Brasilers d'origen japonès marxen del Japó.

El 1908 va començar l'emigració de japonesos cap al Brasil per treballar a les plantacions de cafè. El flux de població es va mantenir durant dècades amb alts i baixos, i van arribar a ser tants que avui hi ha aproximadament un milió i mig de brasilers d'ascendència japonesa vivint al país sudamericà.
Vuitanta-dos anys més tard, però, el sentit de la migració es va revertir. A la dècada dels 90 van ser els brasilers els que van començar a anar a viure al Japó, que necessitava mà d'obra per a la indústria i va donar preferència als descendents de japonesos. Molts van marxar d'un Brasil hiperinflacionari amb el somni de prosperar a la terra dels seus pares o els seus avis, que llavors semblava fins i tot capaç de convertir-se en la primera potència mundial.
No per tots va ser una experiència fàcil, ja que, per molta sang nipona que tinguessin a les venes, no  deixaven de ser estrangers en una societat fins fa poc convençuda i orgullosa de ser una de les més homogènies del món. El nombre dels anomenats nikkei-jin va anar augmentant al Japó mentre el país encallava en el marasme econòmic que va seguir l'esclat de la bombolla el 1991. Van arribar a ser 270.000, que van coincidir amb uns 60.000 peruans d'origen japonès.
Una vegada més, recentment el flux ha canviat de direcció. El 2009 el govern va aprovar la mesura de pagar el viatge de tornada al seu país als nikkei que volguessin marxar, això sí, amb la condició que no podrien tornar a sol·licitar la residència al Japó. Ho van fer perquè al país l'atur repuntava i amenaçava de superar el 5%. Però potser no calia, perquè durant aquests anys el nombre de brasilers d'origen japonès que han tornat al Brasil ha anat augmentant aprofitant la bonança econòmica generada per l'estabilitat política i el creixement relacionat amb la Copa del Món de futbol i els Jocs Olímpics de Rio, i ja són més de 40.000 els que han marxat.
Els tornaran a necessitar? O el Japó sabrà transformar-se i adoptar un nou rol econòmic, amb menys manufactura intensiva, menys població i més qualitat de vida?