Traducció de: Jordi Juste i Shizuko OnoDelicat i intensOngaku wa jiyu ni Suru (La música us farà lliures) és la primera autobiografia de Ryuichi Sakamoto, fruit dels diàlegs entre l'artista i l'editor de la revista japonesa Engine. Com totes les obres de Sakamoto, és un llibre delicat i intens, que traspua la sensibilitat i la classe de l'artista des de la primera fins a l'última pàgina.
Res no hi és superficial, tot el que ens explica ens ajuda a comprendre què hi ha en Sakamoto de talent innat i què d'aprenentatge. Ens parla de la seva trobada infantil amb la música, de les seves primeres influències, de la Yellow Magic Orchestra, de la seva evolució artística i de la seva consagració com un dels creadors més importants del canvi de mil · lenni. I també de la seva visió del món, i d'esdeveniments que han marcat la seva vida, tant en l'esfera privada com en la professional. Recorda que de petit no sabia què volia ser de gran i es declara fruit de les circumstàncies i de les persones que l'han envoltat: la família, els amics, els professors, els col · legues ...
El propòsit de Sakamoto no és exhibicionista. Es veu impulsat a rememorar les seves sis dècades d'existència perquè vol comprendre's a si mateix, saber d'on ha sortit. És, doncs, el resultat d'un exercici d'introspecció. Però es llegeix com un relat amè, capaç d'entretenir, interessar i entusiasmar per igual als seguidors de Sakamoto, als aficionats a la música i a tots els lectors que apreciïn la sensibilitat, el talent i la creativitat.
Res no hi és superficial, tot el que ens explica ens ajuda a comprendre què hi ha en Sakamoto de talent innat i què d'aprenentatge. Ens parla de la seva trobada infantil amb la música, de les seves primeres influències, de la Yellow Magic Orchestra, de la seva evolució artística i de la seva consagració com un dels creadors més importants del canvi de mil · lenni. I també de la seva visió del món, i d'esdeveniments que han marcat la seva vida, tant en l'esfera privada com en la professional. Recorda que de petit no sabia què volia ser de gran i es declara fruit de les circumstàncies i de les persones que l'han envoltat: la família, els amics, els professors, els col · legues ...
El propòsit de Sakamoto no és exhibicionista. Es veu impulsat a rememorar les seves sis dècades d'existència perquè vol comprendre's a si mateix, saber d'on ha sortit. És, doncs, el resultat d'un exercici d'introspecció. Però es llegeix com un relat amè, capaç d'entretenir, interessar i entusiasmar per igual als seguidors de Sakamoto, als aficionats a la música i a tots els lectors que apreciïn la sensibilitat, el talent i la creativitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada