28/1/2008 CRÒNICA DES D'OSAKA // JORDI JUSTE
Quatre mil milions de paquets de mocadors de paper es reparteixen cada any gratis als carrers de les ciutats japoneses. No es tracta de cap acció altruista sinó d'una forma de distribuir publicitat que funciona des de fa més de tres dècades. És estrany entrar o sortir d'alguna estació de ferrocarril japonesa i no trobar un o diversos repartidors de clínex, de manera que, si un no s'hi resisteix en alguna ocasió, és fàcil acabar amb les butxaques o la bossa plens de cel.lulosa. En hores punta, a les estacions més transitades, és un espectacle veure l'habilitat amb què distribueixen els mocadors sense interrompre els vianants.
Quatre mil milions de paquets de mocadors de paper es reparteixen cada any gratis als carrers de les ciutats japoneses. No es tracta de cap acció altruista sinó d'una forma de distribuir publicitat que funciona des de fa més de tres dècades. És estrany entrar o sortir d'alguna estació de ferrocarril japonesa i no trobar un o diversos repartidors de clínex, de manera que, si un no s'hi resisteix en alguna ocasió, és fàcil acabar amb les butxaques o la bossa plens de cel.lulosa. En hores punta, a les estacions més transitades, és un espectacle veure l'habilitat amb què distribueixen els mocadors sense interrompre els vianants.
Els paquets són de plàstic transparent, fan uns 7 per 10 centímetres i contenen 10 mocadors cada un. Estan dissenyats perquè s'obrin per una de les dues cares i en l'altra es pot veure un anunci imprès en una làmina de paper més dur. Els anunciants que escullen aquest suport per distribuir el seu missatge publicitari són molt variats, i poden incloure des de bars o restaurants locals fins a grans empreses de crèdit al consum, passant per gimnasos, cases de massatges o promocions immobiliàries i, a vegades, van acompanyats de cupons de descompte.
Als supermercats i drogueries es ven una gran quantitat de paquets de cartró de clínex per a la casa, però a vegades és difícil trobar a les botigues mocadors de butxaca, de manera que la gent confia a trobar-se en el seu camí amb algun repartidor. No obstant, sol passar que alguns tenen ordres d'entregar mocadors només al públic a qui va destinat l'anunci, de manera que si un no està dins d'aquest segment pot trobar-se sense res per mocar-se. Però, a més de per netejar-se el nas, els clínexs resulten molt útils al Japó en bars i restaurants, on sovint no hi ha tovallons de cap tipus, o en algun dels abundants vàters públics, gairebé sempre nets però a vegades mal assortits de paper.
Per altra banda, no és gens estrany sentir el relat d'algun visitant estranger susceptible, que es pren la ignorància del repartidor de mocadors (que potser porten un anunci d'una escola d'anglès o d'una acadèmia per ingressar a la policia japonesa) com una discriminació imperdonable que el deixa sense el que constitueix un original i econòmic record del seu viatge al Japó.
L'èxit dels mocadors de paper amb publicitat es deu a la seva efectivitat. Segons un estudi elaborat per una empresa consultora de mercat, tres de cada quatre japonesos accepten els clínexs que els ofereixen pel carrer, una proporció molt més elevada que la d'aquells que admeten simples octavilles publicitàries sense regal. A més, l'estudi reflecteix que més de la meitat llegeixen la publicitat que acompanya els mocadors, en molts casos per una espècie de sentiment d'obligació, una forma d'agrair el present rebut. Si l'anunci té per objectiu principal el reconeixement de la marca, posar-lo als paquets de mocadors de paper té l'avantatge que l'usuari la veurà pràcticament cada vegada que en necessiti un. I tot per un preu escàs, equivalent a menys de 10 cèntims d'euro.
