Fukuda forma un Govern continuista al Japó

26/9/2007 NOU PRIMER MINISTRE
JORDI JUSTE.KYOTO
Yasuo Fukuda és des d'ahir el primer ministre del Japó gràcies a l'àmplia majoria del Partit Liberal Democràtic (PLD, nacionalista) i els seus socis budistes del Nou Komeito a la Cambra baixa del Parlament. Com s'esperava, el Senat, on el PLD està en minoria des del juliol, va elegir Ichiro Ozawa, el líder de l'oposició del Partit Democràtic (PD, liberal). La Constitució té previst que en cas de discrepància prevalgui sempre la decisió dels diputats i no pas la dels senadors."Primer de tot cal recuperar la credibilitat dels polítics", va declarar ahir Fukuda després de formar govern. Segueixen 15 dels 17 ministres del seu antecessor, Shinzo Abe, que va dimitir de sobte el dia 12. Després d'un any de Govern caracteritzat pels escàndols i les ficades de pota dels ministres i per la insistència d'Abe de deixar enrere el pacifisme sorgit després de la segona guerra mundial i adoptar polítiques més nacionalistes, s'espera del Gabinet de Fukuda una posició menys ideològica i que intenti pactar amb l'oposició, tant en matèria de seguretat i relacions exteriors com en la reorganització del caòtic sistema públic de pensions.

Els liberals japonesos elegeixen un moderat per succeir Abe

24/9/2007 EL PARTIT QUE GOVERNA EL JAPÓ ESTRENA LIDERATGE
• El nou líder, Yasuo Fukuda, es convertirà demà en primer ministre
JORDI JUSTE.KYOTO
El moderat Yasuo Fukuda va ser elegit ahir nou president del Partit Liberal Democràtic (PLD), càrrec que li garanteix l'elecció demà al Parlament com a primer ministre del Japó gràcies a l'àmplia majoria de la seva formació en la decisiva Cambra baixa. El nou líder, de 71 anys, substitueix Shinzo Abe, de 53, que va dimitir el dia 12 passat i des d'aleshores està hospitalitzat per una malaltia intestinal relacionada amb l'estrès.

"M'agradaria que la gent recuperés la confiança al PLD i que aquest pogués aplicar mesures de forma consistent", va declarar Fukuda després de conèixer-se la seva victòria sobre l'exministre d'Exteriors Taro Aso per 330 vots a 197.

Fukuda, que va entrar en política als 53 anys després d'una carrera en la indústria petrolera, és fill de Takeo Fukuda, primer ministre entre 1976 i 1978. En els governs de Yoshiro Mori i Junichiro Koizumi, el nou president del PLD va ocupar el càrrec de secretari, que inclou les funcions de portaveu del Gabinet i coordinador dels seus diferents departaments.

El repte polític de Fukuda és gran, ja que hereta una situació greu. El PLD va perdre la majoria al Senat en les eleccions parcials de juliol com a conseqüència d'una sèrie d'escàndols de corrupció i la incapacitat del Govern d'Abe per solucionar els problemes de la seguretat social. Ara el principal partit de l'oposició, el Partit Democràtic del Japó (PDJ), compta amb més capacitat per controlar el Govern i endarrerir l'aprovació de les lleis, tot i que el PLD, juntament amb el seu aliat Nou Komeito, suma a la Cambra baixa la majoria necessària per fer inútil l'oposició del Senat.

MISSIÓ A L'ÍNDIC

Una de les mesures més urgents que haurà d'escometre Fukuda serà l'aprovació d'una nova llei que permeti a la Marina nipona reprendre el seu paper de proveïdor de combustible a l'Oceà Índic als vaixells nord-americans que es dirigeixen a l'Afganistan. Ja es dóna per fet que serà impossible aprovar a temps la pròrroga de la llei vigent, que marca l'1 de novembre com a data de terme de la missió. La impossibilitat de convèncer el líder del PDJ, Ichiro Ozawa, de la necessitat de recolzar la pròrroga va ser la principal causa citada per Abe per justificar la seva sobtada dimissió.

Ahir Fukuda va fer esforços per deixar clar que l'èxit de la seva acció com a líder dependrà de la col.laboració amb l'oposició. Per la seva banda, el PDJ s'ha mostrat disposat a parlar però manté la seva oposició a la missió a l'Índic i defensa la necessitat de dissoldre la Cambra baixa, ja que el seu mandat expira el setembre del 2009, i convocar eleccions.

Tracció humana per passejar turistes

14/9/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE

Dos de rickshaw a Arashiyama.
JORDI Juste
Molts europeus associen la imatge del rickshaw, el carret de dues rodes estirat per una persona per transportar-ne altres, amb el tercer món. Possiblement, a la majoria, la seva menció els suggereix imatges de l'Índia colonial de Kipling o de la Calcuta dels nostres dies. Un dels llocs on el rickshaw segueix viu, però, i sembla tenir més futur és el Japó, segona economia del món i pàtria de milers d'empreses de tecnologia punta.

Al Japó d'avui en dia, el rickshaw es fa servir exclusivament per transportar turistes en algunes ciutats, entre elles Tòquio (on es poden veure al districte d'Asakusa) i també a Kyoto, que compta amb mig centenar, distribuïts en àrees turístiques com per exemple Kinkakuji (el pavelló del Temple Daurat), el santuari de Heian o Arashiyama, una zona famosa per les esplèndides vistes que ofereix a la primavera i la tardor i per acollir una gran quantitat de temples budistes.

A Arashiyama, estira cada dia el seu carro durant set hores Katsuya Honda, de 38 anys i amb 13 d'experiència, dels quals parla amb orgull. "Quan vaig començar buscava una feina que fos típica de Kyoto i, per a nois, no hi havia gaire on escollir. Vaig trobar això, m'hi vaig presentar i vaig haver de passar una entrevista. Al principi va ser dur, em va costar acostumar-me a estirar el carro i vaig haver d'aprendre'm tot el que s'ha de saber sobre Kyoto per fer aquesta feina", explica Katsuya.

Els conductors de rickshaw tracten els seus passatgers amb una amabilitat extrema, gairebé exagerada. El salari pot superar els 300.000 iens (gairebé 2.000 euros) i, com és norma general al Japó, no esperen rebre propina. Hi ha conductors d'entre 18 i 48 anys, tots ells professionals a temps complet; la immensa majoria són homes. En un dia, a Arashiyama poden arribar a recórrer cadascun uns 30 quilòmetres. La duresa, és clar, depèn de les condicions meteorològiques i del pes dels passatgers. Katsuya Honda explica que el seu rècord és una parella que sumava 220 quilos.

Hi va haver un temps en què els rickshaws es comptaven per desenes de milers i feien la funció dels cotxes de punt i dels taxis. Les teories més creïbles sobre el seu origen el situen al Japó el 1868, ideat per un missioner nord-americà per transportar la seva dona invàlida. El cert és que l'invent va ser registrat per tres japonesos que li van donar el nom de jinrikisha (literalment, cotxe a força humana) i ràpidament se'n va estendre l'ús. Els cotxes de cavalls eren massa grans i cars i a més a més no tenien tradició, així que el jinrikisha va substituir fàcilment el palanquí com a mitjà per transportar persones.

Avui en dia, els rickshaws es mantenen com a relíquia històrica i com a atracció turística. Els preus bàsics a Kyoto van des dels 2.000 iens (uns 13 euros) per una sola persona durant 10 minuts als 15.000 iens (95 euros) per a una parella durant una hora i mitja. Alguns dels conductors parlen un anglès suficient per fer-se entendre pels turistes i, segons el seu cap, molts d'ells ara aprenen xinès per fer front al creixent nombre de visitants que hi van des del país veí.

El primer ministre japonès plega després d'un any d'escàndols

13/9/2007 AGREUJAMENT DE LA CRISI POLÍTICA DEL JAPÓ
• Abe renuncia al càrrec per sorpresa al reconèixer que ja no compta amb la confiança dels ciutadans
• Atribueix la renúncia al rebuig de l'oposició a la missió militar de suport als EUA contra el terrorisme
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El primer ministre japonès, el conservador Shinzo Abe, va anunciar ahir per sorpresa la seva dimissió, després de gairebé un any al capdavant d'un Govern ple de ficades de pota i escàndols i poques hores abans d'enfrontar-se a l'oposició al Parlament. "Avui he decidit dimitir com a primer ministre. Vaig formar aquest Govern per tirar endavant les reformes, però en les actuals circumstàncies s'ha tornat difícil comptar amb la confiança i el suport dels ciutadans", va afirmar en roda de premsa, amb veu plorosa i la cara desencaixada.

El portaveu del Govern, Kaoru Yosano, va explicar que Abe té problemes de salut, possiblement relacionats amb les molèsties intestinals que arrossega des de fa temps. Però el motiu més immediat per a la renúncia és la dificultat per assegurar-se l'aprovació al Parlament de la pròrroga de la missió de la Marina japonesa a l'oceà Índic, on proveeix de carburant en alta mar vaixells dels EUA.

Tant Tòquio com Washington presenten aquesta tasca com una contribució a la lluita contra el terrorisme a l'Afganistan. Però l'oposició japonesa es mostra contrària a la pròrroga argumentant que la participació en operacions militars a l'estranger viola la Constitució i que, a més, els vaixells japonesos proveeixen també vaixells dels EUA amb destí a l'Iraq.

DALTABAIX

El Partit Liberal Democràtic (PLD) d'Abe compta amb una àmplia majoria a la Cambra baixa del Parlament però està en minoria al Senat des del daltabaix electoral que va patir al juliol. En el sistema parlamentari japonès, igual que en l'espanyol, la Cambra baixa preval sobre l'alta en cas de discrepància. Però l'ús d'aquesta prerrogativa per aprovar una mesura rebutjada per una gran majoria de la població no hauria fet més que reduir el ja escàs suport amb què comptava el primer ministre.

Abe va començar el seu mandat amb el vent a favor deixat pel seu predecessor, Junichiro Koizumi, però va anar perdent popularitat per la seva insistència en projectes allunyats del sentiment popular --com la reforma de la Constitució o la introducció del patriotisme a les escoles-- alhora que descuidava problemes que preocupen els ciutadans, com el futur de les pensions.

SORPRESA

Abe va dir que una de les raons per les quals dimitia era la negativa del líder de l'oposició, Ichiro Ozawa, del Partit Democràtic del Japó (PDJ), a reunir-se amb ell per tractar sobre la prolongació de la missió a l'Índic. Ozawa va replicar que la seva postura respecte a la pròrroga no canviaria i es va mostrar sorprès per la dimissió d'Abe. "En 40 anys en aquest món no he vist res semblant", va declarar.

La maquinària del PLD ja s'ha posat en marxa per elegir, el dia 19, el nou president del partit. Aquest càrrec ha anat lligat amb el de cap del Govern japonès des dels anys 50, amb dues excepcions als 90. El nom que més s'especula és el de l'exministre d'Exteriors i actual secretari general del PLD, Taro Aso, conegut per la seva ideologia nacionalista i la seva afició als còmics japonesos.

CONCILIADOR

El 26 de setembre del 2006, Abe es va convertir, amb 52 anys, en primer ministre del Japó, el primer nascut després de la segona guerra mundial. El seu programa de Govern contemplava la superació del règim pacifista sorgit en la postguerra i una postura més ferma en les relacions internacionals. No obstant, els seus primers viatges van ser a Seül i Pequín per restaurar les relacions danyades pel seu antecessor, Junichiro Koizumi, amb les seves visites al santuari on es rendeix homenatge als militars nipons, inclosos 14 criminals de guerra. Abe pertany a una dinastia de polítics. El seu avi, Nobosuke Kishi, va ser cap de Govern i el seu pare, Shintaro Abe, ministre d'Exteriors.

UN MANDAT TURBULENT
EL PERIÓDICO
EL MANDAT DE SHINZO ABE HA ESTAT BREU, TEMPESTUÓS I TRÀGIC. LA SEVA TRAJECTÒRIA HA QUEDAT MARCADA PER UNA NODRIDA SÈRIE D'ESCÀNDOLS I PÍFIES. SEVES I DELS SEUS MINISTRES.

LES FICADES DE POTA

El gener del 2007, el ministre de Salut, Hakuo Yanagisawa, va provocar una gran polèmica al país al qualificar les dones de "màquines per fabricar fills". Abe va defensar el seu ministre i es va convertir en blanc de les crítiques.

Al març, el primer ministre va desencadenar una crisi diplomàtica a l'afirmar que no existeix "cap testimoni fiable" que demostri que les forces armades van recórrer a la "coerció" per reclutar esclaves sexuals dels seus soldats a la segona guerra mundial.

Al juliol, va dimitir el ministre de Defensa, Fumio Kyuma, després d'haver justificat els bombardejos atòmics sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki.

LA CORRUPCIÓEls casos de corrupció en l'entorn d'Abe s'inicienel desembre del 2006, tres mesos després d'arribar al poder, amb la dimissió del secretari d'Estat per a les Reformes Administratives, acusat de frau. A principis del 2007 es destapa un enorme forat en la gestió del sistema públic de pensions.

EL SUÏCIDI

Al maig, el ministre d'Agricultura, Toshikatsu Matsuoka, es va suïcidar després d'haver estat acusat de corrupció pel cobrament de comissions a algunes empreses constructores. El seu successor, Norihiko Akagi, va dimitirnomés una setmana després d'haver estat nomenat sota l'acusació d'haver falsificat els comptes de la campanya electoral.

Refugiats al cibercafè

Entrada al cíber MediaCafé Popeye del carrer Kawaramachi de Kyoto, al costat de la Catedral catòlica. A sota, un dels cubícles individuals. Fotos: JJuste

11/9/2007 DADES D'UN INFORME DEL GOVERN DEL JAPÓ
• Almenys 5.400 japonesos sense recursos ni residència digna viuen habitualment en aquests locals
• Cada dia, més de 60.000 persones els utilitzen per passar-hi la nit
JORDI JUSTE.KYOTO
Un estudi del Govern japonès ha revelat que 5.400 persones, el 82% de les quals són homes, passen cada setmana més de la meitat de les nits en algun dels milers de cibercafès que hi ha per tot el país. Són els anomenats net-cafe nanmin (refugiats al cibercafè), una part d'una àmplia capa de la població formada per persones que, o no aconsegueixen una feina estable, o el sou de la que tenen no els arriba per poder accedir a una vivenda digna.

Molts dels usuaris nocturns dels cibercafès són llicenciats universitaris que van perdre l'oportunitat de trobar una bona feina durant la recessió econòmica dels anys 90. Sovint, el seu problema és que no poden estalviar els diners suficients per pagar el dipòsit inicial necessari per firmar un contracte de lloguer o l'entrada per comprar una vivenda.

Problemes laboralsLa meitat dels refugiats del cibercafè són treballadors amb contractes a temps parcial o jornalers, 1.300 estan aturats i només 300 tenen una feina estable a temps complet. El seu nivell d'ingressos oscil.la entre els 107.000 iens (650 euros) de Tòquio i els 83.000 iens (525 euros) d'Osaka. Per edats, el principal grup està format pels que tenen entre vint i trenta anys, que són més del 25%, però sorprèn que un 23% tingui entre 50 i 60 anys."De fet, només hem començat a comprendre la dinàmica del fenomen. Aquest estudi ens ajudarà a afrontar la gran quantitat de problemes laborals i d'assistència involucrats", va declarar Jun Teraoka, del Ministeri de Treball, al presentar l'estudi i anunciar la creació de programes d'inserció laboral adreçats als afectats.

Cafè i dutxa

Els anomenats net-cafe (cibercafès) són locals que combinen sales obertes amb ordinadors i cubicles d'entre un i dos metres quadrats de superfície, que poden ser usats per una o dues persones, i estan equipats amb un seient reclinable, un ordinador i un televisor. A més, molts inclouen en el preu del servei la possibilitat de prendre cafè sense límit durant tota la nit i també de dutxar- se. Es paga per temps de permanència i en funció de si es pensa fer servir un ordinador de la sala comuna o si s'opta per un espai individual o doble i amb una cadira reclinable o una altra de les que també fan massatge. Si es recorre a les opcions més econòmiques es pot passar la nit per uns 10 euros.

Els usuaris diürns dels net-cafe són persones de diverses edats i condicions socials. A prop de la mitjanit, no obstant, es poblen sobretot d'homes joves. La majoria simplement han perdut l'últim tren de tornada des del centre de la ciutat fins al seu domicili, als afores, però un gran nombre d'individus han fet del cibercafè el seu lloc de residència habitual, a falta d'una alternativa millor. Segons l'estudi elaborat pel Govern, el nombre mitjà de persones que pernocten en els més de 3.000 cibercafès analitzats cada nit passa de les 60.000.

Terme pejoratiu

El terme net-cafe nanmin, que va ser creat al gener per un documental de televisió, ja comença a ser combatut des del món de les oenagés i pels mateixos cibercafès, perquè el consideren pejoratiu. "Per a nosaltres tots els clients són igual d'importants i no creiem que siguin refugiats", declaren des de l'associació JCCA (Japan Complex Cafe Association), que agrupa empreses del sector.

Els llocs diminuts per passar la nit per un preu mòdic no són una novetat al Japó. Durant els anys del creixement econòmic accelerat, les grans ciutats comptaven amb àrees on abundaven les pensions especialitzades a llogar espais poc més grans que un nínxol als jornalers de la construcció.

Per a turistes sense diners

Actualment segueixen existint aquests negocis en zones marginals, si bé molts ja han tancat o s'han reciclat com una alternativa per a turistes de baix pressupost. A més a més, als voltants de les estacions de tren existeixen els anomenats Capsule Hotel, on per un preu que equival a 25 euros es té dret a dormir en una llitera amb televisor i a fer servir les dutxes i les saunes comunes.

Passejada refrescant pel mercat al carrer

3/9/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Botiga a la cuina de Kyoto.
JORDI Juste
Aquest estiu haurà estat un dels més calorosos dels últims anys al Japó, amb registres de temperatures de més de 40 graus i molts dies seguits en què el termòmetre no ha baixat de 35. Però a Kyoto, la calor sufocant, producte de la combinació d'altes temperatures i abundant humitat, no és cap novetat, és una característica de l'estiu. A més a més, la ciutat és a l'interior de la regió de Kansai i està envoltada de muntanyes, de manera que no compta ni tan sols amb l'alleujament de la brisa marina. Hi ha nits en què dormir sense aire condicionat es converteix en un acte heroic. Per evitar la sensació de viure dintre d'una sauna, durant el dia és possiple escapar-se de la capital cap a alguna de les escasses piscines a l'aire lliure que hi ha als afores de la ciutat, abarrotades durant les vacances escolars del mes d'agost, o optar per algun dels perillosos rius de la província, on cada any perden la vida uns quants banyistes atrevits. Si el que es prefereix és en canvi quedar-se a la ciutat, sense recórrer a les temperatures a vegades glacials dels grans magatzems, una bona opció són els diversos carrers de vianants coberts, en què el sostre i l'aire que surt de les botigues contribueixen a refrescar uns quants graus l'ambient.
Entre aquests carrers privilegiats n'hi ha un del qual es diu que és la cuina de Kyoto (Kyo no daidokoro), encara que en realitat el seu nom autèntic és Nishiki Ichiba (Mercat de Nishiki). Es tracta d'un lloc de venda de productes frescos, però no és un recinte tancat, sinó un carrer de poc més de cinc metres d'ample que, al llarg d'aproximadament mig quilòmetre, reuneix diverses botigues de comestibles o objectes relacionats amb la cuina japonesa. Com passa amb algun dels nostres mercats municipals, Nishiki Ichiba s'ha convertit en una de les atraccions turístiques de Kyoto, una condició que alguns dels seus comerciants semblen suportar amb més resignació que alegria cada vegada que veuen aparèixer una càmera fotogràfica.
Els establiments més abundants a Nishiki són les peixateries i les verduleries, però també hi ha botigues especialitzades en tsukemono (envinagrats de verdures), parades on es ven tota classe de tes japonesos, caixes de galetes, proveïdors d'arròs i fins i tot una ganiveteria tradicional on, a més a més de comprar i afilar valuosos ganivets, també s'hi poden trobar estris de gran qualitat per tallar verdures amb forma de flor de cirerer o fulla d'auró.
Nishiki té una història de quatre segles. Va començar com a seu dels peixaters que proveïen la cort imperial. Amb el temps, s'hi van anar afegint verdulers i altres mercaders de comestibles. Avui dia superen el centenar i serveixen tant particulars com restaurants. Un dels atractius d'aquest carrer és que s'hi poden trobar les varietats locals de moltes verdures, apreciades especialment en la luxosa cuina kaiseki. Un dels secrets de Nishiki és l'aigua fresca i neta que circula pel subsòl del centre de Kyoto, que es fa servir des dels seus mateixos orígens en la preservació dels productes frescos i contribueix a fer més suportable l'estiu als seus habitants.