22jul2010.JJuste.jpg){kind=spacer}
Maqueta del 'Yamato'. Jordi JusteCRÒNICA DES DE KURE
Divendres, 20 de agost del 2010
Jordi Juste Periodista
Fa cinc anys va obrir les portes a Kure, a la província d'Hiroshima, el Museu Yamato. Dedicat en principi a explicar la història de la ciutat com a principal base naval del Japó modern, se centra en la construcció del vaixell de guerra Yamato i ofereix una narració excel·lent per comprendre el camí del país des de la seva traumàtica obertura al món en la segona meitat del segle XVIII fins a la seva pacífica conversió en potència econòmica mundial en la segona meitat del segle XX.
Informació publicada en la página 14 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 20 de agost de 2010
L'arribada de la flota americana, comandada pel comodor Perry, el 1853 i la seva amenaça d'atacar el país si no es facilitava als vaixells dels Estats Units la possibilitat d'avituallar-se i fer reparacions als ports nipons, va suposar el fi de dos segles i mig en què els contactes amb l'exterior van ser molt limitats i es van portar a terme de manera gairebé exclusiva a través de la legació holandesa a Nagasaki. El Japó va cedir per necessitat i va firmar acords humiliants amb les principals potències mundials, i també es va adonar que les espases dels samurais no li servirien contra elles, de manera que va decidir modernitzar-se imitant el més aprofitable dels països als quals temia.
Per aconseguir-ho, el 1889, es va fundar la base naval de Kure, que va concentrar una bona part dels esforços japonesos, en primer lloc per defensar-se d'una invasió estrangera i després per construir el seu propi imperi a costa dels seus veïns asiàtics. A Kure s'hi van construir els vaixells de guerra de l'Armada Imperial que va vèncer la Xina el 1895 i Rússia el 1905. I també d'aquí van sortir els navilis que van ajudar la Gran Bretanya en la seva lluita contra Alemanya a la Xina durant la primera guerra mundial. Kure va patir una aturada en el seu progrés amb la firma el 1922 del Tractat de Washington, que limitava la força naval de les grans potències. Però en els anys 30 les drassanes tornaven a funcionar a tota capacitat.
Del 1937 al 1941 es van consagrar grans esforços a la construcció del Yamato, que amb els seus 263 metres d'eslora i 72.800 tones de pes es va convertir en el vaixell més gran mai construït i un dels esforços més absurds de la història, ja que en el moment de la seva avarada ja era clar que l'arma decisiva en la guerra seria l'aviació. El navili, el nom del qual prové del de la província que es considera l'embrió del Japó, havia adquirit una gran càrrega simbòlica per als japonesos, ja que representava la seva gran capacitat tecnològica. Havia de protegir el país de l'enemic, però es va convertir en una càrrega i l'Armada va haver de dedicar grans esforços a protegir-lo. Finalment, el 7 d'abril de 1945 va ser enfonsat en un atac aeri quan es dirigia a Okinawa per dificultar la invasió americana.
Avui Kure és una ciutat industrial de més de 200.000 habitants que produeix bàsicament navilis civils i acull una base de les anomenades Forces d'Autodefensa, que tenen molt limitada l'acció fora de les aigües territorials nipones. Al Museu Yamato s'hi pot veure una enorme maqueta del vaixell (escala 1:10), a més dels plans de la seva construcció i objectes pertanyents a alguns dels més de 2.000 tripulants que van morir a bord.
Informació publicada en la página 14 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 20 de agost de 2010
L'arribada de la flota americana, comandada pel comodor Perry, el 1853 i la seva amenaça d'atacar el país si no es facilitava als vaixells dels Estats Units la possibilitat d'avituallar-se i fer reparacions als ports nipons, va suposar el fi de dos segles i mig en què els contactes amb l'exterior van ser molt limitats i es van portar a terme de manera gairebé exclusiva a través de la legació holandesa a Nagasaki. El Japó va cedir per necessitat i va firmar acords humiliants amb les principals potències mundials, i també es va adonar que les espases dels samurais no li servirien contra elles, de manera que va decidir modernitzar-se imitant el més aprofitable dels països als quals temia.
Per aconseguir-ho, el 1889, es va fundar la base naval de Kure, que va concentrar una bona part dels esforços japonesos, en primer lloc per defensar-se d'una invasió estrangera i després per construir el seu propi imperi a costa dels seus veïns asiàtics. A Kure s'hi van construir els vaixells de guerra de l'Armada Imperial que va vèncer la Xina el 1895 i Rússia el 1905. I també d'aquí van sortir els navilis que van ajudar la Gran Bretanya en la seva lluita contra Alemanya a la Xina durant la primera guerra mundial. Kure va patir una aturada en el seu progrés amb la firma el 1922 del Tractat de Washington, que limitava la força naval de les grans potències. Però en els anys 30 les drassanes tornaven a funcionar a tota capacitat.
Del 1937 al 1941 es van consagrar grans esforços a la construcció del Yamato, que amb els seus 263 metres d'eslora i 72.800 tones de pes es va convertir en el vaixell més gran mai construït i un dels esforços més absurds de la història, ja que en el moment de la seva avarada ja era clar que l'arma decisiva en la guerra seria l'aviació. El navili, el nom del qual prové del de la província que es considera l'embrió del Japó, havia adquirit una gran càrrega simbòlica per als japonesos, ja que representava la seva gran capacitat tecnològica. Havia de protegir el país de l'enemic, però es va convertir en una càrrega i l'Armada va haver de dedicar grans esforços a protegir-lo. Finalment, el 7 d'abril de 1945 va ser enfonsat en un atac aeri quan es dirigia a Okinawa per dificultar la invasió americana.
Avui Kure és una ciutat industrial de més de 200.000 habitants que produeix bàsicament navilis civils i acull una base de les anomenades Forces d'Autodefensa, que tenen molt limitada l'acció fora de les aigües territorials nipones. Al Museu Yamato s'hi pot veure una enorme maqueta del vaixell (escala 1:10), a més dels plans de la seva construcció i objectes pertanyents a alguns dels més de 2.000 tripulants que van morir a bord.
