El Japó es debat entre el nacionalisme i la llibertat de pensament

Jordi Juste. Kyoto.
Ahir, el mateix dia que el nou líder del Japó, el nacionalista Shinzo Abe, estrenava el seu càrrec de president del governamental Partit Liberal Democràtic (PLD), un tribunal de la capital feia pública la sentència en que es condemna al govern provincial de Tòquio a indemnitzar un grup de professors i altres empleats que van ser repetidament sancionats per negar-se a posar-se denpeus durant l'hissada de la bandera i cantar l'himne nacional durant les cerimònies d'inauguració i clausura del curs escolar.

En anteriors ocasions, altres tribunals havien fallat contra la severitat de les multes imposades per algunes províncies en casos similars, però la d'ahir és la primera que el jutge valora que l'obligació d'aixecar-se davant la bandera i entonar l'himne constitueix una violació de la llibertat de pensament reconeguda per la Constitució.

La resolució judicial es produeix enmig de les expectatives creades pel perfil del nou president del PLD. Abe, que dimarts que ve substituirà Junichiro Koizumi com a Primer Ministre de Japó, ha guanyat les eleccions internes del seu partit proclamant la necessitat de forjar un Japó més decisiu. ?Vull fer del Japó un país estimat i respectat pels països del món, un país que exerceix el lideratge?, va declarar dimecres després de confirmar-se la seva victòria.

Aquestes paraules desperten recels tant dins del Japó com a la resta d'Àsia per venir de qui vénen. Abe és el primer cap de govern nascut després de la Segona Guerra Mundial i (amb 52 anys complerts ahir mateix) la persona més jove a ocupar el càrrec des de la contesa. La seva joventut pot semblar un avantatge per a deixar enrere el llast de la història en les relacions entre el Japó i els seus veïns, especialment la Xina i Corea, però no cal oblidar els seus repetits posicionaments en assumptes sensibles referents al passat i al present.

Abe defensa la necessitat de reformar la Constitució pacifista imposada per Estats Units per a legalitzar l'existència de les Forces d'Autodefensa i donar-los un rol equiparable al de l'exèrcit de qualsevol altre país. Això es veu amb especial preocupació a la Xina, país amb el qual Japó manté litigis sobre límits en zones amb potencial estratègic, i també pel suport de Tòquio a Taiwan i, més generalment, pel lideratge polític i econòmic a la zona.

Així mateix, entre els projectes del nou líder hi ha la reforma de la Llei d'Educació per a promoure el patriotisme des de les escoles. Abe s'ha mostrat partidari que els llibres de text emfatitzin els aspectes positius de la història del país, cosa que els veïns del Japó interpreten com un intent d'esborrar les atrocitats comeses per l'Exèrcit Imperial a l'Àsia durant la primera meitat del segle XX.

Recentment Abe ha afirmat que la interpretació de la història correspon als historiadors, no als polítics, resposta que pot interpretar-se com una declinació de responsabilitat o com una mostra que per sobre de l'Abe ideològicament nacionalista i conservador es troba el polític pragmàtic. Tampoc s'ha definit clarament sobre la possibilitat de seguir el costum del seu predecessor de visitar anualment el santuari de Yasukuni, a Tòquio, on es ret homenatge als japonesos morts en guerra des del segle XIX i a 14 condemnats com a criminals de guerra de classe A després de la Segona Guerra Mundial, encara que en el passat hi ha anat en diverses ocasions.

Quant a la política a seguir amb Corea del Nord, Abe defensa la línia dura tant respecte al seu programa d'armament nuclear com als segrestos de ciutadans japonesos en els anys 80, sobre alguns dels quals Pyongyang no ha aconseguit donar una resposta satisfactòria. Després dels últims assajos balístics de Corea del Nord, Abe va arribar a declarar que el Japó hauria de pensar a dotar-se de la capacitat militar per a realitzar atacs preventius.