鍵 La clau de Tanizaki.

Interessant novel·la de maduresa de Tanizaki. Aborda la sexualitat i els seus límits a partir de la relació entre un home gran i la seva esposa bastant més jove. Fa servir com a recurs els diaris que ambdós escriuen. Els protagonistes viuen transitant pels límits que s'estableixen entre aparença i realitat, generositat i egoisme, introspecció i comunicació, necessitat de privacitat i afany exhibicionista, respecte a la privacitat i escopofília, fidelitat i adulteri. De fàcil lectura. La versió catalana és d'Albert Nolla.

Visió lírica del Japó a Kinfolk

M'han deixat el volum número 8 de la revista Kinfolk, dedicat al Japó. Aquesta publicació nordamericana quadrimestral diu que reuneix idees d'artistes, escriptors, dissenyadors, fotògrafs, cuiners i altres persones interessades a crear petites trobades o a descubrir coses noves per construir i fer. Pel que veig a la pàgina web (http://www.kinfolk.com), té sempre un punt de lirisme i participa de l'esperit LOHAS (Lifestyles of Health and Sustainability). 

Aplicats al Japó, aquests dos elements impulsen una mirada del país que busca deliberadament mostres de wabi-sabi i mono no aware. La meva dona, quan la va veure va dir que li recordava el Japó de quan ella era petita, és a dir, de fa unes quantes dècades. Certament, Kinfolk presenta una visió del Japó que no és ni general ni representativa, només enfoca imatges i formes de vida que lliguen amb el seu ideal. Sigui o no el vostre, és una publicació estimulant.

Una bona novel·la de Keigo Higashino.

Mukashi bokuga shinda ie (La casa on antany jo vaig morir) és una bona novel·la escrita per Keigo Higashino fa gairebé vint anys. La resolució d'un misteri serveix per a recuperar una part perduda de la memòria de la coprotagonista. Aquesta és l'excusa per investigar, sense pretensions excesives, sobre el record, l'oblit i la petja que deixen l'un i l'altre en la identitat de les persones que els experimenten. Tangencialment, apareix també el tema del maltractament infantil. És molt recomanable. Però, que jo sàpiga, només està traduïda al francès.

El Japó, oportunitat de benchmarking

El Japó és una oportunitat excel·lent de benchmarking per a les empreses: si aconseguim arribar-hi, estarem preparats per a entrar en altres mercats. És el més destacable del que ha dit Amadeo Jensana, director d'Economia i Empresa de Casa Àsia en la presentació de l'esmorzar de treball sobre el Japó que ha tingut lloc a la seu d'Acció (Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat) a Barcelona.
Jensana ha explicat que el japonès és un mercat exigent, selectiu i competitu on les relacions humanes i la lleialtat continuen essent elements indispensables per al bon desenvolupament dels negocis i on en els darrers temps s'ha pal·liat l'efecte perniciós que tenien la lentitud en la presa de les decsisions i l'excesiu pes de la jerarquia.

Una oportunitat: les energies renovables

Per part seva, Yoshiyuki Iwahashi, director del centre de promoció de negocis d'Acció a Tòquio, ha repassat la situació de l'economia japonesa i el present i expectatives de les empreses catalanes al país. Iwahashi ha lloat la política econòmica del govern de Shinzo Abe i ha donat el que per a ell són les claus per a tenir èxit en els negocis al Japó: treballar bé, tenir perserverança i paciència, i donar molta importància a la comunicació. Entre els sectors amb més oportunitats a curt i mitjà termini, ha destacat les energies renovables.

També ha parlat del bon moment que viuen les energies verdes al Japó José Ricardo Mañueco, de l'oficina de Madrid de JETRO (Japan External Trade Organization). Aquest organisme oficial no nomès promou les exportacions japoneses sinó que també ajuda les empreses estrangeres que volen fer negocis al Japó.

Ha acabat les presentacions Raul Rienda, de l'empresa CONCOM, que ha explicat com estan posant en marxa un projecte de generació d'energia fotovoltaica al Japó amb l'ajuda d'Acció. Rienda ha remarcat amb la seva experiència concreta la gran importància de la feina ben feta, la paciència i la comunicació personal per a tenir èxit a l'hora de fer negocis amb japonesos.

En el torn de preguntes, hi ha hagut una intervenció d'un dels assistents a l'acte que ha lloat el Japó com el país més avançat del món “en tot”. A l'hora de concretar, ha parlat de la netedat ("no hi vaig trobar un paper a terra en quinze dies") i la seguretat ciutadana, i ha demanat a Iwahashi que digués què podem aprendre dels japonesos. Amb molt bon criteri, el delegat d'Acció a Tòquio ha dit que podem aprendre la gran dedicació de temps dels japonesos a allò que els interessa, però també ha volgut aclarir que, en termes generals, la qualitat de vida és superior aquí.

Cuina japonesa amb Lékué

Ja ens ha arribat l'excel·lent llibret de receptes de cuina de Kyoto de la nostra amiga Akiho Nishimura. És una meravella que té la particularitat que tots els plats estan cuinats amb l'estoig de vapor de Lékué. El Japó és un dels principals mercats d'aquesta empresa catalana, cosa que prova la gran fiabilitat dels seus productes, distribuïts allà per Coram.
L'Akiho és ja tota una personalitat en el camp de la popularització de la cuina de Kyoto. Té el títol de "Yasai Sommelier", és a dir,  és una experta en la tria i ús d'hortalisses. Fa temps que és una entusiasta dels productes de Lékué, especialment indicats per un tipus de cuina que té molta cura de no malmetre les qualitats originals de la matèria primera.
Aquí teniu la pàgina web oficial de l'Akiho, el seu blog i diversos vídeos de Youtube on explica les seves receptes.

Sèpia amb brots de bambú, un exemple de recepta de cuina de Kyoto per a preparar amb l'estoig de vapor de Lékué.

El sake intenta recuperar terreny

El consum de sake al Japó s'ha reduït a un terç entre el 1975 i el 2011. Dels 1.350.000 quilolitres dels anys 70 s'ha passat als 440.000 de la segona dècada del segle XXI. Així ho explicava aquest matí a l'emissora de ràdio TBS el catedràtic emèrit de la Universitat de Tòquio, Yoshio Tsukio.
La davallada del sake ha anat paral·lela a l'augment del consum de cervesa i dels vins d'importació. Aquests últims han augmentat les vendes dels 12.000 quilolitres del 1980 als 180.000 del 2010.
Per mirar de capgirar la tendència o per compensar-la s'han posat en marxa diverses iniciatives, com la campanya pública Enjoy Kokushu (disfruta del sake japonès; ), el programa Nihonshu no tabi (el viatge del sake ) de visites a cellers. A més, els productors porten anys intentant promoure el seu producte a l'estranger de la mà de l'èxit del menjar japonès. Des de l'any 2.000 fins a l'any 2010  les exportacions van pujar dels 7.400 als 11.900 quilolitres.
Entre les iniciatives dels productors per fer reviure el món del sake, Tsukio ha esmentat l'aposta per l'alta qualitat feta per Asahi Shuzo, de la ciutat d'Iwakuni, a la província de Yamagata. El seu sake Dassai, fet amb l'arròs més molt del món (la part del gra que es fa servir per l'elaboració del sake és un 23% de la mida original), ha guanyat concursos internacionals i és conegut per tots els aficionats.

Els convini japonesos ara apunten a la gent gran

Explicava aquest matí a la ràdio un periodista del diari econòmic Nikkei que les grans cadenes de convini (botigues on hi ha una mica de tot obertes les vint-i-quatre hores) han començat a reorientar les seves estratègies per a captar els ancians, un segment que no para de crèixer a la població japonesa. Fins ara, el client principal d'aquestes botigues és la gent jove, soltera i que viu sola. No sembla que hagi de deixar de ser així a curt termini, però ara comença una guerra entre botigues per atraure i fidelitzar aquest altre grup, que sovint té diners i unes necessitats de consum específiques. Precisament, amb molta gent gran vivint sola i amb mobilitat reduïda, una part important de l'estratègia és la millora del servei de lliurament de la compra a domicili. A més, per fer més atractiva l'entrada a les botigues a aquells ancians que s'ho puguin permetre, diuen que augmentaran el nombre de dependents d'edat.

Omamori, de Richard McGill

Després de més d'una dècada a l'armari, fa unes setmanes vaig començar a llegir Omamori, de Richard McGill. I ara que ja me l'he acabat, he de confessar que m'ho he passat bé. La trama central d'aquesta novel·la és la relació d'una família americana i una de japonesa, unides per la producció i el comerç de la seda, durant la primera part del segle XX. No és una novel·la històrica, però el context històric hi té molta importància. Té molts tocs de fulletó, però se suporten fàcilment. Està ben escrita.