Agafi vostè les verdures i pagui, ciutadà honest

L'altre dia vaig veure al Telenotícies una informació sobre els robatoris en horts del Baix Llobregat, que estan posant en perill moltes explotacions agrícoles modestes. En una de les imatges s'hi veia un home d'edat avançada, però aspecte saludable, amb una bossa amb verdures que acabava de robar, i el pagès empaitant-lo per obligar-lo a deixar-les. Em va fer la sensació que no era un robatori per necessitat.

Coneixent el país, em puc imaginar que el lladre deuria pensar que no feia cap mal a ningú sortint a passejar i tornant a casa amb un bon quilet de carxofes per fer una deliciosa truita. És cert que el seu delicte, per si sol, no li deuria causar cap gran mal al propietari cultivador d'aquella tros de terra. Però no cal ser cap geni per entendre els efectes de la generalització d'aquesta actitud. El més greu és que el que feia aquell home denota una falta de consciència. Possiblement ell ni es considera un lladre. No vull dir que el seu crim sigui equiparable al dels grups organitzats que per la nit roben la maquinària dels pagesos o es carreguen la collita sencera i la carreguen en camions per després vendre-la. Potser des d'un punt de vista de l'ètica individual és menys greu, però des del punt de vista de la moral col·lectiva em sembla més preocupant.

Veient aquelles imatges, vaig recordar-me del mujin hanbai, és a dir, el sistema de venda directa de molts pagesos japonesos, que deixen una lleixa al costat de l'hort amb bosses de productes amb el preu indicat i una guardiola o una caixa per ficar-hi l'import. N'he gaudit moltes vegades als afores de Kyoto, una ciutat de més d'un milió d'habitants (ho especifico perquè quedi clar que no parlo d'una remota zona rural on tothom es coneix). 

Tinc amics japonesos que tenen horts i m'han explicat que "de tant en tant hi ha algú que no paga, o algú que posa menys diners dels que costa el producte", però una immensa majoria paga. Sempre que els sento els he d'explicar, mal que em pesi, que a Espanya al cap d'una estona ja hauria desaparegut tot el producte, i al cap del dia no quedaria ni la guardiola ni la lleixa.