Compra a cegues per començar l'any

20/1/2008 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
El fukubukuro, o bossa de la sort, és un dels costums japonesos de l'Any Nou. El dia 2 de gener, quan la majoria dels negocis reprenen la seva activitat mercantil, es posen a la venda bosses en què els comerciants inclouen assortiments variats dels seus productes. El preu és bastant més barat que la suma del valor dels articles que contenen, però les bosses són opaques i el comprador no sap per endavant què és exactament el que hi ha dins del paquet que s'emporta.

Aquesta pràctica comercial prové de finals del segle XIX i té el seu origen al barri de Ginza, a Tòquio, on hi ha els grans magatzems, les joieries i els establiments de dissenyadors més luxosos del país. Avui dia aquesta tradició està estesa a pràcticament tots els racons del país. Moltes botigues preparen parades especials de venda de bosses al carrer i fins i tot els supermercats tenen la seva secció de fukubukuro en un lloc destacat durant els primers dies de l'any. I, per descomptat, ja es poden comprar bosses de la sort també a través d'internet.

Alguns comerços van rebaixant el preu dels paquets en els dies posteriors fins que els esgoten, però els més exitosos no han d'esperar tant per desfer-se de les seves bosses, ja que els clients formen cues, que a vegades duren tota la nit, al carrer i amb temperatures sota zero, per estar entre els primers afortunats. Tot i que les més abundants no acostumen a passar de 10.000 iens (uns 62 euros), hi ha bosses de tots els preus. Aquest any, per exemple, els grans magatzems Takashimaya de Yokohama oferien per 20 milions de iens (uns 125.000 euros) una bossa de la sort amb joies per valor de 30 milions. En alguns casos això de la bossa és només simbòlic, perquè el que es ven, utilitzant el seguiment mediàtic de la tradició, són coses tan poc adequades per a aquest embolcall com cotxes o viatges a destins exòtics.

En un principi, el fukubukuro era una manera de treure's de sobre les existències que no s'havien pogut vendre durant la temporada, és a dir, un tipus de rebaixes amb ganxo. En canvi, avui dia, molts establiments programen per endavant què vendran mitjançant aquesta fórmula i preparen conjunts de productes de diversos preus. Encara que el contingut exacte de cada bossa sigui desconegut, el comprador pot preguntar-li al dependent què inclou i fer-se'n una bona idea, que ja deixa poc marge per a la imaginació. Per exemple, en una botiga d'articles relacionats amb el futbol de Kyoto el venedor explicava recentment que les bosses per a nens de 5.000 iens (uns 31 euros) incloïen "un xandall d'una marca famosa, un coll polar, una tovallola amb l'estampat de la selecció japonesa i una canellera". Per poder entrar a la loteria de les bosses amb samarretes dels grans equips d'Europa calia doblar o triplicar l'aposta.

Tot i que no es coneix el total de bosses de la sort venudes, deu ser una xifra més aviat astronòmica tenint en compte l'enorme quantitat de persones que es poden veure passejant pels carrers més comercials de Kyoto i també de totes les grans ciutats japoneses amb dues o més d'aquestes bosses.