29.10.06

ESCÀNDOL PELS CRÈDITS AL CONSUM AL JAPÓ


Deutes suïcides
Les financeres japoneses subscriuen pòlisses de vida d'amagat dels seus clients i els suggereixen el suïcidi si no paguen el que deuen
Han mort uns 5.000 morosos


JORDI JUSTEKYOTO
A primers d'octubre es va saber que les financeres i altres empreses de crèdit no bancari del Japó van recobrar l'any passat 30.000 milions de iens (200 milions d'euros) gràcies a les 52.000 assegurances de vida subscrites a nom dels seus clients. Encara que només es coneix la causa de la mort de la meitat dels titulars de les pòlisses afectades, se sap amb certesa que gairebé 5.000 van ser suïcidis.Les pòlisses se subscriuen a vegades sense el consentiment dels assegurats i s'usen en diversos casos per pressionar els clients dient-los que si no poden pagar serà millor que se suïcidin per saldar els seus deutes. La japonesa és una cultura on el sentit del deure i la responsabilitat col.lectiva tenen encara una gran importància, i per això és comú el suïcidi per rentar l'honra o per alliberar la família d'una càrrega.


Prestamistes a la defensiva

Malgrat els ingressos obtinguts per aquest sistema, en les últimes setmanes les companyies més importants han anunciat que deixaran d'assegurar els seus clients, a causa de la publicitat negativa que ha generat el cas, que s'ha afegit a una sèrie d'escàndols sobre les formes de recuperació dels impagats, amb assetjaments que haurien conduït molts morosos a treure's la vida. L'Agència de Serveis Financers va obligar al maig Aiful, la tercera companyia més gran del sector, a suspendre gran part de les seves activitats durant 25 dies, com a sanció.En molts casos, els préstecs al consum, originàriament concedits per bancs, van a parar a les carteres de les societats de crèdit, que figuren com a avalistes, i per això els assumeixen quan els clients deixen de pagar les seves quotes i s'encarreguen de cobrar-los amb uns recàrrecs d'usura i amb tècniques de pressió clarament il.legals.


En l'actualitat, el límit màxim dels tipus d'interès se situa gairebé al 30%, malgrat que el tipus oficial del Banc del Japó no arriba a l'1%. El Partit Liberal Democràtic, del primer ministre Shinzo Abe, va aprovar aquest mes rebaixar el límit autoritzat al 20%. No obstant, hi haurà un període de transició de cinc anys, que ha estat àmpliament criticat perquè representa una concessió al sector.Per la seva part, dins de la seva campanya de millora d'imatge, set de les empreses de crèdit més importants del Japó van anunciar al març la seva idea de dedicar 25.000 milions de iens (166 milions d'euros) a "ajudar" els seus clients més endeutats, però el primer d'octubre van anunciar que suspenien el projecte pels plans del Govern per controlar el sector.


Els prestamistes són un grup de pressió important, ja que contribueixen a finançar les campanyes de partits polítics i gasten a l'any uns 70.000 milions de iens (466 milions d'euros) en publicitat agressiva per incitar al consum fàcil. Dins de les seves pràctiques comercials hi ha la concessió de crèdits de fins a mig milió de iens (més de 3.000 euros) als seus milers de caixers automàtics, sense cap tipus de garantia i només identificant-se mitjançant el carnet de conduir o la targeta de la seguretat social.


Esquer publicitari

Algunes societats de crèdit destaquen en la seva publicitat que el tipus d'interès és zero si els diners es tornen abans d'una setmana, cosa que està sent extraordinàriament atractiva. "Molts clients de les companyies de crèdit al consum no pensen en com són d'alts els tipus d'interès, i els prestamistes no donen explicacions suficients", declara l'advocat Kenji Utsunomiya, especialitzat en aquests assumptes.La publicitat i els caixers aconsegueixen captar molts clients amb un nivell baix d'ingressos, que després es veuen atrapats en una bola de crèdits nous per poder pagar deutes anteriors. Les empreses es defensen dient que, si sol.liciten garanties estrictes, un gran nombre de sol.licituds seran rebutjades, i abocaran els consumidors als usurers tradicionals, verdaders taurons del mercat il.legal de préstecs.

26.10.06

1.200 anys d'història surten de processó


CRÒNICA DESDE KYOTO // JORDI JUSTE
Una de les imatges més curioses de la festa Jidai Matsuri (festival de les èpoques) és la de l'alcalde i el governador de la província de Kyoto. Diumenge passat, com cada any, van recórrer junts la part antiga. Ho van fer a dalt d'un carruatge de principis del segle XX, vestits amb quimonos espectaculars i pentinats com cortesans medievals. Seria una cosa així com si el president de Catalunya i l'alcalde de Barcelona anessin des del Saló del Tinell a la basílica de la Mercè disfressats de membres del Consell de Cent.


El 22 d'octubre és una de les tres grans festes de Kyoto. Les altres dues són Aoi Matsuri, al maig, i el Gion Matsuri, al juliol. El dia del Jidai Matsuri se celebra la fundació de Heian Kyo, l'actual Kyoto, fa més de 1.200 anys, concretament el 22 d'octubre del 794, dia en què l'emperador Kammu va escollir el lloc conegut com a Yamashiro per establir-hi la cort. L'efemèride es commemora des del 1895, és a dir gairebé 30 anys després de perdre la capitalitat a favor de l'antiga Edo, rebatejada com a Tòquio.


L'acte central de la festa és la processó entre el palau imperial i el gran santuari sintoista de Heian, que s'obre amb els dos omikoshi (santuaris portàtils) del primer i l'últim emperadors que van tenir la seva cort a Kyoto. Darrere seu desfilen unes 2.000 persones que llueixen vestits de les diferents èpoques que marquen la història de Kyoto com a capital. Aquesta vegada, el Jidai Matsuri ha estat diumenge, de manera que el caos circulatori ha estat inferior al d'altres anys. De totes maneres, les més de 300.000 persones que hi ha apostades al llarg dels dos quilòmetres de recorregut van col.lapsar durant sis hores bona part de la ciutat.


Kyoto és una ciutat moderna que té una població d'aproximadament un milió i mig d'habitants i forma part de la gran àrea metropolitana de Kansai, centrada en Osaka, i amb més de 10 milions de persones. No obstant, l'ànima de la ciutat és la seva història, i per això els seus ciutadans i institucions es bolquen a celebrar-la constantment, i amb especial afany en els seus tres grans festivals.Els habitants de Kyoto saben que la capital política, econòmica i cultural està a Tòquio i que Osaka té una potència industrial i comercial amb la qual Kyoto no pot competir. Però ells tenen l'orgull de la història, de saber que molts dels moments clau del passat es van produir aquí, i que la seva ciutat acumula més monuments arquitectònics que cap altre lloc del país. És una cosa que reconeixen també els centenars de milers de japonesos que van a visitar-la en massa cada any, a la tardor i a la primavera.


Avui, Kyoto és coneguda en molts llocs del món gràcies al protocol per frenar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, que es va firmar aquí el 1997. Una altra efemèride que potser en el futur s'afegirà a la llista de commemoracions del passat de la ciutat. De moment, aquest any, la temperatura màxima el dia de Jidai Matsuri ha superat els 20 graus, una dada que invita a la preocupació sobre el canvi climàtic. El sector turístic adverteix que el retard del fred pot provocar cancel.lacions de viatges a Kyoto.

23.10.06

I per postres, l'anglès


JORDI JUSTE.KYOTO
Bunmei Ibuki, ministre d'Educació japonès des del setembre, s'ha estrenat explicant amb una metàfora la seva oposició al fet que es generalitzi l'ensenyament de l'anglès a l'escola primària. Segons Ibuki, hi ha assignatures, com la llengua japonesa, que contenen les proteïnes i hidrats de carboni necessaris per al cervell dels nens. En canvi, altres idiomes, com l'anglès, són llaminadures que es poden menjar només després d'ingerir l'aliment necessari.La seva opinió era esperada. Un comitè oficial va recomanar al març que s'impartís una hora setmanal d'anglès a cinquè i sisè de primària, és a dir entre els 10 i 12 anys. En l'actualitat, és obligatori a l'ensenyament secundari, a partir dels 13 anys, i al batxillerat, i normalment se segueix estudiant a la universitat. Els tres cicles sumen vuit anys, però tot i això la majoria es confessa incapaç d'usar l'anglès hàbilment.

Proliferació d'escoles
Amb la llarguíssima crisi dels 90 i l'acceleració de la globalització, molts japonesos van prendre consciència de la importància de saber anglès. Es va produir una expansió de les escoles d'idiomes, fins al punt que és difícil trobar una estació de tren transitada que no tingui al davant alguna de les més de 600 delegacions de Nova, el gran colós del sector.Avui, l'anglès és omnipresent en la vida japonesa. Hi ha infinitat de paraules angleses que es colen cada dia en els mitjans de comunicació i, fins i tot, en el sil.labari katakana. A les grans ciutats, moltíssimes indicacions estan en anglès. Ja hi ha tres diaris nacionals amb una edició anglesa i els principals informatius de la televisió pública s'emeten en dual. A més a més, tots els equips de beisbol compten amb jugadors nord-americans que només parlen aquesta llengua.

Tot i aquesta realitat, encara queden intel.lectuals que posen en dubte la necessitat d'abraçar l'anglès en detriment de llengües més pròximes com el xinès, encara que en general és un debat superat. No obstant, des que l'exprimer ministre Junichiro Koizumi va impulsar la creació del comitè per a l'estudi de l'anglès en les primeres etapes de l'ensenyament, van sorgir opinions a favor i en contra. El 2005, un estudi del Ministeri d'Educació mostrava que el 71% dels pares recolzaven la mesura, mentre que el 54% de professors s'hi oposaven.

Koizumi parla anglès amb fluïdesa i és un admirador confés d'aspectes de la cultura popular nord-americana, com la música d'Elvis Presley, fet que va centrar bona part de l'atenció pública durant el seu mandat. En canvi, el nou primer ministre, Shinzo Abe, ha enfocat les seves prioritats educatives en el patriotisme i en la necessitat d'augmentar les habilitats escolàstiques dels nens, i per això és presumible que l'esforç del seu Govern se centri en el japonès.

El nord-americà Michael Parrish, professor d'anglès a la Universitat de Ritsumeikan de Kyoto, es mostra comprensiu amb els partidaris i els detractors de l'ensenyament primerenc de l'anglès: "No és tan important l'edat per començar com el mètode. Si deixen de costat la gramàtica i no s'ensenya amb professors preparats, l'únic que aconseguiran és que els nens acabin odiant l'anglès".

Un motiu de les dificultats dels japonesos amb l'anglès és que potencien la gramàtica i la traducció i estudien per aprovar exàmens, sense entrar en l'ús pràctic de la llengua. Però hi ha altres dificultats, com la gran diferència fonètica amb el japonès, que només té cinc vocals --idèntiques a les del castellà--, i on totes les consonants menys l'ena van seguides d'una vocal. A aquestes dificultats, Mitsumasa Taniyama, un jubilat resident a Nara, n'hi afegeix dues més, una de psicològica i una altra de cultural: "Els japonesos som tímids. A més, hi ha un refrany que diu que el silenci és or".

Exigències laborals
Les empreses importants exigeixen l'anglès als seus nous empleats i les famílies amb consciència i diners complementen amb cursos, viatges o cars sistemes d'aprenentatge domèstic les carències de l'educació pública.Dit d'una altra forma: les llaminadures del ministre Ibuki són només per als nens de famílies amb proteïnes i hidrats de carboni en abundància.

20.10.06

Teranyina de cables a la ciutat mil.lenària


Kyoto.Jordi Juste
El nou primer ministre japonès, Shinzo Abe, va arribar al càrrec fa tres setmanes amb un programa titulat Cap a un país bonic, és a dir, que valora "la cultura, la tradició, la història i la naturalesa". És un objectiu encomiable i una tasca àrdua per a un estat que ha subordinat massa la seva bellesa al creixement econòmic.


Una mesura desitjable seria accelerar els plans de l'Administració per enterrar els omnipresents cables, una de les visions que més sorprèn els estrangers quan arriben al Japó. No importa si entren per Tòquio, Osaka o Nagoya. Quan surten de l'aeroport comencen a veure cables i més cables, sostinguts per aparatosos pals de formigó. Molts senten una primera decepció davant aquesta electrificant visió, però pensen que potser és només la cara lletja del Japó modern i mantenen l'esperança d'arribar a Kyoto i trobar una bella ciutat, lliure de les servituds del progrés.Quan avancen pel caos urbanístic de la megalòpolis de 610 quilòmetres quadrats, que habiten uns 60 milions de persones entre les regions de Kanto i Kansai, somien arribar a la mil.lenària Kyoto, l'antiga capital, la ciutat dels mil temples budistes i santuaris sintoistes.


Totes aquestes meravelles existeixen, però s'han de buscar darrere d'edificis moderns i anodins, i les omnipresents línies elèctriques que travessen per tot arreu. En no poques vies urbanes la quantitat de cables és tan gran que un té la sensació de trobar-se sota d'una teranyina d'alt voltatge, que en qualsevol moment el pot atrapar. Moltíssimes vegades, les torres de formigó s'han instal.lat davant de l'entrada d'un edifici antiquíssim o d'un santuari sintoista.


Als habitants de Kyoto, orgullosos de la seva història i gelosos de la seva bellesa, no els sembla importar gaire. "Shikataganai" (què hi farem), diuen resignats, com a bons japonesos. El cert és que molts confessen que ja no veuen ni cables ni pals i algun arriba a dir que si no hi fossin li faria la sensació d'estar al camp, lluny d'aquest progrés tecnològic que avui els identifica com a poble.Kyoto atresora progrés i tradició. Té edificis preciosos i escenaris naturals que deixen sense alè. Cirerers en flor a la primavera i aurons envermellits a la tardor.


Kyoto és també seu de prestigioses universitats, d'empreses de tecnologia punta com ara Kyocera, Omron o Shimadzu, de gegants financers com Aiful i de factories com la de Mitsubishi Motors.El turisme és important per a l'economia de la ciutat, però és majoritàriament nacional i els japonesos semblen haver desenvolupat una prodigiosa habilitat per especialitzar la mirada en les coses belles i desdenyar allò que és groller.

A més a més, diuen que tenir els cables a l'aire és més barat i facilita la seva reparació en cas de terratrèmols o de tifons.


Per ara, fins a veure en què queden les bones intencions de Shinzo Abe, caldrà aconsellar als viatgers que arriben de fora que, si volen tenir fotos de Kyoto sense cables ni pals de formigó, s'instal.lin un bon programa per poder retocar-les a l'ordinador.

19.10.06

Les dues corees al Japó


JORDI JUSTE KYOTO
El Japó té 127 milions d'habitants, entre els quals hi ha uns dos milions d'estrangers. D'aquests últims, gairebé una tercera part --més de 650.000 immigrants-- són originaris de les dues Corees. Els del sud no tenen problemes, però els del nord són víctimes d'amenaces telefòniques i per correu a casa seva i verbals quan surten al carrer.La majoria han nascut en territori japonès, ja que són fills, néts o besnéts dels centenars de milers de treballadors que van travessar durant la primera meitat del segle XX el mar del Japó. Molts d'aquests coreans van ser traslladats per la força, després de l'ocupació japonesa. No obstant això, alguns experts en immigració sostenen que els coreans que s'han quedat a viure al Japó són els que van emigrar voluntàriament.


Existeixen concentracions importants de coreans com la del barri de Tsuruhashi, al sud d'Osaka. La barriada és famosa pel seu mercat, ric en especialitats del país veí, com el kimuchi (envinagrats picants) i pels nombrosos restaurants de carn rostida. Passejant pels carrerons és fàcil sentir parlar en coreà dependents i clients. Però en la majoria dels casos, els coreans residents al Japó passen desapercebuts. Molts han adoptat noms japonesos per a la seva vida pública i es reserven els coreans per a l'ambient familiar o per a les seves relacions amb altres membres de la comunitat. Però hi ha excepcions, com la del milionari Masayoshi Son, que no ha renunciat al seu cognom coreà.


Parlar de "comunitat única" és difícil, perquè en realitat els coreans estan gairebé tan dividits aquí com a la península de Corea. S'hi poden trobar dues associacions: Mindan, partidària del règim de Seül, i Chongryon, que és favorable al de Pyongyang. Els membres de la primera entitat tenen la nacionalitat de la República de Corea, l'únic estat coreà reconegut oficialment pel Japó. Els de la segona retenen la de l'estat que va deixar d'existir després de la guerra de Corea. Actualment, els partidaris del nord són una quarta part. El seu nombre s'ha vist reduït els últims anys, especialment després de reconèixer Pyongyang el segrest de japonesos durant els anys 70 i 80, i al transcendir que membres de l'organització hi podrien estar implicats.


CIUTADANS ACTIUS

Tot i ser minoritaris, els coreans fidels a Pyongyang són en molts aspectes els més actius. Gestionen 60 escoles i nombrosos locals de reunió, que a més actuen com a ambaixades en la pràctica, ja que el Japó no manté relacions amb la República Popular Democràtica de Corea. A més, organitzen viatges a Corea del Nord i tenen empreses especialitzades a comerciar amb el seu país, al qual envien diners per pal.liar les penúries que passen els seus familiars. També són, òbviament, els que més pateixen els avatars polítics derivats de les relacions internacionals.Els nord-coreans pateixen l'impacte econòmic de les sancions econòmiques imposades pel Japó. I el que és pitjor, cada pas de Pyongyang per dotar-se d'un arsenal nuclear suposa una nova onada d'amenaces telefòniques, per carta i personals. Freqüentment se'ls acusa d'exportar a Corea del Nord peces i material per al programa d'armament nuclear del president Kim Jong-il. Sense anar més lluny, la setmana passada un ultradretà, de 27 anys, va ser detingut per la policia per haver enviat a una seu de Chongryon una carta amb greus amenaces acompanyada d'un tros d'un dit seu. La pràctica de tallar-se un dit és comuna entre els yakuza, els mafiosos japonesos.


DOS MODELS

Per la seva part, els partidaris del sud passen més desapercebuts. Defensen els drets dels seus associats i organitzen activitats culturals dedicades a mantenir la seva identitat i a promoure els valors coreans entre els japonesos. Però, a diferència dels seus compatriotes del nord, són partidaris d'integrar-se plenament en la societat japonesa. Per exemple, Mindan reclama el dret dels coreans a ser funcionaris i a votar en les eleccions locals, cosa que rebutja Chongryon.


Possiblement, aquesta voluntat d'integrar-se a la societat del Japó és la responsable que cada any uns 10.000 coreans adoptin la nacionalitat japonesa. A més, avui, més del 80% dels membres d'aquesta comunitat es casen amb japonesos.


CANVI D'IDIOMA

Saheja, una coreana de 25 anys, que a més de japonès parla espanyol amb fluïdesa, confessa que quan va viatjar a Corea per primera vegada, fa alguns anys, es va sentir frustrada per no poder-se comunicar en coreà. "Els coreans parlem en japonès, també entre nosaltres. A casa només fem servir algunes paraules coreanes barrejades amb el japonès. Els avis sí que el parlaven, però els pares ja no. Jo ara he començat a estudiar-lo", afirma, mentre ensenya orgullosa el seu vestit tradicional a Kyoto.

6.10.06

Les amenaces de Corea del Nord posen a prova Shinzo Abe

Japó podria imposar sancions econòmiques
Abe vol reformar la Constitució pacifista
Jordi Juste. Kyoto
L'anunci, dimarts passat, per Corea del Nord que realitzarà proves nuclears ha servit perquè el nou primer ministre japonès, Shinzo Abe, mostri la seva anunciada política de fermesa respecte al règim comunista. Abe incia diumenge que ve un viatge a Pequín i Seül per a reunir-se amb els presidents de Xina, Hu Jintao, i de Corea del Sud, Roh Moo-hyun, amb els quals intentarà concertar una resposta a Pyongyang. Ahir el mandatari nipón va afirmar en el Parlament la seva intenció d'imposar sancions econòmiques en solitari si és necessari, encara que de moment sembla que Tòquio prefereix jugar la carta de la diplomàcia.

?Hi ha d'haver una discussió a Nacions Unides que permeti dir-li a Corea del Nord que si segueix així la seva situació s'agreujarà?, va respondre Abe ahir a la pregunta d'un parlamentari. Mentre, a Nova York, el Japó i els Estats Units van pressionar perquè el Consell de Seguretat de Nacions Unides emetés un missatge ferm, al que Rússia i Xina es van mostrar reticents.

La present crisi és un nou capítol en l'enfrontament entre Corea del Nord i la comunitat internacional pels plans del règim comunista de desenvolupar el seu arsenal nuclear. Es creu que en l'actualitat Pyongyang posseïx ja diverses bombes i míssils per a arribar a com a mínim tot el territori del Japó, país en el qual Estats Units compta, a més d'amb nombrosos interessos econòmics, amb més de 30.000 soldats permanentment estacionats.

El primer ministre japonès va defensar repetidament abans d'arribar al càrrec la necessitat d'adoptar una postura ferma respecte a Corea del Nord, tant pels japonesos segrestats en els anys 80, com pels plans nuclears. Després dels assajos balístics fallits de juliol passat, Abe, que era el portaveu del govern de Junichiro Koizumi, va arribar a declarar que el Japó hauria de pensar en dotar-se de la capacitat militar per a realitzar atacs preventius.

Es tracta d'un dels motius pels quals el nou líder defensa la necessitat de reformar la Constitució pacifista imposada el 1947 pels Estats Units, per a donar cabuda a les Forces d'Autodefensa i donar-los un rol equiparable al de l?exèrcit de qualsevol altre país, cosa que es veu amb especial preocupació a Corea i a la Xina, país amb el qual Japó manté litigis fronterers i disputes tant pel suport de Tòquio a Taiwán com pel lideratge polític i econòmic en la regió.

Abe, el primer mandatari japonès nascut després de la segona guerra mundial, s'estrena en el càrrec amb el penjament de ?falcó? a causa dels seus plans de dotar el Japó d'una major capacitat d'intervenció en assumptes militars, així com per la seva actitud respecte al passat, ja que s'ha mostrat repetidament partidari que la història que s'ensenya als nens japonesos posi més èmfasis en els aspectes positius, postura que s'interpreta com un intent d'amagar les atrocitats comeses pel Japó a la resta d'Àsia en la primera meitat del segle XX.

La Carta Magna
L'article 9 de la Constitució japonesa diu: ?Aspirant sincerament a una pau internacional basada en la justícia i l'ordre, el poble japonès renúncia per a sempre a la guerra com dret sobirà de la nació i a l'ús de la força com mitjà de resoldre disputes internacionals.
Per a complir l'objectiu del paràgraf precedent, les forces de terra, mar i aire, així com qualsevol altre potencial bèl·lic, no serà mantingut mai. El dret a la bel·ligerància de l'Estat no serà reconegut?.

A pesar de la claredat de la prohibició constitucional, la guerra freda, i en particular la guerra de Corea, van convertir el Japó en una peça bàsica de l'estratègia de seguretat dels Estats Units, que no només va permetre sinó que va impulsar la creació de les anomenades ?Forces d'Autodefensa?, que són en realitat unes de les forces armades més ben dotades de la zona, encara que no posseïxen l'armament nuclear amb que si conten la Xina, Rússia, els Estats Units i, probablement, Corea del Nord.

27.9.06

Abe pren possessió com a primer ministre

El falcó Abe dirigeix el Govern japonès
El dirigent liberal és un nacionalista que vol un país "fort"

JORDI JUSTE.KYOTO
És suau en les formes, però contundent en el fons. A Shinzo Abe, convertit ahir en el cap de Govern més jove del Japó des de la segona guerra mundial, se'l considera un falcó per la seva ideologia conservadora i nacionalista, encara que el seu sobrenom formal sigui el de Príncep, a causa d'unes exquisides maneres.Les bones maneres i el poder li vénen de família. Abe, president del Partit Liberal Democràtic, pertany a una poderosa dinastia de polítics amb unes trajectòries que s'inicien a començaments del segle passat. És nét del que també va ser primer ministre, Nobusuke Kishi, i fill del també desaparegut exministre d'Exteriors Shintaro Abe.

PACTE AMB ELS BUDISTES

Després d'efectuar una visita protocol.lària a l'emperador Aki Hito, Abe va anunciar la formació d'un Govern de coalició amb el partit budista Nou Komeito, i va proclamar que desitja convertir el Japó en un país fort i desacomplexat. "Vull ser el primer ministre de la gent normal que creu en el futur del Japó", va dir. Però el seu nacionalisme ha causat inquietud als països asiàtics i occidentals.És coneguda l'opinió d'Abe que l'ensenyament de la història japonesa ha de posar més l'accent en els seus aspectes positius. Abe també és partidari de seguir donant prioritat a la relació amb els Estats Units i de mantenir una posició de fermesa davant de Corea del Nord.

El nou primer ministre pensa portar a terme una ofensiva diplomàtica per millorar els vincles amb la Xina, país amb què el Japó manté unes relacions cada vegada més importants des del punt de vista econòmic alhora que conflictives, tant per la disputa del lideratge polític a la regió com pel suport de Tòquio a Taipei. Pequín considera, a més, que la seva veïna intenta tapar amb un espès vel sobre les atrocitats comeses per l'Exèrcit imperial nipó a la resta d'Àsia durant la primera meitat del segle XX.Ahir, tant Abe com el seu ministre d'Exteriors es van mostrar disposats a reprendre la cimera entre líders de la Xina i el Japó, suspeses pel president xinès, Hu Jintao, com a reacció a les visites de l'exprimer ministre japonès, Junichiro Koizumi, al santuari de Yasukuni. Allà rendia homenatge, entre altres, a 14 condemnats com a criminals de guerra durant la segona guerra mundial.

Abe ha manifestat en diverses ocasions el seu desig de reformar la Constitució pacifista imposada el 1947 pels Estats Units per legalitzar les forces d'autodefensa. El flamant cap de Govern vol convertir aquestes forces en un Exèrcit normal, cosa que es veu amb especial recel en els països que en el passat van patir l'imperialisme japonès.

El Periódico de Catalunya, dimecres 27 de setembre de 2006

22.9.06

El Japó es debat entre el nacionalisme i la llibertat de pensament

Jordi Juste. Kyoto.
Ahir, el mateix dia que el nou líder del Japó, el nacionalista Shinzo Abe, estrenava el seu càrrec de president del governamental Partit Liberal Democràtic (PLD), un tribunal de la capital feia pública la sentència en que es condemna al govern provincial de Tòquio a indemnitzar un grup de professors i altres empleats que van ser repetidament sancionats per negar-se a posar-se denpeus durant l'hissada de la bandera i cantar l'himne nacional durant les cerimònies d'inauguració i clausura del curs escolar.

En anteriors ocasions, altres tribunals havien fallat contra la severitat de les multes imposades per algunes províncies en casos similars, però la d'ahir és la primera que el jutge valora que l'obligació d'aixecar-se davant la bandera i entonar l'himne constitueix una violació de la llibertat de pensament reconeguda per la Constitució.

La resolució judicial es produeix enmig de les expectatives creades pel perfil del nou president del PLD. Abe, que dimarts que ve substituirà Junichiro Koizumi com a Primer Ministre de Japó, ha guanyat les eleccions internes del seu partit proclamant la necessitat de forjar un Japó més decisiu. ?Vull fer del Japó un país estimat i respectat pels països del món, un país que exerceix el lideratge?, va declarar dimecres després de confirmar-se la seva victòria.

Aquestes paraules desperten recels tant dins del Japó com a la resta d'Àsia per venir de qui vénen. Abe és el primer cap de govern nascut després de la Segona Guerra Mundial i (amb 52 anys complerts ahir mateix) la persona més jove a ocupar el càrrec des de la contesa. La seva joventut pot semblar un avantatge per a deixar enrere el llast de la història en les relacions entre el Japó i els seus veïns, especialment la Xina i Corea, però no cal oblidar els seus repetits posicionaments en assumptes sensibles referents al passat i al present.

Abe defensa la necessitat de reformar la Constitució pacifista imposada per Estats Units per a legalitzar l'existència de les Forces d'Autodefensa i donar-los un rol equiparable al de l'exèrcit de qualsevol altre país. Això es veu amb especial preocupació a la Xina, país amb el qual Japó manté litigis sobre límits en zones amb potencial estratègic, i també pel suport de Tòquio a Taiwan i, més generalment, pel lideratge polític i econòmic a la zona.

Així mateix, entre els projectes del nou líder hi ha la reforma de la Llei d'Educació per a promoure el patriotisme des de les escoles. Abe s'ha mostrat partidari que els llibres de text emfatitzin els aspectes positius de la història del país, cosa que els veïns del Japó interpreten com un intent d'esborrar les atrocitats comeses per l'Exèrcit Imperial a l'Àsia durant la primera meitat del segle XX.

Recentment Abe ha afirmat que la interpretació de la història correspon als historiadors, no als polítics, resposta que pot interpretar-se com una declinació de responsabilitat o com una mostra que per sobre de l'Abe ideològicament nacionalista i conservador es troba el polític pragmàtic. Tampoc s'ha definit clarament sobre la possibilitat de seguir el costum del seu predecessor de visitar anualment el santuari de Yasukuni, a Tòquio, on es ret homenatge als japonesos morts en guerra des del segle XIX i a 14 condemnats com a criminals de guerra de classe A després de la Segona Guerra Mundial, encara que en el passat hi ha anat en diverses ocasions.

Quant a la política a seguir amb Corea del Nord, Abe defensa la línia dura tant respecte al seu programa d'armament nuclear com als segrestos de ciutadans japonesos en els anys 80, sobre alguns dels quals Pyongyang no ha aconseguit donar una resposta satisfactòria. Després dels últims assajos balístics de Corea del Nord, Abe va arribar a declarar que el Japó hauria de pensar a dotar-se de la capacitat militar per a realitzar atacs preventius.

Abe és el triat per a substituir Koizumi

Jordi Juste. Kioto.
Shinzo Abe, fins ara portaveu i home fort del govern de Junichiro Koizumi, va ser triat ahir pel Partit Liberal Democràtic (PLD) com a president de la formació. El càrrec li garanteix pràcticament la seva elecció com a Primer Ministre del Japó dimarts 26, data que el Congrés i el Senat es reuniran per separat per a l'ocasió, ja que el PLD compta amb una folgada majoria en ambdues càmeres.

?Vull fer del Japó un país estimat i respectat pels països del món, un país que exerceix el lideratge?, va declarar ahir Abe
després de confirmar-se la seva elecció.

Abe, que precisament avui compleix 52 anys i serà el primer cap de govern japonès nascut després de la Segona Guerra Mundial, és fill del ministre d'Exteriors Shintaro Abe i nét del Primer Ministre Nobusuke Kishi. La seva carrera ha experimentat un ascens fulgurant sota el mandat de Koizumi, al que en les últimes enquestes ja supera en popularitat entre l'electorat gràcies a la seva gran capacitat com a comunicador i a la seva postura ferma i clara en árees com les relacions amb Corea del Nord o el canvi en la Constitució per a legalitzar i ampliar el rol de les Forces d'Autodefensa.

Ambdós assumptes, així com la seva proposta de potenciar el patriotisme des de l'escola, li han donat fama de falcó. No obstant això, la seva posició en aquests temes no dista massa de la del seu predecessor i de l'expressada per la majoria de ciutadans japonesos en repetides enquestes.

Entre les tasques que haurà d'afrontar el nou govern Abe
hi ha la consolidació de la tímida recuperació econòmica iniciada sota el mandat de Koizumi i la millora de les relacions amb la Xina i Corea, tibades per la disputa entre Pequín i Tòquio pel lideratge polític i econòmic de la regió i greument danyades per les visites anuals de Koizumi al santuari de Yasukuni, on es ret homenatge als japonesos morts en les conteses dels últims dos segles i a catorze condemnats com criminals de classe A després de la Segona Guerra Mundial.

Abe es va imposar amb 464 vots als altres dos candidats, els ministres d'Exteriors, Taro Aso, i de Finances Sadakazu Tanizaki, que van obtenir 136 i 102 respectivament. En les eleccions internes tenen dret a vot els delegats de les 47 províncies i els membres del Parlament.

7.9.06

El Japó celebra el naixement d'un hereu de la corona

JORDI JUSTE KYOTO
La princesa Kiko, de 39 anys, la dona del príncep Akishino, segon fill de l'emperador del Japó, va donar a llum ahir a Tòquio, mitjançant cesària, un nen que va pesar dos quilos i gairebé 600 grams. El nadó, que té dues germanes, Mako, de 14 anys, i Kako, d'11, és el primer fill que neix a la casa imperial nipona des de fa 41 anys. Es converteix així en el tercer en la línia de successió, al darrere del seu oncle, el príncep hereu Naruhito, i del seu pare.

Tot el país va celebrar la notícia amb mostres d'alegria, balls populars i missatges de felicitació.El metge que va atendre Kiko va confirmar que mare i fill es trobaven bé i que la princesa va donar el cordó umbilical, que conté cèl.lules que poden ajudar a combatre malalties com la leucèmia.

Al conèixer la notícia, els emperadors Aki Hito i Michiko, que són al nord del Japó, van mostrar la seva alegria: "Ens sentim alleujats per l'èxit del naixement. Els enviarem les nostres més sinceres felicitacions".

Ahir els diaris i televisions japoneses van fer edicions i programes sobre l'esdeveniment.Encara que la bona nova no tanca la conveniència d'adaptar el tron als temps moderns, el sentit pràctic dels japonesos fa preveure que posposaran la discussió com a mínim una generació. En el passat el Japó ha tingut fins a set emperadrius regents, però aquestes no van llegar mai als seus fills el tron, que segons la tradició es transmet només per la línia masculina.

Ahir el primer ministre, Junichiro Koizumi, durant el mandat del qual va prendre força la idea de reformar la llei de successió imperial, va dir que el debat tan sols queda ajornat. "El futur dependrà en gran part del pròxim primer ministre. Però l'any que ve no es presentarà al Parlament", va declarar.

Precisament, Shinzo Abe, el probable successor de Koizumi a finals d'aquest mes, és un dels partidaris que la decisió s'endarrereixi: "És un consol que ens recorda a tots la sensació d'un clar cel de tardor", va declarar.

Qui també s'ha sentit alleujada amb la notícia és la princesa Masako, de 42 anys, esposa de Naruhito. Des del seu casament el 1993, Masako ha sentit la pressió d'haver de parir un hereu al tron. La situació es va agreujar fa quatre anys, quan va donar a llum la princesa Aiko, que va fer que patís diverses depressions que la van allunyar de la vida pública.

El Periódico de Catalunya. Dijous 7 de setembre de 2006. Gent.

20.4.06

Els cirerers florits

Un veterà japonès de la guerra mundial, 'desaparegut' a l'antiga URSS, torna al seu país després de 63 anys per veure les 'sakura'
JORDI JUSTE.KYOTO
Ja no parlava la seva llengua materna, i necessitava una intèrpret per dirigir-se als periodistes del seu país natal. Després de 63 anys d'absència, Ishinosuke Uwano, un veterà japonès de la segona guerra mundial de 83 anys, va aterrar ahir al seu país natal procedent d'Ucraï- na, sis anys després d'haver estat declarat mort de forma oficial per les autoritats.A l'arribar a l'aeroport Narita de la capital japonesa, Uwano va explicar en rus que no havia usat el japonès durant més de mig segle. Només va aconseguir balbucejar "konnichiwa" (hola) i "sayonara" (adéu), abans de declarar que volia dir moltes coses més i marxar cap al seu poble natal, Hirono, a la província d'Iwate, al nord del Japó, per trobar-se amb els seus germans i cosins."M'agradaria resar davant la tomba dels meus pares i veure els cirerers florits", havia declarat deu hores abans Uwano al preparar-se per viatjar des d'Ucraïna. Precisament, la previsió meteorològica indica que les sakura (flor del cirerer) assoliran la seva màxima i efímera esplendor precisament aquesta setmana al nord de l'illa de Honshu, on es troba la província d'Iwate.Un de tantsAntic soldat de l'Exèrcit Imperial cridat a files el 1943, va ser un de tants que no van tornar al seu país després de la contesa. Uwano es va quedar a Sakhalín, la gran illa que serveix de frontera oriental a l'immens territori de la Federació Russa. La meitat sud d'aquesta freda illa del Pacífic, situada al nord de l'arxipèlag japonès, va ser ocupada pel país veí entre els anys 1905 i 1945. La seva permanència a Sakhalín va ser coneguda per les autoritats japoneses fins al 1958, any en què el Govern de Tòquio li va perdre la pista.Segons s'ha sabut ara, Uwano es va casar amb una dona ucraïnesa, amb qui es va traslladar a viure a la llavors república soviètica. Allà van tenir tres fills, encara que les autoritats soviètiques li van prohibir que es posés en contacte amb la seva família al Japó. En l'actualitat, Ishinosuke resideix a Zhitomir, una ciutat a 90 quilòmetres de la capital, Kíev, on se'l coneix amb el nom d'Ixinovski.No és clar què va ser exactament el que va portar Ishinosuke Uwano a intentar refer els llaços amb el seu país natal. Només se sap que l'octubre de l'any passat va sol.licitar ajuda per localitzar els seus familiars, i es va posar en contacte amb el personal de l'Ambaixada del Japó. Els familiars que li quedaven al Japó el van poder reconèixer a través de fotografies realitzades per membres de la delegació japonesa a Ucraïna.Acompanyat d'un fillUwano, que viatja acompanyat del seu fill gran, Anatoli, de 37 anys, es troba al Japó amb passaport ucraï- nès i un visat de turista. Té la intenció de passar deu dies al Japó, abans de tornar al seu país d'adopció. Segons algunes informacions periodístiques, el Govern de Tòquio podria fins i tot estudiar concedir-li la nacionalitat, encara que el Japó no admet la doble ciutadania i l'adquisició d'una ciutadania diferent de la japonesa suposa, en principi, la pèrdua automàtica del passaport japonès.Segons el Govern de Tòquio, encara queden amb vida uns 400 veterans de guerra japonesos en territori de l'antiga Unió Soviètica, dels quals Tòquio en té localitzats només uns 40.Noticia publicada a la pàgina 16 de l'edició de 20/4/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

18.10.05

Koizumi desafia la Xina amb un nou gest imperialista

VISITA DEL PRIMER MINISTRE DEL JAPÓ A YASUKUNI? El mandatari nipó visita el santuari on hi ha sepultats 14 criminals de guerra? Els governs de Pequín i Seül criden els respectius ambaixadors japonesos

JORDI JUSTE.KYOTO
El primer ministre japonès, Junichiro Koizumi, va tornar ahir a provocar la ira dels governs i ciutadans de la Xina i de Corea del Sud al visitar, per cinquè any consecutiu, el santuari sintoista de Yasukuni, al centre de Tòquio, dedicat als més de dos milions de combatents japonesos morts des del segle XIX, entre ells 14 condemnats com a criminals de guerra al final de la segona guerra mundial. La Xina ha convocat l'ambaixador nipó.Koizumi, que va anar sense previ anunci al recinte i s'hi va estar no- més tres minuts, va voler emfatitzar que era una acció privada. A diferència de les altres quatre ocasions --en què va entrar amb el cotxe oficial, va accedir a la part més sagrada vestit amb el tradicional hakama i va firmar al llibre de visites com a primer ministre--, aquesta vegada Koizumi va fer a peu el recorregut des del carrer i es va dirigir, vestit a l'estil occidental, al mateix altar comú que usen els ciutadans, on va ajuntar les mans i va inclinar el cap en senyal d'oració després de fer un donatiu que es va treure de la butxaca."Creia que era el més adequat. He resat perquè no es torni a veure mai més una guerra", va declarar el primer ministre al ser preguntat per les seves raons per anar a Yasukuni. La forma elegida per Koizumi per a la seva pregària es va poder veure afectada per la previsió de les reaccions i pel pronunciament recent d'un tribunal d'Osaka en el sentit que aquestes visites són oficials i contravenen l'aconfessionalitat de l'Estat consagrada a la Constitució.COLONIALISMELa Xina i Corea del Sud van viure aquesta visita com un gest imperialista. Tant a Pequín com a Seül, els ambaixadors japonesos van ser cridats al Ministeri d'Exteriors per expressar-los el gran malestar dels seus governs per un acte que es considera una provocació per als països que van patir el colonialisme i les atrocitats de l'Exèrcit nipó durant la primera meitat del segle XX. De moment, l'acció de Koizumi ja ha provocat la cancel.lació d'una reunió entre els ministres d'Exteriors xinès i japonès, prevista per a aquest cap de setmana. Així mateix, l'Executiu sud-coreà va anunciar que es planteja la suspensió de la reunió entre el president sud-coreà, Roh Moo-hyun, i Koizumi prevista per al novembre.Tota l'oposició, així com el Komeito (partit budista coalitzat amb el Partit Liberal Democràtic del primer ministre), i alguns empresaris van criticar la decisió de Koizumi pel mal que fa a les relacions del Japó amb els seus veïns, que ja són prou delicades. Tots van coincidir a assenyalar la impossibilitat de separar les accions que el primer ministre fa a títol individual d'aquelles en què exerceix el seu càrrec, unes crítiques que no fan cap mena d'efecte en el primer ministre, molt reforçat després de la seva indiscutible victòria a la Cambra baixa al setembre.
Noticia publicada a la pàgina 16 de l'edició de 10/18/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

21.9.05

La Fura sorprèn al Japó amb una versió de 'La metamorfosi'

? L'espectacle, basat en l'obra de Kafka, gira al voltant de la soledat
JORDI JUSTENAGOYA / ENVIAT ESPECIAL
La Fura dels Baus va estrenar ahir a Nagoya el seu últim espectacle, La metamorfosi, basat en l'obra de Franz Kafka i dirigit per Àlex Ollé i Javier Daulte. En aquesta posada al dia del clàssic de Kafka, Gregor (Ruben Ametllé) renuncia a la comunicació amb els seus pares (Artur Trias i Angelina Llongueras) i la seva germana (Sara Rosa Losilla) i es tanca a l'habitació, representada a l'escenari amb un impactant cub transparent.
"Era un llibre que de jove m'havia impressionat i reflectia el moment actual. M'interessava posar una lupa en el personatge de Gregor, que reflecteix la marginació i la soledat; era una coartada per parlar de moltíssimes coses", va afirmar Àlex Ollé després de l'estrena.
La mà d'Ollé es nota sobretot en la construcció global de l'espectacle, que combina la representació a l'escenari amb imatges de cine i un treball efectista de la llum i la música, i en el personatge de Gregor, el més furer de tots, que es rebolca sobre els seus excrements i s'enfila com un insecte pel terrari en què ha convertit la seva habitació.
REACCIÓ POSITIVA
Per la seva part, el director argentí Javier Daulte, que col.labora per primera vegada amb el grup, sembla haver aportat la part més relacionada amb el treball dels actors i el text. "A part de la contemporaneïtat, les diferències amb el text de Kafka són que la transformació de Gregor és voluntària i que existeix un cinquè personatge, l'amic (Isak Feriz), que juga el paper dels hostes", va explicar.
La reacció de les 200 persones que omplien la sala de concerts Zep Nagoya va ser positiva, entre aplaudiments, sense sortir de l'esperable moderació nipona. Yasuko, una estudiant universitària de 19 anys, afirmava a la sortida que l'obra era "més normal del que esperava", mentre que Keiko, una professora de 40, recordava que el tema de l'obra "és un problema molt present al Japó actual".
Precisament, Àlex Ollé va explicar com, malgrat que l'obra no està inspirada en els hikikomori (joves japonesos que es reclouen de vegades durant anys a la seva habitació), a mesura que anaven avançant en el treball de preparació es van adonar de la coincidència. "De totes maneres, l'obra parla d'una qüestió que es pot reflectir en qualsevol país", va afegir Ollé.
Per Daulde, "descriptivament és una obra d'aquesta època, que té a veure amb la societat competitiva capitalista".La metamorfosi es torna a representar avui a Nagoya i dimarts que ve a Osaka, en el marc dels actes culturals paral.lels a la presència d'Espanya a l'Exposició Universal Aichi Japó 2005, que es clausura el dia 25 de setembre a Nagakute, a la rodalia de Nagoya.
Noticia publicada a la pàgina 78 de l'edició de 9/15/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

12.9.05

RESULTAT DE LES LEGISLATIVES AL JAPÓ

Els japonesos atorguen un triomf aclaparador i històric a Koizumi ? El primer ministre nipó obté la majoria absoluta i el suport a la reforma de Correus? El mandatari confirma que deixarà el càrrec i la presidència del partit el 2006
JORDI JUSTE.KYOTO.El Partit Liberal Democràtic (PLD) del primer ministre, Junichiro Koizumi, va aconseguir ahir una victòria aclaparadora i històrica en les eleccions a la Cambra baixa del Parlament japonès. D'acord amb els sondejos a peu d'urna, el PLD va aconseguir entre 285 i 325 dels 480 escons en joc (249 en l'anterior legislatura), als quals cal sumar la quantitat d'entre 28 i 36 del seu soci de Govern, el partit budista Komeito. Mentrestant, la principal força de l'oposició, el Partit Democràtic del Japó (PDJ), només aconseguirà entre 84 i 127 diputats (175 en les passades eleccions).Aquests resultats suposen un reconeixement al pla de privatització de Correus de Koizumi, que tots els partits de l'oposició i els sectors reaccionaris del PLD --més connectats al vot rural i tradicional-- van rebutjar el dia 8 d'agost al Senat. La derrota de la llei de privatització va portar Koizumi a dissoldre el Congrés i a plantejar les eleccions anticipades com un plebiscit, i es va comprometre a dimitir en el cas que no aconseguís la majoria absoluta.
UN NOU PARTIT
"Hem destruït el vell PLD, ha nascut un partit nou. Sens dubte, ara el projecte de llei s'aprovarà", va afirmar ahir Koizumi, que ha purgat el seu partit dels elements més reaccionaris. "El poble ha emès un veredicte favorable a la reforma postal". Si els resultats definitius, que seran divulgats avui, confirmen les estimacions inicials, el PLD podrà governar sense necessitat d'aliances.Queda per veure la reacció dels senadors del PLD que van votar contra el projecte de Koizumi, encara que és difícil que s'arrisquin a ignorar el clar missatge dels electors tenint en compte que falten només dos anys per a les pròximes eleccions a la Cambra alta, que es renova per meitats cada tres anys.
LES INCÒGNITES DE FUTUR
Correus, a més a més d'ocupar-se de la distribució postal, funciona com a banc i asseguradora. Té uns 300.000 empleats a tot el país i és la primera entitat financera del món per dipòsits: uns 3 bilions d'euros que el Govern ha utilitzat per finançar obres d'infraestructura de dubtosa rendibilitat econòmica però molt profitoses políticament. En moltes zones rurals, Correus és l'única institució financera i un instrument de suport als candidats del PLD. El pla de Koizumi inclou la segregació dels negocis postal, bancari i d'assegurances i la privatització definitiva el 2017.Tot just acabar-se de saber la victòria aclaparadora del PLD, Koizumi va desvelar la gran incògnita sobre el seu futur polític i va reiterar que deixarà el càrrec de primer ministre l'any que ve, quan s'acabi el seu mandat com a president del partit. Per la seva banda, el líder del PDJ, Kazuya Okada, va reconèixer la derrota i va anunciar que abandonarà el càrrec.Noticia publicada a la pàgina 24 de l'edició de 9/12/2005 de El Periódico

11.9.05

LEGISLATIVES AL JAPÓ

Els sondejos preveuen que Koizumi guanyi el 'plebiscit' sobre Correus
JORDI JUSTE KYOTO
El primer ministre japonès, Junichiro Koizumi, surt com a favorit a les eleccions que tindran lloc avui al Japó i que es plantegen com un plebiscit sobre el projecte de privatització de Correus defensat pel cap del Govern. Segons totes les enquestes, el Partit Liberal Demòcrata (PLD) de Koizumi i el seu aliat al Govern, el budista Komeito, augmentaran la seva actual majoria, composta per 246 diputats dels 480 de la Cambra. La clau està en el 30% d'indecisos.Correus no només s'ocupa de la distribució postal sinó que és l'entitat financera amb més dipòsits del món, aproximadament 3 bilions d'euros. Koizumi va anunciar la seva intenció de renunciar al càrrec si no obté un mínim de 241 diputats.EL REBUIGEl 8 d'agost, el Senat nipó va rebutjar el projecte de llei de privatització que havien aprovat els diputats. La reacció de Koizumi va ser dissoldre el Congrés, amb l'esperança que una renovada majoria a la Cambra baixa convencerà els senadors --que tenen un mandat que es renova per meitats cada tres anys-- de la conveniència d'avenir-se als plans del Govern, que consisteixen a segregar els negocis postal, bancari i d'assegurances i privatitzar-los l'any 2017."Si som incapaços de seguir endavant amb la privatització postal, ¿com podrem posar en pràctica altres reformes administratives?", va preguntar Koizumi després de rebre les acusacions de simplisme per centrar-ho tot en un tema.

Noticia publicada a la pàgina 20 de l'edició de 9/11/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

6.6.05

Els prínceps visiten l'Expo d'Aichi i s'acomiaden del Japó

Els prínceps visiten l'Expo d'Aichi i s'acomiaden del Japó
Nagakute. Jordi Juste
Els prínceps d'Astúries van posar ahir punt final a la visita de quatre dies al Japó amb un sopar al palau d'Akasaka, a Tòquio, ofert per l'hereu del tron japonès, el príncep Naruhito, i la seva esposa, Masako, que no va ser present en el moment de rebre Felip i Letizia. La futura emperadriu porta més d'un any apartada de la vida pública per l'estrès causat per l'estricta agenda a la que la sotmet el Kunaicho, l'agència de la casa imperial nipona.
Pel matí Felip i Letizia s'havien desplaçat des de Nagoya a Nagakute, seu de l'Exposició Universal d'Aichi, on van visitar els pavellons d'Espanya i del Japó en companyia de la princesa Takamado, viuda d'un cosí de l'emperador.
A l'edifici d'Espanya els prínceps van recòrrer, agafats de la mà bona part del temps, la sala principal i les cinc anomenades "capelles", dedicades al projecte espanyol d'enviar un robot a Mart, als productes agroalimentaris, a l'esport, al Quixot i a les festes tradicionals. Posteriorment van visitar la sala dedicada a promocionar l'Exposició Internacional Saragossa 2008, on el príncep va explicar a la princesa takamado l'ubicació de la capital aragonesa, equidistant entre Madrid i Barcelona, i li va comentar els principals aspectes de l'esdeveniment.
El desplaçament a peu fins al pavelló del Japó es va fer amb algunes dificultats, enmig de la curiositat dels visitants i del tumult de reporters gràfics estrangers i japonesos que alentien el pas de la comitiva fins a l'extrem que el príncep va haver de dinamitzar-lo amb un "hem de seguir avançant" adreçat al personal de la Casa Reial.
A l'edifici del país anfitrió els prínceps van assistir a una espectacular projecció en pantalla de 360 graus d'un video amb imatges de la natura. L'efecte dinàmic de les vistes i la música van permetre a Letizia tancar els ulls en diverses ocasions durant uns segons, davant l'atenta mirada del metge que va acompanyar la parella durant tot el viatge. A més del doctor, durant tota la visita, un membre del sèquit es va encarregar de transportar una bossa amb provisions d'aigua, iogurs i sucs de fruita per si calia un rehabituallament urgent.
De tornada al pavelló d'Espanya, que ja han visitat unes 900.000 persones en dos mesos, els prínceps van conversar amb convidats d'altres països participants a l'Expo en el transcurs d'un aperitiu ofert pel bar que gestiona el xef català Josep Barahona, on se serveixen tapes creades per a l'esdeveniment per cuiners de renom, com ara Santi Santamaria, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Juan María Arzak o Pedro Subijana. Cap a les dues de la tarda Felip i Letizia van marxar de l'Expo en direcció a l'estació de Nagoya, on van agafar el tren bala de retorn a Tòquio per sopar amb els prínceps del Japó i emprendre viatge de tornada a Espanya.
Article desaparegut de El Periódico de Catalunya amb el naixement d'Irene Urdangarín

5.6.05

Els Prínceps visiten els espanyols del Japó

FELIP I LETIZIA OFEREIXEN UNA RECEPCIÓ A TÒQUIO I ANUNCIEN L'OBERTURA DE L'INSTITUTO CERVANTES
JORDI JUSTE.TÒQUIO
Els prínceps d'Astúries van tenir ahir l'oportunitat de compartir dues hores llargues amb prop de 300 membres de la colònia espanyola al Japó durant la recepció que van oferir a l'Hotel Okura, on s'allotgen a Tòquio. El príncep Felip va agrair en el seu discurs la calorosa acollida que se'ls ha brindat a ell i a la seva dona, i va tenir paraules de suport i un anunci per als professors d'espanyol, un dels components més nodrits de la colònia. "Estic segur que us alegrarà saber que està prevista l'obertura d'un Instituto Cervantes a Tòquio per recolzar els vostres esforços", va afirmar.Aquest anunci, no obstant, va ser recollit amb cert escepticisme pels assistents a la recepció, que fa anys que el senten de diverses veus sense que, per problemes de pressupost, s'acabi de concretar mai.Així mateix, Felip es va referir a aspectes que homologuen els dos països en l'actualitat: "Espanya és avui un país modern i d'avantguarda que, com el Japó, mira al futur sense oblidar unes arrels històriques que són fortes i profundes".També, en el seu discurs, el Príncep va tenir paraules per a l'esforç que en els últims anys ha fet Espanya per augmentar i millorar el seu paper a l'Àsia. En concret es va referir al pla estratègic impulsat pel Govern l'any 2000, i a la Casa Àsia, amb seu a Barcelona, de la qual va dir que "dóna testimoni de l'impuls renovat que l'Administració espanyola dóna a les relacions culturals amb l'Àsia".Durant la part més informal de l'acte, els Prínceps van departir amb els membres de la colò- nia, que s'arremolinaven per saludar-los. Entre els assistents, a més dels esmentats professors d'espanyol, s'hi podien veure nombrosos religiosos, alguns representants d'empreses espanyoles, com les bodegues Torres, i la família Álvarez, supervivent del tsunami que va arrasar el sud de l'Àsia el desembre passat.De moment, el viatge dels Prínceps segueix sense gaires incidències, encara que la preocupació per l'estat de salut de Letizia es manté en tot moment. Després de la recepció, un grup de veteranes residents espanyoles a la capital japonesa comentava que a la princesa "se la veia com a les fotos, però més prima, la pobra, amb la vida tan atrafegada que porta..."Ahir, a la tarda, els futurs pares es van desplaçar fins a Nagoya, una localitat que està a menys de dues hores de la capital si s'hi va amb el tren bala. Des de Nagoya aniran avui al recinte de l'Exposició Universal d'Aichi, a Nagakute, i a la tarda tornaran a Tòquio, on soparan amb el príncep hereu, Naruhito, i la seva dona, Masako, al palau d'Akasaka abans d'agafar l'avió que els tornarà a Madrid.Noticia publicada a la pàgina 72 de l'edició de 6/5/2005 de El Periódico - edició impresa

JAPÓEls Prínceps intimen amb la família imperial nipona

FELIP I LETIZIA ES REUNEIXEN A L'AMBAIXADA ESPANYOLA AMB PARTICIPANTS AL FÒRUM ESPANYA
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El sopar que van oferir ahir a la nit els emperadors Aki Hito i Michiko al palau imperial de Tòquio va posar la guinda a la primera jornada oficial dels Prínceps al Japó, on van arribar dijous amb l'objectiu principal de visitar l'Exposició Universal d'Aichi.Felip i Letizia --que va seguir rigorosament el programa previst i va estrenar per a l'ocasió el primer vestit de premamà-- també van compartir vetllada amb la princesa Sayako, que aquest any es casarà amb un funcionari plebeu, motiu pel qual perdrà els seus drets dinàstics. A les set en punt del vespre, els Prínceps van arribar al palau i Felip va presentar Letizia, que va tornar els honors amb una cerimoniosa genuflexió. Michiko i Sayako van passar per alt l'estricte protocol nipó i els van donar la benvinguda amb un petó familiar.Hores abans, els Prínceps s'havien reunit a l'ambaixada d'Espanya amb els participants en el vuitè fòrum Espanya-Japó. Aquesta cita, organitzada per la fundació Consell Espanya-Japó, que presideix l'advocat Antonio Garrigues Walker, reuneix des d'avui a Shirahama (província de Wakayama, al sud-oest del Japó) personalitats de diversos sectors, com el filòsof Xavier Rubert de Ventós i el diputat del PP Gustavo de Arístegui.En el seu discurs d'ahir a la seu diplomàtica espanyola, el Príncep es va referir a la candidatura de Madrid per albergar els Jocs del 2012 i a l'Exposició Internacional que se celebrarà a Saragossa el 2008. Respecte al projecte madrileny, Felip va destacar que "ha generat un suport entusiasta en tota la societat espanyola i les seves institucions". L'hereu també va tenir paraules per a un model d'economia que ha de permetre a la humanitat "tornar a la naturalesa com a enfocament del seu desenvolupament". En aquest sentit, va recordar que la cita de Saragossa-2008 està dedicada a l'aigua i al desenvolupament sostenible.Avui, els Prínceps ofereixen al matí una recepció a la colònia espanyola al Japó a l'Hotel Okura, on s'allotgen a Tòquio. A la tarda, està previst que es desplacin a Nagoya, des d'on diumenge aniran al recinte de l'Expo Aichi i visitaran el pavelló d'Espanya. Allà s'espera que promoguin novament la candidatura de Madrid i l'Expo de Saragossa.Noticia publicada a la pàgina 90 de l'edició de 6/4/2005 de El Periódico - edición impresa

PRINCESAFelip i Letizia comencen el viatge oficial al Japó amb un sopar amb els emperadors

UN METGE ACOMPANYA LA COMITIVA PER L'EMBARÀS DE LA
JORDI JUSTE.
Els prínceps d'Astúries, Felip i Letizia, van arribar ahir a Tòquio, després d'un viatge de més de 12 hores amb escala a Moscou, per fer una visita oficial que té el seu primer plat fort en el sopar que compartiran aquesta nit amb els emperadors, Aki Hito i Michiko. Els altres puntals del viatge són el recorregut que faran diumenge per l'exposició universal d'Aichi, a prop de Nagoya, i el sopar que després els brindaran a Tòquio el príncep hereu, Naruhito, i la seva dona, la princesa Masako, abans de tornar a Espanya.La parella va viatjar en un Airbús de les Forces Aèries que compta amb llits (a la foto, a l'arribar a Tòquio). A més, com a precaució extraordinària per l'embaràs de Letizia, un metge acompanya els prínceps en aquest viatge al Japó.
ACTE A L'AMBAIXADA
Entre els organitzadors dels diversos actes oficials previstos es compta en tot moment amb la possibilitat que la princesa cancel.li alguna de les activitats a què té previst assistir amb el príncep Felip.Els actes oficials comencen avui amb la participació dels prínceps en el vuitè fòrum Espanya-Japó a l'ambaixada espanyola. Demà dissabte els prínceps rebran la colònia espanyola al Japó a l'Hotel Okura, on s'allotgen, que es troba a escassos metres de la seu diplomàtica espanyola.Està previst que demà es desplacin a Nagoya, probablement en tren bala, des d'on diumenge aniran a l'exposició, on visitaran el pavelló d'Espanya. Naruhito, que va assistir fa un any al casament de Felip i Letizia, és el president d'honor de la mostra, que ja ha estat visitada els hereus d'Holanda i Dinamarca. Noticia publicada a la pàgina 107 de l'edició de 6/3/2005 de El Periódico - edició impresa

8.5.05

Fotos del Japó

Aquí (http://secaseca.blogspot.com/) hi ha un blog amb algunes fotos meves.

De copes després de la tragèdia

Ara el gran tema de les notícies és que un grup d'uns cinquanta empleats de la ferroviària JR West van continuar amb les festes que tenien preparades, a base de beguda, golf i bitlles, malgrat estar al corrent de la tragèdia d'Amagasaki, on els equips de rescat contiuaven recuperant alguns supervivents i molts cossos desfets enmig de la ferrralla. I això al Japó, on es tenia el ferroviaris per una gent especialment seriosa. No puc deixar de tenir la sensació que cada vegada més cadascú va a la seva. Campi qui pugui!

27.4.05

La veritat de la tragèdia

Continua augmentant el nombre de víctimes mortals del descarrilament d'Amagasaki y sembla que arribarà al centenar. Ara tots volem saber què hi ha de cert en les informacions que diuen que la companyia JR pressiona els maquinistes per que evitin els retrassos. Seria inacceptable. I increïble al país del "anzen dai ichi", és a dir, la seguretat primer.

Més de 70 morts al descarrilar un tren al Japó

L'excés de velocitat va ser la causa més probable de l'accident
JORDI JUSTE KYOTO
Almenys 71 persones van morir ahir i més de 400 van resultar ferides al descarrilar un tren en un revolt i encastar-se contra un edifici de la ciutat d'Amasagaki, entre Kobe i Osaka, al sud-oest del Japó. Tots els indicis apunten a l'excés de velocitat com la causa més probable de l'accident, la pitjor tragèdia ferroviària en quatre dècades en un país amb un dels transports col.lectius més segurs del món.El descarrilament es va produir a les 09.18 hores. Si hagués tingut lloc poc abans, el nombre de víctimes hauria estat encara més important, ja que els trens circulen a primera hora del matí abarrotats d'estudiants universitaris.COM UN ACORDIÓCinc dels set vagons del tren, en què viatjaven 580 persones, van bolcar i van xocar amb violència entre si. Van quedar plegats en forma d'acordió. Els dos vagons del capdavant es van encastar de costat contra la planta baixa d'un edifici de vivendes. Dotze hores després de l'accident, els equips de rescat van localitzar entre el munt de ferralla quatre persones amb vida, a qui s'intentava rescatar."El tren devia anar més de 50 quilòmetres per hora més ràpid que la velocitat permesa", va explicar Kazuhiro Nagase, de l'Institut de Tecnologia de Kanazawa. El límit en el revolt on es va produir el sinistre és de 70 quilòmetres per hora. És un tram que no està equipat amb el sistema de seguretat més modern, que avisa el maquinista i pot frenar automàticament en cas d'excés de velocitat.CONDUCTOR NOVELLEls experts creuen que l'excés de velocitat es va produir per un error humà del conductor del tren, un jove de 23 anys que només tenia 11 mesos d'experiència i que ahir a la nit continuava desaparegut, potser atrapat entre els ferros recargolats. Cinc minuts abans de sortir de la via, el comboi havia superat en vuit metres el seu lloc de fre a l'estació d'Itami, circumstància extraordinària en un país on els trens s'aturen amb precisió mil.limètrica.La fallada va obligar el maquinista a fer marxa enrere, de manera que la sortida es va endarrerir un minut i mig. "El tren va retrocedir fins a l'estació a gran velocitat", va declarar una testimoni a NHK. Es creu que després va intentar guanyar el temps perdut accelerant el comboi. El juny de l'any passat, el mateix conductor ja va ser reprès per passar-se 100 metres del lloc de frenada en una estació.

23.4.05

Koizumi demana perdó per l'agressió colonial

Mentre un grup de diputats irrita la Xina amb la visita a un santuari
Jordi Juste. Kyoto
El primer ministre japonès, Junichiro Koizumi, va aprofitar ahir el seu discurs en la cimera Àsia-Àfrica, que se celebra a Jakarta, per demanar perdó als seus veïns asiàtics per les accions del Japó abans i durant la segona guerra mundial. "El Japó afronta aquests fets històrics amb esperit d'humilitat. Amb sentiments de profund remordiment i disculpa sincera sempre gravada a la ment, el Japó ha mantingut des del final de la segona guerra mundial la voluntat de no convertir-se mai en una potència militar", va asseverar Koizumi. L'al.locució, inspirada en la que va pronunciar l'any 1995 l'aleshores primer ministre, el socialista Tomiichi Murayama, es va referir de forma general als asiàtics, sense esmentar cap país: "En el passat, el Japó, a través del seu domini colonial i la seva agressió, va causar un enorme dany i sofriment a la població de molts països, especialment a la de les nacions de l'Àsia", va reconèixer el primer ministre nipó.
EL PITJOR MOMENT
No és la primera vegada que Koizumi es disculpa davant els seus veïns: el 2001 ja ho va fer durant una visita a Pequín. No obstant, aquesta vegada la seva declaració té més importància política, ja que es produeix en el pitjor moment de les relacions entre la Xina i el Japó des del restabliment de relacions diplomàtiques el 1972, posat de manifest la setmana passada per les manifestacions antijaponeses a les principals ciutats xineses, en protesta per un manual escolar.En repetides ocasions, Koizumi ha provocat les ires de xinesos i coreans per anar a resar al santuari de Yasukuni, dedicat als més de dos milions de combatents japonesos morts des del 1853, entre ells el general Hideki Tojo i altres criminals de guerra. Ahir, poc abans de l'al.locució de Koizumi a la capital indonèsia, 80 parlamentaris japonesos van acudir a Yasukuni amb motiu de la festivitat de primavera del santuari toquiota. El Ministeri d'Exteriors xinès va expressar el seu "descontentament".
Malgrat tot, els darrers dies els governs dels dos països han fet passos per rebaixar la tensió. Durant tota la setmana, les autoritats xineses han estat advertint la població sobre el mal que fan a la imatge del país les manifestacions contra persones i interessos estrangers. Per part seva, el primer ministro Koizumi va expressar ahir als periodistes la seva voluntat de reunir-se avui dissabte amb el president xinès Hu Jintao. Amb tot, la diplomàcia japonesa donava ahir per fet que Pequín ha de mostrar certa resistència a la reunió Hu-Koizumi per mantenir una imatge de fermesa davant la seva població.
RESURGIMENT DE LA RIVALITAT
Les relacions xino-japoneses han patit un greu deteriorament les últimes setmanes. El motiu declarat pel govern xinès ha estat la no acceptació per part del Japó de les seves responsabilitats pels danys causats en la primera meitat del segle XX als seus veïns. Concretament, la Xina va reaccionar durament a l'aprovació per a ús a les escoles d'un manual d'història que suavitza les atrocitats comeses pels japonesos.
Darrera la polèmica sobre la interpretació de la història hi ha, però, el resurgiment de la rivalitat entre els dos grans gegants de l'Àsia, paradoxalment en el moment en que les seves economies són més dependents una de l'altra. El Japó i la Xina competeixen a l'Àsia i a altres zones del món pel control dels mercats de matèries primeres. En concret, ambdós països es disputen un jaciment de gas que consideren dins la seva zona econòmica exclusiva.
A més, el Japó aspira a ocupar un lloc de membre permanent al Consell de Seguretat de Nacions Unides al mateix temps que solivianta la Xina al recolzar l'status quo a Taiwan (independència de fet), rebre el Dalai Lama i oposar-se a l'aixecament de l'embargament europeu a la venda d'armes a la Xina.

20.4.05

Yasukuni i la premsa

Amb motiu de les manifestacions anti-japoneses a la Xina s'han publicat informacions inacurades:
Primer: S'ha dit que al santuari de Yasukuni hi ha la tomba de Tojo i altres criminals de guerra. Però a Yasukuni no hi ha cap tomba. És un recinte dedicat als milions de japonesos morts a les guerres civils i estrangeres des del 1853. Des del 1945 és una entitat independent del govern. Malauradament, al 1978 es va fer una cerimònia per a incloure les ànimes de 13 criminals de guerra, entre ells Hideki Tojo.
Segon: la guerra amb la Xina es coneix al Japó com "Nichu senso", és a dir, guerra nipo-xinesa, i no com "incident xinès". Potser es confon amb l'anomenat "incident de Manxúria", orquestrat per l'exèrcit nipó per justificar la seva intervenció. "Incident xinès" és un terme que només fa servir gent gran i molt nacionalista.
Tercer: està documentat que els japonesos van cometre atrocitats i van causar moltíssims morts a la Xina, però la xifra de 23 milions que s'ens ha donat com acceptada (i encara més la de 35 oficial a Pequín) és un disbarat.
Hi ha molts motius per criticar l'excesiu poder de la dreta nacionalista al tan poc liberal i democràtic partit de Koizumi; no cal faltar a la veritat dels fets.

16.4.05

Panorama Japonés

Aquí hi teniu un diàleg en MP3 entre dos periodistes comentant l'actualitat japonesa.

11.4.05

Manifestacions anti-japoneses a la Xina

Durant tot el cap de setmana passat s'han produït a la Xina manifestacions de protesta contra l'aprovació al Japó d'un llibre de text que passa per alt o minimitza algunes de les atrocitats que van cometre els japonesos a la resta de països de l'Àsia abans i durant la segona guerra mundial. Algunes d'aquestes protestes han inclòs accions violentes, com ara trencament d'aparadors de comerços japonesos, volcament de cotxes de marques nipones i fins i tot llençament d'objectes contra l'ambaixada a Pequín, davant l'obvia passivitat de la policia xinesa (les imatges televisives no en deixen cap mena de dubte).
Qui n'és el responsable?
Davant la protesta de Tòquio, el govern xinès ha dit que la responsabilitat per aquests actes no és seva, sinó del Japó. Segons les autoritats xineses es tractaria de manifestacions espontànies convocades per Internet, però les imatges de televisió donen motius per sospitar que es tracta d'una campanya orquestrada. Les pancartes estan massa ben fetes, es veu gent repartint ampolles per que els participants les llencin...
Massa soroll per no res
El llibre en qüestió és molt poca cosa per a tant d'enrenou. No es pot oblidar que al Japó el govern no tria els llibres de text, simplement hi ha una comisió d'experts que els aprova o no i després són els districtes educatius els que trien. El llibre que ara ha provocat la polèmica amb motiu de la seva nova edició, només va ser escollit el 2001 per un grapat d'escoles i si no hagués estat per les protestes xineses i coreanes hagués passat ignorat.
Les raons de fons
El rerefons de tota aquesta polèmica es pot trobar en la disputa per un jaciments de gas a l'oceà, per la fi de l'ajut japonès al desenvolupament de la Xina i per les pretensions nipones d'obtenir un seient de membre permanent al Consell de Seguretat de l'ONU.
El drac es desperta
La Xina és el drac que ara ja se sent fort per imposar la seva llei a la regió. Una llei difícil d'admetre pel Japó, que porta molts anys contribuint al creixement xinès amb inversions directes i amb l'esmentat ajut al desenvolupament. La Xina tensa ara la corda, però difícilment es pot permetre que se li trenqui. El seu creixement econòmic depèn en bona mesura del comerç amb l'únic veí gran i ric que té.
Algunes preguntes
Algunes preguntes: amb un pati com aquest, quants japonesos estaran disposats a fer turisme a la Xina? Quants es gastaran els seus iens a l'expo de Shangai o als Jocs Olímpics de Pequín? Què diuen els llibres de texts xinesos sobre els milions de morts causats per la Revolució Cultural de Mao, què sobre les guerres amb el Vietnam o sobre el suport al carnisser Pol Pot?
El Japó i la Història
Ara que també és veritat que el Japó ha demanat perdó pel passat, però casi sempre amb la boca petita. Que ha pagat compensacions, però no ho ha fet de manera suficient ni amb prou dignitat. Algun dia aquest país haurà de fer net, si no, sempre serà objecte del xantatge que els seus veïns li fan a base de fregar-li per la cara els seus deutes amb la Història.

31.3.05

Tàpies torna a Tòquio després de 30 anys d'absència

JORDI JUSTE.KYOTO
Des de dimarts passat fins al 29 de maig es pot veure a Tòquio l'exposició retrospectiva d'Antoni Tàpies, que ja va passar pel Macba, a Barcelona, i que va viatjar a la ciutat mexicana de Guadalajara com a complement a la presència de Catalunya en la Fira del Llibre.Es tracta de 30 pintures i objectes que aborden l'extensa obra de l'artista, amb una especial atenció a la naturalesa material de les seves composicions. Les obres s'exposen com una part del programa d'actes culturals paral.lels a la presència d'Espanya a la Fira Universal Aichi 2005.
La mostra de Tàpies a la capital, quan han passat gairebé 30 anys de la seva exposició anterior, s'allotja al Hara, un museu d'art modern que reuneix una bona col.lecció d'obra japonesa del segle XX i d'artistes de fama mundial, com Calder, Fontana, Liechtenstein, Pollock, Rothko i Warhol. La direcció del museu Hara preveu que passin per les seves sales d'estil Bauhaus unes 10.000 persones.Tàpies, que l'any 1976 va rebre a Tòquio el premi Imperial de pintura, s'ha considerat sempre un estudiós de les cultures xinesa i japonesa, una influència clarament perceptible en una bona part de les seves obres.
Ahir, alguns japonesos que van poder veure l'exposició destacaven l'ús de l'espai i els colors sobris com a elements pròxims a l'estètica del budisme zen.Una percepció comprensible a la vista de pintures com Cercle sobre marró o tenint al cap la irresoluble concepció que té del seu treball tan d'acord amb el pensament oriental. En el material promocional del museu Hara es recorda que en la seva joventut el pintor català va quedar impressionat per la lectura del Llibre del te, el clàssic d'Okakura Tenshin, cosa que el va portar a estudiar el zen i la religió i filosofia de l'extrem Orient.
Noticia publicada a la pàgina 69 de l'edició de 3/31/2005 de El Periódico

27.3.05

El pavelló d'Espanya triomfa a l'Expo 2005

El pavelló d'Espanya triomfa a l'Expo 2005. El recinte és un dels més visitats durant els primers dies de la mostra. Els castellers i un bar dedicat a les tapes causen furor entre els japonesos

JORDI JUSTE.NAGAKUTE / ENVIAT ESPECIAL
El pavelló d'Espanya s'ha convertit en un dels més concorreguts durant els dos primers dies d'obertura al públic de l'Expo 2005 Aichi Japan, la primera exposició universal del segle XXI, que es va inaugurar divendres passat.El públic, majoritàriament japonès, ha desfilat sense parar per la seu de la representació espanyola, on les tapes i els castellers s'han convertit en dues de les estrelles principals. Les imatges de les torres humanes provoquen l'admiració dels assistents, mentre el bar funciona al límit de la seva capacitat.
INTERIOR DE CATEDRAL
El pavelló d'Espanya té una cridanera façana en forma de gelosia de colors i una estructura interna que pretén reproduir la de les catedrals. Així, està dividit en una nau principal, on es projecten audiovisuals sobre el patrimoni natural i cultural, i unes capelles, o sales temàtiques, més petites, adjacents.Entre aquestes últimes hi destaca la batejada com El giny, on s'exposa una rèplica del robot Ptinto, desenvolupat en el Centre d'Astrobiologia per recollir mostres a Mart. També està tenint un gran èxit la capella coneguda com a Paradisos cultivats, centrada en la indústria agropecuària, amb una falla de l'horta de Javier Mariscal --Gambrinus inclòs-- penjant del sostre; juntament amb la de Don Quixot, on es poden veure mostres d'art inspirades en l'obra de Cervantes.
SAMARRETES DEL BARÇA
Altres sales temàtiques són Herois contemporanis, que mostra objectes relacionats amb les estrelles de l'esport espanyol, com samarretes i trofeus del Barça i el Madrid, la jaqueta verda conquistada en el Masters d'Augusta per Severiano Ballesteros i un casc de Dani Pedrosa, i La Festa, on es passa un audiovisual antropològic de Basilio Martín Patino.El pavelló disposa d'una botiga de la marca Loewe i l'esmentat bar de tapes, dirigit pel xef català Josep Barahona i que compta amb creacions expresses de famosos cuiners espanyols, com Ferran Adrià, Juan María Arzak, Martín Berasategui, Santi Santamaria, Joan Roca o Carme Ruscalleda.
La presència espanyola a la fira Aichi 2005 compta amb un pressupost de 24 milions d'euros i no es limita a les activitats a dins del pavelló. Així, durant els sis mesos que dura l'esdeveniment se celebraran en diferents indrets del Japó exposicions, espectacles i trobades professionals que tenen com a objectiu enfortir la imatge d'Espanya al país nipó.
Noticia publicada a la pàgina 29 de l'edició de 3/27/2005 de El Periódico

24.3.05

Expo Aichi 2005 Japan

El Japó obre l'Expo amb el repte d'agermanar tecnologia i natura
Aichi 2005 s'inaugura amb la previsió de rebre uns 15 milions de visitants en sis mesos? La fira, que ha costat mil milions d'euros, ha hagut de cedir a fortes pressions ecologistes

JORDI JUSTE.ENVIAT ESPECIAL / NAGAKUTE
Aichi 2005, la primera exposició universal del segle XXI, s'inaugura demà divendres amb el repte d'obrir les portes a un futur que faci compatible el benestar econòmic amb el respecte pel medi ambient. Aquest serà l'esperit d'un esdeveniment que se celebrarà durant els sis mesos vinents a Nagakute, al costat de Nagoya, la tercera ciutat del Japó. S'esperen 15 milions de visitants ansiosos per veure les propostes dels 120 països participants.De moment, la resposta del país organitzador és la tecnologia. Tant el concepte general de la seu com els continguts dels pavellons de les institucions públiques i de les empreses presenten solucions que van des de l'ús de nous materials fins al reciclatge, passant per la creació de robots i vehicles que optimitzin el treball i estalviïn energia. Tot això amb l'objectiu declarat de preservar al mateix temps la riquesa econòmica i la natural.REBUDA FUTURISTAAbans d'arribar a Nagakute, molts visitants hauran passat per Centrair, el nou aeroport de Chubu, construït sobre el mar. Després s'acostaran a l'Expo gràcies a Linimo, el primer tren comercial japonès que en comptes de rodar levita sobre la via gràcies al magnetisme. I, un cop dintre del recinte, es podran moure en els vehicles IMTS (sigles en anglès de Sistema de Trànsit Multimode Intel.ligent), que poden ser operats a distància o amb conductor i servir tant en vies exclusives com en carrers i carreteres convencionals.Però dintre de l'Expo la majoria de desplaçaments es faran a peu seguint el Global Loop, una passarel.la elevada de més de dos quilòmetres de llarg que connecta les diferents àrees: els sis grans mòduls en què s'han agrupat els països participants, els pavellons de les institucions i empreses japoneses, la zona experimental de bosc, la zona recreativa interactiva, el Global Village, on hi ha les ONG, i l'Expo Plaça, davant del pavelló central, l'Expo House, on se celebraran molts dels espectacles a l'aire lliure.El Japó concentra la població en menys del 20% del seu territori, i per això combina grans àrees boscoses amb ciutats que semblen un al.legat al desequilibri del creixement econòmic. Però el discurs oficial de l'Expo és més propagandístic que crític, així que la participació institucional passa de puntetes per aquesta realitat i es concentra a mostrar els atractius naturals de la Terra i les possibilitats de protegir- los gràcies als avenços científics.Destaca l'edifici del Govern del Japó, un gran domo de bambú, que allotja un cine amb una pantalla de 360 graus on es projecten imatges d'ecosistemes salvatges, una galeria que narra l'evolució de la vida quotidiana durant el segle XX i un bosc, també de bambú, amb petites mostres tecnològiques per preservar l'entorn natural.La indústria ha experimentat una pèrdua de protagonisme en les exposicions internacionals, però el Japó no podia deixar de donar-li una presència capital. Toyota, gegant industrial que mou la regió d'Aichi, ha apostat per un edifici construït amb materials reciclats, cosa que el secretari general adjunt del grup, Toshimitsu Suzuki, admet que ha comportat un alt sobrecost. Però les estrelles de Toyota en l'exposició són els vehicles i els robots, entre ells els músics que amenitzen un dels espectacles.FRUIT D'UNA FRUSTRACIÓLa idea de fer una Expo a Aichi va sorgir de la frustració produïda arran de la derrota de la candidatura de Nagoya com a seu olímpica del 1988 davant de Seül. Tòquio havia acollit els Jocs l'any 1964 i Osaka havia organitzat el 1970 una Expo amb 60 milions de visitants. En canvi, la tercera megalòpolis del país no havia allotjat cap gran esdeveniment i, després de la decepció del 1988, tenia un excés de terrenys per urbanitzar.Des del principi, la idea de centrar la mostra en la naturalesa va ser àmpliament criticada com a hipòcrita, ja que la construcció de la seu i les diferents infraestructures causarien greus perjudicis al bé que es pretenia alabar. Les pressions efectuades pels ecologistes i pels veïns es van traduir finalment en un pla menys agressiu que l'original, que suposava la transformació de grans extensions de boscos.Un altre tema de controvèrsia és el cost econòmic, més de mil milions d'euros als quals s'han d'afegir les inversions per a la posada al dia de les infraestructures de transport. Amb tot, la sensació final dependrà del nombre de visitants disposats a pagar els aproximadament 35 euros de l'entrada.
L'organització afronta l'escull de sorprendre en plena era de la globalització

La impressió que es té passejant per l'Expo és la d'estar en un gran parc temàtic dedicat a la indústria i a la naturalesa, adornat amb cars aparadors turístics de 120 països. Han passat 154 anys des de la primera mostra d'aquest tipus, que es va fer a Londres, i l'evolució del transport i la comunicació --la globalització-- han fet cada vegada menys necessària la celebració de grans cites on mostrar les innovacions científiques i industrials.Per això, Aichi ha hagut de buscar un tema que en justifiqui la celebració. No obstant, l'Expo queda lluny de ser un espai de reflexió i sembla improbable que actuï com a creador de sinergies entre ciència i indústria per fer un salt significatiu cap a una economia menys depredadora. I tot això al país on es va firmar el protocol de Kyoto.Amb tot, la mostra té els ingredients necessaris per convertir-se en un exitós reclam turístic. En primer lloc, Aichi té més de set milions d'habitants i és a mig camí (a menys de dues hores en tren bala) de Tòquio i d'Osaka, és a dir que compta amb una població d'uns 50 milions de persones que poden anar a passar-hi el dia i tornar a dormir a casa.Pel que fa als continguts, hi ha un equilibri entre la part didàctica i la diversió: es pot veure la combustió de l'anomenat gel inflamable al pavelló del gas, visitar jungles o sabanes en una aventura virtual a l'edifici de Hitachi, reflexionar sobre una Terra sense Lluna al muntatge del grup Mitsubishi, pujar a la nòria dels fabricants de cotxes, admirar les restes d'un animal prehistòric al Global House, interactuar amb robots per tot arreu, etcètera. "Ens centrem en coses que només es poden experimentar venint al recinte", diu el secretari general de l'Expo, Toshio Nakamura.CAP A XANGAI-2010 A més, a Aichi 2005 es poden degustar menjars de molts països, veure-hi decorats que representen --amb més o menys fortuna-- les seves realitats i fins i tot és possible fer-hi compres de productes típics. No obstant, s'hi troba a faltar més coherència de les propostes d'alguns participants amb el tema general, encara que hi ha pavellons que sí que destaquen per la potència del seu missatge ecologista, com el de Mèxic. Sorprèn l'absència del Brasil, l'inquilí del pulmó amazònic, i, en canvi, destaca la presència de la Xina venent el successor d'Aichi, Xangai-2010.

23.3.05

Mor Kenzo Tange, el gran arquitecte del nou Japó

El Periódico de Catalunya
El guanyador del premi Pritzker del 1987 va morir a Tòquio als 91 anys
JORDI JUSTE.KYOTO
Kenzo Tange, l'arquitecte que va simbolitzar la reconstrucció del Japó després de la segona guerra mundial, va morir ahir a Tòquio als 91 anys com a conseqüència d'una insuficiència cardíaca. Els seus plans urbanístics i dissenys d'edificis, repartits per tot el món, li van valer el 1987 el premi Pritzker, considerat el guardó d'arquitectura més prestigiós.L'obra de Tange ha estat valorada per la seva hàbil fusió de la simplicitat de l'estètica tradicional nipona en dissenys moderns d'arrel occidental. El mateix arquitecte havia explicat que va decidir la seva professió els anys 30 després de veure en una revista dissenys del suís Le Corbusier. En el seu discurs d'acceptació del premi Pitzker, Kenzo Tange va definir així els pilars en què es fonamentava la seva concepció de l'arquitectura: "Elements humans, emocionals i sensuals; elements tecnològicament intel.ligents, i estructura sociocomunicacional de l'espai".RECONSTRUIR HIROSHIMAL'any 1946, Tange va ser el responsable del pla de reconstrucció d'Hiroshima, que havia quedat destruïda en el primer bombardeig atòmic de la història. El disseny incloïa el memorial de la pau, obra del mateix Tange, construït en el lloc on va caure la bomba el dia 6 d'agost de 1945. Posteriorment va ser el responsable del pla de creixement de Tòquio, del 1960, i del disseny del gimnàs de Yoyogi, un dels edificis emblemàtics dels Jocs Olímpics de l'any 1964.Altres edificis seus s'han convertit més tard en punts imprescindibles per explicar la silueta arquitectònica de la capital del Japó, com l'espectacular seu del govern metropolità, del 1991, o l'edifici de Fuji TV, del 1996. A la seva ciutat natal, Osaka, va ser el responsable del pla general de l'Expo del 1970. Entre les seves obres més significatives fora del Japó es compten el palau reial de Jedda (Aràbia Saudita), la Universitat d'Orà (Algèria) i el Grand Ecran a París.La seva feina com a arquitecte i com a professor universitari, d'altra banda, ha donat com a fruit un gran nombre de prestigiosos deixebles, entre els quals hi ha Arata Isozaki, que ahir va declarar a la cadena de televisió NHK: "Com a arquitecte no li faltava res". El funeral per Kenzo Tange tindrà lloc divendres que ve a la catedral de Santa Maria, de Tòquio, que ell mateix va dissenyar el 1964.

8.3.05

Sony elegeix un occidental per dirigir la companyia

El Periódico de Catalunya
JORDI JUSTE.OSAKA
Per primera vegada des que va ser creada per Akio Morita el 1946, un occidental dirigirà Sony, la segona empresa d'electrònica de consum més gran del món. El gal.lès Howard Stringer serà al juny el director general del grup en substitució de Nobuyuki Idei.El nou primer executiu de Sony va obtenir la nacionalitat nord- americana el 1985 i el 1999 va ser nomenat cavaller per la reina d'Anglaterra, Isabel II. Des del 1997, és el director executiu de la filial nord-americana de Sony i anteriorment havia treballat, com a periodista i productor a la cadena de televisió CBS."Això no és una crisi, és una evolució", va dir ahir a Tòquio Howard Stringer, que també va explicar que considera la marca Sony com una de les grans creacions del segle XX i va afirmar: "Sóc molt conscient que és una creació japonesa. Sóc conscient que és una empresa electrònica. Tinc tota la intenció de mantenir aquestes tradicions".Fa cinc anys, l'arribada de Carlos Ghosn, brasiler de naixement, per dirigir Nissan, va remoure els fonaments del món empresarial japonès. Avui és un heroi gràcies al seu èxit a l'hora de salvar el fabricant automobilístic de la fallida i tornar a generar beneficis, cosa que ha fet que els executius i els mètodes de direcció occidentals es vegin amb bons ulls."Això fa més probable que altres companyies japoneses nomenin estrangers com a directors executius", va declarar ahir el màxim dirigent de la patronal, i president de Toyota, Hiroshi Okuda.De la mà de Stringer, la filial americana de Sony ha generat els últims anys uns beneficis per sobre de la resta del grup, gràcies a l'èxit de pel.lícules com Spiderman. En aquests moments ultima l'adquisició dels estudis cinematogràfics Metro Goldwyn Mayer, operació valorada en gairebé 3.000 milions de dòlars.

6.3.05

Yoshiaki Tsutumi, el ex hombre más rico del mundo, detenido. Article escrit per El Periódico de Catalunya el 5 de març.

De más rico del mundo a la picota
Jordi Juste. Kioto
Yoshiaki Tsutsumi, el hombre más rico del mundo a finales de los 80, según la revista Forbes, fue detenido el jueves en Tokio acusado de falsificación de documentos y uso de información privilegiada. Tsutsumi, amigo personal del primer ministro Koizumi, dejó todos sus cargos en el grupo Seibu en 2004, tras destaparse un escándalo que se ha cobrado ya el suicidio de dos de sus altos ejecutivos.
Las imágenes televisivas del magnate, de 70 años, custodiado por la policía suponen una humillación para el hombre que a los 31 años tomó el mando de uno de los principales imperios empresariales del Japón. El grupo, controlado desde la empresa Kokudo, incluye una compañía de ferrocarril, una cadena de grandes almacenes, hoteles de lujo, un equipo de béisbol profesional, campos de golf y numerosos intereses en el sector turístico.
Yoshiaki Tsutsumi es hijo de una de las dos amantes reconocidas de su padre, el fundador de la compañía ferroviaria Seibu, Yasuhiro Tsutsumi, que llegó a ser presidente de la cámara baja del parlamento nipón. El patriarca dejó al morir en 1964 una inmensa fortuna y un sistema férreo de control del imperio familiar. Las compañías del grupo cotizaban en la bolsa, pero el clan retenía las riendas a través de una empresa que no estaba en el mercado, Kokudo. Ésta se mantuvo siempre como máximo accionista de sus participadas, donde copaban la dirección parientes y compañeros de Tsutsumi en la universidad Waseda.
La expansión del grupo en los años setenta y ochenta, a base de comprar y desarrollar terrenos para explotarlos como zonas turísticas, le reportó a Tstsumi una notoriedad que culminó con la compra de un equipo de béisbol profesional y con su llegada a la presidencia de la federación japonesa de esquí. Desde este puesto logró la concesión a Nagano de la organización de los Juegos Olímpicos de invierno de 1998, operación que reportó importantes beneficios a sus empresas.

Sin embargo, a finales de los noventa Tstsumi ya había bajado más de 150 puestos en el ránquing mundial de riqueza, en gran parte debido al pinchazo, en 1991, de la burbuja immobiliaria japonesa. Las distintas recesiones de los últimos años han puesto en aprietos financieros al grupo y han permitido que aflorasen las disensiones entre Yoshiaki y sus hermanastros y arreciaran las críticas a su control autocrático.

Las dificultades se transformaron en problemas legales en 2003, cuando se conoció que en el listado de accionistas que facilitaban los ferrocarriles Seibu figuraban empleados que en realidad no tenían acciones. Así se ocultaba que Kokudo y sus dueños controlaban más del ochenta por ciento de las sociedades del grupo, algo prohibido por la ley y sancionado con la salida de bolsa. Además, la fiscalía acusa a Tsutsumi de vender acciones por valor de 22.000 millones de yenes (unos 150 millones de euros) justo antes de reconocer públicamente el fraude.

La pena máxima por falsificación es de cinco años de cárcel y cinco millones de yenes (37.000 euros) de multa, mientras el uso de información privilegiada le puede costar tres millones (22.000 euros) y tres años entre rejas.

1.3.05

Creació, novel.la

Bé, i per comprometre'm una mica més, anuncio que estic enredat escrivint una novel.la. Em sembla que és millor que no en parli gaire. Aquesta vegada me la guardaré per mi solet fins que no n'estigui raonablement satisfet. Perdó pel rodoló.