aquests carrers privilegiats n'hi ha un del qual es diu que és la cuina de Kyoto (Kyo no daidokoro), encara que en realitat el seu nom autèntic és Nishiki Ichiba (Mercat de Nishiki). Es tracta d'un lloc de venda de productes frescos, però no és un recinte tancat, sinó un carrer de poc més de cinc metres d'ample que, al llarg d'aproximadament mig quilòmetre, reuneix diverses botigues de comestibles o objectes relacionats amb la cuina japonesa. Com passa amb algun dels nostres mercats municipals, Nishiki Ichiba s'ha convertit en una de les atraccions turístiques de Kyoto, una condició que alguns dels seus comerciants semblen suportar amb més resignació que alegria cada vegada que veuen aparèixer una càmera fotogràfica.
Els establiments més abundants a Nishiki són les peixateries i les verduleries, però també hi ha botigues especialitzades en tsukemono (envinagrats de verdures), parades on es ven tota classe de tes japonesos, caixes de galetes, proveïdors d'arròs i fins i tot una ganiveteria tradicional on, a més a més de comprar i afilar valuosos ganivets, també s'hi poden trobar estris de gran qualitat per tallar verdures amb forma de flor de cirerer o fulla d'auró.
Nishiki té una història de quatre segles. Va començar com a seu dels peixaters que proveïen la cort imperial. Amb el temps, s'hi van anar afegint verdulers i altres mercaders de comestibles. Avui dia superen el centenar i serveixen tant particulars com restaurants. Un dels atractius d'aquest carrer és que s'hi poden trobar les varietats locals de moltes verdures, apreciades especialment en la luxosa cuina kaiseki. Un dels secrets de Nishiki és l'aigua fresca i neta que circula pel subsòl del centre de Kyoto, que es fa servir des dels seus mateixos orígens en la preservació dels productes frescos i contribueix a fer més suportable l'estiu als seus habitants.

La crida del venedor de neu

19/8/2007 CRÒNICA DES DE KIOTO // JORDI JUSTE
Des que comencen a pujar les temperatures a la primavera fins a l'arribada de la tardor, a molts pobles i barris del Japó se sent de tant en tant una veu que, per les seves notes allargades i la seva repetició, pot recordar, a les orelles d'un ignorant, el càntic del muetzí cridant els musulmans. En realitat es tracta d'una cosa molt menys transcendent però gairebé tan antiga com la crida a la pregària des de la mesquita. La veu diu "¡warabiii mochiii, kakigooooriii!" i prové dels altaveus de petites furgonetes que recorren a menys de 10 quilòmetres per hora el laberint de carrerons que és gran part del Japó pregonant la bondat de les boles de pasta d'arròs (warabi mochi) i els encenalls de gel amb xarop (kakigori) per suportar els rigors del calorós i humit estiu.

Les boles d'arròs són el complement alimentari ideal, l'excusa perfecta que necessiten molts pares per baixar al carrer amb els seus fills, aturar el venedor i fer-li una comanda refrescant. El kakigori comparteix la matèria prima bàsica amb els nostres granissats, però no és exactament el mateix. El gel no està trossejat, sinó més aviat ratllat, de manera que el seu aspecte és molt semblant al de la neu. Per la seva fràgil consistència, no es pot tenir preparat per endavant, així que l'operació de convertir en encenalls les masses d'aigua gelada s'ha de portar a terme just abans de servir-lo. Els venedors ambulants carreguen grans blocs de gel en caixes aïllants i per tallar-los utilitzen uns molinets manuals. Una vegada tenen la muntanyeta de neu feta, li afegeixen el xarop que li aporta el gust i el color. L'operació és molt senzilla, la matèria prima és barata i el resultat sol costar uns 300 iens (gairebé dos euros).

Hi ha kakigori amb gust de totes les fruites i fins i tot de llet condensada. A part de les furgonetes ambulants, també es ven molt a les parades que s'instal.len als carrers durant les festes d'estiu, i també en un gran nombre de restaurants se serveix com a postres. A més també es venen models de molinets domèstics, en moltes ocasions decorats amb la imatge dels personatges més populars dels dibuixos animats infantils, ja que el kakigori és un plat dirigit eminentment a nens.

"Aquest any encara no n'havia menjat, però sempre en menjo quan vaig amb els meus pares al matsuri", explica Isaki, alumne de tercer de primària en una escola de Kyoto, en referència a les celebracions que es fan a l'estiu i que equivalen a les nostres festes patronals.

El venedor confirma que els mesos de juliol i agost són els més forts del kakigori. Durant la temporada d'hivern, molts venedors de gelats ambulants canvien la neu acolorida per les patates rostides. Aleshores la veu canta "¡ishiyaaakimooo!", acompanyada d'un xiulet de vapor que suggereix el poder de la calor dels tubercles per vèncer el fred.

La furgoneta del venedor de fred i calor està pintada de color blanc i enlloc porta escrit el seu nom. No sembla que les vendes els hagin de fer molt rics, però pel que es pot observar els marges sí que deuen ser prou amplis per voler intentar escapolir-se dels recaptadors d'impostos japonesos.

Guerra d'hamburgueses

10/8/2007 AUGE DELS HÀBITS ALIMENTARIS DELS EUA AL PAÍS DEL SUSHI
• Els joves japonesos s'entreguen al menjar ràpid occidental Burger King torna a un mercat dominat per McDonald's i una cadena local que ofereix més qualitat
JORDI JUSTE.KYOTO
La cadena nord-americana d'hamburgueseries Burger King acaba d'obrir els seus primers restaurants a Tòquio, sis anys després que es veiés obligada a abandonar el Japó després de perdre una guerra de preus amb el gran gegant del sector, la també nord-americana McDonald's, que té en aquest país 3.500 establiments, el nombre més alt del món fora dels EUA. No hi ha estació de tren ni centre comercial mitjà o gran que no tingui un o diversos McDonald's a l'interior o als voltants.

Una gran quantitat de japonesos mengen diàriament fora de casa, especialment al migdia, ja que en molts llocs de treball disposen de menys d'una hora per dinar. Per aquest motiu el país compta amb una oferta variada i abundant d'establiments de menjar ràpid, com els restaurants de sushi econòmic, els d'arròs amb curri, els de carn guisada sobre un bol d'arròs blanc i els especialitzats en els diferents tipus de fideus xinesos i japonesos. Però malgrat les àmplies possibilitats de menjar ràpid i relativament bé, molts japonesos han sucumbit al llarg de les últimes dècades als bistecs americans de carn picada de baixa qualitat.

Gran demanda"McDonald's és ràpid i barat, per això és fàcil anar-hi després de les classes", explica Naomi Takenaka, una estudiant de segon curs de Dret que confessa que és una fan de la cadena. "Als japonesos d'avui dia ens agrada més el gust fort del menjar occidental que el suau del menjar japonès. Volem menjar pa, carn, verdures, prendre sucs... McDonald's satisfà tots aquests desitjos. Amb tan sols una moneda t'omples la panxa. El menjar japonès és car i la quantitat escassa", afegeix Naomi, que reconeix un lleuger excés de pes a causa dels seus hàbits alimentaris.

El menú ofert per McDonald's al Japó és bàsicament el mateix que en altres llocs del món, però aquí s'han creat productes originals, destinats a donar-li un toc local, com el Terayaki Burger. A més, el nom de la companyia apareix en molts rètols escrit en sil.labari japonès, que transcriu la forma local de pronunciar aquest nom, Makudonarudo, escurçada a Makudo en la seva versió de la regió de Kansai. Les estratègies comercials de McDonald's Japan passen sempre per oferir preus molt baixos, però intentant no posar la qualitat del producte per sota del que és tolerable per a l'exigent públic japonès. Aquest fet moltes vegades es tradueix en augments de vendes que porten la companyia als números vermells, com quan va introduir un menú bàsic de 100 iens (60 cèntims d'euro).

Carn de Tasmània

El gran competidor de McDonald's al Japó és la cadena local MOS Burger, que compta amb 1.400 restaurants i té una ben guanyada reputació d'oferir productes i servei de més qualitat, encara que a un preu superior. Per exemple, la carn de les seves hamburgueses prové de Tasmània (Austràlia), una denominació d'origen que està ben vista pels japonesos, cosa que li permet atraure un públic de més poder adquisitiu i normalment de més edat. A més, les seves hamburgueses solen ser més originals, com la de pollastre amb curri, i també ofereix altres productes de creació pròpia, com el nam (pa indi) a daus. "Jo prefereixo el MOS Burger al McDonald's. Pagues una mica més, però el gust és molt millor i a més el menjar se't posa bé", afirma Naoka Mori, professora d'espanyol en una universitat de Kyoto.

Un menú estàndard en un MOS pot rondar els 700 iens (uns 4 euros), mentre que en un McDonald's l'equivalent surt per només 500 (3 euros). Pel que fa a Burger King, sembla que ha après la lliçó del passat i aquesta vegada no competirà amb la seva cadena compatriota en el segment baix del mercat, ja que els seus preus semblen més aviat alineats amb els de MOS Burger.

Massa savis

3/8/2007 INSÒLITES SEQÜELES DE LA CRISI ECONÒMICA
• L'Ajuntament d'Osaka sanciona gairebé un miler d'empleats municipals per amagar els seus títols universitaris
• Es creu que hi ha casos similars a tot el Japó
JORDI JUSTEOSAKA
L'Ajuntament d'Osaka va anunciar recentment que castigarà més de 900 empleats per mentir sobre les seves dades acadèmiques en les sol.licituds que van presentar per accedir al lloc de feina. Que algú infli el seu currículum penjant-se medalles que no li corresponen és un fet relativament habitual al Japó. El 2006, per exemple, el diputat Junichiro Koga, una estrella ascendent al Partit Democràtic, va haver de renunciar al seu escó al conèixer-se que la seva llicenciatura per la universitat californiana de Pepperdine era falsa.

Escombriaires llicenciats

Però la cosa més sorprenent del cas actual és que els empleats no van adornar el seu currículum, sinó que el van desposseir de garlandes que legítimament els corresponien. Molts d'ells van amagar que comptaven amb títols universitaris per poder accedir a feines com a conductors d'autobús, escombriaires o a les clavegueres de la ciutat. El problema no és que ser llicenciat sigui un inconvenient per dur a terme aquestes feines, sinó que l'ajuntament les havia reservat per a persones sense formació universitària, per considerar que aquestes no tenen la possibilitat d'optar a un altre tipus de feina a què sí que poden accedir els formats en l'ensenyament superior.

"No pensàvem que el problema afectés tants empleats. Demano disculpes als ciutadans", va declarar l'alcalde d'Osaka, Junichi Seki, a la premsa. L'ajuntament ha ofert als qui admetin voluntàriament la seva culpa un càstig a escollir d'un menú que inclou la neteja de parcs, la recollida de bicicletes abandonades o servir com a voluntari al Campionat del Món d'Atletisme, que se celebrarà a la ciutat a finals d'agost. Osaka segueix els municipis de Kobe i Amagasaki en el descobriment de falsejaments a la baixa de dades, una pràctica que es creu estesa per tot el país.Pel que sembla, la majoria de casos es va produir entre el 1998 i el 2002, uns anys en què la crisi eco- nòmica va afectar especialment els llicenciats universitaris, ja que bancs, companyies d'assegurances i grans indústries van portar a terme severes reduccions de plantilla.

El fet habitual al Japó és que els estudiants universitaris passin el seu quart i últim any de carrera buscant feina. Alguns arriben a assistir a més de 100 esdeveniments relacionats amb la seva futura col.locació, incloent entrevistes o seminaris en què les grans empreses miren d'atraure el màxim nombre de candidats. La majoria arriben a la seva graduació, al març, sabent on treballaran des de l'abril. Comparat amb Europa, l'ocupació és bastant estable, encara que l'última crisi econòmica va servir per destruir el mite del lloc de treball per a tota la vida, va generar el frau per aconseguir una feina pública i va crear una gran borsa de llicenciats que van quedar fora del mercat laboral dels càrrecs considerats bons.

Feines temporals

A aquestes persones se les coneix com a freeter i viuen encadenant feines temporals o a temps parcial amb què amb prou feines arriben a pagar les seves necessitats bàsiques. El primer ministre, Shinzo Abe, ha expressat en diverses ocasions la seva intenció de promoure polítiques que facilitin una segona oportunitat per als freeter. "Ens estem aproximant, sens dubte, a una societat d'oportunitats que garanteix a la gent la possibilitat d'intentar-ho una vegada i una altra", va afirmar recentment Abe a l'anunciar que, l'últim any, 350.000 persones amb feina precària en van trobar una d'estable.

La festa de les estrelles enamorades

28/7/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Una de les festes més assenyalades del calendari japonès és el Tanabata, o el que és el mateix, la celebració de la trobada de les estrelles Vega i Altair, separades per la Via Làctia durant la resta de l'any. Com tantes altres coses en aquest país, és una tradició d'origen xinès que prové de la llegenda amorosa de la princesa filadora Vega (Orihime, en japonès), filla del rei del cel, i el pastor Altair (Hikoboshi), condemnats a guardar el seu amor per als escassos moments de la nit del setè dia del setè mes del calendari lunar, quan se'ls permet travessar la Via Làctia (Amanogawa, o riu del cel) per reunir-se. Durant l'era d'Edo (1600-1868), el Govern feudal va decretar la celebració del Tanabata com una de les cinc festivitats principals del Japó, i així es va popularitzar una festa que ja celebrava la cort imperial a Kyoto.

El problema és que des de fa més d'un segle el Japó utilitza el calendari gregorià (occidental), per la qual cosa moltes de les festes tradicionals, basades en el calendari lunar, han deixat de caure en el dia que marcava la tradició. Si qualsevol espanyol sap que aquest dia és Sant Fermí i a Pamplona se celebra el primer correbou, qualsevol japonès associa la data amb la festa de les estrelles enamorades.

José A. Sorolla informava fa setmanes des de París de la febre que es vivia a França davant l'arribada imminent del dia 7 del 7 del 2007. Un fet semblant va succeir al Japó fa 12 anys, quan s'acostava el dia 7 del mes 7 (en japonès els mesos no tenen nom) de l'any 7 de l'era Heisei, l'actual. El sistema nacional de comptar els anys segons el regnat de l'emperador conviu amb el calendari cristià, així que aquest any també s'ha intentat treure partit comercial de la coincidència de sets, però res a veure amb el que es va veure llavors. El Japó necessitava apel.lar a la bona sort, perquè es trobava en plena crisi econòmica i estava commocionat pel terratrèmol de Kobe i l'atac amb gas sarín al metro de Tòquio.

Al Japó, igual com a la Xina, es dóna una gran importància als números. Per exemple, abans d'escollir data per a un casament, una inauguració o un enterrament es té en compte que el número del dia sigui el propici. De la mateixa manera, a l'hora de decidir la grafia del nom d'un nounat es vigila que el nombre de traços sigui de bon auguri. A més, s'evita el número 4 perquè la seva lectura en japonès (s'hi) també significa mort.

En l'actualitat, fins i tot en els anys en què cau en un dia laborable, el Tanabata segueix sent una festa molt visible per a una gran part de la població. En molts llocs públics, com ara estacions de tren i centres comercials, o davant l'entrada de les petites comissaries de policia es col.loquen branques de bambú de les quals es pengen amulets o tires de papers de color amb missatges en què es formulen peticions de tot tipus. Hi abunden les amoroses, les referides a la salut o a la família i les dedicades als estudis, ja que a finals de juliol acaba el primer semestre escolar. No importa que ni Vega ni Altair siguin déus. En aquest país es resa sovint sense importar gaire a qui o a què.

El Japó tanca la central nuclear danyada pel fort sisme

19/7/2007 ALARMA A L'ÀSIA

JORDI JUSTE KYOTO
La central nuclear de Kashiwazaki-Kariwa, a Niigata, afectada pel potent terratrèmol que va sacsejar dilluns el nord-oest del Japó, ha estat tancada indefinidament, després de conèixer-se que els danys soferts per les instal.lacions són més greus del que es creia i que hi va haver dos vessaments més importants del que es va dir al principi.L'alcalde de Kashiwazaki, Hiroshi Aida, va comunicar aquesta decisió al president de Tokyo Electric Power Co (Tepco). Ahir es va revelar que la radiació causada pel vessament al mar de líquid contaminat va ser 1,5 vegades més gran que la notificada inicialment per la companyia i que els bidons per a roba contaminada que es van trobar tombats no van ser els 100 anunciats primer sinó 435, quaranta d'ells amb les tapes obertes. Segons la televisió pública NHK, fins a 50 irregularitats es van detectar a la central després del sisme.ESCASSA INFORMACIÓEl portaveu del Govern, Yasuhisa Shiozaki va insistir a reclamar a les companyies elèctriques una actuació que generi més confiança, amb explicacions "clares perquè les entengui tothom". "Volem que facin els anuncis honestament i sense endarreriments", va afegir Shiozaki.El Govern de Shinzo Abe, que s'enfronta a unes decisives eleccions al Senat el pròxim dia 29, intenta mostrar una imatge de fermesa davant les companyies elèctriques. El problema és que el Japó no es pot permetre parar de cop els seus més de 50 reactors nuclears, dels quals n'obté un terç de l'electricitat que consumeix, amb la finalitat de verificar la seva seguretat, que ha estat repetidament posada en qüestió en els últims anys amb incidents que s'han intentat ocultar a l'opinió pública.L'Organisme Internacional d'E- nergia Atòmica (OIEA) va proposar al Japó l'enviament d'un equip d'experts internacionals que avaluarien, amb els japonesos, l'abast del que ha passat a la central i els seus efectes. L'organisme encarregat de vetllar per la seguretat nuclear i radioactiva al món va informar en un comunicat del fet que, segons les dades preliminars, "el terratrèmol pot haver excedit les previsions del disseny sísmic de la planta", i va considerar necessària una investigació exhaustiva i "amb total transparència".

Japó recela de la seva seguretat nuclear per 2 fugues radioactives

18/7/2007 CONSEQÜÈNCIES DEL TERRATRÈMOL A L'ARXIPÈLAG NIPÓ
• Uns 1.200 litres d'aigua contaminada es van abocar al mar durant el sisme
JORDI JUSTE.KYOTO
El Japó s'inquieta per la seva seguretat nuclear. De moment, el Govern ha ordenat l'apagada de la central nuclear de Kashiwazaki-Kariwade, al centre del país i una de les més grans del món, després que registrés dues fuites radioactives i uns altres 50 problemes de funcionament en el fort terratrèmol de dilluns passat. L'empresa Tokyo Electric Power (Tepco) va admetre les fugues, però va assegurar que no van representar un perill per a la població.

Una de les fuites radioactives es va registrar en el filtre d'un reactor que es va parar pel moviment tel.lúric, encara que l'empresa va assegurar que no es va arribar a nivells de radiació perillosos. L'altra fuita va consistir en l'abocament de 1.200 litres d'aigua amb material radioactiu que va arribar al mar del Japó. A més, Tepco va reconèixer que la central nuclear no està dissenyada per suportar terratrèmols tan forts.

FERMESA D'ABE

El primer ministre, Shinzo Abe, que s'enfronta molt debilitat a les eleccions al Senat del pròxim dia 29, va fer ahir grans esforços per donar una imatge de fermesa. "Crec que les plantes nuclears només poden funcionar amb la confiança dels ciutadans", va dir. Abe va retreure a Tepco haver informat de l'incident amb "massa lentitud". Segons el Govern, la companyia també va fallar a l'hora de prendre les mesures apropiades després del terratrèmol.

El Japó ha experimentat els últims anys una infinitat d'incidents que han posat en dubte la seguretat d'aquestes instal.lacions nuclears, especialment tenint en compte que allà els terratrèmols són molt freqüents.Segons l'últim còmput provisional del Govern, el terratrèmol va provocar nou morts i almenys 1.060 ferits. A més, uns 340 edificis van quedar completament destruïts i 500 van patir desperfectes a Niigata i Nagano.

Els ciutadans de la província de Niigata, a uns 200 quilòmetres de Tòquio, van viure la jornada d'ahir sota una forta pluja que va dificultar les tasques de rescat i amb por a les rèpliques. Ahir a la nit, 12.000 persones seguien sense poder tornar a les seves cases. "S'estan portant a terme intenses operacions de desenrunament. No podem perdre temps, davant la hipòtesi que encara hi hagi víctimes", va declarar Masahito Sato, portaveu dels socorristes a Kashiwazaki, la ciutat més afectada.

Un fort terratrèmol origina una fuga d'aigua radioactiva al Japó

17/7/2007 TERRATRÈMOL A L'ORIENT LLUNYÀ
• El sisme, de 6,8 a l'escala de Richter, va causar nou morts i centenars de ferits
JORDI JUSTEKYOTO
Un sisme de 6,8 a l'escala de Richter va fer tremolar durant el matí d'ahir la província de Niigata, a uns 200 quilòmetres de Tòquio, al nord- oest del Japó. El terratrèmol, que es va poder sentir també a la mateixa capital, va causar nou morts, més de 700 ferits i nombrosos danys materials, i va provocar un incendi en una central nuclear que va generar una gran inquietud durant hores al conèixer-se que s'havia produït una fuga d'aigua radioactiva. Finalment, la fuga va ser considerada per les autoritats del país com de poca gravetat.

La companyia elèctrica Tokio Electric Power (TEPCO) va assegurar que l'aigua contaminada amb material radioactiu es va filtrar del reactor número 6 de la seva central nuclear de Kashiwazaki-Kariwa.

DIA FESTIU

El primer ministre, Shinzo Abe, tenia previst aprofitar el fet que ahir era festiu al Japó per fer campanya per a les eleccions al Senat del pròxim dia 29 de juliol, en les quals es juga el seu futur polític. Abe va tornar a Tòquio poc després de conèixer-se l'abast del terratrèmol i es va desplaçar immediatament a la zona on s'havia produït el sinistre."Moltes persones m'han dit que volen tornar com més aviat millor a la seva vida normal. El Govern farà tots els esforços perquè així sigui", va declarar Abe a Kashiwazaki, una ciutat d'uns 100.000 habitants on unes 300 vivendes van quedar seriosament afectades i més de 2.000 persones van haver de ser evacuades i allotjades en edificis públics.

Les imatges de la televisió mostraven ahir nombrosos danys en edificis i en carreteres i autopistes, algunes d'elles fetes a trossos com si fossin xocolatines. La sacsejada de laterra es va produir just quan els japonesos respiraven amb cert alleujament després que el tifó Man-yi, que va causar estralls al sud del país, arribés a les zones més habitades del Japó debilitat i lleugerament escorat cap a l'oceà Pacífic.

TERRA RELLISCOSA

Les copioses pluges que han estat caient durant els últims dies per tot el país asiàtic van fer que el terratrèmol trobés la terra especialment tova i això va dificultar encara més les tasques dels equips de rescat.

El benefactor del vàter

13/7/2007 MISTERIOSES OBRES DE CARITAT AL JAPÓ
• Dotzenes de sobres amb bitllets per valor d'uns 60 euros han estat trobats les últimes setmanes en lavabos públics japonesos
• El misteriós donant no s'ha donat a conèixer
JORDI JUSTE. Kyoto
Els japonesos viuen aquests dies preocupats per l'arribada d'un gran tifó, el número 4 de la temporada, i aclaparats per la gran quantitat de notícies referides a les eleccions al Senat del dia 29 de juliol, que podrien suposar la caiguda del Govern de Shinzo Abe. No obstant, moltes de les converses entre amics i col.legues de treball es refereixen a una curiosa i interessant història. La del misteriós benefactor que fa setmanes que diposita bitllets de 10.000 iens (uns 60 euros) pels lavabos masculins del país.

Fins al moment, s'ha informat de troballes en 18 de les 47 províncies del país, la qual cosa ha portat els grans diaris i canals de televisió a dedicar espais importants a l'assumpte. Sense anar més lluny, el Yomiuri i l'Asahi, els dos diaris de més tirada, publicaven ahir la notícia en les seves respectives portades amb mapes indicant amb detall els llocs on s'han trobat els diners.

Escrits amb pinzell

El fet que es tracti de vàters públics que van des de la localitat de Sapporo, al nord del Japó, fins a l'illa d'Okinawa, situada milers de quilòmetres al sud, ha fet encara més misteriós l'assumpte. Els sobres van sempre acompanyats de breus missatges referits, directament o indirectament, a l'ús que el misteriós donant espera que es faci dels diners, pel que sembla escrits amb pinzell sobre paper tradicional washi.

Per exemple, en alguns casos el sobre porta escrita la llegenda "per a finalitats ascètiques", o va destinat "a la teva bona persona, que ha entrat aquí avui". En altres casos, al sobre hi ha escrit el caràcter xinès que en japonès es llegeix hosha i que significa "en agraïment". El primer cas de què es té constància data de principis d'abril, i l'últim és de la setmana passada.

L'assumpte ha pogut convertir-se en notícia nacional perquè en molts dels casos les persones que han trobat els sobres amb diners els han portat a la policia. Segons la televisió pública NHK, fins al moment s'han entregat més de quatre milions de iens (24.000 euros) trobats a l'interior de sobres dipositats en 46 serveis per a homes en oficines públiques. Òbviament, s'ignora la quantitat de diners que poden haver anat a parar a les butxaques dels visitants dels lavabos sense passar pels registres oficials.

La pràctica d'entregar a la policia els diners trobats al carrer és molt habitual al Japó, on hi ha establert un protocol segons el qual la persona que fa la troballa ha d'entregar-la a les autoritats, que en prenen nota i es fan dipositàries de la quantitat, que tornen a l'afortunat en el cas que no aparegui el seu legítim propietari en un període de sis mesos.

El precedent de Gyoda

Fa 4 anys, en un cas que va rebre molta publicitat, l'Ajuntament de Gyoda, al nord de Tòquio, va entregar als afectats per un terratrèmol els 34 milions de iens (200.000 euros) que van trobar a les escombraries. Durant els sis mesos que els va tenir en dipòsit, la policia va rebre diverses trucades de persones que deien ser les propietàries dels diners, però totes van resultar ser falses.Finalment, es va pensar que aquesta suma podia ser la quantitat atresorada a casa per alguna persona gran, i que al morir aquesta hauria anat a parar a les escombraries amb part dels seus efectes personals.

Al Japó hi ha nombrosos excusats en llocs públics. Tant les estacions de metro i tren, com les oficines públiques i els parcs disposen de serveis ben dotats i regularment higienitzats, per la qual cosa són molt utilitzats per bona part de la població. Fins ara no s'ha detectat un augment del seu ús, encara que no cal descartar que es produeixi si el misteriós benefactor se segueix prodigant.

'Pluja de prunes' al país del sol naixent

9/7/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO

JORDI Juste
A principis d'estiu, quan les masses d'aire fred procedent del continent i d'aire calent i humit del Pacífic es troben, comença al nord-est del continent asiàtic el tsuyu, un període d'un mes en què plou gairebé cada dia. El front es desplaça de sud a nord, i afecta tant el Japó com la Xina i Corea. Com a conseqüència d'això, el mes més plujós de l'any és, segons la latitud, el juny o el juliol. A la ciutat de Kyoto, per exemple, la mitjana de pluja el mes de juny és de 232 mil.límetres per metre quadrat, sis vegades la de Barcelona i més del doble de la que cau a la capital de Catalunya a l'octubre, el mes més plujós. En anys especialment plujosos, el tsuyu pot causar greus inundacions i esllavissades de terra a zones muntanyoses.

No obstant, aquest any, les pluges del juny van arribar al centre del Japó tan tard i tan escasses que durant dies les converses d'ascensor es van centrar a discutir si realment el tsuyu havia arribat i quines repercussions tindrà aquest estiu. L'agència meteorològica, que havia anunciat l'arribada del front del juny a Tòquio, va haver d'aclarir que la data no era oficial.

Encara que finals de juny o primers de juliol siguin els mesos més humits a l'arxipèlag, això no significa que durant la resta de l'any el Japó sigui un país sec. A Kyoto, en 12 mesos, cauen més de 1.500 mil.límetres d'aigua per metre quadrat (a Barcelona, gairebé 600). Però els japonesos estan acostumats i preparats per a la pluja. Es venen una enorme varietat d'impermeables, paraigües i botes d'aigua; a gairebé tots els edificis hi ha paraigüers i són nombrosos els comerços que ofereixen fundes de plàstic per entrar-hi amb el paraigua sense deixar el terra ben moll.

A més, la pluja és un dels motius pels quals a moltes ciutats japoneses hi ha amplíssimes xarxes de galeries comercials subterrànies. A Osaka, per exemple, es pot parlar d'una ciutat paral.lela sota terra que, segons algunes fonts, és la més extensa del món. A més, quilòmetres i quilòmetres de carrers estan coberts amb sostres translúcids que permeten que l'activitat comercial no es vegi afectada. A Kyoto, les voreres dels principals carrers del centre estan cobertes per unes marquesines que enlletgeixen el paisatge, encara que resulten molt pràctiques. Amb tot, el fet que plogui cada dia durant setmanes no deixa de ser un inconvenient, sobretot per al transport públic, que es veu saturat de gent que en dies serens es desplaça en bici o en moto.

Tsuyu significa literalment pluja de prunes, la fruita que madura coincidint amb l'arribada del front humit. Per a molts ciutadans és una murga, però per a l'agricultura és vital, ja que aporta l'aigua necessària als camps d'arròs.Malgrat que cada vegada hi ha menys agricultors al Japó, el cultiu d'aquest cereal no és remot per a la majoria de japonesos. Per poc que se surti de les ciutats, es troben petits camps, a vegades encaixonats entre edificis, que durant l'estació hivernal estan buits i que ara s'estan inundant per fer créixer les plantes que es colliran a finals d'estiu, a ser possible abans que arribin els tifons.

Dimiteix el ministre nipó que va justificar la bomba atòmica

4/7/2007 CRISI AL GOVERN JAPONÈS
• Kyuma, diputat per Nagasaki, va dir que el bombardeig va forçar la fi de la guerra
JORDI JUSTE.KYOTO
"Lamento que els meus comentaris hagin causat problemes. N'estic molt penedit". Amb aquesta frase va donar per acabada la seva carrera política Fumio Kyuma, ministre de Defensa del Japó.Kyuma es va veure forçat a dimitir davant la pressió per haver justificat que els Estats Units llancessin el 1945 dues bombes atòmiques, una a Hiroshima i una altra a Nagasaki. "Entenc que els bombardejos van posar fi a la guerra i que no hi havia més remei", va afirmar en una conferència dissabte a Chiba, a prop de Tòquio.

A més, Kyuma és diputat en representació de Nagasaki, on van morir 200.000 persones. El ministre va dir que els EUA van actuar d'aquella manera per intimidar l'antiga Unió Soviètica i evitar que envaís el Japó. Aquestes opinions són comunes entre els historiadors nord-americans, però al Japó suposen negar al país la seva dignitat.

Les reaccions de repulsa van ser gairebé immediates en tot el país, però especialment a les ciutats víctimes dels bombardejos. "És tan indignant que se'm fa difícil respondre amb enuig. No puc fer altra cosa que ridiculitzar aquests comentaris. ¿Diria el mateix si ell fos una víctima de les bombes atòmiques?", va declarar al diari Asahi Shimbun Akihiko Takahashi, exdirector del Museu Memorial de la Pau d'Hiroshima.

El mateix Kyuma va demanar disculpes per les seves paraules diumenge, després que el primer ministre, Shinzo Abe, el desautoritzés. No obstant, fins dilluns Abe deia que les afirmacions no eren motiu suficient per destituir-lo. Finalment, ahir va acceptar la seva dimissió. "Dimitir és la manera més seriosa que té un polític d'assumir la seva responsabilitat, i per tant accepto el desig de Kyuma", va dir Abe.

PRÒXIMES ELECCIONS

La substituta de Kyuma serà la consellera nacional de seguretat Yuriko Koike, defensora d'un paper més enèrgic del Japó en les seves relacions internacionals. La dimissió arriba en un moment difícil per a Abe, que afronta les eleccions per renovar la meitat del Senat el dia 29 amb un índex de popularitat del 28%, el més baix des que al setembre va succeir Junichiro Koizumi. La caiguda es deu a diversos escàndols, com el que va portar a suïcidar-se el ministre d'Agricultura i al caos del sistema de pensions.

Tirotejos al Japó

1/7/2007 ALARMA EN UN PAÍS TRADICIONALMENT SEGUR

• El Govern japonès augmenta el control de les armes després de l'assassinat de l'alcalde de Nagasaki
• L'armament ha proliferat els últims anys entre els mafiosos
JORDI JUSTE.KYOTO
El Japó és un país amb fama de segur. En comparació amb altres democràcies, s'hi cometen pocs robatoris o crims violents. No obstant, en els últims temps s'han produït diversos tirotejos que han creat alarma social i han obligat el Govern a reaccionar.

Sense anar més lluny, el 25 de juny una comissió especial impulsada pel primer ministre, Shinzo Abe, va anunciar una sèrie de mesures per millorar el control de les armes de foc. L'Executiu augmentarà les penes per als que violin la llei que regularà les armes i crearà una oficina especial al servei de duanes per combatre les importacions il.legals. Abe subratlla: "El Japó ja té un dels controls més estrictes del món, però crec que encara ha de ser més exhaustiu".

Crim sonat

L'alarma va saltar el 17 d'abril, quan l'alcalde de Nagasaki, Itcho Ito, va ser assassinat per un pistoler que li va disparar a boca de canó per l'esquena a la sortida de la seva oficina electoral. I va augmentar la preocupació dies més tard, quan un altre mafiós es va fer fort en un edifici d'apartaments dels afores de Tòquio després de disparar mortalment contra un company de banda. Un mes després, un exmembre d'un altre grup del crim organitzat va matar un policia i en va ferir un altre a prop de Nagoya.

Aquests incidents en segueixen molts altres de protagonitzats per membres de la Yamaguchi-gumi, la principal organització de la yakuza, la màfia nipona, i els seus rivals de la Sumiyoshi-kai. Segons els experts, la lluita està provocada per les pretensions de la primera, amb base a Kobe, d'expandir-se a la zona de la capital per compensar la pèrdua de negocis per la pressió policial. La policia té censats més de 80.000 yakuzes. Gairebé la meitat d'ells pertanyen a la Yamaguchi-gumi o a algun dels grups afiliats amb què compta per tot el país.

En general, l'existència d'aquests exèrcits de delinqüents no causa greus problemes a la majoria de la població. Es dediquen fonamentalment a controlar sectors il.legals com la prostitució, la venda de drogues i la protecció de locals d'oci nocturn, o a extorsionar empreses amenaçant-les de revelar notícies comprometedores, però procuren evitar crear-se l'animadversió oberta de la societat japonesa.

La veritat és que l'any passat al Japó només hi va haver 53 tirotejos, que es van saldar amb dos morts i 17 ferits. A més, al febrer, el suïcidi del cap de la principal banda associada a Tòquio a la Yamaguchi-gumi es va interpretar com una manera de segellar la pau amb la Sumiyoshi-kai, de manera que s'esperava que seguiria una època de relativa calma.No obstant, els incidents han servit per conèixer dades que han fet augmentar la inquietud sobre les armes de foc. Així, es creu que hi ha unes 50.000 armes il.legals al país, la majoria de les quals estan en mans de yakuzes, que les compren directament a l'estranger o usant serveis privats de missatgeria internacional.

Pistoles espanyoles

La policia japonesa intenta controlar aquest comerç il.legal, però cada vegada aconsegueix interceptar menys importacions. De les 1.880 armes confiscades al llarg del 1995 es va passar a només 458 l'any passat. D'aquestes, 68 estaven fabricades al Japó i la resta en diversos països, principalment els EUA, la Xina i Espanya.

Segons els mateixos yakuzes, la facilitat amb què operen és en part deguda a la falta de perícia de les forces de seguretat. "La caiguda de les confiscacions d'armes assenyala únicament la incompetència de la policia", declarava recentment un pistoler al diari Asahi Shimbun.

Segons el mateix rotatiu, una pistola Smith & Wesson com la que va servir per assassinar l'alcalde de Nagasaki costa normalment uns 700.000 iens (4.360 euros) al mercat negre. No obstant, el seu preu gairebé es pot doblar en situacions de guerra oberta entre les diferents bandes.

Sushi a la vora del Kamo

25/6/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Un dels esdeveniments que assenyalen l'arribada del bon temps a l'antiga capital del Japó és l'obertura al mes de maig de les noryo yuka, les terrasses que s'instal.len cada temporada sobre el curs del Misosogi, el rierol que transcorre paral.lel al riu Kamo, entre els carrers Gojo (cinquè) i Nijo (segon), en ple centre de la ciutat.

Al voltant d'uns noranta establiments, amb locals interiors oberts durant tot l'any, munten a principis de primavera unes tarimes sobre les quals col.loquen, segons l'estil del negoci, taules occidentals o les més tradicionals estores i taules baixes japoneses.

L'estiu a Kyoto és molt calorós, ja que la ciutat és a l'interior i envoltada de muntanyes. A més a més, arriba precedit del tsuyu, el mes de les pluges, que alguns anys comporta que plogui, amb escasses interrupcions, durant unes quatre setmanes, cosa que deixa la terra xopa i l'atmosfera humida fins que a finals de la canícula arriben els tifons per ventilar.

Aquestes condicions climàtiques són les que es diu que van impulsar, en l'època d'Edo (1603-1868), els comerciants rics de la ciutat a adoptar el costum de posar a l'estiu taules al riu per convidar els seus clients, aprofitant la brisa que genera el corrent. Amb el temps, la utilització recreativa del Kamo va impulsar l'obertura de parades de menjar i entreteniment com les de les fires a la vora del riu.

D'aquells petits negocis es va passar a les terrasses en forma de tarimes que van instal.lar els restaurants que tenien la seva part posterior mirant al riu. El 1934, un gran tifó va provocar un desbordament i va obligar a desviar part del cabal del Kamo cap al Misosogi, el rierol que ara queda cobert en part per les tarimes que entre els mesos de maig i setembre permeten sopar amb vistes al riu.

Kyoto té dos grans rius, el Katsura i el Kamo, però és aquest últim el més emblemàtic per a la ciutat, ja que és el que passa pel centre i serveix de nexe entre alguns dels seus llocs de més importància històrica. A més a més, els seus amplis marges l'han convertit en el lloc preferit per a molts habitants de Kyoto per passar les seves estones d'oci a l'aire lliure. Quan el temps ho permet, hi ha gent que passeja a peu o en bicicleta, parelles assegudes sobre les esquenes del seu llit de pedra i fotò- grafs capturant la gran quantitat d'aus que pesquen en les seves aigües, com els ànecs salvatges que li donen el nom.

Pel que fa al carreró de Pontocho, que serveix d'entrada per a la major part de noryo yuka, es tracta d'una via de vianants de poc més de dos metres d'amplada que inclou restaurants i clubs nocturns de diversos estils, a més a més de diverses cases de geishes i el teatre Kaburenjo, on aquestes artistes representen cada any les famoses Kamogawa Odori (danses del riu Kamo).

A les mateixes artistes també se les pot veure de vegades en alguna terrassa, servint clients que han pagat sumes importants per gaudir de la seva companyia. La seva presència serveix per recordar que sopar a Kyoto a la vora del riu no ha deixat de ser un luxe.

Carme Ruscalleda a Tòquio

Fa tres anys va obrir en Nihonbashi, al cor de Tòquio, el Sant Pau, germà gairebé clònic del restaurant de Carme Ruscalleda a Sant Pol de Mar. En aquest període ella i el seu marit, Toni Balam, han viatjat regularment al Japó per a supervisar el treball en el restaurant. Les visites són curtes i l'agenda intensa, però sempre els queda temps per a sortir a descobrir llocs o provar nous sabors. El seu últim viatge els ha permès gaudir dels voltants del palau imperial, conèixer l'ambient popular d’Asakusa i provar un dels mossos més polèmics de la cuina japonesa.
Un amor difícil
La primera visita de Carme i Toni a Japó va anar amb la idea que tal vegada seria l'última. Duien temps rebutjant les invitacions de l'empresari restaurador Yuji Shimoyama perquè obrissin una sucursal en el seu país. Cap dels dos veia clar com podien teledirigir un negoci en un lloc situat a milers de quilòmetres de Sant Pol i separat per una distància cultural enorme. No obstant això, l'estratègia de Shimoyama va poder amb les seves defenses. El convincent emprenedor els va dur una maqueta del Sant Pau en el seu futur emplaçament i, davant la visió del projecte com una cosa real, van decidir desplaçar-se i veure amb els seus propis ulls si allò era res més que el desvari d'un quixot japonès. Una vegada a Nihonbashi es van adonar que els convidaven a oferir el seu art en el cor d'un país on la serietat en el treball és gairebé sagrada, i ja no van poder negar-se.
Balanç positiu
Tres anys després de la inauguració, i a dues que expiri el seu contracte, Carme Ruscalleda valora molt positivament l'experiència: “El restaurant va creixent amb clients repetidors. Estem contents d'aquesta gent que ve preparada i amb il·lusió. Això és el que vols, i no el client que passa per casualitat. Tenim japonesos, occidentals que viuen a Tòquio, persones d'altres països d'Àsia i fins i tot catalans que estan per aquí. Hi ha japonesos que ens diuen que el nostre menjar té un concepte semblat al seu tradicional kaiseki. Per exemple, nosaltres tampoc repetim en un mateix àpat cap tècnica ni cap ingredient”. Sobre la Guia Michelín de Tòquio, que apareixerà a l'octubre, Carme es mostra il·lusionada però realista: “Treballem per a tenir una bona qualificació. Si no l'obtenim no ens arrugarem, però seria molt bo que ens donessin alguna estrella. Voler-ne tres seria no tocar amb els peus a terra”. “El problema per Michelín és que a Japó es menja molt bé i per això tindran dificultats per a escollir. Això no és com Estats Units, aquí hi ha una gran cuina francesa i italiana, però també japonesa i xinesa”, tercia Toni.
Subtilesa i bon gust
Els dies que el treball no els permet allunyar-se massa, Carme i Toni aprofiten per a gaudir de comerços del barri, com la casa de tes Yamamotoyama o la papereria Haibara. “Ens encanta el te, el servei, l'atmosfera... L'únic problema és que aquí ningú parla anglès. Però és un lloc encantador. Amb la papereria passa el mateix. Els papers japonesos m'emocionen. Els tactes, els colors... És una botiga preciosa”, explica Ruscalleda, que també rememora amb passió les seves visites al mercat central de Tsukiji, que es troba a pocs minuts del Sant Pau: “És espectacular veure la subhasta de les tonyines, encara amb el sistema tradicional. I, a més, sorprèn que amb tots aquests peixos el mercat no fa pudor”. Precisament, entre les coses que destaca Carme del Japó estan la neteja i la cortesia. “Nosaltres, quan acomiadem un client, sortim a la porta, li desitgem un bon dia, li diem adéu i tanquem. Els japonesos no, ells es queden fins que el client es perd de vista. Nosaltres som més barroers”, explica abans de contar que una vegada va venir quan els cirerers estaven en flor, i va quedar sorpresa, no només de la bellesa natural, sinó sobretot que els parcs estaven plens de gent bevent, però quan s'aixecaven tot quedava perfectament net, com si ningú hagués estat allí.
Jornada de treball
La conversa amb Carme i Toni en el Sant Pau es veu interrompuda repetides vegades pels seus quefers. Toni ajuda a planxar estovalles o dóna instruccions a la directora, Rie Yasui, formada a Sant Pol. Mentre, a la planta baixa, Carme supervisa el treball a la cuina, on té també a una persona de la seva confiança, el francès Jérôme Quilbeuf, amb el qual es comunica diàriament durant tot l'any per a assegurar-se que les adaptacions del menú es porten a terme sense perjudici de la qualitat. El principal problema són els ingredients. Molts s'importen expressament, però els productes frescos cal comprar-los aquí, i de vegades no és fàcil, com explica Carme: “Per exemple, no hi ha lluç, per això vam haver d'usar un peix que es diu amadai, que ens dóna aquest sabor, aquesta textura suau, aquesta pell fràgil...”.
Imperial i popular
La conversa segueix a la tarda pels carrers de Ginza, el barri amb el terreny comercial més car del món. Toni aprofita per a veure accessoris per a la nova càmera que s'ha comprat per a fotografiar plats, mentre Carme es dedica a observar als vianants i s'interessa pels expositors de menjar que hi ha a la porta dels restaurants més populars. El passeig prossegueix per la part exterior dels jardins del palau imperial. Comenten la bellesa dels retallats pins, del fossar amb els seus cignes, de la muralla..., però Carme fa també ostentació de la seva capacitat per a l'observació del detall admirant la textura d'unes enormes pedres que fan de parapet per a impedir l'accés de cotxes.
Des del centre prenem el metre per a anar a Asakusa, al costat del riu Sumida, on fins al segle XIX es trobava el barri del plaer de l'antiga Edo. Avui dia el comerç carnal està concentrat lluny d’Asakusa, que sí que ha mantingut un aire popular marcat pels milions de pelegrins i turistes que van al seu temple budista passant per Kaminarimon (la porta del llampec), famosa per la seva enorme làmpara vermella de paper. A part del temple, a Carme li criden l'atenció els rickshaw per a passejar turistes i els llocs de menjar, especialment un on preparen okonomiyaki.
Balena
Al caient de la tarda un taxi ens duu a través de la ciutat fins a Shibuya, on ens esperen en el Kujiraya, un restaurant especialitzat en balena, animal que el Japó segueix caçant amb el pretext de la investigació científica. El menú consisteix en una gran quantitat de plats a base del cetaci, com cansalada de balena, sashimi, balena fregida, llengua de balena, pell de balena, cassola de balena... Arribades les postres, el cambrer es presenta amb la broma de la casa, anunciant que el gelat no és de balena sinó de te verd. La veritat és que és tot un alleugiment.
Per a Carme ha estat interessant comprovar com la balena recorda molt al porc. S'ha passat el sopar observant amb detall, fent preguntes i prenent notes, i s'ha endut com a record un tros de pell que sembla més un retal de vestit de bus que una cosa comestible. Per la seva banda, Toni es mostra obertament decebut. Ambdós coincideixen que el millor del sopar ha estat la cassola, però no pels trossos de balena que conté sinó pel brou dashi, les excel·lents verdures, els exquisits bolets xitake i els famosos fideos udon de la província de Akita. El sopar ha acabat aviat perquè ells han de tornar al Sant Pau. El viatge de tornada a Nihonbashi serveix para recordar el molt que els queda per veure d'aquesta gran ciutat. Comenten que encara no han pujat a Tòquio Tower, la rèplica de la Tour Eiffel, però que potser sigui millor anar a la Mori Tower, de Roppongi Hills, que és ara la principal talaia de la ciutat. De moment aprofitaran els dos anys que els queden de contracte per a seguir venint a ensenyar i a aprendre. Passat aquest temps es plantejaran si l'esforç val la pena. Decideixin el que decideixin, està clar que Tòquio ha deixat en ells una petjada inesborrable.

Llengua de balena

La llengua és un dels mossos més curiosos de la balena, i dels pocs que justifiquen un interès gastronòmic. Més que pel gust, atribuïble al brou amb que la bullen (“secret professional”), pel seu aspecte cremòs i la seva textura tendra però consistent. Es menja amb salsa de soja i jingebre.

Guerra al suicidi

22/6/2007 ELS PROBLEMES SOCIALS DE LA GRAN POTÈNCIA ASIÀTICA
JORDI JUSTEKYOTO
El Govern del Japó ha anunciat un pla destinat a reduir en un 20% la quantitat de suïcidis en els pròxims 10 anys. El 2006 es van matar 32.155 japonesos, xifra que manté el país com el segon desenvolupat amb més suïcidis, darrere de Rússia.

La xifra suposa una reducció de 397 casos respecte a l'any anterior, possiblement gràcies a la millora de la situació econòmica. Tot i amb això, també suposa que se superi la xifra dels 30.000 suïcidis per novè any consecutiu. La proporció de suïcides al Japó és de 25 persones per cada 100.000, el triple que a Espanya.

A l'Executiu de Shinzo Abe li toca afrontar el problema pocs dies després que el ministre d'Agricultura, Toshikatsu Matsuoka, implicat en diversos casos de corrupció, se suïcidés al seu apartament de Tòquio. "S'ha de crear una societat que doni a la gent una segona oportunitat. Tots hauríem d'ajudar en els esforços per salvar la gent que estudia la idea del suïcidi i crear una societat on sigui més agradable viure", va dir Sanae Takaichi, ministra encarregada de coordinar el pla de prevenció de suïcidis.

Morts d'estudiantsPreocupen especialment els 886 estudiants que es van suïcidar l'any passat, 91 dels quals van citar en les seves notes de comiat l'assetjament escolar o les males notes com a raons principals. Malgrat els repetits esforços per reformar l'educació, en el sentit de donar als nens l'oportunitat d'aprendre sense estar sotmesos a la pressió dels resultats, moltes famílies japoneses segueixen imposant als seus fills llargues hores d'estudi, que inclouen l'assistència a escoles de repàs a les tardes i els caps de setmana, per assegurar-se bones notes en els exàmens d'ingrés a escoles, instituts o universitats de prestigi i garantir-se d'aquesta manera el futur professional.

La pressió en els estudis i la pèrdua de la percepció de la gravetat de la mort, causada per la seva absència en la vida quotidiana i per la sensació errònia que ofereixen els videojocs, són alguns dels motius que citen els experts per explicar l'augment dels suïcidis de joves.

Més homes

Amb tot, el nombre més elevat de suïcidis pel que fa a grups d'edat continua corresponent, amb una tercera part, a les persones més grans de 60 anys. Per sexes, dos terços són homes, mentre que la divisió professional reflecteix que la meitat són aturats o jubilats. Pel que fa als motius per suïcidar-se, 4.000 dels 10.000 que van deixar notes de suïcidi van citar problemes de salut, mentre que uns 3.000 van esmentar dificultats econòmiques.

Entre les mesures que va anunciar el Govern es troba la filtració dels llocs d'internet en què es fa apologia del suïcidi i es donen instruccions sobre les formes més efectives de fer-ho. Els últims anys s'han multiplicat els casos de grups de persones que s'han suïcidat juntes, en general mitjançant la inhalació de gasos a l'interior de vehicles, després de conèixer-se a través de la xarxa. Tot i amb això, alguns experts afirmen que els llocs a internet serveixen per salvar vides, ja que poder compartir un desig pot fer tornar les ganes de viure.

Ambient propici

No fa gaires dies, en les pàgines del diari Asahi Shimbun, Yukiko Nishihara, fundadora a Tòquio d'un centre per a la prevenció del suïcidi, defensava la necessitat d'incrementar les possibilitats de comunicació. "El que importa és crear urgentment un ambient en què la gent amb problemes se senti lliure per mostrar la seva debilitat", afirmava Nishihara, que va començar a dedicar-se a la prevenció fa 40 anys, després que se suïcidés un amic.

Una dificultat per a la prevenció de suïcidis al Japó és que aquests estan molt arrelats en la cultura, com una manera d'evitar el que es considera una vida indigna, ja que no hi ha una prohibició religiosa expressa. Als suïcidis rituals dels samurais, que han estat sempre tan presents en la literatura, s'hi sumen actualment molts casos de suïcides cèlebres, com el premi Nobel de literatura Yasunari Kawabata (1972), el cineasta Itami Juzo (1997) i la vocalista del grup de música pop Zard, Izumi Sakai, el mes passat.

Taxis amb caixa negra

10/6/2007 NOVA MESURA DE SEGURETAT VIÀRIA AL JAPÓ
• Les empreses japoneses del sector afirmen que la instal.lació de càmeres als parabrises ha reduït un 20% els accidents Les gravacions són molt útils en cas de sinistre
JORDI JUSTE.KYOTO
La majoria dels taxis de les grans flotes a les principals ciutats i àrees metropolitanes del Japó ja tenen instal.lades unes càmeres de vídeo que desenvolupen un paper semblant al de les caixes negres dels avions. Si aquestes últimes enregistren les converses dels pilots i els paràmetres de vol i permeten aclarir les causes dels accidents aeris, les caixes negres dels taxis consisteixen en una petita càmera adossada a la part superior del vidre davanter i un gravador amb una targeta de memòria que emmagatzema els 5 segons previs i els 10 posteriors a un impacte o frenada brusca.

Aquest enginy se suma al teletac, al navegador, a la ràdio i al telèfon en cotxes amb un quadre de comandaments cada vegada més sofisticat, generalment pertanyents a flotes de les grans companyies, que comparteixen els carrers amb models de taxi més senzills. Aquests últims, que gairebé sempre són conduïts per taxistes independents i d'edat avançada, només compten amb el taxímetre, l'emissora de ràdio i l'obligat mecanisme d'obertura automàtica de la porta del passatger.

Un país segur

El Japó és, comparativament, un país amb pocs accidents de trànsit. Se'n produeixen uns 6.000 a l'any, amb una població que supera els 127 milions d'habitants, mentre que a Espanya, on viuen 45 milions de persones, se'n registren 4.000. No obstant, al llarg dels últims anys al Japó han augmentat els sinistres de taxis. Alguns opinen que això es deu a la desregulació del sector, que ha eliminat les zones de treball i ha fet augmentar la competència, de manera que molts conductors s'han vist obligats a incrementar les seves hores al volant, en zones que no coneixen bé, per compensar la pèrdua d'ingressos.

"El nivell salarial dels taxistes és un assumpte greu. A menys que es resolgui el problema, els conductors causaran més accidents, patiran fatiga extrema i seran incapaços de portar una vida confortable", ha declarat el ministre de Transports, Tetsuzo Fuyushiba, partidari de l'augment de les tarifes a l'àrea de Tòquio.

Pot ser que el problema de la sinistralitat a la capital tingui un origen essencialment humà. Tot i així, les companyies de taxis afirmen que la instal.lació de les càmeres ha servit per augmentar l'atenció dels seus conductors i d'aquesta manera reduir el nombre d'accidents en gairebé un 20%. L'opinió dels professionals sembla dividir-se entre l'escepticisme de la majoria dels independents, que encara no han adoptat el sistema, i la satisfacció d'aquells que treballen en companyies que sí que el fan servir.

De moment, a aquestes imatges no se'ls confereix validesa de prova judicial, però estan demostrant que són de gran utilitat per determinar les circumstàncies en què es produeixen els sinistres. "Sí, la càmera és útil quan hi ha un accident. Per exemple, en cas de discussió sobre si un semàfor estava en vermell o no, es mira el vídeo i ja està. Però la policia no en fa cas al 100%, perquè diu que les imatges es poden manipular", explica Naoki Nishitani, conductor de la companyia MK Taxi, una de les més grans de Kyoto.

Això és important en un país com el Japó, on el recurs al judici és molt rar i els litigis es resolen molt sovint de forma privada. I això malgrat que en el cas de qualsevol accident de trànsit, encara que sigui un petit contacte que tingui com a conseqüència un gairebé inapreciable cop en un para- xocs, no es fa servir el comunicat amistós sinó que s'ha d'avisar la policia, que s'hi presenta per aixecar l'atestat.

Element de l'atestat

La seguretat ciutadana és un aspecte destacat de la societat japonesa, per això la policia disposa de prou temps per a tasques com informar sobre accidents menors. No obstant, l'altíssim cost de les assegurances i l'obsessió dels japonesos per circular amb cotxes immaculats fan que la tasca testifical dels agents de la llei no sigui una manera d'omplir les hores de servei, sinó una de les seves tasques més importants. Per això les autoritats admeten les imatges registrades per les càmeres com un element important dels atestats.

Ara els fabricants estan intentant que es generalitzi l'ús d'aquests aparells no només entre els conductors professionals, sinó també entre la resta dels automobilistes. Per a això estan adoptant diverses estratègies, com ara intentar abaratir el cost dels equips i pressionar perquè les companyies asseguradores es comprometin a fer rebaixes en les pòlisses dels vehicles que adoptin el dispositiu. De moment, les asseguradores es mostren prudents, a l'espera d'estadístiques que confirmin que la seva generalització serveix realment per aconseguir reduir el nombre d'accidents.

Art i gastronomia per a tot el món

6/6/2007 CRÒNICA DES DE TÒQUIO // JORDI JUSTE
JORDI Juste
Entre la gran quantitat de nous edificis que han obert les seves portes últimament a la capital del Japó, potser el que més destaca pel seu aspecte exterior és el del National Art Center Tokyo (NACT), obra de Kisho Kurokawa. Es tracta de l'arquitecte que va ser un dels candidats que recentment van disputar sense èxit la plaça de governador a l'ultranacionalista Shintaro Ishihara.

El nou centre d'exposicions, que està situat a pocs minuts dels complexos comercials, d'oci i oficines Roppongi Hills i Tòquio Midtown, ofereix al paisatge urbà de la capital una sinuosa façana de vidre que té l'efecte òptic de reduir i suavitzar les seves dimensions. De tota manera, una vegada dintre, l'edifici es revela com un gran recipient, amb un atri de 21 metres d'altura i grans porcions de les seves parets dominades pel formigó nu. A l'espai central destaca un gran con invertit, també construït amb formigó, el qual recorda una enorme sitja i que actua com a eix de connexió dels diversos espais.

El National Art Center Tokyo (NACT) és el nom oficial en anglès del que en japonès es coneix com a Kokuritsu Shin Bijutsukan (Nou Museu Nacional d'Art), el cinquè centre que s'obre sota el paraigua de la institució pública independent que agrupa els museus nacionals d'art que hi ha a Tòquio, Osaka i Kyoto. L'originalitat del nou museu resideix en el fet que no inclou una exposició permanent. En el seu lloc ofereix exposicions concebudes tant pels seus experts com per altres centres d'art i per associacions d'artistes.

Dels 48.000 metres quadrats que té el NACT, 14.000 estan dedicats a exposicions, cosa que el converteix en el centre d'aquestes característiques més gran del país. Entre les seves intencions declarades està la de facilitar l'accés de l'art al gran públic, raó per la qual els seus responsables afirmen que han donat gran importància a la zona d'entrada gratuïta, especialment a la botiga de records de disseny, a les cafeteries i al restaurant, que gestiona el popular cuiner francès Paul Bocuse. Per si no estiguessin clares les referències geogràfiques del NACT, la seva segona exposició ha estat París del món sencer: artistes estrangers a París 1900-2005, organitzada pel Centre Pompidou.

De moment, l'estratègia per captar públic està reportant una aclaparadora resposta positiva, sobretot per part de les dones de Tòquio d'entre 30 i 50 anys, sempre àvides de trobar llocs on alleugerir amb bon gust els seus voluminosos bitlleters. Sens dubte, la proximitat de Tòquio, Midtown i Roppongi Hills contribueix a canalitzar espectadors per a l'art i consumidors per a la gastronomia. El NACT és un dels tres vèrtexs de l'anomenat Roppongi Art Triangle, que va començar fa més d'un any el Museu Mori de Roppongi Hills i va culminar a l'abril amb l'obertura del Museu Suntory a Tòquio Midtown. Amb aquestes tres incorporacions, sumades al 2121 Design Sight d'Issey Miyake i Tadao Ando, aquesta part de Tòquio, fins fa poc coneguda pels seus locals d'oci nocturn, s'ha convertit en un dels seus principals focus d'irradiació de tendències.