La concessió del
Nobel de literatura a Bob Dylan ha servit per recuperar l'endèmic tema dels
límits entre inspiració i plagi a la creació artística. L'obra del cantautor de
Minnesota està plena de referències explícites a altres artistes, d'homenatges
i fins i tot de préstecs literals. Unes vegades es tracta de compassos, altres
de frases senceres incrustades en les lletres de les seves cançons. I no sempre
han merescut el reconeixement explícit de Dylan als seus deutors.
Les llistes de
creditors de la inspiració de Dylan elaborades pels coneixedors de la seva obra
són diverses, però solen coincidir en alguns autors, entre els quals destaquen
Woody Guthrie, Jack Kerouac, Allen Ginsberg, William Burroughs, William Blake,
Bertolt Brecht, Arthur Rimbaud , Ezra Pound, Lev Tolstoi i Junichi Saga. Els
nou primers són coneguts per gran quantitat de lectors arreu del món; l'últim
no és famós ni entre els amants de la literatura japonesa. I, tanmateix, Saga
és una de les fonts més indiscutibles de les quals ha begut Dylan.
Junichi Saga
Junichi Saga és un
metge rural jubilat amb sensibilitat i talent literari. A Memorias de un yakuza ens relata les seves converses amb Eiji
Ijichi, padrí d'una família clàssica de la màfia japonesa dedicada al joc
il·legal. El personatge té tanta força que podria ser una creació fictícia,
però no ho és. Ijichi ens atrapa amb el seu propi caràcter i ens presenta un
elenc de personatges secundaris de gran interès que passen per la seva vida:
altres caps de la yakuza, esbirros,
jugadors empedreïts, policies, carcellers, miners revolucionaris, militars,
fiscals despietats, bandits, assassins d'ànima càndida, venedors ambulants,
comerciants rics i pobres, barquers, estibadors, jornalers, traficants de
droga, geishes, filles de bona família, carrabines, concubines, prostitutes,
cambreres, prestadors, endevins, vividors ...
Es tracta d'un món
fascinant i bastant apartat de la imatge de la yakuza que han forjat la literatura i el cinema. El moribund Ijichi
no és un assassí despietat. Tampoc un bandit penedit. Simplement és una persona
conscient d'haver tingut una vida excepcional. I que la narra amb autenticitat,
sense ganes d’embellir-la ni de justificar-la. Això és el que atrapa d'un
llibre ple de frases memorables que sonen amb naturalitat. Tantes que és fàcil
imaginar-se un gran lector com Dylan fent doblecs a les seves pàgines,
subratllant-hi frases i afegint comentaris al marge. El seu ús posterior en el
seu àlbum Love and Theft és
innegable, més enllà que es pugui considerar legítim o espuri des d'un punt de
vista artístic.
Love and Theft
Love and Theft és
l'àlbum número 43 en la discografia de Dylan. Va aparèixer el 2001 i va ser ben
rebut per la crítica especialitzada. David Fricke va dir en el resum de l'any
per a la revista Rolling Stone que
«l'agressiva claredat de Dylan a Love and
Theft és l'art d'un home embravit, no amenaçat, per l'edat i la crisi»; i
afegia que el seu so, «en una nació de cop i volta redefinida per la pèrdua»
(som a l’Amèrica del 9/11), era «un gran consol, inspiració i entreteniment».
Ningú va parlar
llavors de Junichi Saga. Van haver de passar un parell d'anys perquè Chris
Johnson, un professor d'anglès originari també de Minnesota i resident al Japó,
llegís Confessions of a Yakuza, la
traducció de John Bester d'Asakusa bakuto
ichidai. Pel que sembla, a Johnson, fan de Dylan, li va cridar l'atenció la
descripció que el protagonista fa del seu pare en una de les primeres pàgines
del llibre: «My old man would sit there
like a feudal lord». Ràpidament li va recordar la frase «My old man, he's like some feudal lord»
que surt al tema Floater, de l'àlbum
del seu paisà. A partir de la troballa, Johnson es va dedicar a escrutar
l'àlbum i el llibre a la recerca d'altres semblança i va arribar a identificar-ne
fins a dotze de bastant òbvies que va fer públiques a la pàgina web Dylanchords.
Deute no reconegut
El descobriment va
tenir repercussió en alguns mitjans japonesos i nord-americans, va generar la
polèmica que encara dura i va servir perquè es rellancés l'interès per l'obra
de Saga. Dylan mai ha volgut comentar específicament el cas. Mikal Gilmore li
va plantejar explícitament a l'entrevista que li va fer el 2012 per a Rolling Stone, però el cantant va
respondre de forma genèrica, va explicar que la cita és una cosa comuna en el
món de la música i va tractar de covards els que l'acusen de plagi .
El doctor Junichi
Saga admetia, ja el 2003, al Wall StreetJournal que li agradaria que Dylan reconegués la seva influència. També que
no tenia cap intenció de demandar-lo. Al contrari, Saga sempre s'ha mostrat
«afalagat» per l'ús que Dylan va fer de Confessions
of a Yakuza a Love and Theft.
Segurament, sense aquest disc, el relat de la vida de l'oyabun Eiji Ijichi hauria passat sense pena ni glòria, ens
haguéssim perdut un llibre excel·lent i gairebé ningú sabria qui és Junichi
Saga. Dylan i Saga tenen deutes creuats. El doctor ha reconegut el seu, esperem
que el cantautor no trigui a fer-ho (tots dos tenen ja 75 anys).
