Nipponia nippon torna a Nippon

http://en.wikipedia.org/wiki/File:Ibis_KIN.JPG

Nipponia nippon  va desaparèixer fa temps dels cels del Japó. Ara, però, s’intenta que torni a volar lliurement sobre les illes que li donen nom. L’ibis nipó es va anar extingint coincidint amb la modernització dels segles XIX i XX. Ara reviu amb penes i treballs gràcies a grans esforços i a la col·laboració amb la potència veïna, la Xina. De fet, l’ocell, tot i tenir un nom tan lligat amb l’arxipèlag de l’extrem orient, és una espècie tradicionalment compartida pel Japó, la Xina, Corea i Rússia. El nom llatí el devem a l’holandès Philipp Fanz von Siebold que va fer de professor de medicina al Japó i hi va estudiar la flora i la fauna al segle XIX.

Al Japó se segueixen amb molt interès els esforços per la recuperació d’aquesta espècie, si més no, les notícies que hi estan relacionades tenen una gran presència als mitjans de comunicació. Fa un parell de setmanes vaig escoltar un informatiu de la ràdio pública japonesa NHK d’uns cinquanta minuts de durada que va dedicar-ne aproximadament vint a la posada en llibertat d’una parella d’ibis. I, més recentment, un programa de la TBS que parlava de l’extinció i posterior recuperació tant dels ibis com de les cigonyes al Japó.

A partir del que he pogut escoltar i llegir últimament, m’ha quedat clar que totes dues espècies van ser víctimes de la modernització del Japó. El primer cop que van rebre va ser conseqüència de l’augment de la superfície cultivada a partir de la fi del feudalisme a les darreries del segle XIX. A l’època d’Edo hi havia cigonyes i ibis a tot el Japó, però amb el desenvolupament agrícola que va seguir l’anomenada Revolució Meiji (1868) la seva gana de granotes i altres bestioles que viuen als camps d’arròs les van condemnar a morir a mans dels pagesos, afanyats per a evitar que tota mena d’els ocells els malmetessin les collites.

L’any 1892 es va protegir oficialment de la cacera grues i orenetes, però cigonyes i ibis no van rebre l’indult. Per reblar el clau del seu taüt, durant la segona guerra mundial es van talar moltes pinedes –que són el seu hàbitat favorit– per convertir la fusta en combustible, i després de la guerra moltes més per fer camps d’arròs. A més, va anar augmentant l’ús de pesticides a l’agricultura, fet que va malmetre la salut de les aus i la del seu menjar.

El resultat va ser que el 1971 es van extingir les cigonyes com a espècie en llibertat al Japó, i el 2003 les van seguir els ibis. És a dir, el Japó es va quedar sense cap exemplar de nipponia nippon sobrevolant-lo. Això sí, van quedar els individus que el 1962 s’havien capturar en previsió de l’extinció. Des de llavors s’han fet diversos intents per fer criar les aus en captivitat, la majoria sense èxit. Des del 1989 s’han introduït a la natura 27 exemplars de cigonya i 78 d’ibis, molts d’ells portats de la Xina, on encara en queden, per bé que amb les poblacions també fortament delmades. De moment s’ha confirmat la supervivència de 17 cigonyes i 45 ibis introduïts a la natura. Molt a poc a poc, el Japó es va repoblant de cigonyes i de nipponia nippon. Quin futur té aquesta tendència?