La manera més senzilla de resumir la mil · lenària història de les relacions entre la Xina i el Japó és recordar que la Xina ha aportat moltes coses positives al Japó mentre que les aportacions nipones a la història xinesa han estat menors i majoritàriament negatives. O aquesta és, com a mínim, la interpretació contemporània i popular del passat en comú dels dos països. Cal no oblidar que per alguna cosa el nom de la Xina significa, també en japonès, país del centre (Chugoku) i que el Japó és només l'origen del sol, el país del sol naixent (Nihon). Aquesta centralitat xinesa és geogràfica-a l'est del Japó està l'immens oceà-i ha estat també cultural i econòmica durant la la major part de la història.
Japó és un país insular, un arxipèlag format per milers d'illes, però la seva història es desenvolupa a partir de la major de les quatre illes principals, Honshu. Aquí arriben des del continent els primers pobladors de raça mongòlica i des d'allà desplacen cap al nord als anteriors habitants. Els nouvinguts del continent porten costums que després desenvolupen per transformar en alguna cosa singular, diferenciat de l'original. I aquesta serà una constant al llarg de la història nipona. L'escriptura, la religió o moltes costums culinàries arribaran al Japó des de la Xina per transformar-se en una cosa diferent, japonesa. Per això els japonesos escriuen amb caràcters xinesos, molts d'ells professen branques xineses del budisme i mengen habitualment una gran quantitat de plats sorgits a la Xina, però la llengua japonesa té poc més a veure amb la xinesa que la grafia, la religiositat japonesa no s'entén sense l'aportació del sintoisme, la religió autòctona, i pràcticament no hi ha plat xinès que els japonesos no hagin transformat, segons ells per millorar-lo.
Les primeres referències escrites a Japó es troben a la Xina en el primer segle de la nostra era. Parlen del lliurament d'un segell per part de l'emperador xinès al representant de Wa-Japó-que es considera un regne vassall. A partir d'aquí s'estableix una relació on el flux és gairebé sempre de la Xina cap al Japó. L'arxipèlag segueix desenvolupant-se a base d'adaptar aspectes de l'organització xinesa, com l'administració imperial centralitzada, però ho fa de manera independent. Alhora, adopta importants aspectes culturals que li arriben del continent, entre ells l'escriptura cap al segle V o el budisme a partir del segle VII. A més, no deixarà d'enviar estudiants al continent que tornaran al seu país amb el farcell ple de ciència, filosofia o literatura i tindran una gran influència en la vida cultural nipona. És més que probable que ells deixessin també alguna petjada en la cultura xinesa, però aquesta va ser poc profunda o es va esborrar amb el temps.
La primera guerra en què es veuen involucrades Xina i Japó en bàndols rivals es produeix al segle VII en el context de les lluites per la supremacia a la península de Corea. No obstant això, aquest conflicte sembla un anècdota amb la perspectiva dels segles. A partir de llavors s'estableix una relació comercial i cultural fluïda entre ambdós països amb alguns ensurts importants com els intents d'invasió del Japó des del continent al segle XIII per part dels mongols. Tres-cents anys més tard l'intent d'ocupació va ser en sentit invers, protagonitzat per Toyotomi Hideyoshi, encoratjat després d'haver aconseguit la unificació del Japó.
Van seguir més de dos segles de reclusió japonesa sota el règim feudal dels Tokugawa. Durant aquest període els intercanvis amb la Xina van ser mínims. Però el Japó es va despertar de la seva letargia el 1868 amb la Revolució Meiji i es va trobar amb una Xina que estava sent saquejada per les potències occidentals. Els líders nipons es van ocupar primer d'assegurar que podien garantir la independència del seu país, i quan es van sentir prou forts es van llançar a conquerir la part d'Àsia que consideraven que els corresponia. Així va arribar l'annexió de Taiwan després de la primera guerra sinojaponesa de 1894, l'ocupació de Manxúria el 1931 i la guerra d'invasió total del país el 1937, després de l'incident de Mukden, del qual ahir es va commemorar el 81 aniversari.
Japó va aconseguir subjugar gran part de la Xina a base de fer córrer molta sang, i la Xina va forjar el seu nacionalisme contemporani en la resistència antijaponesa. Va acabar la guerra amb una enorme ferida oberta entre els dos països. Als anys 70, les conveniències estratègiques de Pequín i Tòquio, provocades per la guerra freda, van fer possible el restabliment de relacions i l'inici d'una època de col · laboració econòmica. No obstant això, mai s'ha produït una reconciliació veritable. Japó i la Xina tenen una forta dependència econòmica mútua, però també una desconfiança molt difícil de superar.
